(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)    (Haute-Savoie) Ruta 1427 el 11/06/2022; 5 km; +22 -22; 3 hores.    Passeig urbà de la vila antiga d’Annecy.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1427 cperfil1427 

FA ANYS: El Palau de l’Ile consta esmentat per primer cop el 1325.

DSC06531 Mapa de Turisme  001

   El primer que s’ha de fer és anar a l’oficina de Turisme per demanar el mapa de la ciutat amb les rutes recomanades. La visita turística es pot començar des de la mateixa oficina i així ho faig.

DSC06493 Canal du Vass   Surto i travesso el Camp de Mars per fer una fotografia al Canal du Vassé. Tinc la sort de trobar una llum magnífica per aquesta foto del canal on hi amarren barques de fusta i queda protegit per plàtans centenaris.

DSC06495 Rue Paquier   Després entro al carrer de Paquier. El contrast, a aquesta hora, dels edificis antics amb les terrasses de les cafeteries sense ningú em fa percebre el silenci del matí. El carrer pren el nom de la gran esplanada verda que hi ha entre aquest carrer i el llac d’Annecy. Vol la història (o potser la llegenda) que va ser (l’esplanada) una donació de Madame Mossière; se sap que un document de 1387 esmenta el “pâquier” de la família Mossière, una antiga família d'Annecy que posseïa terres de pasturatge en aquest indret.

DSC06496 Antic Hotel de Sales

   Passo pel davant del que, diu la placa de marbre, és l’antic “Hotel de Sales” construït el 1690 i afegeix “La cort de Sardenya s’hi allotjava en les seves estades a Annecy durant el segle XVIII”. És un rar exemple de mansió privada de finals del segle XVII, que destaca pel tractament de la temàtica de les Quatre Estacions a través de quatre busts instal·lats a la façana.

DSC06500 Puits Saint Jean

     Seguint el carrer endavant, es passa pel costat d’un edifici amb un interès relatiu, excepte si se sap que és on hi havia l’antic Puit de Saint Jean, construït el segle XV pels cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, del comandament dels Genovesos. L’estrella de Malta hi devia destacar en el seu moment.

DSC06504 Vista sencera Liesse   Així s’arriba al davant de l’església de la Mare de Déu de Liesse. Fundada i construïda el 1360 pels comptes de Ginebra, el temple va aprofitar part dels fonaments d'un antic oratori situat a les proximitats d'un hospital medieval. Aquell modest oratori consta citat des del segle XI.

DSC06550 Liesse interior

           Un temple que compta amb un interior molt lluminós. L'església té forma de creu llatina i una cúpula central. La seva façana, de tipus neoclàssic sard, data de 1846. Les naus laterals contenen dos altars: el de l’esquerra dedicat a Sant Francesc de Sales i l'altre al Rosari. Les piles baptismals daten del 1852 i l'altar major del 1854. Davant l´església, es conserva una gran plaça, envoltada de cafès i de botigues, anomenada "Notre-Dame"; afirma la seva vocació d'àgora política i social. Fins a 1854, va mantenir un mercat de verdures, ous i formatges, fins a la seva transferència al carrer Santa-Clara, on segueix estant.

DSC06505 Porta arcs i barrets

     He de dir que la ruta que segueixo, en alguns moments no és la del mapa de Turisme, sinó que em deixo portar per la intuïció en aquest laberint de carrers, com aquest racó amb un bonic arc que permet albirar altres arcs més enllà. A l’esquerra s’endevina un aparador de barrets. Sobre l’arcada medieval, destaca un immens rètol: “Chapellerie”.

DSC06507 Catedral de St Pere   Trobo la catedral de Sant Pere. Va ser construïda a principis del segle XVI com a capella per a un priorat franciscà. Durant la Revolució Francesa l'edifici va ser utilitzat com a Temple de la Raó. L’any 1822 va ser retornat al catolicisme i elevat a la categoria de catedral, quan la diòcesi d'Annecy va ser creada amb parts de la diòcesi de Chambéry.

DSC06508 Interior

    Una vista de l’interior. Afegim que els “temples de la Raó”, es van crear durant la Revolució francesa en 1793; es tracta de temples ateus, bàsicament un monument cristià reconvertit per organitzar-hi el culte de la Raó dels hebertistes (ateus) o bé dels muntanyistes (deistes). Respecte dels hebertistes (també anomenats exagerats) cal saber que eren un moviment revolucionari extremista durant la Revolució francesa; no constituïen un partit pròpiament dit i deuen el seu nom al periodista Jacques-René Hébert. Es van caracteritzar pel seu radicalisme econòmic, pel suport a la democràcia directa contra la democràcia representativa, per donar suport al moviment de descristianització i per ser partidaris de la guerra.

