Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Menorca, Ruta Prehistòria Talaiòtica

(Menorca) Diverses visites a poblats talaiòtics de Menorca. Abril de 2019.   Visites als poblats de Torretrencada, Trepucó, Torre d’en Gaumés i naveta des Tudons.     Participants: Dolors, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: varies visites a poblats talaiòtics.

 Mapa 2

Els jaciments talaiòtics visitats són els quatre que s’indiquen en aquest mapa, on es veu bàsicament la meitat sud de Menorca.

 MENORCA TALAIÒTICA

DSC01031 CRONOLOGIA  La cultura talaiòtica es calcula que es va desenvolupar entre l’edat del bronze i l’edat del ferro, per tant ens situem en un període que devia començar sobre el 1300 aC. Tot i amb això, els estudiosos pensen que ja hi havia població a Menorca cap a l’any 2000 aC. Aquesta cultura es va implantar a Menorca i a Mallorca; a les Pitiuses no hi va arribar.

DSC01031 MENORCA PREHISTORICA 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La prehistòria, que s’anomena talaiòtica, va suposar a Menorca una forta implantació. Com es pot veure en aquest mapa que indica els indrets on s’hi han identificat assentaments. D’acord amb aquest mapa la població hauria estat molt extensa i intensa, ja que en només 700 km2 hi ha més de 1500 jaciments. Amb la marca ‘Menorca Talaiòtica’ hi ha presentada la candidatura com a Patrimoni Mundial. Cada any es realitzen excavacions arqueològiques que van descobrint nous espais i descobreixen nous objectes. Actualment el fons del Museu de Menorca compta a més de 250 mil peces.

 

NAVETA DES TUDONS

DSC01032 NAVETA DES TUDONS  Anem a visitar la Naveta des Tudons. L’accés es fa des de la carretera Me-1 i es segueix, caminant, un camí pla i recte que hi porta. El nom de ‘naveta’ el va fixar en Joan Ramis i Ramis, al publicar un treball, sobre Menorca, el 1818. Fins a finals del segle XIX aquesta va ser l’única naveta coneguda.

DSC01034 Retols Informaci 0 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tots els llocs històrics compten amb taulers d’informació. Aquesta construcció en forma de nau invertida, ha estat datada entre els anys 1000 i 800 aC i la seva funció era de sepulcre funerari de caràcter col·lectiu. A mitjans del segle XX estava en molt mal estat, amb el pis superior derruït i afectada per l’espoli. Va ser excavada el 1959 i restaurada el 1960 per un equip dirigit per Maria Lluïsa Serra i Lluís Pericot.

DSC01043 Arribem a la Naveta 1  Arribem a la Naveta que es troba en molt bon estat. De fet és un dels elements que es fan servir com identificadors de l’illa de Menorca. Un mur circular perimetral l’envolta.

DSC01042 Girem el recinte 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem girant el recinte. Al seu costat nord hi ha unes taules i bancs que aprofiten l’ombra dels arbres.

DSC01036 Naveta acces 3  L’accés a la Naveta és molt petit, només s’hi pot accedir estirats. L’accés però està protegit per un reixat. Dalt de la façana hi falta una pedra. El folklore popular conta una llegenda: dos gegants volien la mateixa dona i ella, que no es decidia, els va impulsar a un repte: un excavaria un pou i l’altre construiria una naveta; el primer que acabés seria l’elegit. Quan el de la naveta carregava l’última gran pedra va passar a prop del pou i va sentir que el contrincant cridava que acabava de trobar aigua, llavors el primer va llençar la pedra al pou eliminant l’adversari. Després però, atemorit, va fugir i la dona es va quedar sense cap dels dos.

DSC01041 Tota la volta 4  Seguim girant perquè l’aspecte de la Naveta dins del cercle és molt atractiu.

DSC01046 Interior s foto 6a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’interior hi ha dos nivells. A l’inferior s’hi dipositaven els cadàvers. Al superior s’hi traslladaven els ossos (la fotografia l’he obtingut d’uns dels rètols d’informació). Es calcula que s’hi van dipositar un centenar de cossos acompanyats d’alguns objectes personals. També s’hi van trobar algunes peces ceràmiques que podrien contenir substàncies per la celebració del ritual funerari o les ofrenes als difunts.

 

TORRETRENCADA

DSC01047 TORRETRENCADA  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Torretrencada s’hi arriba en cotxe girant on hi ha el senyal indicador a mig camí de la carretera Me-1 entre Ciutadella a Ferreries. Aquest és un bon exemple d’un gran poblat talaiòtic, amb la possibilitat de fer una volta on es poden observar algunes de les construccions més representatives de la prehistòria de Menorca.

