(Salzkammergut) Ruta el 17/05/2019; 11 km; +320 -320; 4 hores.   Excursió organitzada per Caminants Barcelona amb el següent itinerari: Gosau Hintertal, Vorderer Gosausee, Gosaulake, Hinterer Gosausee.   Participants: 51 membres.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada.

 1122mapa 1122mperfil 

FA ANYS: L’any 1273 Rodolf d’Habsburg va ser designat, pel pontífex, monarca del Sacre Imperi Romà.

DSC01812 Inici  Estem en territori de Dachstein Salzkammergut on hi ha diverses pistes per esquiar. Tot i que les altures no passen de 2400 metres. Nosaltres caminarem per la vall del llac Gosausee i encara trepitjarem una mica de neu tot i no passar per sobre dels 1150 metres. (Algunes fotografies són d’altres companys del grup).

DSC01817 Retols de les rutes 

Hem aparcat al sud del poble de Gosau, al Talstation Gosaukammbahn. Gosau forma part de l’estat d’Alta Àustria. La República d’Àustria està organitzada en 9 estats federals. La capital de l’estat d’Alta Àustria és Linz. Cal destacar que és un dels sis països europeus que han declarat neutralitat permanent. Es altres països europeus neutrals són: Suïssa, Liechtenstein, Malta, Suècia i Finlàndia.

DSC01820 Endevant entre aigua i neus  Comencem a caminar per la vora nord del llac Vorderer Gosausee. A l’altra banda, al sud, s’aixequen els cims de Angerstein (2100m), Strichkogel (2034m), Steinriesenkogel (2008m) i el Grösser Donnerkogel (2050m). L’estat d’Alta Àustria compta amb tres ciutats amb estatut especial (Linz, Steyr i Wels) i 15 districtes. Nosaltres ara estem al districte d’Erling; districte amb només 137.000 habitants. La població total d’Àustria és de 8,6 milions de persones (un 11% més que Catalunya) i compta amb una extensió de quasi 84.000 km2 (més de dos cops Catalunya). La renda per càpita és de 44000$; Catalunya, 29900$; Espanya en total, 28150$.

DSC01823 Plaques i records 

La paret de roca de la nostra esquerra puja amunt vertical i s’hi veuen algunes records, probablement d’accidents. Aquest sembla fer referència a un cotxe que potser va caure al llac. Imagino que aquestes parets deuen ser vies d’escalada habituals pels escaladors.

Lligant amb el comentari del principi, diguem que el Sacre Imperi Romà prové, en els seus orígens, del rei carolingi Pinino que va alliberar Roma de l’assetjament dels llombards. El pontífex el va anomenar ‘Patricius Romanorum’ (protector de Roma).Per aquest fet va esdevenir una espècie de successor del Cèsar. Així es va consolidar el poder terrenal del Papat en la península Itàlica central.

DSC01825 Crulla Uns tres quilòmetres després de començar hi ha la cruïlla que permet girar a sud i fer la volta al llac. Part del grup fa aquesta volta; altres ja han seguit recte amunt: són els més ràpids. Jo també segueixo amunt però al meu ritme.

DSC01829 Agulles per damunt 

El bosc, dens, no permet cap vista panoràmica però, per alguna escletxa entre els arbres, es veuen les agulles que crec que deuen ser de la serra que es forma entre el Grosswand (2415m) i el Armkarwand (2348m). Estem immersos en els Alps calcaris del Nord, a l’est de Salzburg. A l’extrem hi ha el cim del Dachstein (2995m), que és el segon en altura d’aquest massís. Parlant de ritmes, ja fa molts anys que no miro el cronòmetre, de fet no n’he tingut mai de cronòmetre ni interès per la velocitat. Crec que hi ha una constant: a més velocitat menys capacitat per entendre i gaudir de l’entorn, d’escoltar el cant de l’oriol o la cadernera, d’admirar el vol del voltor, d’olorar la flaire de les plantes aromàtiques... El pas controlat i tranquil és el patrimoni de l’observador.

DSC01832 Reflexos  Seguim caminant fins arribar, 500 metres més amunt, al petit llac de Gosaulacke, on s’hi reflecteix el massís entre el Turm (2804m) i el Hohs Kreuz (2837m), segons em sembla, plens de neu i amb algunes glaceres permanents.

DSC01833 pel bosc amunt 

Continuo ara pujant més fort. Al temps passa, però es pot gaudir del paisatge nevat i de la tranquil·litat de la caminada. Vaig pensant en aquell segle XIII; amb els anys es van produir lligams entre Àustria i Catalunya quan Constança, néta de l’emperador Frederic II Hohenstaufen, es va casar amb Pere el Gran, sobirà de Catalunya (també rei de València i d’Aragó). Constança era hereva de Sicília i en va ser reina del 1282 al 1302 després que les l’estol de galeres, tarides i altres vaixells catalans van arribar a Sicília a demanda dels nobles sicilians que no volien seguir sota el domini de Carles d’Anjou. Quan es va produir la revolta de les Vespres Sicilianes el 1282, el rei Pere va ser proclamat rei pels sicilians i tots dos (Pere i Constança) van ser coronats el 30 d’agost del mateix any a la catedral de Palerm.

