(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)    (Faroe Islands) Ruta 1444 el 3/08/2022; 1,55 km; +60 -60; 1 hora.    Viatge a Illes Fèroe organitzat per Tierras Polares.   Curta ruta organitzada amb el següent itinerari: Mikladalur, Selkie.    Participants: Rima, Ilario, Anna B, Isabel, Miquel i el guia Francesco.   Tipus de sortida: circular, cultural. Dificultat: molt fàcil.

 cmapa1444  cperfil1444

FA ANYS: El 18 de setembre del 1946, les Illes Fèroe van declarar la seva independència.

VIATGE: Aquest crònica és la primera del viatge de 8 dies a les Illes Fèroe. Els desplaçaments eren en cotxe i cada dia passaven per diversos llocs, amb diverses parades. Algunes de les visites les he volgut escriure i aquestes set cròniques són el resultat.

DSC07338 Klaksvik Bordoy   Ahir vam arribar a l’aeroport de les Illes Fèroe (a Vagar) i vam anar a dormir a Klaksvik, ciutat a l’illa de Bordoy. Aquests dies veurem com el nom de quasi totes les illes acaba en “oy”, ja que en feroès “oy” significa illa.

DSC07336 Briefing Francesco

    El nostre guia, Francesco (amb qui ho passarem molt bé) ens fa el primer “briefing” general d’aquests dies. Avui ens desplaçarem amb cotxe des del port de Klaksvik fins a l’illa de Kalsoy, amb un transbordador no gaire gran. El dia comença molt tapat i amb una pluja constant, però lleugera, gens intensa. Ja descobrirem que cada dia pot ser igual a les Fèroe. Les illes Fèroe (en feroès: Føroyar, que significa «illes d’ovelles») són un arxipèlag a l'Atlàntic Nord, entre Irlanda, Noruega i Islàndia. Tenen una superfície de 1393 km² i gairebé 50 000 habitants.

DSC07340 Sortint casa Klaksvik 

     Aquesta és la casa on dormim dues nits a Klaksvik, que és la segona ciutat de les Fèroe amb quasi 4600 habitants. El nom de prové del feroès “klakkur” (penya-segat) i de “vík” (badia). Cal dir de les Fèroe que el 1946 van convocar un referèndum unilateral d’independència, que no va comptar amb el suport del Govern central. El resultat va ser molt ajustat i es va imposar el corrent secessionista amb un 50,7% dels vots, davant del 49,2% dels unionistes. La participació va ser del 67,5%. El 18 de setembre, només quatre dies després de celebrar-se la consulta, l'arxipèlag va declarar la seva independència, però Dinamarca no la va acceptar i la va anul·lar el 20, amb el pretext que una majoria d'habitants no havia donat suport a la independència.

DSC07329 Planisferi Feroe     Les Illes Fèroe estan situades molt al nord, entre els meridians 5 i 10, i quasi al paral·lel 62 nord. Jo només he estat més amunt quan vaig estar a les Illes Lofoten que estan situades entre els paral·lels 67 i 68 de latitud nord, per sobre del cercle polar àrtic.

DSC07342 Miklaladur   Després d’un trajecte curt per mar arribem a l’illa de Kalsoy, llarga i estreta però alta ja que té cims de més de700 metres. No gaire lluny en el cotxe, per una carretera que quasi no hi passa ningú, arribem, al nord i per la costa est, al poblet de Mikladalur.

DSC07346 Marjuns stone

     Segueix plovent però poc. Hi ha una curiosa figura al mur d’una construcció i una pedra a terra, entre l’herba; la pedra es coneguda com Marjun’s Hav o la pedra d'aixecament de Marjun, una llosa gegant que pesa 287,5 kg. La llosa formava part de la tradició d’aixecament. La llegenda de Marjunar Hav es remunta al segle XVI quan Marjun era una criada que es va quedar embarassada fora del matrimoni. Sembla que aquell segle, en aquestes terres, les dones en aquesta circumstància rebien la pena de mort. Així que Marjun va aixecar la pedra Hav quan va anar a cuidar les vaques del camp. Altres minyones van intentar impedir que Marjun aixequés la pedra, però Marjun va dir: "Sé el que m'espera. Prefereixo perdre la vida. Aquest Hav serà el meu únic llegat". En algun moment de la història, la pedra es va traslladar al poble i actualment es troba en un mural, recordant el llegat de Marjun.

DSC07343 Kopakonan

        Trobem aviat el rètol que parla de l’element més destacat d’aquest poblet: Kopakonan, o Selkie. M’ha semblat una bona idea del guia, ja que la llegenda és molt interessant. Són aquells ajustaments que els guies fan per millorar els viatges. Les selkies són criatures mitològiques que viuen com foques al mar, però es desposseeixen de la seva pell per convertir-se en humans a la terra. La llegenda de Kopakonan explica que un cop l'any, a la Vigília dels Tres Reis, aquests éssers tornaven a la costa de Mikladalur per reunir-se en una gran cova dels penya-segats. Allà, es desprenien de la pell de foca per una nit, per tornar a ser persones. A l’escalfor de la foguera passaven tota la nit ballant i cantant fins a les primeres llums de l'alba.

