(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Normandia) Ruta 1384 el 3/10/2021; 12 km; +250 -250; 5 hores.    Caminada i visita a Le Mont Saint Michel.   Participants: Jordi G, Anna, Lea, Joan E, Dolors dC i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil. (El track només és l’anada).

 cmapa1384 cperfil1384 

FA ANYS: El segle XIII es va ampliar l’abadia en estil gòtic.

DSC04175 De cam   Hem dormit en un àrea propera al nostre destí d’avui, a l’Anse de Moidrey; un indret rural molt tranquil i còmode. De matí ja estem a l’immens aparcament al davant (però a quasi 4 quilòmetres) del mític turó amb l’abadia dins del mar.

DSC04176 La pluja acaba   Cal seguir el camí inevitable que hi porta. El Mont Saint Michel és l'origen d'un mite segons el qual un vast bosc anomenat Scissy s'estenia des de la badia fins a les illes Chausey a l'inici del darrer període postglacial. Alguns arbres fossilitzats confirmen l'existència d'una vegetació abundant, però diverses prospeccions del sòl suggereixen que les vores d'aquest bosc eren més limitades.

DSC04180 Ms a prop   La mica de pluja d’aquest matí (despès del diluvi nocturn) ja s’acaba i comença a lluir el sol. En aquest fotografia destaca la passarel·la. Els visitants que acudeixin al Mont Saint Michel poden arribar a peu a la turística abadia pel pont-passarel·la que, després de dotze anys d'obres, va substituir, el 2014, l'accés tradicional per un dic i recuperar la morfologia insular del lloc. Té una longitud de 760 metres.

IMG 6730 Una foto del grup de companys. L’espectacle, a mida que ens hi anem apropant, és magnífic i un punt emocionant.

IMG 6728

    Per molt que estiri el braç, no puc tocar l’abadia. Declarat monument històric l'any 1862, la muntanya Sant Michel figura des de l'any 1979 en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Com diu (‘aly-abbra.com’) l’any 708, Aubert, llavors bisbe d’Avranches, va rebre la visita de l’arcàngel Miquel durant un somni i aquest li va ordenar que es construís un santuari a imatge del mont Gargano a Itàlia. L’any 709, Aubert va escollir aquest turó dins de mar per erigir-hi la primera capella; dedicada a Sant Miquel, s’hi va establir una comunitat de deu monjos per perpetuar el culte al Sant arcàngel. Molts pelegrins cristians van començar a acudir de tota Europa i van participar així en la seva creixent fama.

DSC04182 Pasejant pel mar

      Ara estem en la marea baixa i un grup de gent sembla que fan una caminada aprofitant aquesta circumstància. Al Mont Sant Miquel es produeixen les marees més altes de l’Europa continental, amb una diferència de fins a 15 metres entre les baixes i les altes. Durant les marees altes, el mar es retira a 15 quilòmetres de la costa i puja molt ràpidament. Hi ha un calendari d’informació diari de les autoritats. Es produeix als matins i però també algunes tardes. Per cert, el diari ‘lemonde.fr’ deia: el monument històric és potser el tema de la querella més coneguda del país. Proclamat normand, reivindicat pels bretons, què passa amb la història de la roca que es va convertir en una abadia? Ben mirat és, com tantes altres vegades, un tema d’invasió i imposició. El poder mai pregunta a la gent de la terra què és el que volen. A principis del segle XI, els normands intensificaran gradualment els seus esforços per dominar la regió del Mont Saint Michel. El 1009, Ricard II va demostrar un primer acte d’autoritat imposant l’abat Hildebert a la comunitat benedictina. Des d’aleshores sempre ha estat difícil de gestionar i amb el poder posterior, del regne de França, els mapes sempre han estat esquerps amb Bretanya.