DSC06509 Passage des Celestins

   De seguida veig un pas sota cases, estret i quasi misteriós anomenat Passatge dels Celestins. Passat el passatge, veurem un canal. El petit barri medieval d’Annecy és recorregut per canals, ponts i carrers amb arcades. El principal atractiu és passejar i gaudir de monuments imprescindibles: el formidable Palais de l'Île (una presó del segle XII al mig del canal de Thiou) i el Château d'Annecy, les torretes del qual s'alcen molt per sobre de la ciutat i que ofereix esplèndides vistes del Vell Annecy i del llac cristal·lí que s'estén als peus, als quals aniré després.

DSC06510 Quai Eveque   El passatge permet accedir al Quai de l’Evèque.

DSC06511 Pont Morens   Seguim i passem el Pont Morens. Aquest va ser el primer pont de pedra d'Annecy; es va construir a principis del segle XIV. Va esdevenir un pont segur perquè la resta dels ponts, de fusta, sovint eren arrasats per les riuades. Va permetre que la carretera dels Alps a Ginebra travessés el Thiou. L'ampliació del pont i el pla d'embelliment d'Annecy van fer que desaparegués a la segona meitat del segle XIX.

DSC06512 Pont Pas Eveche Palais Ile   Una altra foto més, al Pont Pas de l’Evèque. Al fons, al mig, el Palau de l’Ile que era una presó, un jutjat i un centre administratiu. És un edifici original, les parts antigues del qual daten del segle XII. Està construït sobre una illa de roca natural i va acollir també la casa de la moneda dels comtes de Ginebra. Consta esmentada per primera vegada l'any 1325. Actualment es pot visitar i veure les antigues sales de justícia, les antigues cel·les i calabossos dels presos així com l'antiga capella.

DSC06516 Catedral pel darrera i Canals    Amb el meu caminar sense objectiu, giro ara per carrer estret i vaig a un entorn arbrat a la part del darrera de la catedral; un canal d’aigua sembla sorgir de l’interior profund de la catedral, com si aquesta amagués un brollador d’aigua.

DSC06519 Rue Republica

   Surto a la Rue de la Republique i a l’edifici de la Sala Pierre Lamy, de concerts, que just tinc al davant; una placa honora Pierre Lamy (1909-1944) que va ser cap d’un grup de resistència afusellat pels nazis el 18 de juliol de 1944. Per perspectiva històrica diguem que 8 anys abans (el 18 juliol 1936) el general Franco va demanar als altres generals que s’unissin al cop d’estat, però només un general, dels 8 capitans generals, s’hi va afegir. Llavors Franco va portar a terme una acció ràpida per eliminar tots els alts caps militars contraris, entre els quals hi havia Domingo Batet Mestre (Burgos), Nicolás Molero Lobo (Valladolid), José Fernández Villa Abràille (Sevilla), Enrique Salcedo Molinuevo (Galicia)... i molts altres (‘elpais.com’, juliol 1980). No hi ha, que jo sàpiga, cap monument a Espanya als militars que es van oposar al cop d’estat. Potser a un lector europeu i demòcrata li sorprendrà la poca cultura, visible, antifeixista. Però és així.

DSC06525 Place Sta Clara   A continuació entro a la plaça de Santa Clara, un indret recollit d’antigues cases, molt agradable.

DSC06526 Font de la truita

         M’aturo per gaudir d’aquesta volta amb una font medieval. És un pilar d'arcades d'excepcional importància perquè acull una font molt antiga alimentada per un pou, que funcionava gràcies al curiós aparell d'una sínia que extreia l'aigua des d'una certa profunditat per desembocar-se en una conca interior que flueix a l'exterior per un coll d'ampolla. Murat durant molts anys per motius de salut, va ser restaurat i va reprendre la seva funció original. Actualment està connectat a la xarxa d'aigua de la ciutat. La clau de volta està adornada amb l'escut d'Annecy: la truita de riu.

DSC06529 Castell Savoia Nemours

         El carrer que ara he seguit ha fet forta pujada i al final arriba al davant del castell d’Annecy. Es va convertir en la residència dels comtes de Ginebra als segles XIII i XIV. Durant els dos segles següents, successives modificacions el van transformar donant-li l'aspecte únic que podem admirar avui dia. L'estructura resultant és una combinació d'arquitectura defensiva medieval i d’elegància renaixentista. Abandonat com a residència al segle XVII, va ser utilitzat posteriorment com a caserna militar fins al 1947.

DSC06532 Basilica de la Visitaci   Enllà destaca, en un turonet, la basílica de la Visitació.

DSC06534  Pas Golliardi   Vaig fent tota una volta, fins que arribo al Pas de Golliardi, un accés a l’interior de les muralles.

DSC06535 Font Golliardi Passat l’arc hi ha la font del mateix nom.

