(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Sangüesa, Navarra) Ruta 1378 el 8/09/2021; 2,5 km; +33 -33; 2,5 hores.   Visita del monestir i dels seus voltants.   Participants: Joan B, Rosa Maria i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil, visita i passeig.  

 cmapa1378  cperfil1378

FA ANYS: Navarra es comença a formar a partir d’inicis del segles IX.

DSC03939 Leire P i serra   Avui, després de visitar Sangüesa, arribo al monestir de Leire. Davant de l’aparcament, domina l’espai la serra de Leire. Estem a la comarca de Sangüesa, que forma la merindad del mateix nom.

DSC03940 Monestir       El monestir està molt a prop dels aparcaments. Destaquen les tres estructures altres, cilíndriques, del conjunt triabsidal. Se sap que a mitjan segle IX existia en aquest mateix emplaçament el monestir de Leire i era un centre important de vida espiritual. La notícia ens arriba de Còrdova, en aquell temps centre espiritual i polític sarraí, des d’on el prevere Eulogi, futur màrtir i sant, va sortir de viatge cap a les terres germàniques.

DSC03961 Planol

         Al Centre d’Informació es venen els tiquets per fer la visita. Hi ha aquest dibuix del monestir. L’església està al centre; a l’esquerra el conjunt monàstic de clausura (actualment actiu); i a l’extrem dret, una part de les antigues dependències que s’han transformat en una hostatgeria i un restaurant.

DSC03943 Cripta 1   Vaig primer a visitar la cripta. Aviat ens adonem que les columnes i els arcs són d’una dimensió molt significativa i per tant quan es va realitzar ja s’havia de tenir en compte els potents murs que hi hauria al damunt.

DSC03944 Cripta 2

   La cripta es va realitzar per poder salvar el desnivell del terreny per poder construir la capçalera de l'església, que hauria de substituir la primitiva església mossàrab. S'accedeix a la cripta per una porta de doble esqueixada amb tres arquivoltes d'arcs de mig punt, recolzades en peus rectes, tot això de gran simplicitat. És d'un romànic de primera hora, compost per arcs estrets, superposats i escalonats. Val a dir que aquest porta no és per la que entrem (al costat mateix de la porta del bar), però es pot veure un cop a dins.

DSC03946 St Virila

   Un quadre conté una pintura dedicada a Sant Virila, amb el text de la llegenda. Sant Virila va ser un monjo benedictí, abat d’aquest monestir segons consta en un document de 928. La tradició diu que un dia de primavera va sortir a donar un tomb al bosquet proper a l'abadia. Mentre meditava sobre el misteri de l'eternitat, va sentir un rossinyol que cantava; va seure vora una font sentint-lo cantar i va quedar adormit. En desvetllar-se, va desfer camí, però en arribar al monestir va trobar que era molt més gran que abans; quan hi va entrar ningú no el va reconèixer ni ell va poder identificar cap dels monjos. Havien passat tres-cents anys!

DSC03978

        Dedico uns minuts a fer un esquema amb quatre ratlles; quedaran al meu diari de viatge. Continuant amb la llegenda de l’abat Virila, cal afegir que per celebrar-ne el retorn, es va fer un Te Deum, durant el qual es va sentir la veu de Déu que deia a l'abat: "Virila, tu has estat tres-cents anys sentint el cant d'un rossinyol i t'ha semblat un instant; els gaudis de l'eternitat són encara més perfectes". Un rossinyol va entrar llavors a l'església amb un anell al bec i el va col·locar al dit de Virila, que va tornar a ésser abat de Leire fins a la seva mort.

DSC03947 Portal Després he de fer la volta per anar a l’entrada principal de l’església. El portal és força interessant i m’estic una estona en el banc del davant per intentar estudiar el que es veu, amb l’ajut del document informatiu. És conegut com la “Porta Speciosa” per la seva bellesa llibre. Ha estat atribuïda al mestre Esteban, autor també de la reconeguda porta de les Platerias de Santiago de Compostel·la.

DSC03959 El timp   Cal seure i contemplar-la per parts. El timpà descansa sobre mènsules decorades amb un cap de toro i un altre de lleó. Està presidit pel Salvador, acompanyat de la Mare de Déu, Sant Pere, Sant Joan i dos evangelistes més.