DSC04184 Muralla potent

   De lluny veus un sòlida piràmide de cases i murs i les agulles de l’abadia al damunt del tot, però més a prop destaquen els potents murs de les torres de flanqueig que s’endinsen dins de la sorra i el mar. Les tres torres que es veuen són: la torre del Rei, la de l’Arcada i, la tercera al final, és la Torre de la Llibertat. Però la llibertat per a qui és? Per la minoria sotmesa o pel poder dominant? Catalunya el 1 d’octubre de 2017 va intentar un referèndum d’independència; va sortir molt malament i les imatges van córrer arreu. La pèrdua d’ingressos (es calculen 16.000 milions que, cada any, van a Madrid en impostos que no tornen), ha portat a una situació que els diaris en diuen “infern fiscal a Catalunya”. El diari ‘eleconomista.es’ publica (fa vuit mesos) “Aquest moment, Catalunya és una de les regions amb major pressió fiscal d'Espanya i els catalans realitzen també un dels més grans esforços fiscals”. Perquè volen la independència els catalans?

DSC04185 A punt dentrar

         A punt d’entrar, ara es fa més evident l’abadia de Sant Miquel, dalt del turó. Destaquen els edificis del monestir i de les dependències dels monjos i pel damunt part algunes agulles dels contraforts de l’església, el campanar a l’esquerra i damunt la gran agulla coronada per l’arcàngel. Als peus de l’abadia, damunt d’un mur (al centre de la foto) que puja vertical hi ha una finestra gran i fosca; per aquí arribaven els subministraments (després veurem quin era el mecanisme).

DSC04188 Carrers   Entrem i ens trobem un carrer estret que segueix la muralla cap a l’est. Tenim bars, botigues i restaurants petits als dos costats, en construccions que ens parlen d’un estil preciós del passat. És la Grande Rue.

DSC04189 Carrer estret

   Els carrers pugen des de la nostra esquerra i algun de molt estret. El carrer anirà girant a nord, deixant a la dreta la torre de la Llibertat i la torre Baixa. Quan comencem les escales trobem a la dreta la Maison du Pelerin. La Casa del Pelegrí, gestionada pel santuari del Mont Sant Michel acull els pelegrins als camins de Saint-Jacques (Sant Jaume de Galícia) durant un màxim d’una nit, amb les seves credencials.

DSC04190 Escales amunt   A l’esquerra queda, mig amagada per la verticalitat, l’església de Sant Pere amb el cementiri. Seguim escales amunt i entrem a l’abadia, després d’obtenir el tiquet corresponent.

DSC04192 Interior esglesia   Cal estar disposats a pujar moltes escales (i a baixar i tornar a pujar). Arribem a l’església. Construïda a partir del segle X, l'abadia benedictina abunda en meravelles arquitectòniques construïdes en els estils carolingi, romànic i gòtic.

DSC04194 Interior 2

   Segons la llegenda, a la capella que va construir sant Aubert el 709, (d'acord amb la Història de la Invenció de les Relíquies, de J. Bubois), s’hi va col·locar el seu esquelet davant l’altar dedicat a la Santa Trinitat, a la nau occidental. Altres relíquies de prestigi van ser exposades, com les de l'arcàngel Miquel: un tros de marbre sobre el qual l’arcàngel Miquel hauria posat el peu i un tros de la seva capa vermella. També un altre fracció de l'espasa i també part de l'escut (les seves dues armes segons la llegenda) que li haurien servit per derrotar la serp del rei anglès Elga. Aquestes relíquies es van dispersar el desembre de 1791 pels revolucionaris per recuperar l'or i la plata dels reliquiaris.

DSC04195 Claustre   Seguim la ruta que indiquen els rètols i passem pel tranquil claustre. Aquí passejaven, reflexionaven. Però quina llengua parlaven? Potser ja havien perdut el bretó. Parlaven el normand? Potser tal com deia una nota que corria per les xarxes: si a la teva terra, l’exèrcit no parla la teva llengua ets en una terra ocupada. En general, cal veure els documents històrics, per aclarir les coses. Per exemple el primer text en castellà són les ‘Glosas Emilianenses’ escrites entre el segle X i XI. O també tenim que el primer text en català són les “Homilies d’Organyà” del segle XII; o els ‘Serments d’Estrasburg’ document que es considera l’origen del francès, tot i que són uns fragments escrits en una llengua germànica de tipus fràncic. I el text més vell que es conserva en bretó antic data del 790, consisteix en dues pàgines d'un tractat de plantes medicinals, conservat a Leiden.

