Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Fredes, Tossal del Tres Reis

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Castelló, Baix Maestrat) Ruta 1416 el 15/04/2022; 11 km; +368 -368; 4 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Fredes, GR-7, Mas del Ric, Tossal dels Tres Reis, Coll de Tombadors.   Participants: Titin i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada. 

 cmapa1416  cperfil1416

FA ANYS: La fundació del poble de Fredes es situa el segle XIII, amb la fundació de la seva església original el 1261.

DSC05871 Fredes esglesia    Comencem a caminar al poble de Fredes. L’església parroquial està dedicada als sants Abdó i Senén, també coneguda com a Església dels Sants de la Pedra. Aquests sants van ser, juntament amb sant Galderic, els primers patrons dels llauradors i pagesos dels Països Catalans, sobretot dels hortolans, sent a partir dels segle XVIII substituïts progressivament per Sant Isidre a partir de la penetració (i posterior imposició) cultural i política castellana. L'església té el seu origen en la fundació, en 1261, d'un temple per part de monjos de l'Orde del Cister, que estaven en el Monestir de Santa María.

DSC05868 Aparcament a Fredes

 

 

 

 

 

 

 

 

   A l’aparcament, al costat, hem deixat la furgo camper. Històricament va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XVIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el 15 de març de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la Guerra Civil catalana en 1463, i també en temps de Felip IV.

DSC05872 Comencem GR

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La ruta, fins a una part del nostre camí, està marcada amb els senyals del GR-7. Recordem que és el llarg sender senyalitzat que va des d’Andorra fins a l’Estret de Gibraltar i es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar (a partir de l’any 1974) a l'Estat espanyol.

DSC05873 Cam empedrat   Part del camí està ben empedrat i això fa suposar que era un camí d’abast important.

DSC05874 Boix

 

 

 

 

 

 

 

   Estem en territori de calcària, però envoltats de vegetació on predomina el boix (“Buxus sempervirens”). Viu dels 100 als 1900 metres d'altitud i cal saber que és un arbre i no un arbust, tot i que generalment es troba en forma arbustiva. Als Països Catalans, es troba a Catalunya i el País Valencià, però no a les Balears, on a Mallorca i Cabrera es fa una espècie diferent: boix baleàric. Sembla que tota la planta conté substàncies perjudicials per a la salut humana. Per desgràcia, les importants extensions de boix de la Cerdanya podrien tenir els dies comptats a causa d’una plaga en forma de papallona, que ja afecta altres comarques més orientals, com la Garrotxa o el Ripollès. Es tracta de l’eruga de la papallona defoliadora del boix (“Cydalima perspectalis”).

DSC05878 Roques despenjades   Hem de passar per una pedrera formada de grans bloc despenjats de la nostra esquerra. Estem en un espai limitat dins del Sistema Ibèric en l’anomenada Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani). Els materials són eminentment cretàcics, sovint són carbonatats; encara que també afloren materials calcolutítics i gresencs.

DSC05875 Molses i roca

 

 

 

 

 

 

 

 

   Sobre les roques, la molsa (o les molses) s’hi arrapen amb força. Els briòfits (“Bryophyta”), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més. Normalment, creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges.

DSC05880 Mirant a lest   Guanyem altitud i gaudim de les boires llunyanes del parc natural de Tinença de Benifassà.

DSC05881 Mas Ric   Fa uns 5 quilòmetres que hem caminat i estem a 1150 metres d’altitud. Aquí, a la dreta, tenim el mas del Ric. Aquesta mas està relacionat amb la família Abella. Antigament, la vida quotidiana girava entorn de la família Abella coneguda com el Ric de Fredes, el major contribuent de la Tinença. Actualment, el patrimoni d'aquesta casa s'ha dividit entre els seus hereus.

DSC05882 Forta pujada

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comença la pujada forta.Així el nostre recorregut transitarà íntegrament per la comarca del Baix Maestrat. Tot i això, ho farà sempre per la comarqueta de la Tinença de Benifassà, més identificada (des del punt de mira geològic, geogràfic i fins i tot paisatgístic) amb la comarca dels Ports, que amb la del Baix Maestrat, a la qual pertany des del punt de mira administratiu.

DSC05883 Herba fetgera Anemone hepatica

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Al costat trobem les boniques flors blaves de l’Herba fetgera (“Anemone hepàtica”); també coneguda com viola de llop o viola de pastor. Deu els noms, tant el català com el científic, a les seves fulles en tres lòbuls que prenen una tonalitat de color morat al revers, i que recorden un fetge. Basant-se en la teoria del signe, la tradició popular va atribuir imaginàries propietats medicinals a l’herba fetgera per curar el mal de fetge. Aquestes fulles identifiquen perfectament a la fetgera.

DSC05884 Porrassa Asphodelus cerasiferus

 

 

 

 

 

 

 

      Tal com sempre, vaig observant el que m’envolta i així trobo, més endavant, al costat del camí, mates de porrassa (“Asphodelus cerasiferus”); també coneguda com allassa i vara de Sant Josep ja que quan floreix fa una llarga vara amb flor. L'arrel d'aquesta planta té una gran quantitat de midó. Antigament era emprada per a la fabricació de pa i l'aportació extra d'hidrats de carboni. Se li denominava la patata dels antics. Les tiges s'empraven per elaborar cistells que servien per a la compra o per a la recol·lecció.

DSC05885 Tossal dels Tres Reis Arribem dalt del pla que forma el Tossal dels Tres Reis. Estem a 1350 metres, situats a la part meridional del Massís dels Ports, al punt límit de Catalunya, País Valencià i Aragó. Els municipis que hi termenegen són la Sénia (Montsià), la Pobla de Benifassà, per la part del terme de Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya).

DSC05890 Vistes 2   Tenim unes boniques vistes a nord, als Ports, amb Penya Galera. Per cert, tot i el nom popular del Tossal, no és cert que sigui el punt de confluència de “tres” reis; només hi havia un únic sobirà. Una altra cosa diferent és que el rei tenia “tres títols” que li donaven la sobirania de tres nacions o estats diferents; estats que compartien un sobirà comú però que eren independents i comptaven amb les seves pròpies constitucions i institucions de govern. Entès com un conjunt, era el que s’anomena Corona catalano aragonesa o Corona d’Aragó. Eren territoris amb cultura, idioma i tradicions pròpies; a l’àmbit català es parlava català i a Aragó es parlava l’aragonès que, per cert, els aragonesos l’han pràcticament deixat desaparèixer, com s’observa dels seus polítics actuals que només s’expressen en castellà.

DSC05891 Baixem pista

 

 

 

 

 

 

 

   Després toca anar baixant la pista fins al poble. L’any 1261 ja s’estava preparant la formació i constitució del consolat català a Alexandria, que formalment va quedar instaurat el 1264. En aquell any ja hi havia també els consolats de de Gènova i Tunis. Van ser institucions que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència catalana per tal d'afavorir els intercanvis comercials. La institució catalana pot ser traçada amb la Carta Consular a la ciutat de Barcelona per Jaume I, el 1258. que va donar als mercaders de Barcelona la forma de resoldre les seves disputes comercials sense interferència dels tribunals reials.

DSC05895 Fredes al final     Finalment tornem a estar a Fredes. Per la terra corria una dita que feia: A la Pobla botifarres i tacons al Ballestar; per a vore xiques guapes, a Fredes i Coratxà. Doncs, apa ja ho sabeu.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1416fredestossaltresreis-100277689