Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Bretanya, Saint Malo, ruta urbana

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)  (Bretanya) Ruta 1383 el 2/10/2021; 6 km; +40 -40; 4 hores.    Visita i caminada per la ciutat.  Participants: Jordi G, Anna, Lea i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1383 cperfil1383 

FA ANYS: L’any 1689 Vauban va dissenyar el sistema de fortificació de Sant Maló.

DSC04142 Aparcats al port

 

 

 

 

 

   Hem aparcat al costat del port Bouvet. Com es pot veure al mapa, el port de Saint Malo està format per dos ports externs esportius i quatre interns que es protegeixen de les marees baixes per unes potents comportes. Els ports interns són Bouvet, Vauban, Cartier i Dugay. El port gal·lo-romà va permetre la construcció d'una ciutadella fundada sobre un illot al segle XII. D'aquí va salpar, el segle XVI, Jacques Cartier per descobrir Canadà.

DSC04143   Comencem a caminar i seguim el port Bouvet per la seva banda de ponent. Entre els fets de la llarga història de Saint Malo (Sant Malóu, en bretó) es poden destacar la seva especialització com a port corsari dedicat a la lluita contra els vaixells anglesos a l'edat Moderna i la destrucció gairebé total que van provocar els bombardejos americans el 1944, de manera que la ciutat es va haver de reconstruir seguint els plànols originals.

DSC04147   Arribem a prop del port Vauban, on hi ha les grans comportes, a l’esquerra, que donen a mar. Es veu perfectament com l‘altura de l’aigua a l’altra banda és molt més baixa que dins del port. Als navegants se’ls informa que, a Saint-Malo, l'amplitud de la marea és excepcional i per tant el directori de marees serà essencial perquè es pugui entrar al port de Sablons, la marina esportiva exterior.

DSC04148 Grans vaixells al port

 

 

 

 

 

 

 

   Al port Vauban hi ha tres grans vaixells de tres pals. Són vaixells dels que solcaven l’Atlàntic el segle XVIII, del tipus clíper. El primer clíper, dels més reconeguts, va ser el Falcon (Cowes, 1815) de 175 tones. Potser el de més pes devia ser el Thermopylae (Nova York, 1868), amb 1970 tones. Però segur que el més conegut deu ser el Cutty Sark (Dumbarton, 1869) de 921 tones; encara que potser el seu nom sona més pel whisky escocès del mateix nom. Aquell segle XVIII també va coincidir amb la construcció de vaixells a vapor i per tant de tipus mixt.

PH VAIXELL

 

 

 

 

 

   També hi podem veure el vaixell amb el que Dídac Costa va participar en la Vendée Globe. Didac, el navegant oceànic català, va participar amb el suport de Hermanos Guasch i BeCharter. El vaixell “One Planet One Ocean” és un disseny d’Owen Clarke botat l’any 2000, de 18,28 metres d’eslora i un pes de 8,9 tones. La circumnavegació de la Terra es va realitzar el febrer d’aquest any 2021. Dídac va acabar en lloc vintè, després de 97 dies. Fins ara, la Vendée Globe és la cursa de vela més gran del món, en solitari, sense parar i sense assistència; es coneix com l’Everest del mar.

DSC04149 Muralles

   Aviat arribem al davant de la muralla de la ciutat medieval, el nucli històric. Entrem per la primera porta que trobem a l’esquerra, la Porta de Sant Lluís.

DSC04151 Carrers intramuralles

 

 

 

 

 

 

 

   Primer carrer a la dreta i entrem al carrer d’Asfeld, que suposo fa referència a Claude François Bidal (1665-1743) que va ser marqués d'Asfeld i general borbònic nomenat mariscal de França el 1734. L’any 1707, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, va dirigir l’assalt a la ciutat de Xàtiva (Regne de València) la qual va ocupar el 6 de juny i és el responsable d’ordenar, després, l’incendi total de la ciutat. També va participar en l’ocupació de la capital (València) i de Castelló. Posteriorment, va participar en el setge a Barcelona, per tant va ser decisiu en la victòria borbònica de Felipe V contra el seu oponent Carles II. Aquest carrer és una evidencia de la diferent percepció que tenim dels personatges; mentre a França es mereix un carrer, a Catalunya (on l’exèrcit borbònic va fer tant mal i on encara dura la pèrdua de les llibertats) mai no se li farà cap monument.

