(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Feroe Islands) Ruta 1445 el 3/08/2022; 4,17 km; +263 -263; 2 hores.    Excursió curta dins del viatge organitzat amb el següent itinerari: Trollanes, cap Kallur i far Kallur.   Participants: Rima, Ilario, Anna B, Isabel, Miquel i el guia Francesco.   Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil.

 cmapa1445  cperfil1445

FA ANYS: El 1298 es va redactar la Carta de les Ovelles.

DSC07366 De Mikladalur a Trollanes

        Al cotxe, el guia ens explica la ruta que ara farem (realment tot recte cap el nord) fins a Trollanes, anomenat així per les moltes llegendes que afirmen l'existència de trolls a les praderies del voltant. Era millor explicar-ho dins del cotxe, ja que a fora plou. Però el tram són 6 km i encara no deu minuts de cotxe. La tradició diu que antigament els trolls que vivien a les muntanyes del voltant visitaven el poble cada any el dia de la Dotzena nit. A causa d'això els vilatans havien de fugir i buscar refugi al veí poble de Mikladalur. Tanmateix, un any hi va haver una dona gran i malalta que no va poder desplaçar-se al poble del costat, i es va amagar sota la taula del menjador de casa seva quan van arribar els trolls. Els monstres van ballar i fer festa, i van fer tant de soroll que la vella esporuguida va acabar cridant el nom de Crist. Quan els trolls van sentir el nom sagrat, van aturar la festa, van maleir a la vella i van marxar del poble. Sembla que no hi han tornat mai més.

DSC07365 Illa Kalsoy amb transbordador   Aparquem al minúscul poblet de Trollanes, preparats per caminar una mica. És un petit nucli de l'illa de Kalsoy. Sembla que té una població de només 14 habitants. Administrativament pertany al municipi de Klaksvík. Trøllanes es menciona por primer cop al cadastre de 1584. Aquell any només hi havia dues granges.

DSC07369 Info de la vila

        No sempre, però en molts poblets hi ha aquests rètols on s’expliquen algunes coses de la vila. Una altra cosa que ens crida (molt positivament) l’atenció és l’existència a cada poble d’una construcció amb lavabos, sempre en perfecte estat. Això diu molt del nivell de sensibilitat que tenen els feroans. A veure si ho trobes als altres pobles d’Espanya o d’Europa, tots amb capitals amb moltes ínfules i poc respecte per la gent i els visitants.

DSC07370 Cam amunt

        Comencem camí amunt, per un sender clar, que s’anirà ramificant a mida que les ovelles han anat fent altres senders. També l’anirem trobant molt enfangat, de tant en tant, fet que provoca relliscades.

DSC07372 Trollanes queda a sota   Trollanes queda a sota. Afegim que fins que es va inaugurar, l’any 1985, el túnel de Trøllanestunnilin amb 2248 metres de llarg, que connecta Trøllanes amb Mikladalur, el poble estava aïllat, per que era difícil accedir-hi tant des de terra com des del mar.

DSC07373 Tams fangosos

     Alguns trams són fangosos. El nom actual d’aquesta illa deriva de Kallsoy, la traducció del qual és “L'Illa dels Homes”. Els quatre poblats de l'illa es troben situats a la costa oriental, ja que la costa occidental és un costerut penya-segat de difícil accés.

DSC07360 Una volta

    El nom original de l’arxipèlag, Føroyar, significa “illa dels xais” i no és d’estranyar, perquè si la població total de les Illes Feroe és de 50.000 habitants, hi ha uns 80.000 xais. L'economia de les illes estava tradicionalment basada en la cria de bens i sobretot en la pesca (bacallà, areng, salmó). Antigament també s’havien capturat balenes, amb evidències des del 1584. Actualment hi una vella factoria d’inicis del XIX que es pot visitar com museu ja que no es realitza aquesta activitat en aquesta planta.

DSC07364 Ostrero Haematopus ostraegus

    Hi ha un ocell negre, amb un llarg bec punxegut d’un intens color carbassa (tot i la paciència i una vintena de fotografies, sempre m’amagava el bec sota l’ala). És un ostrero, en castellà, o una garsa de mar eurasiàtica (“Haematopus ostralegus”); una espècie d'ocell conegut en català amb els noms garsa de mar, cama-roig, emperador o garsa marina. El seu bec llarg és un bon exemple d'adaptació, perquè l'utilitza per a desenganxar pagellides, crustacis i altre animals de les roques, o per desenterrar-les en platges. A Catalunya només estan controlades 68 parelles d’aquest ocell. Es detecta poc en migració, i molt escàs al litoral. Hivernant, és irregular i rar a les zones on no nidifica. En època estival és escàs al Delta de l'Ebre, única localitat on es pot veure regularment tot l'any, encara que pocs exemplars.

DSC07374 Amunt i pluja 

     Seguim amunt i continua plovent; ara amb vent. Molt interessant és l’existència del “Seyðabrævið” o “Carta de les ovelles”, que és el document més antic conegut de les Illes Fèroe. Es tracta d'un reial decret promulgat el 28 de juny de 1298 pel duc Haakon, que més tard esdevindria el rei Haakon IV de Noruega. Regulava principalment la ramaderia ovina, però també tractava d'altres assumptes, com ara la pesca de balenes, l'ús de la terra, la protecció dels petits grangers, serfs fugitius o el capital bàsic necessari per fundar una hisenda familiar. Va funcionar com una mena de constitució, ja que va limitar o eliminar la major part del poder administratiu que tenia fins llavors el rei i els seus representants a l'arxipèlag.