DSC01050 Un poblat per descobrir 1 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al llarg del recorregut, fàcil de seguir i que és una passejada que es pot fer entre 30 minuts, o més estona entretenint-s’hi, veurem una taula completa, amb part del seu recinte; també un talaiot, una sala hipòstila i una cova funerària. És clar que aquest jaciment està parcialment excavat i per això les restes estan molt envoltades d’arbres, però això li dóna un especial encant d’indret per descobrir.

DSC01052 Recinte de Taula  Seguim la ruta indicada pel plànol i de seguida veiem la Taula al davant. La taula és l’element central del recinte. Generalment les grans roques, durant les excavacions, s’han trobat tombades i s’han aixecat i restaurat.

DSC01053 Talaiot 1200aC 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les diferents excavacions han donat molta informació sobre l’ús i les activitats que s’hi duien a terme. Restes d’àmfores d’època púnica, amb restes del seu contingut (vi, carn, ...), i la presència de foc en el recinte de la taula indiquen que es realitzaven ritual vinculats amb la fertilitat i la producció del camp i dels animals.

DSC01054 Hipogeu funerari 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí suggerit es pot seguir aleatòriament. Trobem aquesta cova que correspon a un hipogeu funerari que, en aquest cas, està datat entre els segles V i I aC. Lògicament, al llarg dels segles les construccions i l’evolució social variaven també la forma com vivien. En l’últim període de la prehistòria menorquina, enterraven els seus difunts en tombes col·lectives.

DSC01056 Un ve del monument 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’espai per on caminem és molt tranquil i relaxant. El soroll del vent a les branques i el piular dels ocells el fa molt agradable. Per això és una visita per fer-la amb nens. Els veïns que hi viuen actualment, com aquest ocell, ofereixen una bonica imatge a la contemplació de tot l’entorn.

DSC01060 Sala Hipstila 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En els últims segles de la prehistòria els pobladors vivien en cases circulars de pedra, on les habitacions quedaven situades al voltant d’un pati central, al costat d’on hi havia la llar de foc. Davant de l’accés hi havia un espai obert pel bestiar i al costat podia haver-hi una sala hipòstila com aquesta. Es tracta d’una construcció coberta amb lloses de pedra suportades per columnes. Els arqueòlegs encara no saben ben bé si es tracta d’un magatzem o d’una reserva d’aigua.

DSC01062 Sepultures  Sobre una base de roca s’hi observen unes obertures que devien servir de sepultures funeràries. Probablement aquestes sepultures provenen del canvi cultural que es aportat a partir de l’annexió de l’arxipèlag balear per part de l’imperi Romà el 123 aC.

DSC01064 Aljub 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta cova o sala hipòstila, sembla més clar que devia fer les funcions d’aljub ja que està parcialment excavada a la roca i la morfologia del terreny fa que bona part de la puja s’hi conservi a dins. El que veig em fa pensar en la cultura egípcia i tan antiga que es remunta al 2500 aC i que va donar, molt aviat, grans construccions d’una qualitat incomparable.

DSC01065 Zona descans  Una raconada, amb una taula i bancs. Evidentment és una zona d’esbarjo, però no dels pobladors prehistòrics. Aquesta zona de descans és d’aquest segle passat, quan els propietaris de la finca, devien aprofitar grans pedres de les antigues estructures del jaciment per fer aquest indret tranquil.

 

TREPUCÓ

DSC01199 POBLAT TREPUC 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem a visitar el jaciment de Trepucó, situat a poca distància al sud de Maó. Aquest poblat és un dels més grans que s’han trobat en aquesta zona. Ocupava uns 50.000 m2 i tenia com a mínim 4 talaiots. S’hi han trobat restes que van des del segon mil·lenni aC fins a l’època islàmica (903-1287 dC).

DSC01201 Tgalaiot  Tenim al davant un gran talaiot. El poblat es va veure modificat quan l’any 1781 el Duc de Crillón hi va establir el seu campament militar; era el temps de l’assetjament de les tropes franceses i espanyoles al castell de Sant Felip que estava defensat per l’exèrcit anglès. Aquest gran talaiot es va convertir en una bateria militar i per això es van eliminar les estructures que hi havia i es va construir un mur en forma d’estrella al seu voltant.

DSC01202 Recinte de Taula  Seguim caminant i ens trobem un recinte de Taula. És molt interessant caminar amb tranquil·litat, amb l’esperit del descobridor i aturar-se a llegir i entendre els cartells informatius. Cal evitar córrer, en aquest cas només veureu ‘pedres’.

DSC01204 Taula 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El noms els hi ve perquè la cultura popular en veure alguna d’aquestes columnes les imaginava pertanyents a taules on hi menjaven una suposada raça de gegants. D’aquest poblat es calcula que el seu màxim apogeu devia anar des del 1100 aC fins el 123 aC.

