Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Monestir Irantzu, congost riu Irantzu

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Navarra, Estella Oriental) Ruta 1370 el 26/07/2021; 6 km; +140 -140; 2 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Monestir Irantzu, congost riu Irantzu.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 cmapa1370 cperfil1370 

FA ANYS: L’any 1176 es va crear el monestir d’Irantzu.

DSC03528 Inici al mati   He dormit a l’aparcament del monestir d’Irantzu. Només hi havia una camper més, un cop la desena de cotxes van marxar. Aquest és un matí fred que m’obliga a posar-me la jaqueta. Ara estic a prop del poble d’Abartzuza, a la comarca d’Estella Oriental, dins la Merindad d’Estella (Navarra).

DSC03530 Monestir Irantzu   Una mirada al monestir d’Irantzu i endavant. Ja el visitaré al final de ‘excursió perquè obre a les 10.

DSC03529 Creu de terme

 

 

 

 

 

 

 

 

   A pocs metres tinc la creu de terme, la que indica l’accés al monestir, giro a la dreta i encaro el camí que avui he de fer. El monestir cistercenc d’Irantzu data del 1176. Va sorgir després de la donació dels terrenys d'Iranzu per part del bisbe de Pamplona Pere de París (natural d'Artajona) al seu germà Nicolau, perquè fundés un monestir de l’orde.

DSC03535 Inici cami   La ruta segueix una pista que va pujant molt suaument i em portarà al congost del riu que va formar la vall, el riu Irantzu. El sender, una part del qual forma part del Sender de Dulanz, passa per un paratge natural de roures i faigs. Estem dins el Parc d’Urbasa Andia.

DSC03536 Font

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passo pel costat d’una font d’aigua a la dreta. Al seu davant, a l’esquerra, hi ha un espai ample on una camper s’hi està aturada i segur que encara dormen. Dins la font un paquet de llaunes de cervesa estan refrescant-se.

DSC03542 La vall es tancar   Segueixo endavant, mentre la llum va entrant a la vall i al fons es veu com les muntanyes es tanquen on hi ha d’haver el congost.

DSC03544 Flor 1 Circuit botanic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Veig a la dreta diverses mates amb una bonica flor blava. Quan he buscat la informació he trobat que pot ser una cerverina (“Catananche caerulea”). En jardineria l’anomenen ‘flor de Cupid’. Sembla que el terme ‘Catananche’ prové de el grec "Catanancazo" que significa fer força, incitar, probablement per l'ús que les bruixes de Tessàlia feien d'aquesta espècie per preparar encanteris i begudes amoroses.

DSC03548 Estrats calcaris A mida que la vall es tanca puc veure els blocs de roca calcària de formacions d’estrats de molt poc gruix.

DSC03550 Fruit 3

 

 

 

 

 

 

 

 

        Ara la llera del riu la tinc a la dreta, molt estreta, molt poca cosa, però amb potent vegetació com el cas d’aquesta tintillainera o tortellatge (“Viburnum lantana”), planta força comuna a les boixedes. Es tracta d’un arbust caducifoli que creix fins a tres metres d'alçada. L'Escorça, primer és marró groguenca i després grisenca i estriada longitudinalment. Sembla que és una planta tòxica i que les intoxicacions es produeixen si es mengen les baies. En casos extrems poden provocar aturada cardiorespiratòria.

DSC03557 El riu quasi sec   Després el camí es fa més estret, però encara permet el pas de vehicles rurals per pujar als prats més alts. A la dreta tenim la llera del riu sobre base de roca, en fort pendent. La humitat que hi ha ens parla que el riu encara hi és però que potser una bona part de l’aigua va també per sota terra.

DSC03558 Rutes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        S’arriba a una cruïlla. A la dreta va al monte Dulanz. A l’esquerra cap al congost. Cal seguir a l’esquerra.

DSC03546 Flor 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Aquesta magnífica flor potser és una centaurea (“Centaurea jacea”). El nom genèric Centaurea procedeix del grec ‘kentauros’, homes-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. Té algunes propietats medicinals.

