(Ordesa) Ruta el 16/08/2015; 15 km; +310 -310; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: San Nicolàs de Bujaruelo, Puente Oncins, Refugi Otal.     Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: Cap a l’any 1100, quan el poble d’Otal, estava actiu, l’idioma del regne d’Aragó era l’aragonès. Aquell segle XII, amb la formació de la Federació amb Catalunya, la Cancelleria Reial tindria el llatí, el català i l’aragonès per llengües d’ús i ocasionalment també l’occità.

P1030395 Camping Bujaruelo

He estat a Torla, la ciutat des de la que comencen moltes excursions pel Parc Nacional d’Ordesa. La carretera va fins al Puente de los Navarros, on un control i barrera tanquen el pas als cotxes particulars que volen anar a la vall d’Ordesa. Aquí es gira a l’esquerra cap a Bujaruelo per una pista alternada de ciment i de terra per la qual s’arriba a San Nicolàs de Bujaruelo, amb el seu refugi i el càmping. Hi un aparcament ample que permet deixar els cotxes i començo a caminar. Passo pel davant del refugi i m’atanso al bonic pont medieval.

P1030397 Pont romnic Aquí ja trobo indicadors del GR-11, així com també un gran rètol del Camino de Santiago, encara que no hi ha els característics senyals grocs en forma de sageta; suposo que deu seguir els senyals del sender de gran recorregut.

P1030401 Indicacions 

Passat el pont, uns rètols indiquen dues direccions: una en direcció al nord cap el Port de Gavarnie i el refugi de Sandaruelo; l’altra surt de cara a ponent per la dreta (segons la nostra direcció) del riu Ara i que fa referència al pont Oncins, que és la que cal seguir. L’objectiu d’avui és arribar a la Vall d’Otal, una plana on hi ha la cabana refugi d’Otal, un petit refugi forestal lliure, de sis places. La vall, com veurem, conté el riu del mateix nom, però no l’antic poble d’Otal, del qual parlaré més endavant.

P1030409 Riu Ara

Aquesta ruta que segueixo planeja per un agradable bosc de boix, en l’aire fresc del matí. Aviat passo un petit pont que supera un flux d’aigua d’un torrent que baixa de la serra de Sandaruelo i de seguida l’espai s’obre en uns prats magnífics que deixen veure el riu Ara a l’esquerra i al davant la Penya d’Ordiso, de 2319 metres.

P1030413 Pont Oncins 

Es passa el pont d’Oncins, on s’abandona el GR que segueix de front cap el refugi d’Ordiso o del Vado (nord-oest), i una mica més endavant s’arriba a la font de La Femalla. Pel que fa a l’idioma a Aragó, cal dir que ha perdut molt parlants, ja que des del Decret de Nova Planta de Felipe V va resultar totalment aparcat per la llengua castellana que es va transformar en l’únic idioma oficial del regne aragonès. Tanta força van tenir, a les terres aragoneses, les imposicions del rei Borbó i els que el van seguir, que actualment per a la major part de la població el castellà és la llengua familiar, a més de ser l’únic idioma oficial. Com és habitual a Espanya, el respecte dels govern centrals per les llengües minoritàries és escàs i només poden mantenir-se Catalunya i Euskadi (i potser més recentment a Galícia), com a conseqüència de la seva insistència i lluita continuada en defensar les seves llengües i cultura.

P1030416 Font La Femalla 

Uns dos-cents metres més endavant hi ha la font de La Femalla. Des d’aquest punt cal seguir per la pista de la dreta que puja amunt de manera continuada fins a la vall d’Otal. La pista que es veu a l’esquerra, serà la que s’ha de seguir, a la baixada, per tornar a Bujaruelo, si es vol seguir la ruta que està gravada al gps d’aquesta excursió. Pensant en el que dèiem de la llengua, potser cal afegir que, realment, la pèrdua d’influència de l’aragonès ja havia començat el segle XV amb la dinastia dels Trastàmara, com a monarques de la confederació catalano aragonesa, ja que va ser quan la noblesa aragonesa i la gent de les ciutats va anar abandonant la seva llengua pròpia. Va ser així que les classes altes es van transformar en els primers focus de castellanització i per tant de l’abandó de la seva llengua materna, que va quedar relegada a l’àmbit rural o domèstic, amb el conseqüent trist desprestigi que quasi l’ha fet desaparèixer, tot i alguns intents força respectables per evitar la seva pèrdua final.

P1030415 Rtols 

He començat a caminar a uns 1240 metres, però he anat pujant a poc a poc. Ara ja estic a uns 1500 metres. En aquesta ruta he anat trobant diversos rètols que parlen del que podem admirar. Aquest en concret explica les diverses espècies d’aus que és possible observar, sempre que els puguem veure, cosa que, realment, no és gaire fàcil.

P1030414 Tonalitats

A partir d’aquest moment, seguim la pista que va pujant suaument, en orientació general cap a oest-sud-oest ja per la vall d’Otal. Els colors botànics omplen l’espai. La concentració d’arbres és molt interessant, amb els avets, els bedolls, el pi negre i el teix, a més d’altres especies que competeixen a donar color al territori.