DSC04156 Restaurants   Caminem pel carrer ple de restaurants i algunes petites botigues. Les conseqüènciesd’aquella victòria (del marqués d’Asfeld) van ser brutals i el Regne de València, el de Mallorca i el Principat de Catalunya van veure com Felipe V va decretar la liquidació de les constitucions i institucions d’aquestes tres nacions independents. Catalunya ha anat insistint durant aquests tres segles amb el seu desig d’independència. Se suposa que la democràcia obliga a escoltar el poble; l’octubre del 2017 va quedar clar que el govern d’Espanya no vol ni preguntar.

DSC04157 Pujant esclaes murada

 

 

 

 

 

 

 

   A prop de la Gran Porta, a la plaça de Chateaubriand, un accés ens permet pujar dalt les muralles, el camí de ronda, per on es pot fer tota la volta quasi circular. La Bretanya (en bretó: Breizh) és una entitat geogràfica i cultural i una de les anomenades nacions celtes. Els merovingis i després els carolingis van intentar des del segle VI fins al VII integrar aquesta regió al regne franc, amb èxits limitats i efímers; després ja va ser una altra cosa.

DSC04158 Fort du Petit Be   Des de dalt es veu un petit istme amb una construcció avançada dins de mar, el Fort Petit Bé. És una fortificació del 1667, ampliada el 1689, que formava part de les defenses que va dissenyar Vauban per protegir-se de les flotes anglesa i holandesa. Quan una força anglo-holandesa va atacar una altra vegada Saint Malo, el 1695, el fort va ajudar a repel·lir l'atac.

DSC04159 Dalt muralla   Des de dalt muralla, la vista de la ciutat és molt agradable. Algunes de les cases de granit gris que veiem deuen ser les dels rics armadors o també les cases que en diuen dels corsaris. Un corsari va ser Robert Surcouf (1773-1827), mariner i corsari bretó al servei de Napoleó I. Es va fer famós per enfrontar-se als anglesos en el blocatge continental i per dirigir expedicions a Angola i Zanzíbar per capturar esclaus entre el 1795 i el 1800, malgrat l'abolició per la República. La història de la humanitat està plena de personatges inhumans i cruels.

DSC04160 Gavina

 

 

 

 

 

 

     Una gavina també aprofita aquest mirador per observar la ciutat i els caminants. És, però, un gavià argentat europeu (“Larus argentatus”). Deu ser un exemplar jove, de menys d'un any, ja que és de color marró, amb ratlles més fosques, així com el bec i els ulls. Aquest disseny juvenil es va perdent fins als quatre anys aproximadament, en què arriben a la maduresa sexual, tornant-se més foscos.

DSC04162 Tour Bidouane

 

 

 

 

   A les cantonades hi ha les torres de protecció, com aquella que veiem al davant; és la Torre Bidouane. Per afegir a la història de Bretanya, recordem que la unitat de la regió en forma de Regne de Bretanya es va produir el 851 amb el rei Erispoé, però aviat es va veure envoltat de baralles de successió i incursions normandes. Així doncs, el 939 va esdevenir el ducat de Bretanya que va prendre el relleu a les fronteres gairebé finals. Va estar governat pels ducs de cases bretones del 939 al 1166, abans que caigués a l’esfera d’influència dels Plantagenets. Cal dir que Plantagenet va ser una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485. Des de finals del segle XIII, l’administració va abandonar el llatí a favor del francès, sense passar pel bretó. Fins al segle XII, es redactaven actes administratius i jurídics en llatí, després els francesos consolidaren la seva llengua en els actes de la cancelleria.