DSC07348 Cami avall   El carrer davalla lleugerament en direcció al mar i baixem per seguir la llegenda.

DSC07349 Selkie    Arribem al costat d’una casa i aquí baixa una escala en direcció a les roques del mar i a la figura estilitzada de la magnífica Selkie, en posició de despullar-se de la pell, que hi ha a tocar del mar.

DSC07350 Info Selkie Seal Woman

   Un cartell informació ens parla de la figura de la dona que veiem al davant, la “Selkie o Kopakonan”. Continuem amb la llegenda: Un dels joves de Mikladalur, va anar a espiar les selkies mentre gaudien de la seva nit. Amagat darrera d'una roca, va observar com arribaven a la riba i es desprenien de la seva pell, deixant-la ben amagada als racons de la platja per no perdre-la. Una de les selkies, molt bella, va deixar enamorat el jove. El noi, sabedor que amb les primeres llums de l'alba ella marxaria, va decidir robar-li la pell de foca que havia amagat darrere d'unes roques a l'entrada de la cova. La jove, obligada a recuperar la pell, va perseguir el noi fins a la vila sense èxit. Exhausta, no tenia més remei que esperar que el noi decidís tornar-li el que era seu. Els anys van passar i el noi es va casar amb la noia, amb qui va tenir tres fills. Ell tenia la pell tancada amb clau dins un fort bagul.

DSC07352 Magnifica Selkie   I arribem al davant de la bonica escultura i al final de la llegenda: Un dia el marit, que era pescador, va sortir a pescar amb els companys. Al mar es va adonar que s’havia deixat la clau a casa. Quan va tornar per la tarda la dona (la selkie) no hi era; la dona havia trobat per fi la seva pell de foca i amb ella a la mà, va caminar fins a la riba de la platja rocosa de Mikladalur, malenconiosa i trista per abandonar els seus petits, però feliç de tornar a casa seva. L'home, encegat per la rancúnia i al costat dels altres homes del poble van esperar a l’any següent i el dia dels Tres Reis i va assassinar totes les selkies que van trobar aquella nit. Des de llavors, mai no es va tornar a veure ni una selkie per les costes de Mikladalur, i tots els homes del poble van caure en una maledicció eterna que perdura fins avui: que acabaran morint ofegats al mar.

DSC07353 Cascada 

        A l’esquena, i esquerra, ens queda un bonic salt d’aigua que es forma per l’aigua d’un riu que em sembla baixa de la muntanya que tenim a ponent, de 606 metres i que em sembla que es diu Gesafjall.

DSC07355 Observant i gaudint   Però una mirada més oberta ens descobreix un altre petit salt d’aigua a l’altra costat de l’escala. Aquesta és terra de molta pluja i de molta aigua.

DSC07356 Miklaladur   Fem una petita volta i puc fer aquesta fotografia de Mikladalur. Pensant en aquell referèndum de independència de les Fèroe, recordo el de Catalunya el 2017. Al menys el govern de Dinamarca va tenir el bon gust de no esclafar a cops els votants (i fer més de mil ferits) com va passar Espanya aquell octubre del 2017, amb esfereïdores imatges que van donar la volta al món.

DSC07357 Angelika

   Es veuen molt poques flors en aquests illes, però trobem aquesta bonica angèlica (“Angelica archangelica), que és una planta anomenada així per la creença popular que, a causa de les seves propietats medicinals, és un regal de l’arcàngel Gabriel. També se la coneix com a "herba de l'Esperit Sant". Sembla que tant l'arrel com les fulles s'utilitzen com un dels components en l'elaboració d'alguns licors de fórmules complexes, com són el gin, l'absenta o el chartreuse. La planta sol ser confosa amb l’Angelica sylvestris, varietat que és la més comuna a Catalunya i al sud d'Europa, però no posseeix propietats medicinals. Antigament es posava un bri d’angèlica al coll dels nens per protegir-los d’encanteris i bruixeries.

DSC07360 Una volta   Una altra vista del poble i ja hi tornem per seguir el programa del dia que suposarà pujar fins al far més septentrional de les Feroe, però la seva ruta l’explicaré en la propera crònica.

mapaferoe

               Aquest mapa (‘wikimedia commons’) mostra la distribució de les 18 illes de l’arxipèlag. El conjunt del territori és bàsicament muntanyós, amb penya-segats verticals que pengen al mar i que són l’hàbitat de milers d'aus marines. Les illes tenen molts prats però no tenen boscos. El clima és fred, encara que moderat pel corrent del Golf. L'economia depèn fonamentalment de la pesca. Cal afegir que la societat feroesa compta amb un bon estat de benestar i un nivell cultural força elevat.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Track gps:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sgpa1444miklaladurselkie-110347235

Aquí, crònica posterior : http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1178-feroe-e2-kalsoy-trollanes-cap-kallur-far-kallur