Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Coll Sa Batalla, Pla Comafreda, Coll Sa Línia, Coll S’Argentó, Puig Massanella

(Tramuntana Nord) Ruta 1198 el 13/03/2020; 13,5 km; +820 -820; 6,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Coll Sa Bataia, Pla Comafreda, Coll Sa Línia, Coll S’Argentó, Puig Massanella.   Participants: Anna F, Toni, German, Jaume i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderada.

 cmapa1198  cperfil1198

FA ANYS:   Va ser el 1228 que Pere Martell va proposar la conquesta de Mallorca.

DSC06062 Coll Sa Bataia    El Coll de sa Batalla és una collada que es troba prop del monestir de Lluc, al terme municipal d'Escorca, entre el puig de les Covasses i la mola de Massanella. Ho trobo escrit també com Coll Sa Bataia, apropant-se a la pronúncia més mallorquina.

DSC06065 Al GR222

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Estem doncs a 576 m d'altitud i a un quilòmetre abans d'arribar a Lluc, venint d'Inca. Després d'aparcar prop de la benzinera i del restaurant que hi ha, retrocedim per la carretera uns 200 m. creuant un pont sobre la riera de Coma Freda. Després de passar el pont, continuem per una pista que surt a mà dreta, just on un cartell ens mostra el mapa. Sembla que el coll rep aquest nom d’un enfrontament, el 1618, entre els bandolers de Boda de Selva amb les autoritats de la justícia de Lluc.

DSC06067 La Font 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixem a la dreta la font Des Guix. Recull aigües superficials provinents del Puig Caragoler des Guix i per això tenen fama de salabroses i omplien l’abeurador que hi ha i que servia pels rucs que transportaven el gel que es feia en les cases de neu. El científic Eduardo Boscà, el 1880, hi va descobrir unes larves anomenades (“A. Muletensis”) que com a conseqüència de les esquerdes que han fet perdre l’agiua a l’abeurador han desaparegut.

DSC06068 Pista amunt Pista amunt. Aquesta és una excursió amb llarga i constant pujada i en els seus trams superiors molt pedregosa i dreta, encara que sense especial dificultat tècnica.

DSC06070 Es Front al Puig Massanella    Aproximadament 1,5 quilòmetres després de començar encarem la serra que es forma amb el Frontó de Comafreda (1003m) fins al Puig Massanella (1365m). Una serra amb un vessant nord força vertical i una cresta superior que, vista des d’aquí, sembla realment difícil; nosaltres no la hem de fer.

DSC06073 Pla Comafreda Ja fa una mica que hem passat per una porta, amb un botador, i una caseta on cobren el pas per la finca (6€). El Pla de Comafreda ofereix una cruïlla amb tres camins. De cara dos: el que va a l’antic mas de Comafreda i el que es coneix com Camí de Ses Cases de Neu. El de l’esquerra, direcció sud-oest, és el que nosaltres seguirem.

DSC06074 Es Front 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una vista exclusiva del Frontó. Deixarem Comafreda a la nostra dreta. La vall de Comafreda sembla que és la més plujosa de l’illa (1300 mm anuals) i la més freda; probablement el seu nom prové d’aquestes circumstàncies.

La conquesta de Mallorca va ser el resultat d’una idea. El ciutadà i còmit de galeres Pere Martell, en un àpat celebrat a casa seva a Tarragona, el 17 de novembre de 1228, va proposar al rei Jaume I la conquesta de Mallorca. Assumint com a pròpia la proposta, el sobirà va reunir les Corts de Catalunya al Palau Reial Major de Barcelona el 20 de desembre de 1228. Els expedicionaris, quasi exclusivament catalans, es van fer a la mar el setembre de 1229 i van guanyar les primeres batalles als musulmans els dies 12 i 13 del mateix més. Ciutat de Mallorca va ser presa a l’assalt el 31 de desembre de 1229. Per tant es va conquerir la clau de l’illa, tot i que alguns reductes islàmics a les muntanyes no van ser expugnats fins a l’estiu de 1232. Per colonitzar l’illa, els nobles i el clergat van cridar pagesos particularment de les comarques de Girona i del Rosselló.

