(Bretanya) Ruta 1503 el 9/06/2023; 3 km; +10 -10; 1 hores. Visita durant el viatge a Bretanya. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Es creu que els alineaments es van començar a instal·lar el 4500 aC.
En la nostra ruta per la Bretanya francesa hem vingut a Quiberon amb l’objectiu de visitar dos llocs interessants: la zona arqueològica de Carnac i l’illa Belle Île en Mer. Aquesta crònica és de Carnac, però aprofito per explicar un parell de coses de Quiberon. Seguim estant a la regió de la Bretagne, però ara hem canviat de districte: estem al de Morbihan (en bretó: “Ar Mor-Bihan”).
Com que hi hem arribat al migdia, anem a dinar a un restaurant, proper al port de Quiberon, que semblen disposar de les famoses galetes (o crêps); en bretó crêpe es diu “krampouezenn”. Està feta amb (en francès) “sarrasin” que també es diu blat sarrasin. El sarraí, un blat negre portat d'Àsia a França després de les Croades el cultiu del qual es va adaptar bé al clima bretó i es va convertir en l'ingredient principal. Però en realitat no és blat sinó que es tracta d’un fajol; pertany a la família de les Polygonaceas i és molt ric en flavonoides i magnesi.
Després fem una visita per la vila, que disposa d’un curiós far entre les cases. Val a dir que Quiberon és quasi una illa ja que la part més estreta de la llarga península es va formar per sediments al·luvials des del segle XI. He de dir que em sorprèn que fora de la batalla del XVIII a la badia de Quiberon, no he trobat gaire bé res de la història d’aquesta ciutat; no existia el segle X, el XII o el XVI? Com era Quiberon quan Bretanya era independent? Em sorprèn observar el poc interès que té la gent del país en estudiar i oferir informació històrica de la seva terra, d’abans de la Revolució. A Catalunya no hi ha quasi cap poble del qual no es pugui trobar informació històrica bé sigui a ‘wikipedia’, a les webs locals o en format d’estudis privats que es publiquen. El fet de França també me l’he trobat a Itàlia on sembla que tot va començar amb Garibaldi. Això de no voler saber res de la història del teu país em sembla molt patètic.
Després de caminar una mica ens dirigim a la zona d’aparcament de Carnac. Al costat d’on deixem la camper n’hi ha una altra que duu un rètol molt evident del seu objectiu: “No more mondays”. Anem, ara, a un dels llocs més visitats de Bretanya.
Entrem al Museu dels Megàlits. L’àrea inclou quasi 2.500 menhirs i megàlits que van ser tallats i situats aquí durant el neolític en un procés de segles de durada, entre el 4500 i el 2500 aC, per comunitats sedentàries. Jo no puc evitar evocar els viatges fets a Egipte i recordar que sabem que la Primera dinastia de l'antic Egipte va començar amb Narmer, aproximadament el 3100 aC i acabà el 2890 aC. D’aquella primera i de les següents es coneixen els noms dels faraons i bona part de la història, així com la evolució de cosmètics, medecines, eines, calendari, feines del camp, sistema social, arquitectura, art, etc...; tot gràcies a la seva cultura tan avançada i la seva escriptura. En canvi a tot Europa, fora de les cultures gregues, les restes arqueològiques i culturals d’aquells segles és molt bàsica.
La terrassa mirador està situada al damunt del Museu, al sud del lloc arqueològic. El conjunt inclou les alineacions de Menec, Kerlescan i Kermario. La primera excavació extensiva es va realitzar en la dècada de 1860 per l'antiquari escocès James Miln.
La vista però queda massa plana per fer-se una idea de les alineacions, fins i tot no es pot apreciar si es tracta d’alineacions amb orientació unidireccionals o bé hi ha alguna alineació que podria formar algun cercle. La vista del mapa, que ara tenim al davant, deixa clar que són alineacions que van de sud-oest a nord-est.
Bàsicament es tracta d’alineaments de grans blocs, sense polir, de roques que s’orienten de sud-oest a nord-est. El nom de Carnac sembla derivar de l'antic mot bretó “Karn”, que significa pedra i de l'adjectiu final “ec”, que marca l'abundància, és a dir, lloc pedregós o ossi.
Amb el zoom puc captar un grup de gent, en visita guiada, que permet uns perspectiva de la dimensió dels blocs de roca plantats. El conjunt més important és el de Le Ménec; està format per 1099 menhirs disposats en 11 fileres de 100 m d'amplada per 1,2 km de llargada. L'alineament està flanquejat en els seus dos extrems ( est i oest ) per cromlecs (cercles de pedres).
Baixem i comencem a caminar seguint el perímetre en direcció a llevant. No és fàcil poder fer una foto que identifiqui les rectes que formen les alineacions. No es pot caminar dins del recinte, només per visites guiades. La gran afluència de turistes va erosionar el sòl en què s'assenten els menhirs de Carnac, amb el risc que les pedres basculessin i caiguessin. Per això es va tancar l’any 1991 i se’n va limitar l’accés.
Pel camí trobem, en un trencall, una vista millor on, a més, s’hi situa una casa que devia ser construïda fa anys i que ara forma part del parc arqueològic. Els menhirs de Kermario, com els de Le Ménec, van disminuint de mida a mesura que s'aproximen al límit oriental, on hi ha tres grans roques que formen una línia perpendicular als alineaments.
Quan ja fem la tornada passem pel costat d’una font, amb safareig, restaurada i coneguda com Fontaine Croix Audran. Estem entre les conjunts de Le Mènec i de Kermario. Per molt que hem mirat no hem pogut identificar els cromlecs que hi hauria d’haver entre Le Ménec i Kermario. Trobo a faltar que aquí hi hagués una torre senzilla, amb escala, per pujar a 4 o 5 metres a una petita plataforma mirador i poder tenir una panoràmica més precisa.
Finalment insereixo aquesta vista aèria que he obtingut del mapa satèl·lit de wikiloc. Em fa pensar que potser hauria estat millor que el Museu i Centre d’Informació hagués estat situat, en canvi de la seva posició actual, al sud-oest o al nord-est de l’àrea arqueològica, d’aquesta manera s’hauria pogut oferir una visió més adequada de les alineacions.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1503carnac-138130501
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1271-1502-bretanya-huelgoat-bosc-magic-moli-del-caos