DSC01206 Estris trobats a les cases 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alguns dels objectes que han estat descoberts durant les actuacions arqueològiques. Ja hem dit en un altre moment que al Museu de Menorca hi ha un quart de milió de peces. Segurament que sota els camps que ara trepitgem hi ha moltes restes de cases, talaiots, taules, hipogeus, amb quantitat de petits objectes per descobrir.

DSC01207 Zona de cases  Més enllà del terreny aplanat, hi ha un grup de cases que mostren evidència d’haver estar treballades pels arqueòlegs.

DSC01208 Recipientspotser cuina 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dins d’algunes d’aquestes cases s’observen pedres treballades que podrien tenir funcions de dipòsits o de cuines.

DSC01209 Altra vista del talaiot  Hem fet tota la volta i tornem a ser a la sortida, per darrera del primer talaiot, on ara podem veure part del mur en forma d’estrella que hem comentat. Aquests talaiots em porten a la memòria els nurags de l’illa de Sardenya, on també són un tret característic. Aquells també de l’edat del bronze, com els talaiots menorquins, es van escampar per la seva illa de forma semblant a com ho van fer els menorquins.

 

TORRE D’EN GAUMÉS

DSC01139  Poblat TORRE DEN GALMES 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

He deixat pel final el poblat de Torre d’en Gaumés (o Galmés); està situat al sud de l’illa i s’hi arriba des d’Alaior. Aquest jaciment talaiòtic, amb sis hectàrees, és el més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears.

DSC01142 Inici  Tal com entrem i deixem la caseta d’informació a la dreta (avui tancada) ja veiem que aquest jaciment serà diferent: les cordes de delimitació i el camí semblen indicar que és el poblat més treballat.

DSC01146 Talaiot 850  D’entrada ja veiem el primer talaiot dels diversos que devia tenir aquest poblat. Com els altres que hem vist, ara explico que es tracta d’una estructura troncocònica de pedres en sec i que acostuma a tenir entre 3 i 10 metres d’alçada. Alguns disposen de petites cambres o algun passadís interior. El terme ‘talaiot’ prové de ‘talaia’, però les excavacions no poden assegurar les seves funcions. En qualsevol cas, sembla que s’ha de parlar de la jerarquització dels pobladors i aquests edificis estarien relacionats amb el poder.

DSC01150 Recinte de Taula  Passem pel costat d’un recinte de Taula molt gran i quasi tancat pels costats amb grans blocs de roques.

DSC01152 Estris En un rètol informatiu es veuen aquests objectes que s’han trobat en aquest jaciment.

DSC01155 Sector central  Aquest és el carrer que va pel sector central.

DSC01157 Cova de sOli 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta cova es coneguda com Cova de S’Oli, però és un hipogeu funerari. Un ritual molt comú era la col·locació del mort sobre un llit de llenya, acompanyat d’objectes funeraris. També podien dipositar el difunt sobre una pira funerària i finalment recollir les restes cremades i entrar-les a la cova. Durant les excavacions es creu que no hi havia diferències entre els enterraments dels difunts, però sí que s’han trobat uns aixovars més rics que d’altres.

DSC01161 Interior  L’interior, al qual s’hi pot entrar, és força interessant.

DSC01164 Sector Sud 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem dirigint-nos al sector sud. He de dir que aquest visita, si es pren amb tranquil·litat i observant els detalls, pot durar més d’una hora i mitja. Cal tenir en compte que com que ja he explicat moltes coses en les ressenyes anteriors aquí no em repetiré.

DSC01167 Sala Coberta  Passem ara pel costat d’una magnífica casa coberta amb les llosses que descansen sobre les columnes interiors. Permet veure amb detall la forma com es col·locaven les peces per la construcció.

DSC01171 Sala de Taula  Un recinte de Taula, entre els diversos que veiem. Efectivament són els més destacats de tots els que hem vist en els altres poblats anteriors.

DSC01173 Cisterna Prop de la casa, una gran cisterna.

DSC01175 Cobertura  Aquest detall, per sobre d’una casa, ens permet entendre com es suportaven les lloses superiors.

DSC01178 Sitges 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un gran conjunt de dipòsits, cocons, canals. Podien servir com a aljubs d’aigua, activitats de l’assaonat de pell o l’emmagatzematge de cereals i altres productes alimentaris.

DSC01188 Casa Post Talaiotica  El tipus de construcció d’aquesta casa mostra un treball molt més acurat de la disposició dels blocs de roca. És potser la més maca de les que hem vist. Forma part de la casa anomenada Cartailhac (250 a 100 aC).

DSC01191 Retol exlicatiu 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest rètol mostra l’acurada i diversa distribució de la casa Cartailhac. És recomanable seguir la visita amb la descripció que es pot trobar a la web: http://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8426