DSC03948 Imatges variades En les arquivoltes per damunt del timpà, es pot observar un veritable catàleg de éssers fantàstics i elements del món vegetal.

DSC03956 Jonas i la balena

   Amb atenció es pot identificar (o imaginar-ho) a la dreta del tot, a l’arquivolta de dalt, la forma d’un personatge i un gran peix. Evidentment fa referència a Jonàs i la balena. Jonàs (va viure el segle IX aC), és considerat el cinquè dels profetes menors. Era fill d'Amitai i pertanyia al regne d'Israel. És un dels profetes que també Mahoma va esmentar a l'Alcorà. Jonàs rebé de Déu l'ordre d'anar a predicar a Nínive, però va desobeir i va marxar a Jaffa, on embarcà rumb cap a Tharsis (al sud de la península Ibèrica). Durant una violenta tempesta va caure al mar, on va ser engolit per una balena. Ja dins del ventre de la balena, durant tres dies d’oració i penediment, el Senyor va ordenar al peix que expulsés el profeta i el llancés a la platja. Allà Jonàs no li va quedar cap més remei que obeir.

DSC03950 Interior   Finalment entro dins l’església. Tinc al davant una magnífica nau on destaca l’original romànic i al damunt el gòtic posterior.

DSC03951 Retaule de les Verges

   Una capella, a la dreta, està dedicada a les Verges ; encara que les imatges no porten la palma del martiri, m’assabento que la tradició les compta com martiritzades. Nunilo i Alodia van néixer el 830, de pares benestants en terres de Barbastre, sent Califa Abd al-Rahman II. El seu pare era mul·ladi (convertit a l'Islam) i la seva mare havia continuat sent cristiana. Sant Eulogi de Còrdova fa menció expressa del seu gloriós martiri. Per confessar la fe catòlica, van ser decapitades (diu la tradició, encara que és poc probable) en la ciutat d'Osca un 21 de octubre abans de l'any 848, a l'edat de 18 i 14 anys, respectivament.

DSC03953 Restes dels reis navarresos

   Al mur nord i darrera d’un reixat, hi ha l’ossari dels reis de Navarra i és que vinculat als orígens de Navarra i als primers sobirans, una de les funcions que el monestir de Leire ha estat la de Panteó Reial. Segons la placa informativa les restes contingudes són de 19 sobirans i prínceps i 7 reines. Tot i acceptant que les restes han de ser molt reduïdes, no sembla que tanta gent hi pugui haver en l’urna funerària que es veu; l’explicació és que després de la desamortització de Mendizabal, el monestir va quedar abandonat i les restes profanades.

DSC03954 Imatge MdD Leire

      Darrera l’altar major, presideix la imatge de la Mare de Déu de Leire. És una talla moderna, del 1970, de la Mare de Déu sedent de semblança romànica amb el nen Jesús en braços. Obra de l’escultor José López Furió. El monestir havia estat dedicat al Sant Salvador, però la presència de la nova imatge neoromànica és la que ha conduit a la interpretació popular de la qual l’església del Monestir és un Santuari de la Mare de Déu; no és així en realitat, ni mai ha estat així al llarg de la història del Monestir de Leire, encara quan durant molts segles va ser abadia cistercenca.

DSC03955 Gotic sobre romanic Abans de sortir, encara faig aquesta foto dels nervis del gòtic. El vell monestir, amb antiguitat si més no de segle X, amenaçava ruïna, i els monjos, després d'alguna temptativa de reconstrucció, van decidir aixecar-ne un de nou independent de l'anterior. La construcció li va oferir un aire de noble i serena monumentalitat. L'obra de el nou monestir va ser lenta, des de 1562 a 1640.

DSC03960 Clauustre desaparegut i contrafort   Al costat hi ha un pati que fa d’unió entre l’església i l’edifici que avui és hostatgeria. Aquest espai havia estat el claustre original i que va desaparèixer. El segle XIX va ser un període històric desastrós per a les ordres religioses i l'Església. El monestir de Leire va ser abandonat en tres ocasions pels seus ocupants. En les de 1809 i 1820 els monjos van poder tornar, però en la de 1836, deguda a Mendizábal, el conjunt monàstic va ser abandonat.

