Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vadiello San Cosme El Huevo

(Sierra de Guara) Ruta el 7 de juliol de 2014; 11 km; +385 -385; 3 hores.  Excursió amb el següent itinerari: Embassament Vadiello, Capella Santa Cruz, santuari Sant Cosme i Sant Damià, capella Sant Miquel, capella Sant Úrbez, Ermita Virgen de Fabana, El Huevo. De la ruta S-7 de la Xarxa de Senders del P.N. Sierra y Cañones de Guara.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 697 mapa  697 perfil

FA ANYS: Ramiro II, rei d’Aragó, va abdicar el 1137 en favor de la seva filla Petronila (que només tenia 2 anys), tancat el compromís matrimonial amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i sobirà de Catalunya.

P1210512 Sta Cilia Centro Interpretacion 

 

 

 

La visita de la Sierra de Guara va començar, per a mi, al poble de Santa Cila on hi ha un Centre d’Interpretació on es pot disposar de bona informació de les activitats a fer. He llegit que a Santa Cila (que prové de Cecília) hi devia haver un temple primitiu que va servir com a base per construir l’església actual, durant el segle XVIII, que compte amb tres capitells romànics com a part constructiva dels seus murs.

Posteriorment vaig anar, amb la camper, a dormir al càmping Guara y Formiga, en terreny de la localitat de Panzano, per un bon preu, parcel·les amb herba, bon restaurant, gent molt amable i ambient familiar i molt tranquil.

P1210516 Vadiello Inici ruta S-7 

 

 

 

El punt d’inici de l’excursió és a l’aparcament de l’embassament de Vadiello, on s’hi arriba pel desviament cap a Loporzano des de la N-240. Per cert, de Panzano convé saber que l’any 1135 el rei Ramiro II va donar la vila a Gil de Lascellas. Ramiro II era germà de Alfonso el Batallador. Alfonso havia legat el seu regne a les ordes del Temple i dels Hospitalers, però a la seva mort els nobles van elegir com a successor a Ramiro i van declarar no existents les disposicions testamentaries del monarca.

P1210524 Embasament i  xyz

He passat un túnel fins a la presa i després el pas per sobre que va a l’altra banda. Aquí tenim una magnífica vista dels turons verticals, dits Mallos de Ligüerri. De dreta a esquerra reben els següents nom: La Mitra, Pic de San Jordi i El Puro. Aquest massís de conglomerats compta amb un ecosistema amb una gran concentració d’aus.

P1210527 racons embassament

Una bonica raconada de l’embassament. Aquest embassament, que pertany a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va ser construït aprofitant les aigües del barranc Guatizalema aixó com també les aigües de la cara nord de Guara i va ser inaugurat el 1971, amb una altura de 70 metres i una longitud d’arc de 126 metres.

  P1210532 Cabres

 

 

 

El camí, de moment, és una pista que puja de forma suau i constant. Unes cabres em miren passar, com fa molts anys devien mirar passar el habitants del territori i jo segueixo recordant que Ramiro II ha passat a la història com un monarca poc apte, però la veritat és que va mostrar una capacitat previsora por comú al reaccionar buscant un compromís amb el sobirà català, cunyat del rei de Lleó i Castella (Alfonso VII). Amb això Aragó va aconseguir tres èxits importants: que el monarca castellà retornés al català (i per tant a Aragó) les terres conquerides en el seu intent de fer-se amb el país aragonès; va consolidar de futur, amb la confederació que es va formar, la protecció davant de l’incòmode veí de ponent, amb els seus intents expansionistes; i va disposar d’un fort lligam amb les vies comercials de Catalunya que cobrien tota la mediterrània, amb més de cinquanta consolats que arribaven fins a Egipte i Turquia.

P1210534 Sta Cruz  

 

 

 

 

Mitja hora després s’arriba a la capella de la Santa Cruz, que en diuen un “esconjuradero”, és al dir el que a Catalunya en diem un “comunidor”. Antigament el capellà de la parròquia venia fins aquí en dies de fortes tempestes per tal de orar i conjurar el temporal i demanar que no fes mal als conreus i horts dels habitants. És un dels 13 que estan identificats a Aragó.

 P1210535 Interior

 

 

Aquest tipus de rituals es poden incloure dins dels de contingut màgic-religiós ; unes creences antigues que servien a la gent per tal de sentir-se una mica protegits de l’efecte brutal que la natura demostra molts cops. Es tractava d’una societat rural amb moltes dificultats per viure i que per tant feia diversos rituals que se suposava tenien efectes diferents per a protegir les cases, les persones, els animals o els camps, alguns d’aquests rituals encara es poden observar, transformats en tradicions, en forma de plantes seques a les portes. Com altres tradicions d’origen pagà, l’església es va proposar controlar-les i va anar cristianitzant els rituals.

P1210537 Santuari San Cosme i Dami 

Pocs metres més enllà de la capella ja veiem el conjunt del que havia estat el santuari i casa de pelegrinatge de Sant Cosme i Sant Damià. S’ha de seguir el camí ben marcat i sense confusions, en orientació clara cap a nord baixant cap el barranc que separa la Penya de las Porcionicas de la Penya de Sant Cosme. Per tancar la informació sobre el que deia de l’any 1137 es pot afegir, que el rei de Castella era Alfonso VII fill del noble francès Raimundo de Borgoña i de Doña Urraca. Per tant, el rei de Castella era fill de francès i nascut a Galícia. A Navarra el sobirà era García Ramírez, de manera que cada país (el regne de Castella i Lleó, el regne d’Aragó, el regne de Navarra i el Principat de Catalunya) era independent dels altres.