DSC03560 Un pla      El congost que hem passat no és gaire potent comparat amb altres que es poden veure per altres paratges i el deixem aviat quan arribem a una petita vall amb un rètol explicatiu.

DSC03563 Endinsem al bosc  Més endavant ens endinsem dins del bosc. La pista s’ha acabat a la petita vall d’abans i de fet ara es camina per la llera del riu amb el característic terra de còdols arrodonits.

DSC03568 La llera del riu       No se senten els ocells, potser encara tenen fred. El silenci envolta aquest riu que ara no es veu i que segur que està sec o bé va enterrat. El riu Irantzu prové de la falla de Zunbeltz, on s’estableix la divisòria entre les serres d’Urbasa i d’Andia on es produeix un gran aqüífer subterrani. Aquestes aigües emergeixen als rius Ubagua, Irantzu i Urederra.

DSC03572 Boixos

 

 

 

 

 

 

 

 

   Molts boixos pel bosc. És clar que aquesta ruta està resultant també una bonica ruta botànica. Hi ha molts arbustos de boix (“Buxus semprevirens”). Molt conegut a Catalunya, pot fer 1 o 2 metres d’alçada. Les tiges són robustes, dures i amb una mica de borrissol. Les fulles, perennes, són ovoides. S’ha utilitzat per les malalties febrils (grip i paludisme), i pels trastorns de la vesícula biliar, per la seva acció febrícula. Però atenció ja que pot provocar vòmits i trastorns nerviosos. Antigament es creia que feia créixer el cabell.

DSC03569 Fageda   Ja fa estona que el track de la ruta que seguia s’ha acabat. Arribo a una fageda. La llera del riu, que seguia també fa estona, ha quedat a la dreta i trepitjo el llit de fulles de faig que fa anys omplen el terra.

DSC03571 Meandre tornant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Després d’aturar-me, fer un glop d’aigua i donar la volta, torno a passar pel costat d’una part del riu que fa un meandre. Les parets ens expliquen una història hidràulica de riu potent que va llaurar la roca dels costats.

DSC03575 Falguera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   També trobo força grups de falguera aquilina (“Pteridium aquilinum”), planta que vol boscos humits. Les falgueres són plantes sense flor que es reprodueixen per espores. Es calcula que ja hi havia falgueres fa més de 300 milions d’anys i recordem que devia ser quan es va formar el primer supercontinent més recent, Pangea.

DSC03578 Comptador de vaques

 

 

 

 

 

 

 

 

   Entrant a la petita vall que he vist al pujar, ara em fixo amb un comptador de vaques. Està en bon estat i això vol dir que encara es fa servir. El silenci ens porta a deixar fluir pensaments i ara recordo un article de Patxi Aranguren (‘noticiasdenavarra’ 12.2017) deia “A qui conegui la realitat hispànica no li hauria de sorprendre que després de varis segles de convivència forçada, ... les nacionalitats de la península no hagin arribar a un consens...” i segueix “...el problema subsisteix, només cal veure el pols que les nacionalitats perifèriques mantenen amb el poder central hereu del Regne de Castella, que ha imposat la seva llengua, cultura i lleis a la resta d’antigues nacions i regnes”. D’aquell article puc afegir que Aranguren també deia: “...Espanya és la suma de regnes i nacions i aquest Estat centralitzador castellà no pot tenir el monopoli de l’Estat ni del nom d’Espanya, perquè tan espanyola és una Catalunya independent com Castella...”

DSC03582 Arbre 3   L'auró blanc (“Acer campestre”) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere Acer que arriba a créixer fins a uns 8 o 10 metres d'alçada. Es troba a mitja muntanya i a boscos de ribera. Cal saber que la fulla d’auró és la que forma part de la bandera del Canadà.

DSC03584 Mes avall aigua

 

 

 

 

 

 

 

      Baixant me’n adono d’un tram del riu que baixa amb aigua i forma uns dolls. A primera hora no m’hi havia fixat. Això em confirma que en aquest entorn calcari hi ha d’haver-hi un riu soterrat. El tema esmentat d’Aranguren em porta a recordar també que en un article de Matthew Tree (“El mot just”) es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.