DSC03963 Un passeig

   Ara toca fer una volta relaxant cap a la font de les Verges. Una investigació publicada a ‘hispania.revistas.csic.es’ conclou que les seves investigacions, contrastades amb l'escassa bibliografia existent per a la monarquia fernandina (per Fernando VII), permeten detectar la presència d'una institució obertament partidària de la privatització integral de la riquesa dels consells i la comunal a les entranyes mateixes de l'administració absolutista, així com la realització de desenes de transferències en emfiteusi, autoritzades per la Corona i repartides per tota la nació.

DSC03969 Font de les Verges   Després de pocs metres sota les branques d’alzines i altres espècies, arribo a la font, que ja no raja, font dedicada a les Verges Nunilo i Alodia.

DSC03970 Area de descans

   És un espai pensat per anar-hi i seure a descansar i potser menjar-hi alguna cosa. Abans parlàvem de l’abandonament del monestir. Afegim potser que (veure ‘hispanoteca.eu’) les desamortitzacions van portar a la liberalització (1837) amb la privatització de la senyoria. Però els nous propietaris, propers al centre de decisió a la Cort reial, van adquirir grans extensions, amb un augment de nombre de llogaters o jornalers, contra la desaparició del colonitzador. La conseqüència, d’acord amb l’article, va ser la proletarització del camp andalús i extremeny. De pas, podem afegir, increment de la fam i la misèria. És clar, aquella derivada reforma agrària del segle XIX va complir la missió d'alliberar braços per a la indústria: els camperols sense terres han d'emigrar a regions industrialitzades (Catalunya, País Basc, nord d'Espanya), creant un nou proletariat industrial.

DSC03972 Colchicum filifolium

   Segueixo un tram més endavant, on ja toca més el sol i trobo unes quantes flors, molt separades, de safrà bord (“Colchicum filifolium”). No hi ha cap possibilitat de confondre aquesta planta amb cap altra, perquè forma unes flors rosades que surten directament de terra. El Colchicum és ric en alcaloides tòxics, principalment la colquicina; especialment perillosos per a embarassades i nens. Al segle V aC, Hipòcrates va descriure la gota i es deia que aquesta flor curava la malaltia; però ja en aquella època, l'ús de colchicum es va eliminar per la seva toxicitat. Dioscòrides en el seu llibre “De Matèria Mèdica”, també descriu aquesta planta com a molt tòxica i per tant desaconsella el seu ús.

DSC03975 Ms endavavnt   Els turons segueixen. Per tancar el tema de les desamortitzacions. Sovint ni pensem que es va tractar de dos objectius: d’entrada un espoli en favor de la monarquia i en segon lloc es tractava de proveir a la burgesia espanyola, llavors naixent, d'un suport econòmic que la vinculés amb el sistema monàrquic constitucional, rebutjant tant al proletariat que podia revoltar-se en algun moment.

DSC03976 Embassament de Yesa   Allà lluny brilla l’embassament de Yesa. Penso en el Panteó Reial i recordo que el més antic és Iñigo Arista (Enec Aritza, en basc)que va ser sobirà del 800 al 851, considerat el fundador de la primera dinastia (veure “Reinos y Jefes de Estado”, de Juan J Menezo) . L’estat navarrès sorgeix quan aconsegueixen desfer-se de la triple dependència alternativa dels francs, dels àrabs i de l’estat asturià.

DSC03977 Alzinar tornant

  Desfaig el camí per tornar a l’aparcament. Per perspectiva històrica diguem que aquella meitat del segle IX, el sobirà d’Astúries era Alfonso II; a Catalunya el primer sobirà va ser (any 874) Guifré el Pilós; Castella no va tenir un comte fins a mitjans del segle X (Fernàn Gonzalez, el 929). Època en que es formaven les nacions a la península.

Per cert, recordem que a l’edat mitjana Sancho el Sabio, de Navarra, va denominar a l'euskera com "lingua Navarrorum" (1167), reconeixent així com l'idioma de la majoria dels habitants del seu Regne. Era el mateix que amb anterioritat venia designant-se com "basconea lingua ". A Astúries l’idioma era bable (o asturià, que també es parlava a Lleó, on es coneix com lleonés). A Castellà, el castellà. A Catalunya, el català.

IMG 6621 Avui per la nit dormiré a l’autocaravana i demà marxarem cap a Ondarribia.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/monestir-de-leire-font-de-les-verges-83884663