(Andorra) Segona excursió de les tres fetes a Andorra, l’agost 2012. Desnivell acumulat de + - 840 metres, en una distància de 16 quilòmetres.

 551 Mapa  551 Perfil

P1130862 Inici riu de Juclar 

Iniciem l’excursió per la pista de terra que va per l’esquerra del riu Juclar (pels no habituats, recordeu que la dreta o esquerra d’un riu o torrent es compta en funció de la direcció de les aigües). Hem aparcat al final (1827m) de la pista asfaltada que puja des del pont d’Incles. Cal saber que a l’inici de la carretera hi ha una caseta d’’informació i un rètol que indica que la pista es tallada des del les 10 del matí fins a la tarda. Ara bé, si s’hi va abans, es pot passar sense problemes amb el cotxe i més tard es pot baixar quan calgui.

 P1130864 Cam amunt

 

 

 

 

 

Aquesta és una vall florida, situada a l’extrem nord-est del país, a la parròquia d’Ordino, entre els municipis de Soldeu i El Tarter. Siuen que és la vall més extensa d’Andorra i té una acusada forma en U, el que informa de forma evident del seu origen glacial.

 P1130866 Moixera de guilla  Pel sender es veuen força arbres de moixera de guilla, amb el seu característic color verd fosc i el vermell dels fruits. Encara que no ho sé, penso que el nom, en català, li pot venir de que les guineus (també dites guilles) en mengen els fruits. En castellà es coneix com a “serbal silvestre”, o “de los cazadores”. L’arbust arriba a fer-se un arbre d’uns deu metres i el seu nom en llatí és “sorbus acuparia”. Moltes aus agraeixen els seus fruits vermells evidents i que criden l’atenció. Es troba per les muntanyes del Pirineu, però per l’Europa central s’utilitza com a arbre decoratiu urbà. Sabem que acostuma a florir en primavera i que la seva escorça conté tanins. Els fruits desenvolupen àcid tartàric quan són verds i quan maduren evolucionen amb sorbitol, pectina i àcid cítric. Algunes de les substàncies que contenen són irritants i són, per tant, tòxics, si es mengen en cru. Me’l miro una estona mentre faig la foto, a veure si soc capaç de descobrir els elements que el fan màgic, doncs ja sé que era un arbre utilitzat amb efectes endevinatoris, fins al punt que les seves branques eren utilitzades per a fabricar varetes màgiques i amulets protectors.

 P1130868 Cruilla 

 

 

 

 

 

Arribem a la cruïlla que, amb un banc de fusta, divideix el camí en dues rutes: la que va cap als estanys del Siscaró i la que, de cara, segueix cap als estanys del Juclar. Nosaltres seguim endavant que, de moment, encara planeja.

 P1130873 la vall es tanca  

 

 

La vall es va tancant i sovint puja fort. El camí és estret i pedregós, però fàcil de pujar. Tant la Valld'Incles com la seva capçalera se’ns presenten com un exemple clar del treball de les glaceres. Solcada pel bonic i cantaire riu Juclar, que és un dels que recullen les aigües que nodreixen la Valira d'Orient, la vall progressa des de l'accès a la Badalosa (1835 m.) fins a la collada de Juclar (2442 m.) passant pels Estanys de Juclar (2300 m.).

 

P1130875 El riu per les escales  

L’aigua del riu també baixa fort, com per una llarga escala. A mida que pujàvem i en alguns trams on s’havia tallat els costats del sender, es feia evident les sorres, graves i còdols, de diverses dimensions, del que amb tota seguretat havia estat la morrena de la glacera, en les seves diverses etapes.

 

 

P1130877 Mirador de la Pleta del Juclar  

 

 

 

 

 

 

Arribem al mirador de la Pleta del Juclar, a uns 2150 metres, on hi ha uns blocs de granit per seure i admirar la vall i un altre bloc més gran, col·locat el juny del 2011, amb el text “Som capaços de mirar molt lluny, per sentir-vos molt a prop”. Des d’aquest monòlit es presenta una bona vista de la vall que hem deixat als nostres peus.

  

P1130880 Vista de la vall dIncles 

P1130882 Estany Primer de Juclar 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment hem pujat encara més fort i ja som a la vista de l’estany Primer de Juclar, gran i amb mur d’embassament. Aquest llac, 21,3 hectàrees és el més gran d’Andorra i presenta unes profundes aigües d’un blau profund. A l’esquerra tenim la dreta Cresta del Juclar, amb quatre pics de més de 2500 metres. El llac està a uns 2300. D’altitud.