DSC06536 St Francesc de Sales   I torno a arribar als canals, en aquest cas per veure l’església de Sant Francesc de Sales. També anomenada Església dels Italians perquè era freqüentada per la comunitat italiana d'Annecy. És d’estil barroc però d'inspiració llombarda. Antigament rematada amb estàtues, l'església té una nau principal i dues naus més a cada costat. La decoració interior és senzilla però ben valorada gràcies a la important lluminositat del local.

DSC06542 S Francesc interior

   Entro i faig una foto. M’assec i llegeixo una mica: Al territori es parlava històricament l’arpità. L'unitarisme nacional francès, radicalitzat durant la Revolució, va dur, durant tot el segle XIX i la primera meitat del XX, als governs dels diferents règims (monarquies, imperis, o repúbliques) a dissenyar polítiques per imposar l'ús del francès com a única llengua tant a França com a als territoris integrats a l'Imperi colonial. A França hi ha, doncs, governants amb mentalitat poc respectuosa amb la cultura dels altres, els quals se senten menyspreats. L'article 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estableix els drets de les minories ètniques, religioses i lingüístiques a gaudir de la seva pròpia cultura, a professar la seva pròpia religió i a utilitzar la seva pròpia llengua. Al fet d’impedir que una llengua es mantingui viva, hi ha qui s’hi refereix (com Robert Badinter o Raphael Lemkin) com genocidi cultural.

DSC06538 Palais de l Ile   Des del portal de l’església tinc una imatge molt bonica del Palais del’Ile. El savoià és un evolució del francoprovençal o arpità parlada a Savoia. Es tracta d'un dialecte inclòs a la Carta Europea de Llengües Minoritàries. El savoià es divideix en nombrosos subdialectes, pràcticament un per cadascuna de les grans valls que formen la regió. Segons un sondeig realitzat pels estudiants de l'Institut Universitaire de Tecnologia de la localitat, el 71% de les persones preguntades van expressar el desig que el savoià es conservés.

DSC06544 St Maurice

        Camino i arribo al davant de l’església de San Maurici, antigament capella del convent des Dominicans. Va ser construïda el segle XV. Per perspectiva històrica recordem que aquell any 1325 el sobirà de la França d’aquells temps (molt més petita que ara) era Carles IV de França i també I de Navarra, nascut a l’Oise el desembre de 1294. De França, va ser l’últim de rei directe de la Dinastia dels Capets. Els francesos li deien "el Bell”, però els navarresos li deien “l’Usurpador” (‘aunamendi.eusko’) ja que era germà de l’igualment usurpador rei de Navarra Felipe el Luengo, que havia apartat la seva neboda Joana, legítima hereva de la Corona de Navarra. Potser és la història de les monarquies: sempre pendents d’apropiar-se de les terres dels veïns. Això ha portat sempre a guerres, que han pagat amb sang la pobre gent del poble.

DSC06547 St Maurice   Deixo enrere l’església i em vaig dirigint cap el final d’aquesta caminada circular per la ciutat. En aquells temps del 1325, era rei de Castella i Lleó Alfonso XI, però la regent era la reina Constanza (Alfonso tenia només 10 anys). La reina va morir el 1321 i diu la crònica (segons l’historiador Juan José Menezo) que “... tots els rics homes i els cavallers vivien de robatoris i d’apropiacions de la terra, i els tutors del futur rei ho consentien... i en cap ciutat del regne no es feia justícia...”.

DSC06548 Port   I així, tranquil·lament (que és com es veuen millor les coses) arribo al port. Per acabar el tema històric del 1325, afegim que a Catalunya el sobirà era Jaume II El Just. Era un sobirà compartit amb Aragó, València, Sicília, Mallorca i Sardenya. Territoris tots, amb les seves lleis, constitucions, independència i llibertats.

DSC06554 Tornant   Després de fer un refresc i anar a dinar, vaig a la parada del bus per tornar, deixant a l’esquerra el gran llac. Les constitucions catalanes eren diferents de les d’altres regnes. Com expliquen Maria Pomés i Alicia Sánchez, l’economia de la Corona depenia dels ciutadans i consideraven el comte-rei un ‘primus inter pares’ (el primer entre iguals). El jurament que les Corts catalanes feien al rei ho deixava clar; deia així: “Nosaltres, que som tant bons com vos, jurem a vos, que no sou millor que nosaltres, acceptar-vos com rei i senyor sobirà, sempre que respecteu totes les nostres llibertats i lleis, però si no, no”.

DSC06555 Vista llac des del Camping   Finalment arribo al càmping Panoràmic on estic situat i on podré esperar els amics que arribaran aquest vespre. Sobre el tema de les llengües, no fa gaire, corria per les xarxes un text que deia: “Si la meva llengua sacseja els fonaments del teu Estat, això vol dir que has construït el teu Estat sobre la meva terra”.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/1427-haute-savoie-annecy-ruta-urbana-109094683

Aquí, una altra crònica anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1159-montrottier-gorges-du-fier