(Alta Cerdanya) Ruta 1459 el 13/09/2022; 9 km; +280 -280; 3,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pla dels Avellans, estany Pradelles, Estany negre.   Participants: Anna G i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil/moderada.

 cmapa1459 cperfil1459 

FA ANYS: L’any 1700 es va imposar la llengua francesa en l’Alta Cerdanya.

DSC08275 Pla Avellans   Hem aparcat al Pla dels Avellans (en la ruta cap a Les Bulloses). Aquesta ruta està tallada al trànsit els caps de setmana el mes de setembre (juliol i agost tancada cada dia de les 7h a les 19h). Avui podem circular sense restriccions.

DSC08276 Mapa rutes

               Des d’aquest aparcament hi ha diverses rutes que es poden fer. Estem en una àrea natural protegida, centrada en el llac de les Bulloses i tot el seu entorn, que inclou els cims del Carlit i el Puig Peric. La utilització massiva del vehicle particular que es va fer al seu dia, va provocar l'actual regulació de l'accés al lloc. Com tots els llocs d'alta muntanya, cal arribar-hi aviat per beneficiar-se de la seva millor llum i de totes les passejades que ofereix. A més, les tempestes d'última hora de la tarda no són infreqüents a ple estiu i poden a ser perilloses, per això convé acabar a refugi poc després del migdia.

DSC08278 Pont riu   Anem al sud per trobar el pont que ens permet passar el riu Tet, que és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

DSC08279

   Els rètols sempre informen. Aquí estem al Pla dels Avellans, una petita plana a l’alta vall de la Tet. Durant l’hivern, la carretera està oberta fins aquí pel fet que hi ha els remuntadors. Estem en territori francès, conseqüència d’una mutilació il·legal. En les negociacions entre el monarca espanyol i el francès s’acordà el regal a França de les comarques catalanes del nord. Encara que eren els principals perjudicats, els catalans no va tenir ni veu ni vot en l'acord rubricat a Ceret el 31 de maig del 1660 i que estableix la nova frontera nord del Principat, avui encara vigent. Felip IV en cap moment va consultar les institucions del Principat. De fet, el pacte no es va notificar oficialment a les Corts catalanes fins al 1702 i aquestes mai el van ratificar, la qual cosa el converteix en il·legal.

DSC08282 Pinetell bord

       Es veuen alguns bolets. Aquest, jo que no en sé gaire, tant em sembla un rovelló com un pinetell bord. Tingueu sempre precaució amb els bolets, si no sou experts. Així que es queda al mateix lloc on l’hem vist. Cal saber que la gent del Rosselló, Capcir, Alta Cerdanya... van mantenir inicialment una forta oposició, però que va ser impossible mantenir. I un reial decret (francès) aprovat el 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. I des d'aleshores, el francès continua essent l’única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. I algú creu que els catalans han d’estar contents amb la monarquia espanyola? A algú li estranya que Catalunya reclami la independència?

DSC08284 Rierols   Hem deixat a la nostra dreta el remuntador que puja a l’estació superior de La Pradella i ens endinsem al bosc, passant algun rierol. Hi ha pals indicadors.

DSC08285 Cami GRF285+   Trobem un camí ample que coincideix amb un PR. Em sembla que és el número 8, el qual segueix íntegrament el recorregut dels cinc estanys que es troben situats per sota l’embassament de la Bollosa. Es tracta d’un itinerari preciós i senzill que ens portarà a conèixer un dels estanys més bonics de la Cerdanya: la Pradella. Nosaltres no el farem sencer el PR.

 DSC08286 Moixera de guilla DSC08288 Moixera 2 

   El camí continua endinsant-se al bosc. A un costat trobem un exemplar de moixera de guilla (“Sorbus aucuparia”), un arbre caducifoli que arriba a uns 10 metres d’altura. Floreix unes flors blanques d'olor desagradable i finalment uns fruits globosos de color vermell brillant. El fruit és un important recurs per als ocells que, alhora, dispersen les llavors. El fullatge i l'escorça són consumits pels cérvols i per la llebre de muntanya. Explica Josep M Panareda que cal tenir present que els fruits, molt vistosos, són tòxics. Tanmateix, s’ha emprat per fer melmelades i compotes, que amb la cuita han perdut la toxicitat. En alguns territoris llunyans els fruits de la moixera de guilla s’utilitzen per preparar begudes alcohòliques mitjançant fermentació, com en el vodka.