P1130885 Refugi del Juclar 2318m  

 

 

 

 

 

 

Pugem una mica més, seguint el rètol explicatiu i arribem al magnífic refugi de Juclar, guardat. L’any 1988 es construí el Refugi de Juclar, com a culminació del pla de construcció de refugis no guardats d’Andorra, iniciat l’any 1981. Era un refugi de 30 places, obert tot l’any, excepte per la part destinada als pastors. El projecte d’ampliar el refugi de Juclar i convertir-lo en refugi guardat, neix de la constatació de l’augment de freqüentació de turistes i muntanyencs en la zona de Juclar i de la necessitat de tenir, a Andorra, una xarxa de refugis guardats per potenciar els itineraris de llarg recorregut. El Refugi Guardat de Juclar té una capacitat de 48 llits en 7 sales. El refugi està equipat amb un sistema de sanejament autònom que permet tractar adequadament les aigües residuals generades tant pel sistema de lavabos com de la cuina. El refugi disposa d’un sistema de plaques solars per generar energia elèctrica, a més a més està equipat amb un grup electrogen per ajudar al sistema de plaques quan aquest no sigui suficient. Donada l’afluència convé, si s’hi vol pernoctar, trucar abans per reservar.

P1130888 Vista estany Segon 

Després de menjar una fruita seguim la ruta per passar entre els dos estanys. El camí és fàcil però té una parell de punts que es poden ajudar d’unes cordes fixes. Són, però, trams molts curts i sense especials dificultats. La vista del segon estany és força bonica, amb les parets prou dretes que l’envolten. Els cims que formen aquest espai són el Pic de la Pala de Sobre l’Estany (2626m), el Pic de Noé (2746m), el Pic d’Escobes (2779m), el Cilindre d’’Escobes (2660m) més a llevant i finalment el Pic del Siscaró (2636m), si ara mirem cap al sud i per tant ja es situa, aquest últim, per sobre del refugi, que ara no es veu.

P1130890 Collada de JuclarLa pujada dreta es fa notar. Però tant si es nota com si no, al final s’arriba a la Collada de Juclar, sotmesos, avui a unes fortes ventades, que desanimen les ganes de seguir pujant. La collada és punt fronterer i mira, en direcció nord, cap al Pic de Ruf (2615m) i el Pic de Fontargent (2685m) una mica més enllà.

 P1130893 Coll dAlba i estany de lAlba 

 

 

 

Tornem una mica sobre els nostres passos i ens enfilem, seguint senyals grocs, amunt per tal d’anar fins al Coll de l’Alba. Des de dalt hi ha, entre cop de vent i cop de vent, una extraordinària vista de l’estany de l’Alba, ja dins de França. A la dreta tenim el Pic de Noé (2746m). L’existència d’aquest cim em fa recordar que, segons la llegenda, Pirena era filla de Túbal, que al seu torn era nét de Noé. I potser tot lliga, ja que segons la mitologia Pirena (nom que es veu que dóna el nom a les nostres muntanyes) era pretesa pel gegant Gerió, que ella va rebutjar. Enfurismat, Gerió va matar Túbal i va empaitar Pirena, que es va amagar en unes muntanyes. Com que no la va poder localitzar, Gerió hi va calar foc, però Hèrcules ve veure l’immens foc i va anar a ajudar Pirena que estava agonitzant i va morir en els seus braços. Segons diuen i potser ens ho hem de creure, el gran heroi Hèrcules li va construir aquest mausoleu fantàstic que són els Pirineus.

P1130895 Dos estanys de Juclar Ja estem tornant i la vista dels estanys de Juclar és força diferent. Els dos llacs brillen mentre per la seva superfície s’hi formen petites onades provocades per fort vent. També ens trobem unes bones esteses de camps de brugarola florida.

 

P1130896 camps de brugarola 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1130897 Cascada 1

  

 

 

 

 

 

 

 

Més avall tornem a passar pel costat de la cascada que, ara, brilla fortament amb el sol. Aquestes aigües em fan pensar en la tradició de la Dama Blanca de la Font Màgica, estesa per molts països d’Europa i que parla de les aigües transparents, del regne de les fades, que suaus com la mel i perfumades com les roses purifiquen la terra i representen el mitjà per sanar les malalties del cos dels humans, com a mitjà renovador de la vida. Una bona estona després i amb els genolls i els peus que potser requereixen el poder sanador, m’estic deu minuts sobre una pedra al costat del riuet, deixant que tot miri de tornar a la seva situació inicia... cosa que no aconsegueixo del tot!

 

Si voleu veure un vídeo de la mateixa ruta que va acabar pujant al Pic de Noé i Escobes, podeu anar a http://www.estartit.tv/Rutas/Andorra-lesescobes/ruta.html, d’Estartit TV.

Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3255273