(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Alta Cerdanya, Conflent) Ruta 1356 el 22/06/2021; 8 km; +400 -400; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Llo, Sant Fructuós de Llo, castell, ermita Sant Feliu de Castellvell, Gorges del Segre.   Participants: Josep C, Anna G i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat. IBP: 42. (NOTA: si es fa en sentit horari: moderada; si es fa en sentit antihorari: fàcil).

 cmapa1356 cperfil1356 

FA ANYS: L’any 1118 Llo i la comarca estaven sota el domini i protecció dels comtes de Barcelona.

DSC02736 Comencem a Llo   Comencem al poble de Llo, un poble de l’Alta Cerdanya, que junt amb uns quaranta més, que formaven el Conflent, actualment formen part administrativament del Cantó dels Pirineus Catalans.

DSC02737 Mapa de rutes

       Seguim uns metres la carretera avall per trobar a l’esquerra el carrer que puja al poble. Un rètol ens explica les possibilitats de rutes, una d’elles, la de color carbassa, és la que seguirem: la volta a les Gorges del Segre. Afegim de Llo que el segle XI ja se'n tenen dades rellevants. Llo era domini directe dels comtes de Cerdanya, tot i que el monestir de Sant Andreu d'Eixalada hi tenia possessions. Al segle XII ja consta sota el domini dels comtes de Barcelona i el 1118 està documentat Bernat Arnau de Llo, feudatari del comte de Barcelona.

DSC02727 St Fructuos

   Arribem a l’església de Sant Fructuós de Llo. Documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Se sap que Guillem Jordá, comte de Cerdanya, la va cedir a la canònica de Santa Maria de Cornellà de Conflent l'any 1102. Més tard, es van passar tots els drets, el 1167, als canonges d'Urgell. Presenta un bonic campanar de cadireta de tres ulls. Per perspectiva històrica d’aquell 1118, avancem que durant anys havia funcionat la Marca Hispànica impulsada per Carlemany. Però a la dissolució de l’imperi carolingi les relacions polítiques entre els comtes catalans i els monarques francs van cessar completament. Després d’un segle la independència de la Catalunya comtal ja era una realitat en la pràctica.

DSC02730  St Fructuos 2   A l'absis es pot veure un fris amb dents d'engranatge fent de cornisa que l'aguanten dinou mènsules esculpides amb tres cares de personatges, un cap de bou, temes vegetals i geomètrics. Té també una finestra petita amb arquejada decorada amb diversos motius.

DSC02753 Torre del castell   Anem pujant per carrers molt costeruts fins que arribem al costat d’uns murs i més amunt destaca la Torre de Vacaró, l’antiga torre de guaita medieval que depenia del Castellvell, que hi havia més amunt i que hi passarem més endavant.

DSC02754 Sortim del poble

      Sortim del poble en direcció sud en forta pujada per una pista en bon estat. Afegim, sobre aquell 1118, és a dir segle XII, que els comtats catalans (el que ara en diem Catalunya Nord) com Cerdanya, Conflent, Rosselló, Capcir, Fenolleda..., van continuar com una unitat d’interessos al voltant del Comtat de Barcelona que estructurava la sobirania de Catalunya. Aquells inicis del segle XII, Navarra, Lleó i Castella eren regnes (o estats o nacions) independents, amb les seves tradicions, llegua i cultura.

DSC02756 Vall Cerdanya i Cadi   Molt més amunt, fem una curta parada per beure una mica. Tenim un magnífic panorama amb la Cerdanya i el Cadí al fons a l’esquerra. Així, nosaltres estem fent la ruta en sentit horari i per això trobem una forta pujada.

DSC02757 Pollich Rhinanthus alectorolophus

       Una bonica mata de “Rhinanthus alectorolophus”, el cascavell groc europeu, és una espècie vegetal del gènere Rhinanthus, originària d’Europa. Segons un article (‘20minutos.es’) del setembre de l’any passat el botànic Pere Aymerich havia descobert al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Natural de l'Cadí-Moixeró aquesta espècie de planta; presència de la qual no havia estat confirmada a la península ibèrica. La planta, segons publica el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, es troba en els prats amb herba per a farratge i la seva existència ja havia estat apuntada en els anys 60 pel botànic Josep Vives.

DSC02759 Pujant a St Feliu Deixem la pista i pugem per un sender que s’enfila a 1600 metres, on s’endevina l’ermita de Sant Feliu de Castellvell. És l'antiga capella del Castell de Llo situada al capdamunt de la muntanya del Lladrer.

