Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Picos de Europa, Potes, Mieses, Cruz de Viorna

(Picos de Europa) Ruta agosto 2016; 11 km; +700 -700; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Càmping La Viorna, Mieses, Cruz de Viorna.  Participants: Titin i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat (desnivell dret, sense cap dificultat tècnica).

 

 mapa mperfil 

 FA ANYS: Potes, amb el nom de “Pautes” consta documentat per primer cop l‘any 847, època de formació dels comtats i regnes peninsulars.

P1070311 Camping Viorna a Potes 

 

 

 

 

 

 

 

La segona excursió és per pujar a la Creu de La Viorna. La veiem des del mateix càmping on estem, a uns dos quilòmetres passat Potes.

P1070312 Ret Sierra carielda i Cumbres Avernas  Des del càmping podem veure la Serra de Carielda i la d’Avenas, mirant cap a ponent. El dia comença fresc, però s’anirà escalfant.

P1070313 Creu de La Viorna des del cmping  La serra de La Viorna està a sobre mateix del càmping, sobre un espadat de forta inclinació, sota el qual s’hi observa un bosc dens. Per aquest bosc anirà la pista que seguirem d’aquí a una estona.

P1070316 Alzina singular 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sortim del càmping a peu i un quilòmetre més amunt per la carretera hi ha la desviació, a l’esquerra, cap a petit nucli de Mieses. Pel camí passem per sota d’un magnífic exemplar d’alzina. Cent metres més endavant hi ha el petit nucli de Mieses i a la primera casa s’ha de girar a la dreta i començar una pujada acusada per una pista pensada per tractor.

P1070317 Horcajada del Acebal i Cumbres Avenas  Anem amunt, sense ziga-zagues que facin més passable l’ascens. Una primera aturada per gaudir de la vista de la serra de Horcajada del Acebal i de les Cumbres de Avenas, que formen part de la serra d’Àndara. En primer terme també podem veure els campanars de les ermites de Santa Catalina i de Sant Miquel, que formen part del conjunt eremitori del monestir de Santo Toribio de Lièbana.

P1070319 Pista amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pista segueix amunt sense parar. El sol va pujant i la temperatura també. Hem sortit amb fresca, però ja suem i només són les 9 del matí. El càmping va quedant a sota, quasi a la vertical. Entrem al bosc i agraïm l’ombra.

P1070321 Al davant el PR 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pujada és dura i especialment quan deixem la pista per seguir un PR que veiem pintat i que s’enfila molt vertical. Dalt es veu la creu al cim de la serra de La Viorna. No he trobat referència a l’origen etimològic del topònim “viorna”, però sí una referència a la planta del marfull, que és conegut com “Viburnum” però també, popularment, com lantana, viorno, viborno o vavorna. Potser alguna de les seves variants podria haver arribar a Potes i d’aquí el nom de la serra. Una infusió d’una de les varietats té efectes antiinflamatoris i contra petites hemorràgies.

P1070322 Creuz de La Viorna  A la Creu de La Viorna hi arribo molt cansat. Estem a 1088 metres. Aquest cim fa serra amb l’Alto de San Martin, amb 1157 metres, a 500 metres de distancia cap a ponent. La creu de La Viorna ja existia abans de la Guerra Civil, però va ser volada. Posteriorment la que es va tornar a construir es va anar erosionant fins que el 13 d’agost de l’any 2011 es va inaugurar aquesta nova que veiem. S’hi va dir missa per part del sacerdot don Benito, que havia volgut pujar a peu des de Potes. Es veu que al final de la missa va patir una lipotímia com a conseqüència de l’esforç i de la calor.

P1070323 Mazizo Oriental o ndara La vista és extraordinària sobre el massís d’Àndara, l’oriental dels Picos d’Europa.

P1070324 Fita cam perdut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Havíem pensat fer la circular que havia existit baixant cap el monestir de Santo Toribio i mirem de trobar-lo. Pel camí veiem una fita evident que era la que, segon he llegit en una ruta descrita, marcava l’inici d’un sender que hi baixava. Està totalment perdut i abandonat, amb matolls que quasi ens cobreixen. El que potser havia estat un camí no existeix, el territori és molt abrupte i no és recomanable endinsar-s’hi, així que decidim tornar a la creu i baixar pel mateix camí.

P1070325 No s si ens volen alguna cosa 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns voltors ens miren des de dalt. Què potser volen alguna cosa?

Tal com dèiem al principi, l’any 847 consta documentat Pautes, mentre es considera rei d’Astúries a Ramiro I, que va passar la major part del seu regnat lluitant contra els normands, que havien envaït el territori, fins que els va expulsar de les costes cantàbriques i gallegues.

P1070329 Vista cap a NE potser a Las Fraguas Tornem a tenir de cara la creu i al fons potser la serra de les Fraguas.

Com comentari final, diguem que aquell segle IX va veure la consolidació de Navarra, amb Iñigo Arista, generalment considerat com el primer monarca. També va ser l’inici de Catalunya, amb Guifré el Pelós. Altres nacions es van formar més tard, com Lleó l’any 910 amb el seu primer sobirà, Fruela i després Castella amb el seu primer comte, Fernán González l’any 930.

P1070332 Potes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De baixada, sovint tenim aquesta vista aèria i vertical sobre Potes. És una vila molt agradable, encara que suposo que molt més durant les èpoques en que els visitants, com nosaltres dos, no la saturem de tal manera que quasi no es pot caminar pels carrers. En qualsevol cas és molt recomanable la visita.

P1070340 STO Toribio Liebana  Per la tarda, després de descansar, anem per la carretera fins al monestir de Santo Toribio de Lièbana, on no hem pogut arribar caminant des de la Creu de Viorna. Aquest monestir va créixer molt a partir del segle XIII, època en que es va construir el temple que encara es pot admirar. Presenta un estil gòtic primitiu molt senzill i auster, tot seguint la influència que caracteritza el Císter.

P1070335 

 

 

 

 

 

 

 

 

La decoració, veritablement escassa, queda concentrada en els capitells del portal i de l’absis major, amb caps d’animals com el toro i l’ós, als que s’atribueix, tradicionalment, el fet d’haver ajudat a construir el temple.

P1070338 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La recuperació del temple i de la seva vida monàstica per part de franciscans és realitza a partir del 1960 amb l’empenta que rep el reconeixement del “lignum crucis” que, segons la tradició, encara es conserva al temple i concretament a l’altar, barroc, situat en un lateral. Es diu que és el tros més gran de la creu on va morir Jesús que es conserva a la cristiandat.

P1070343 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La decadència va començar el segle XVIII i va concloure amb la desamortització de Mendizábal del 1837. Desamortitzacions que van aconseguir destruir una bona part del patrimoni del país, sota la teòrica necessitat d’un monarca que havia buidat el tresor de l’Estat amb guerres a França i a Flandes. Llegint la història de l’espoli provocat per monarques espanyols i al marge de la posició actual de la monarquia constitucional, crida l’atenció que hi hagi gent que es digui monàrquica com si fos un acte de fe.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14335837