DSC03600 Monestir entrada

 

 

 

 

 

 

 

     Acabada l’excursió, una mica abans de les deu del matí, aprofito per fer un esmorzar al bar del monestir, on hi estic jo sol. Després començo la visita. A la vall d'Iranzu existia, documentada des d'inicis de segle XI, una església, centre d'una petita comunitat monàstica sota d'advocació de sant Adrià. El segle XII la construcció de l'església i de les dependències monàstiques es van anar fent amb certa rapidesa, alhora que Iranzu es feia càrrec d'un important patrimoni integrat per béns procedents tant de donacions com adquisicions. Tot això durant un període d'esplendor, que es va mantenir fins ben entrat el segle XIV.

DSC03602 Claustre   Per la visita s’entra directament pel claustre; va trigar uns anys en ser finalitzat i d’aquí una certa variació d’estils.

DSC03605 Capitells florals

 

 

 

 

 

 

 

 

   Com que es tracta d’un monestir cistercenc, les decoracions són molt senzilles i de caràcter floral. Per cert, el ‘majoritarisme’ esmentat també serveix per mantenir un espoli anual contra Catalunya de 16.000 milions, segons els últims càlculs (‘comunicacio.e-noticies.cat’).

DSC03610 Interior esglsia   Després passo a visitar l’església. Tot està en perfecte estat després de les restauracions i com que no hi ha ningú més, el silenci omple l’espai de tranquil·litat.

DSC03612 Imatge 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       La imatge de la Mare de Déu d’Irantzu, presideix, com correspon, la nau principal des del darrera de l’altar major. Amb els anys va arribar l'epidèmia de la pesta negra i va començar el declivi, que es va agreujar amb guerres i la venda de bona part del patrimoni acumulat. Més endavant va començar a tenir abats comendataris, de designació reial.

DSC03615 Sala capitular   Torno al claustre. Recordem que en l’estil cistercenc el claustre és el centre de totes les dependències. Aquí trobo la sala capitular.

DSC03617 Cela de castig

 

 

 

 

 

 

 

   Giro per un pas a l’esquerra on hi trobo un petit cartell que explica que la petita cel·la que es veu al costat era la cel·la de càstig. En algun moment hi va haver alguna rebel·lió de monjos o conversos i el Capítol General del Cister les va autoritzar el 1206. La penitència era passar un o dos dies a pa i aigua.

DSC03621 Hospital    Fora de les construccions sòlides queden les restes del murs i altres dependències, ja fa temps desaparegudes, del que havia estat l’hospital de peregrins. En parlo amb un senyor que està regant, penso que deu ser un llec o un monjo. És holandes, però parla molt bé el castellà.

DSC03622 Lavatori   Torno a passar per dins del claustre i m’atanso al lavatori, la font que determinava la distribució del monestir en la seva totalitat. Aquest és el punt inicial més important, ja que un cop havien trobat la surgència d’aigua, aquí es decidia el lavatori. El lavatori era el lloc on es rentaven abans d’anar al refetor per menjar. Per tant, tothom passava pel lavatori. El refetor queda al davant mateix i per tant la cuina al costat.

DSC03627 Cuina

 

 

 

 

 

   Després vaig a visitar la cuina. Puc afegir que en el 1809 els monjos serien expulsats de el monestir i el lloc espoliat, fet que es repetiria el 1820. L'exclaustració definitiva, establerta el 1835, no es va aplicar a Iranzu fins una mica més tard, el 1839, degut al domini dels carlins del territori. A causa del seu aïllament, va quedar abandonat fins al 1943, quan va començar la seva reconstrucció. Més tard va ser de nou ocupat per una comunitat de clergues teatins. No oblidem que aquelles expulsions derivaven del que es coneix com “desamortitzacions”; en termes comprensibles: espoli per part de la monarquia de l'època. Fem broma: si algú ve i et pren la cartera ¿això és la desamortització de la cartera?

DSC03598 Monestir marxem   Finalment, ja havent sortit del monestir i abans de marxar cal donar una mirada al conjunt monacal. Ara ja podem marxar. Avui bona excursió i bona visita.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monestir-irantzu-congost-riu-irantzu-79528938