DSC04199 Cripta Passem per la cripta. Em crida l’atenció el diàmetre de les moltes columnes. És clar, han de suportat el pes del capçal de l’abadia (absis, deambulatori, presbiteri...).

DSC04200 Roda

      En una espai, des de la cripta, hi ha aquesta gran roda (una sínia). Ocupa part del que havia estat l’antic ossari dels monjos. Des de baix, he comentat que es veia la finestra gran; doncs és per la qual sortia la corda que feia pujar o baixar la plataforma amb els paquets i mercaderies. Cal fixar-se que està formada per una base, en el seu perímetre, que té per finalitat fer-la girar amb la força de les cames dels que hi eren obligats a pujar-hi, com un carrusel o com les rodes que, en una gàbia, el ratolí fa girar i girar. Aquell segle XIX l’administració penitenciària de França la va instal·lar (1820) i els presoners hi entraven com esquirols a l’interior i la feien girar. Anteriorment, a l’edat mitjana ja se’n feia servir una altra al vessant nord per abastir el celler. És curiós: actualment hi ha gent que es compra una cinta de fitness per córrer. Mira per on!

DSC04201 Passeig monjos   Donada la verticalitat, les dependències del monestir estaven organitzades per altures. Aquesta sala es coneguda com el ‘Passeig dels monjos’. Per un corredor, ara tancat, s’ofereix accés a la "masmorra del diable," una habitació d'un pilar molt voltat i la capella de les Trenta Espelmes al mateix nivell i al nord. Una dita Sala dels Cavallers es troba per sota. Al costat hi ha la sala esmentada de “passeig dels monjos”, però que havia tingut una finalitat incerta: potser antic refectori, sala capitular o, segons Corroyer, un antic claustre.

DSC04204

   L'abadia del Mont Saint Michel es compon essencialment de dues parts ben diferenciades: l'abadia romànica, on vivien i els monjos i, a la cara nord, la “Meravella”, una col·lecció excepcional d'arquitectura gòtica elevada en tres nivells, gràcies als donatius de Felip August, de 1211 a 1228. Per perspectiva històrica diguem que avui, 3 d’octubre, es compleixen quatre anys del discurs del cap d’estat espanyol (Felipe VI), segons l’article de ‘elnacional.cat’, que va suposar el trencament definitiu entre la monarquia i l'independentisme català. El diari diu “ El conseller Damià Calvet, ha contrastat el 3 d'octubre amb el dia 1, dues dates oposades: ‘Alemanya recorda el 3 d'octubre la joia del retrobament en llibertat i democràcia d'un poble que la geopolítica havia partit’. El nostre 3 d'octubre ens recorda un discurs tan hostil que ens estimula a buscar la joia per la llibertat i la democràcia en un país independent".

DSC04207 Terrasses superiors i sorra infinita   Més escales i més sales i dependències, fins que sortim a una terrassa. Crec que és coneguda com ‘Terrassa de l’Oest’. La vista se’n va quilòmetres lluny i això explica que les marees poden fer una distància de 15 quilòmetres. Les marees més fortes són de 36 a 48 hores després de les llunes plenes i noves. Les marees són causades per l’acció de la lluna i el sol, que mouen la massa dels nostres oceans. Quan aquestes estrelles estan alineades amb la terra, les atraccions es sumen i llavors estem en un període de "marees de primavera", això correspon a períodes de marees altes molt vives.

DSC04208 Tornem

     Quan hem acabat la visita baixem les escales i veiem que hi ha moltes opcions per dinar: venda d’entrepans, bars, pizzeries i altres restaurants. Entrem en un dels restaurants de la Grande Rue per dinar i quan hem acabat sortim i per la passarel·la, marxem però girant de tant en tant la mirada cap el turó emblemàtic que hem visitat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/le-mont-saint-michel-85629179