 

P1210542 NO es pot entrar   

 

 

 

Sant Cosme i Sant Damià és un conjunt d’eremites. El santuari central és el que està aquí però no hi puc arribar ja que la propietat el van restaurar el 2006 i ara no hi deixen passar (són les conseqüències del vandalisme que tot ho destrossa: al final es tanquen els llocs d’interès que no estan permanentment vigilats). És una pena no poder veure el conjunt des de més a prop, ja que es tracta d’una construcció gran parcialment construïda sota una gran balma. He llegit que el conjunt disposa d’una gran cuina per al servei dels pelegrins i que al costat hi ha la “sala del pes” amb una gran balança, penjada del sostre, en la qual s’hi pesaven els que havien sanat. En agraïment havien de donar al santuari el seu pes en blat. El temple està adossat a la casa de l’ermità i al que és el palau dels Ducs de Villahermosa, tot i que sembla que des del principi el lloc del santuari era titularitat dels Azlor, senyors de Panzano. Amb el temps aquest llinatge va adquirir el títol de ducs de Villahermosa i de comtes de Guara.

P1210545 capella Fuensanta   

 

 

 

Més amunt, es van trobant les ermites, de fet petites capelles, moltes en ruïnes. La primera és la de Sant Miquel. També n’hi ha una altra dedicada a Sant Úrbez. Aproximadament quan fa una mica més d’una hora que he començat, arribo a la capella i font de Fuensanta, amb uns bancs i taules de pedra al darrera de la façana construïda i restaurada. Aquí m’aturo una estona per menjar una mica. Penso que abans alguns dels eremites eren persones que s’estimaven més viure en solitud i necessita¡ven apartar-se de la resta de la gent.

P1210549 La font   

 

 

 

 

Assegut a la font vaig pensant i trobo que és interessant explicar que el Ducat de Villahermosa és un títol que va ser creat el 1476 pel rei Joan II, sobirà del regne d’Aragó, per al seu fill Alonso germanastre de Ferran el Catòlic. Una curiositat és que la denominació fa referència al municipi de Vilafermosa (Castelló). De Joan II podem dir que a més era sobirà de Catalunya, València, Mallorca, Sicília i Navarra. En aquest sentit cal aclarir que no s’ha de confondre el Regne d’Aragó de la “Corona d’Aragó”. La Corona va ser el conjunt (o federació o comunitat, com es vulgui dir) fonamental de Catalunya i Aragó, que més endavant es va anar expandint amb València, Mallorca, Sicília i Sardenya.

Joan II no va ser un rei hàbil i per això, abans de la seva mort a Barcelona el 1479, va provocar una guerra civil a Navarra, es va guanyar l’enfrontament de les autoritats catalanes que, el 21 de juny de 1461, li van prohibir entrar a Catalunya sense l’autorització de les Corts Catalanes i també va entrar en guerra amb Lluís XI de França.

P1210556 Ascenso ruta El Huevo 

 

 

 

 

 

 

 

 

Poc temps després s’arriba, en un revolt molt acusat que mira al sud, a l’ermita de La Virgen de Fabana, també en molt mal estat i 20 minuts després un indicador, dels que hi ha a totes les cruïlles (està tota la ruta molt ben senyalitzada), m’adverteix que he de girar a l’esquerra i amunt per anar cap a El Huevo. Així ho faig, primer pujant fort, però per camí molt fàcil. Després, el sender comença a baixar també fort per endinsar-se en un espès bosc molt ombrívol.

 

P1210567 El Huevo mejor vista  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment s’arriba a la estreta llera del torrent, entre arbres i pedres, però fàcil de caminar i un pal indicador ens informa que aquí s’acaba la ruta. A sobre nostre es pot veure la pedra estratificada de El Huevo de San Cosme. Un turó arrodonit de conglomerat que ha patit l’erosió i ha quedat com una roca vertical, molt semblant al que es pot veure a Catalunya a la Serra de l’Obac i que es coneix com a Paller de Tot l’Any. Des d’aquest punt, però, no sembla un “ou” sinó una paret plana vertical que sobresurt entre l’espès bosc que m’envolta.

Es torna pel mateix camí, però ara m’aparto un moment i m’enfilo una mica per tenir una visió més clara de la roca que abans només he vist des de sota mateix.

 P1210572 Ruta descens

Dalt del tot i abans de baixar fins a la pista que abans he vingut seguint, veig quin serà l’itinerari que ara hauré de seguir, pel que es coneix com el Descens de la Carrasca.

P1210586 

 

 

 

 

Finalment, una mica més de tres hores després d’haver començat, arribo al punt d’inici on veig que ja hi ha diverses persones a la cases dels guardes del parc. Com que he baixat plovent, però ara ha parat i com a forma d’engegar una mica de conversa li pregunto a un que està al costat del meu cotxe si creu que demà plourà i em contesta tot sec “eso mañana te lo diré”, dóna mitja volta i se’n va. Penso, amb un somriure per a mi mateix, que aquest home també deu ser dels que no se senten bé relacionant-se amb la gent.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7254113

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #2 M G 10-07-2014 15:42
Efectivament, roques i barrancs fotográfics.
Citar
 
 
0 #1 Photojordi 10-07-2014 10:23
espectacular paisatge
Citar