P1030420 Blau i vermell 

El contrast amb el cel blau ofereix imatges magnífiques. Com una bona imatge social es desprèn de la decisió de Ramiro II quan l’any 1137 va signar el compromís matrimonial de la seva filla Petronila amb Ramón Berenguer IV, sobirà de Catalunya. Al assignar-li el títol de “príncep i dominant d’Aragó” va evitar així que el regne d’Aragó caigués ens mans d’Alfonso VII de Castella. El primer que va fer Ramon Berenguer va ser gestionar amb el seu cunyat, el rei de Castella i Lleó, la devolució de les terres que aquest havia ocupat a Aragó.

P1030423 Vall Ara  i el Montferrat 

En algun dels revolts de la pista quedo quasi encarat a nord i puc admirar la vall del riu Ara, a la dreta de la qual es veuen les parets verticals del massís del Vignemale o de Comachibosa, de tal manera que crec que veig, entre les petites congestes de neu, el circ que es forma entre el Pic Central (3235m) i el Pic du Mileu (3130m). Si miro cap a llevant veig la serra que forma la barrera que hi ha al davant de Bujaruelo, amb cims com els Pics de Gabieto (3031 i 3034 metres) i el Mondarruego (2847m).

P1030431 Vall Otal des del Coll

La ruta arriba al punt més alt i s’aplana al davant d’un pas tancat pels animals. Un rètol demana que es tanqui la porta per evitar que els animals marxin. La porta té, però, un curiós sistema de tancat que, de moment, no obra. M’assec en una pedra per descansar i menjar una mica. Quan he acabat torno a anar cap a la porta i faig servir el pensament lateral. Llavors puc obrir la porta. La vall d’Otal és molt interessant amb la varietat cromàtica de les roques. Els cimals són la serra Tendeñera. El punt més alt és la Peña de Otal o Arañonera, amb 2701 metres.

P1030433 Ref Otal 2 

Al final de la vall, hi ha la cabana refugi d’Otal, a 1642 metres, a la mateixa ample plana. El poble d’Otal és un antic nucli situat a les muntanyes i que actualment està deshabitat. La seva situació és més al sud i s’hi pot arribar des del poble de Yesero pel sender del GR-15 (també en direcció sud) en uns 8 km. El GR esmentat, després continua fins als pobles de Oto i Broto, després de passar pel despoblat de Yosa. En aquest territori de muntanya hi ha altres pobles abandonats com, per exemple, Susin, Berbusa i Ainielle, a més dels esmentats d’Otal i de Yosa.

P1030435 Crestes

És difícil evitar admirar la cresta de roques blanques i trencades de la serra Tendeñera, al circ d’Otal, on destaca la Penya d’Otal (2701m) i el Pico Royo (2391m) més a l’esquerra, cap a l’est. Parlant d’Otal, sabem que Agustin Ubieto explica que la primera cita d’aquest poble correspon a l’any 1100, on ja figura com Otale. El poble pertanyia al priorat de Rava durant l’edat mitjana, com altres indrets del Sobrepuerto, tal com ho va definir Antoni Duran Gudiol, l’historiador i capellà nascut a Vic el 1918 i que va destacar com a historiador medievalista especialitzat en la història del comtat d’Aragó (i després, regne).

P1030436 Estrats

Els estrats, molt visibles, de les muntanyes ens parlen d’un intens plegament derivat de la formació dels Pirineus, un format que sovint es pot observar en tot el territori i que destaca per la seva formació com d’ones.

P1030437 baixant el coll de Gavarnie o Bujaruelo 

Toca anar baixant i sé que a la meva dreta, al sud, hi ha la serra del Turbón, amb el pic vertical de 2313 metres. Més avall hi ha, també a la dreta, la serra Escusana. Vaig baixant per tornar a la font de La Femalla. Des de la font, segueixo, ara, pel sender que tinc de cara a la dreta del riu Ara i d’aquesta manera faig una mica de circular en aquest tram final, fins arribar a Bujaruelo.

P1030443 Refugi alberg Bujaruelo

Finalment arribo un altre cop a Sant Nicolàs de Bujaruelo on, al costat de l’actual alberg i refugi, encara es poden veure les restes molt abandonades del que queda de l’absis romànic de l’ermita de Sant Nicolau. Anteriorment havia estat un hostal, però originalment, el segle XII, havia estat un hospital de peregrins al costat de l’ermita i del pont romànic, que estava sota la protecció del l’orde de cavallers Hospitalers de Sant Joan, que s’hi havia instal·lat provinents de la vall occitana de Gavarnie. Encara que algun document parla de la “part francesa de Gavarnie” no és correcte, ja que aquest territori el segle XII era del comtat de Bigorra (no francès). Un fet a considerar, a més, és que el 1194 el rei Pere de Catalunya i Aragó va obligar a Bernard V de Comminges a abandonar Bigorra per la seva filla Petronila.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10516301