DSC08291 Estany de la Pradella      El camí ha anat ascendint suaument uns 200 metres fins arribar a la cota de 1943 metres d’altitud. Hem fet una mica més de 4 quilòmetres i ja estem davant de l’estany de la Pradella, amb el significat de “prat petit”.

DSC08292 Cabana

     Al final s’hi pot veure una petita construcció: la cabana de l’Estany de la Pradella. Aquest entorn, quins drets de pastura pertanyen a Llívia, permet ressaltar el contrasentit d’una frontera del tot artificial i confirmar que encara hi ha qui parla català, amb un accent ben diferent i característic. Per evitar no deixar-nos endur per emocions massa fortes, la passejada serveix per debatre en que consisteix l’accent català de la República Francesa, segons l’eslògan utilitzat pel Consell General dels Pirineus Orientals; segons explica Jordi Surinyac.

DSC08310 Pluja

   Ha començat a ploure, una pluja suau i lenta, però constant. Ens posem els plàstics. L’entorn és magnífic i la pluja la sentim com una amiga que ens acompanya i que deixa molts cercles a la superfície de l’estany.

DSC08311 Estany Negre   Comencem a girar en direcció est, ara per un sender evident però de traça estreta, que passa pel bosc i arriba aviat al costat de l’estany Negre.

DSC08312 Senyals grocs Durant aquest camí ens hem orientat amb el track, però també amb els senyals grocs que es troben de tant en tant.

DSC08313 Sender sinuos   Es tracta d’un sender sinuós, on cal parar atenció i aplicar criteris de sentit comú i l’orientació que ens ofereix l’experiència, sempre cercant el millor pas.

DSC08314 baixada pedres

      Després comença un bon tram de baixada pedregosa on, potser, els menys habituats hauran de vigilar no relliscar ni torçar-se un peu (especialment si no porten botes que protegeixin els turmells). Tot i amb això la ruta és relaxant i magnífica.

DSC08315    Finalment, abandonem ja l’extrem de l’estany Negre i seguim pel camí que després es complica com conseqüència de molts arbres caiguts. Cal, doncs, esquivar-ne uns, saltar-ne uns altres o passar-los per sota. Una mica d’aventura per arrodonir aquesta bonica excursió.

DSC08317 Baixant Aquesta meitat de la ruta, és més distreta entre les roques i els troncs; però també perquè en algun tram el pendent és una mica més dret, però res d’extraordinari; total, només baixarem el 200 metres que hem pujat.

DSC08318 Saltant troncs

      Fins i tot quan el camí ja s’aplana cap el final, encara les tempestes ens hi ha posat alguns troncs perquè continuem gaudint del moment. Per cert una curiositat de fa quasi exactament 1333 anys: el Papa Honori va ser excomunicat, encara que va ser 50 anys després de mort; el fet és que el Sisè Concili de Constantinoble el va excomunicar perquè havia protegit els heretges monoteletes, que defensaven que Jesús va actuar al mateix temps com a Déu i com a Home (revista ‘Sàpiens’). Mireu amb què s’entretenia la jerarquia religiosa aquells temps.

DSC08321 El Tet   Finalment, arribem al pla final, on deixarem el telecadira, a la dreta, que al principi hem vist i tornarem a passar el Tet pel mateix pont. Convé afegir que el riu ha estat esmentat per Estrabó i Claudi Ptolemeu que l'anomenen Ruscino, que era el nom que rebia la vila de Perpinyà a l'antiguitat clàssica. Per la seva banda, Pomponi Mela l'anomena Tetis, sens dubte el precedent del topònim actual; així, etimològicament el nom del riu prové de Tetis. El riu no torna a aparèixer documentat fins al segle IX, en diversos documents. Nosaltres ara arribarem al lloc on tenim aparcada la camper. Tant la nit passada com aquesta dormirem al càmping de Pla de Barres (també conegut com “de les Bulloses”); un magnífic càmping al mig d’una plana d’avets, amb punts de connexió elèctrica, places molt amples i sense marcar massa: un entorn natural a preu molt raonable.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1459-pla-avellans-estany-pradelles-estany-negre-113737875

Aquí, una altra crònica anterior per la zona de les Bulloses: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/205-pic-carlit-i-llacs