DSC07375 Tamb boira   Més amunt ens endinsem a la boira. L’entorn es torna una mica misteriós, com sempre passa amb la boira. Aquella constitució del 1298 de les Fèroe que va reduir els privilegis del poder, contrasta amb la situació actual a alguns països europeus, com és Espanya on el cap d’Estat ho és pel fer de tenir el títol de rei i no es sotmet a cap votació periòdica i a més resulta que la pròpia constitució espanyola el declara inviolable, el que vol dir que no pot ser processat. Aquest fet ha provocat molts articles contraris, especialment a partir dels escàndols que la premsa ha anat publicant sobre el monarca anterior. Algú ha escrit que els governs i polítics espanyols fan molt mal per la imatge d’Espanya a l’estranger, amb decisions que prenen, o altres que no prenen.

DSC07376 Arribant al far de Kallur

   Ens apropem al far, també engolit per la boira. Això em fa pensar en els mítics trolls. Aquest turó alçat és la petita península del troll. A la mitologia nòrdica antiga, els trolls són descrits com a éssers enormes i peluts, molt forts, però molt lents. Aquests éssers habiten en coves o muntanyes aïllades, viuen junts en petites unitats familiars i poques vegades ajuden els éssers humans. L'absència de trolls a les regions d'Escandinàvia s'explica l'efectivitat del déu Thor en la lluita contra aquests éssers. Les campanes de les esglésies es feien sonar, diuen, per espantar els Trolls emulant els esclats dels llamps del cel.

DSC07377 Far Ja som al far. Quan la boira estreny, l'horitzó es torna gairebé indistingible, el que no ha impedit que el far faci dècades que guiï els navegants de l'illa de Kalsoy, coneguda pels seus habitants com la flauta dolça per la seva peculiar forma. Per perspectiva històrica diguem que si el 1298 es dictava la Carta de les Ovelles, tres anys després el Principat de Catalunya obria un nou consolat del mar a ciutat de Pisa. Catalunya va arribar a obrir entre el 1063 i el 1626 quasi setanta consolats del mar. La institució catalana del “Consolat del Mar” i la Carta de funcions i regles, va esdevenir una Llei mercantil que es va aplicar arreu d’Europa. Les normes jurídiques que regulaven el dret marítim català, van ser, per tant, aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret internacional. Catalunya va ser una nació independent fins a principis del segle XVIII.

faro-de-kallur 6e92c3d7 1254x836   La vista des del mar (en un dia clar) és espectacular. Com no he pogut fer una foto des del mar en dia clar, copio aquesta de la web “viajes.nationalgeographic.com”, una web extraordinàriament interessant i que recomano (no he trobat que estigui prohibida la utilització de la foto amb finalitat divulgativa).

DSC07378 Cabanes de pastors tornant   Comencem a baixar al cap d’una estona curta, ja que des de dalt no es veia ni el mar ni els penya-segats que teníem als nostres peus.

DSC07380 Trollanes un altre cop   La boira ha quedat per damunt dels nostres caps i ja hi tornem a veure una mica millor. Arribem al poblet de Trollanes. Aquells segles XI al XVII mentre prevalia la normativa marítima de Catalunya, l’estat espanyol no existia. Hi havia altres nacions com Astúries, Lleó, Galícia, Navarra i Castella; aquesta última que va ser la que per pactes matrimonials o per acció militar va acabar imposant a tota la península (amb els segles) la seva llengua i normes legals.

DSC07381 Ve el transbordador a Syoraladur

   Des del poblet de Trollanes hem tornat al sud, a l’embarcador de Sydradalur. Parlem una mica del país: Les illes tenen una de les taxes d'atur més baixes d'Europa, però això no s'ha de prendre necessàriament com un signe de recuperació de l'economia, ja que molts joves estudiants es traslladen a Dinamarca i altres països en acabar l'escola secundària. Això deixa una població majoritàriament de mitjana edat i d'edat avançada que pot no tenir les habilitats i els coneixements necessaris per ocupar els nous llocs de treball a les Illes Fèroe. Tot i això, el 2008 les Illes Fèroe van aconseguir concedir un préstec de 52 milions de dòlars a Islàndia per ajudar en els problemes bancaris del país (‘wikipedia’).

DSC07382 Port de Klaksvik

            Una estona de tranquil·la navegació ens deixa un altre cop al port de Klaksvik. En anys recents els joves van a estudiar a Dinamarca i alguns no tornen; es veu que també les dones tenen tendència a assentar-se a l’estranger, per la qual cosa, actualment, es comptabilitza un dèficit de gènere femení en unes 2.000 dones. Això fa que els homes nadius busquin a les seves parelles fora de les illes. Curiosament, la majoria de dones estrangeres residents a les Fèroe són originàries de Tailàndia i Filipines, unes 300. Cal explicar, però, que en el territori feroès conviuen més de 80 nacionalitats diferents.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Track per a gps: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1445kallur-110347813

Aquí, crònica posterior:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1179-feroe-e3-torshavn-suduroy-sumba-akraberg-famjin