DSC02764 Campanar

   Era una petita capella d'una sola nau i capçalera trilobulada, amb l'absis principal orientat a llevant. Només en queden parts de les parets mestres, però es defineix perfectament la seva planta. Es calcula del segle XI i consta documentada per primer cop el 1259.

DSC02772 barranc vertical del Segre   Tornem al mateix coll d’abans i seguim en pista que ara va baixant amb comoditat. A la nostra dreta s’observen els espadats que formen les Gorges del Segre. El Segre neix per uns torrents que baixen, bàsicament, del coll de Finestrelles i del Puigmal. Després de Llo, baixa cap Estavar i flueix Cerdanya en direcció al sud per a ser el principal afluent de l‘Ebre.

cccmapa

  Aquest mapa ens pot servir per situar-nos. La conca del naixement del Segre es veu encarat als vessants del nord-oest i la conca del naixement del Fresser queda orientat al sud de la serralada de Pirineu, on destaquen els cims del Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts i Noucreus.

DSC02773 Mas Patiras La pista passa pel costat del mas Patiras i nosaltres seguim baixant.

DSC02780 Cols Silene vulgaris

   Trobo una altra bonica i característica planta de flor: el colitx (“Silene vulgaris”). També s’anomenen petadors o esclafits. He trobat (sempre s’han de confirmar aquests comentaris) a ‘wikipedia’ que les fulles de colitxos tenen diversos usos gastronòmics. Sembla que són de sabor molt agradable i especial i són molt bones tant menjades crues en amanides, com saltades amb all o cuites en truita; però l'època de recol·lecció és a principis de la primavera, abans que la planta floreixi.

DSC02774 El Segre   Arribem a un pontet on veiem les aigües del Segre. Ara, la pista que prenem gira a la dreta per seguir en direcció nord-oest. Ara planejarem fins al final tot seguint el curs del riu per dins de l’engorjat.

DSC02777 Mastins

   Veiem a la nostra dreta uns prats del mas Patiras amb un bon grup d’ovelles blanques i entre elles dos fantàstics mastins del Pirineu; és una raça de gos bover originària del Pirineu aragonès. Des d’antic el mastí del Pirineu ha acompanyat els ramats d'ovelles en els seus recorreguts transhumants des dels Pirineus aragonesos i navarresos fins al Maestrat. La seva principal funció era la de protegir els ramats i els seus amos dels atacs dels llops, dels ossos i dels lladres.

DSC02783 Bedoll Betula pubescens   A l’esquerra, aprofitant la humitat del pas del riu, s’hi veuen grans exemplars de bedolls (“Betula pendula”). El tronc està recobert d'una escorça blanca que amb l'edat s'aixeca i queden com unes plaques pigallades. A part de diversos usos medicinals, el bedoll té altres usos; per exemple, mitjançant unes incisions que es fan a l'escorça s'extreu un líquid ensucrat que, per fermentació, dóna lloc a la cervesa de bedoll. A més, les fulles s'han utilitzat per tenyir teixits.

DSC02787 Apollo Parnassius apollo

      Tinc la fortuna de poder fer una fotografia a una papallona (després d’una estona de paciència). Es tracta d’una magnífica Apol·lo (“Parnassius apollo”). Aquesta espècie emblemàtica de la família Papilionidae viu a l’alta muntanya del Pirineu i Prepirineu. La papallona apol·lo està protegida pel Conveni de Berna i forma part de la Llista d’Espècies en Règim de Protecció Especial. Com a curiositat dir que les aus no cacen aquesta papallona gràcies al seu colorit enganyós amb taques vermelles, les quals semblen indicar que es tracta d’un insecte verinós (‘naturalocal.net’).

DSC02791 Banys de LloFinalment arribem als Banys de Llo, falta poc per arribar al cotxe.

DSC02744 Una pedra

   Hem vist una casa amb una pedra, en forma de petxina, a la façana que diu “Aquí sem catalans et non occitans. PAYS CATALAN”. Per cert, aquest mes de juny, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) va celebrar l’acte per la Flama del Canigó, símbol de la unió dels Països Catalans. El Manifest diu “La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liquidació...” i afegeixen “Aquests darrers temps... continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries... Tanmateix la Flama continua posant llum a la foscor i il·luminant el camí... per fer possible viure en una societat més lliure i més feliç”.  

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/llo-sant-fructuos-de-llo-castell-de-llo-ermita-sant-feliu-de-castellvell-gorges-del-segre-76457697

Una altra crònica per l’Alta Cerdanya: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/922-la-tor-de-querol-iravals-guils-de-cerdanya-saneja