Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Rodica

(Eslovènia)  Ruta agost 2013; 10 km; +700 -700; 4,5 hores.  Excursió organitzada per bonviure amb el següent itinerari: Orlova Glava (Vogel) (1680m), coll Sila, Cez Suho (1773m), Rodica (1966m) i tornada.   Tipus de sortida: Anada i tornada al mateix punt;  Dificultat: fàcil.

 Mapa 618  618 Perfil

FA ANYS: L’any 1809, després de les victòries dels exèrcits de Napoleó sobre els austríacs, Eslovènia i Croàcia van passar a dependre de l’imperi napoleònic. Immediatament la igualtat dels ciutadans davant la llei i l’aprenentatge de la llengua eslovena a l’escola, van ser les mesures més populars. En aquells temps, a Catalunya, la llengua catalana estava prohibida als funcionaris i a l’escola només es podia utilitzar el castellà (espanyol).

P1170405 esperant el bus davant lhotel 

 

 

 

 

 

 

 

Dobro jutro (bon dia) cal dir al matí al restaurant per esmorzar. Després sortim a esperar l’autobús de línia que ens ha d’apropar a l’estació inferior del telefèric que puja fins a les pistes d’esquí de Vogel. Anem a la banda sud el llac de Bohinj.

P1170409 Teresa Miguel Frank Mariona Mart Joan Lidia Montse Dolors Fina Idoia Aina Judit Rosa Loreto Irene i Montse

  Hem arribat a la parada del bus on també hi ha el càmping Zlatorog. Estem a 560 metres i després de la cua entrem al telefèric que en  pocs minuts ens porta fins a Orlova Glava, a 1600 metres. L’aire aquí és més fresc, però amb aire o sense ens fem una foto de grup. Al fons s’aprecia el Triglav, lluny i pedregós. Després toca caminar una mica: baixada i pujada, fins als telecadires, que encara ens permetran arribar una mica més amunt.

P1170410 Telecadira 

 

 

 

 

 

 

Les tribus eslaves es van establir a nord-est del país, però els hi va tocar patir els atacs dels àvars i els bavaresos. Finalment, van ser els francs que a partir del 788 els van incorporar a l’imperi de Carlemany, formant-se la frontera de la Marca de l’Est, de la mateixa manera que es formava la Marca a Occident, precisament la que va esdevenir, més endavant, la Catalunya Vella, al nord-est de la península Ibérica.

 P1170413 Vista del Rodica i del Raskovec ms a lesquerra

 

 

 

     Les vistes del camí que hem de fer ja es comencen a entendre. Es tractarà d’una ruta al sol amb extraordinàries vistes. Anem caminant i parlant de temes diversos. L’eslovè és una llengua eslava que es parlada per uns 2 milions de persones i que al llarg de la història ha patit l’embat d’altres llengües més potents, generalment vinculades al poder dels dominadors, com passa sovint; això ja ho sabem a Espanya els que parlem llengües minoritàries. De fet queda demostrat que l’única manera de poder defensar un idioma minoritari, és a través de l’estat propi. L’eslovè és una llengua emparentada amb el croata i el serbi, però que fa servir l’alfabet llatí. Els primers documents que existeixen són del segle X i generalment es tracta de sermons o textos de caire religiós. Dues paraules interessants pel turista són: kava (cafè) i pivo (cervesa). Però si es tracta de saludar algú convé recordar altres paraules com: zdravo (hola), nasvidenje (adéu), prosim (sisplau) i hvala (gràcies).

P1170415 Els habitants dels prats  

 

 

 

 

 

Encara que el desnivell net no és destacat, la ruta té llargues baixades i pujades. Pel camí ens trobem els habitants autèntics de les altures, els quals es deixen fotografiar pacíficament. Com bona part d’Europa, els sentiments de poder van condicionar la vida dels eslovens. Dominada pels Habsburgs, amb un sistema feudal des del segle XIII fins el XIX, com és lògic es van produir diversos aixecaments populars al llarg de la història, quasi sempre amb resultats negatius per a la gent del poble: el poder no deixa anar fàcilment les cadenes. També el tema religiós va passar factura al país. D’una banda, les idees protestants es van anar escampant, fins que van anar perdent força a partir del 1580, davant de la repressió que es portava a terme per part de les autoritats religioses catòliques. També, el 1597, van arribar fins aquestes terres els jesuïtes que, aprofitant la pressió de la repressió, van desenvolupar la seva tasca “reeducadora”:  penso que, aquesta, és una paraula realment malèfica.

P1170417 Es veu perfectament el senderArribats al coll de Sila, a 1800 metres, hi ha l’opció (cada dia en tenim unes quantes d’”opcions”) de pujar el Sila. A mi no em diu res aquesta idea, que rec que em distreu de l’objectiu final: el Rodica i el guia, forma dos grups: un cap el Sila i l’altre cap el Rodica, que esperarà en un altiplà que hi ha abans de pujar el cim.  La ruta és molt evident des d’aquí mateix ja que el sender queda perfectament marcat en tot el seu trajecte, en direcció sud-est.

P1170416 R Cim Rodica 

 

 

 

 

Ens hem anat apropant al cim del Rodica (1966m) de quasi dos mil d’altitud. Fa calor, la temperatura és alta ja que cada dia arriba als 32º. Només  l’aire ens ajuda a sentir-nos millor. En algun punt, el camí passa per algun tram de roques i cal agafar-se una mica, però tot és molt senzill i agradable. Les vistes no es perden mai. Al coll del Cez Suho (1773m), una aturada, menjar i descansar una mica.

P1170419 El llac Bohinj 

 

 

 

 

 

 

Ja als peus de la piràmide final del Rodica, hi pugem per l’aresta suau que hi arriba pel sud i després, des de dalt mateix baixem per l’aresta oest. Dalt un altre cop, tenim la capseta i el segell. Ja de baixada tenim molt temps per prendre un refresc i anar gaudint de les vistes verticals sobre el llac Bohinj a sota nostre. Més de 1000 metres ens separen d’aquella aigua blava.

P1170420 Teleferic 

 

 

 

 

 

 

S’ha de calcular molt bé els temps, ja que el telecadira el tanquen a les 16:00. Però el telefèric continua funcionant fins a les 19:00.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5035988