DSC04164 Plou i encara ploura molt mes

 

 

 

 

   El plugim que feia es va animant, però ara encara no sabem que en acabar la visita la pluja intensa ens farà arribar a les autocaravanes absolutament xops. Un article de Feliciano Fidalgo diu que “Bretanya seria una altra Còrsega d’haver nascut com una illa. Bretanya va ser, de tota França, la regió on la monarquia respectava més fidelment els privilegis i els particularismes locals. Només amb la Revolució, l’any 1789, la identitat bretona va començar a perdre després de la divisió de la regió en cinc departaments”. Però l’esperit no s’ha perdut. L’any 1972 el president Georges Pompidou fulminava generalitzant: "No hi ha lloc per a les llengües regionals en una França destinada a impregnar a Europa amb el seu cos específic". Ja ho veieu com costa a Europa ser realment demòcrates. Aquí es veu a la majoria menyspreant les minories i les seves cultures. Quina falta de nivell intel·lectual i de respecte!

DSC04166 Vista des dun accs a la Torre   Un accés a la torre que abans ja veiem, permet fer aquesta foto.

DSC04170 Catedrale Sant Vicens   Baixem de les muralles i ens endinsem pels carrers irregulars fins a la catedral de Sant Vicens. Construïda el 1146 sobre un temple anterior del segle VII, es va reconstruir el segle XVIII. Va ser la seu de l'antic bisbat de Saint Malo des de l'any 1146 al 1801, quan el Concordat d’aquell any va abolir aquest bisbat i va dividir el seu territori entre els bisbats catòlics de Rennes, Sant-Brieuc i Vannes. Una més de les diverses maneres de fraccionar els països o els estats històrics.

DSC04152 Bandera bretona

 

 

 

 

 

   Als carrers entrem en un restaurant per dinar. En una finestra veig aquesta bandera, és la bandera bretona i no és la primera que es veu. És anomenada ‘Gwenn-ha-du’ en bretó, literalment "blanc i negre" i és molt antiga; va ser concedida el 1188 pel papa Clement III als croats bretons com un signe de reconeixement. Comparem amb la bandera francesa i cal saber que la revolució de 1830 va veure com Lluís Felip I de França, el rei-ciutadà que ascendia al tron, restablia la tricolor, però ja com a bandera oficial de l'Estat.

 Imagen1 Imagen2  Imagen3

 

    De la bandera francesa ja n’he parlat, de l’espanyola s’ha de dir que va ser declarada ‘bandera nacional’ per real decret d’Isabel II el 1843. I no puc evitar afegir-hi la de Catalunya i explicar que prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV.

DSC04172 Marxe des Legumes

 

 

 

 

 

   Després de dinar anem marxant, buscant llocs d’aixopluc, com aquest mercat cobert, el ‘Marché des Legumes’. Afegim que el bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya. En retrocés malgrat els intents per revifar-la, es calcula que la parlen unes 500.000 persones (més d'un milió a principis del segle XX). Es documenta des del segle V i parteix de la llengua dels immigrants de l'illa de Bretanya (o Gran Bretanya), amb una petita influència de la llengua de Gàl·lia. No entenc la raó per la qual governants i persones cultes no s’impliquen en protegir las llengües minoritàries. Hi ha qui ho creu genocidi cultural. No senten l’obligació de respectar tots els ciutadans, fins i tots els que parlen llengües regionals o històriques?

DSC04173 Tornada sota diluvi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment sortim i anem ràpid pel mateix port, amb l’objectiu d’arribar abans a cobert i canviar-nos la roba. Aquí s’acaba aquesta crònica abans d’anar a seguir la ruta cap els pobles de la costa bretona.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/bretanya-saint-malo-ruta-urbana-85628398