DSC01836 Ara ja baixem  Alguns dels companys que han anar més ràpids ja van baixant. Penso que seguiré una mica més; no crec que quedi més d’una hora per arribar al llac superior, el Hinterer Gosausee.

DSC01837 La paret  Les parets de la serra destaquen en la seva verticalitat a la meva dreta. Crec que són el Vodere Kopfwand (2072m) i el Hintere Kopfwand (2103m).

PHOTO-2019-05-17-15-23-21 Pel cam 

La neu sempre resulta un bon reclam per fer fotografies. El blanc contrasta amb el verd i el fosc dels troncs i les roques i amb els colors dels vestits dels caminants. Una nota afegida d’història: el Tractat de 1955 va posar fi a l'ocupació d'Àustria durant la Segona Guerra mundial i va reconèixer Àustria com a estat independent i sobirà.

PHOTO-2019-05-17-18-27-31 Arribant al Hinterer  Els companys que han arribar a dalt han trobat un bon sender nevat.

PHOTO-2019-05-17-19-42-26 Dalt 

El grup que ha arribat a dalt han enviat aquesta foto. Una bonica imatge de l’Hinterer Gossausee. Potser cal recordar que el dia 12 de març de 1938 les tropes alemanyes van entrar a Àustria i a les 4 de la tarda el mateix Adolf Hitler va creuar la frontera en direcció al seu poble natal, Braunau am Inn. Segons un article de Birgit Görtz, la població no va oposar resistència, més aviat van aplaudir la seva entrada. Des del final de la Segona Guerra Mundial penja la pregunta (diu la Görtz) ¿què va ser Àustria per Alemanya: víctima o col·laboradora?

DSC01840 El llac per laltra banda  He tornat a baixar i vaig seguint el sender a la vora del llac; aquest cop per la seva riba sud.

DSC01843 Lalberg refugi on anem  Aviat començo a veure l’alberg restaurant a l‘altre extrem, prop d’on ha aparcat l’autocar que portem.

DSC01845 Tram amb neu 

Cal passar un bon tram nevat. El novembre de 2017 l’alemany Henning K, de 45 anys, va ser rescatat, després de vuit dies, d’un forat de 30 metres. El seu pare va donar la alarma en veure que no en tenia cap notícia. L’alpinista va passar pel costat del Hinterer Gosausee i va seguir amunt. La bonica catifa de neu cobria el forat d’un avenc. Va caure al fons i no va poder sortir. El grup de rescat va descobrir el seu cotxe a l’aparcament del restaurant i van seguir la informació de dues trucades de mig segon (no hi havia cobertura i es tallava). Gràcies a un mínim fil de cobertura i una bateria de recanvi el van trobar i ell va salvar la vida. El territori de roca calcària sovint s’hi trobem moltes coves, esquerdes i avencs, per tant caminar-hi sobre neu exigeix experiència, coneixement i sort.

DSC01848 Arribem al final  Així arribo al final de la caminada.

DSC01849 Aqui dinarem 

La terrassa, al davant del restaurant, és plena de gent. El dia és molt bo i l’aprofitarem amb una bona cervesa, mentre esperem a l’hora del dinar. En un edifici oneja una petita bandera austríaca.

bandera austria 

  La bandera té l’origen el segle XIII i pertanyia al duc Frederic II d’Àustria. La llegenda diu que el seu origen prové de la camisa tacada de sang del duc de Babenberg; devia resultar ferit després d’una batalla amb els turcs però el cinturó la va protegir i això es representa per la franja blanca actual.

bandera cat 

   Aquesta llegenda és semblant a la de la senyera catalana que es situa en una batalla contra els normands i les ferides que devia rebre Guifré el Pilós (874-898) el qual va demanar a Lluís el Pietós que li oferís un escut i aquest, mullant els seus dits amb la sang de Guifré, va marcar l’escut amb les quatre barres. Tot i amb això es té constància formal de l’any 1150, en un segell del sobirà Ramon Berenguer IV.

bandera eso 

  Els anys de la Guerra de la Independència Espanyola o Guerra del Francès (1808-1814) no hi havia una autèntica bandera nacional espanyola i per això es va produir una proliferació de multitud de banderes locals i no reglamentàries. Però no serà fins després de la guerra civil carlista (1833-1840) que la bandera ‘roji-gualda’ no va obtenir el seu paper principal.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/gosau-hintertal-vorderer-gosausee-gosaulake-hinterer-gosausee-36817256