DSC06075 Coll Sa Linia 

 

 

 

 

 

 

 

  El camí es fa sender. Ara ja sempre serà pedregós i més incòmode, cosa que notarem molt més en la baixada.

El regne de Mallorca va ser creat per Jaume I i va tenir vida política independent. Els seus sobirans privatius, que molts cops residien a Perpinyà, va ser Jaume II, Sanç I i Jaume III. El monarca delegava el govern de la part insular d’aquest regne a un lloctinent, el qual disposava d’un Batlle General i oficials de jurisdicció reial inferior: els veguers i els batlles. El quadre institucional es completava amb un Consell de sis jurats (creat l’any 1249), que representaven la universitat de l’illa, el quals podien elegir un cert nombre de consellers (El Gran i General Consell) i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. El sistema electoral consagrava l’hegemonia política de la Ciutat (de ciutadans i mercaders) sobre les viles foranes.

DSC06079 Amunt fort   El camí es va fent més inclinat i el camí que trepitgem és més pedregós.

DSC06081 Senyals pero pocs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Hem anat pujant, una mica mes dret que el tram inferior, fins al Coll de Sa Línia. Hem fet ja quasi uns 4 quilòmetres i estem a 824 metres d’altitud. Encara seguirem gaudint del bosc que ens envolta, abans d’arribar a l’entorn mineral de més amunt. Aquest coll, dit de Mancor, avui és més conegut pel nom de coll des Pilons o de sa Línia, donat que per aquí passava la línia elèctrica que venia de la central hidroelèctrica del Gorg Blau i arribava al poble de Mancor; també s'ha anomenat coll de Comafreda (dades aquestes que s’expliquen al magnífic blog ‘airesdelaserramallorquina.blogspot.com’).

DSC06082 Roman rastrer  Pel camí, en sortir del bosc comencem a trobar romaní rastrer (“Rosmarinus prostrata”) amb boniques flors blaves. Aquesta varietat de romaní té unes característiques molt similars al romaní comú, però també una diferència essencial: la seva forma de creixement, amb les branques penjants.

DSC06084 De cara S Argent    Aquí ja s’acaba l’arbrat i seguim amunt en direcció al coll de S’Argentó, allargassat i ample que està entre la mola del Puig de Massanella i l’Espoló sud; però encara no els veiem ja que els ressalts de la pujada ens ho tapen. El collet que veiem no és més que el pas per arribar al Pla de Sa Neu.

DSC06088 Pla de Sa Neu    Arribem a l’ample Pla de Sa Neu i ara sí que veiem l’Espoló. Aquí el camí es fa pla i cal seguir endavant de cara al cim que ens fa de fita.

DSC06090 Aturar descansar mirar    La pujada ens fa suar i fem un curta aturada per descansar, mirar i gaudir. Al fons es veu la plana d’Alcúdia i el seu promontori que s’endinsa al mar. També tota la badia i a la dreta del tot la península del Massís d’Artà, per on ahir hi vàrem caminar.

DSC06091 La pennsula de la Talaia Alcudia  Encara de més amunt em giro i faig aquesta altra fotografia, amb el zoom, apropant la imatge a la península d’Alcúdia. A l’esquerra comença la badia de Pollença.

DSC06093 Puig Major   Arribem al coll de S’Argentó. Més enllà el Puig Major, amb les instal·lacions militars al seu cim, resultat de la base dels radars dels nord-americans que es van instal·lar l’any 1958. És el sostre de Mallorca i també de les Illes Balears, amb 1436 metres; però s’ha de dir que per poder posar els radars al cim es va dinamitar la punta cimal, que era a 1445 metres. Actualment hi estat prohibit pujar-hi. El cim que veiem a l’esquerra és el Penyal de Migdia (1398m).

DSC06095 Cim Massanella Ja quasi soc al cim del Massanella i els meus companys ja hi han arribat.

IMG 6020 cim   Jo hi arribo una mica després i la foto ens la fa el Toni. Estem a 1364 metres, el que vol dir el tercer cim en altitud.

DSC06098 Una estelada en un pal  Refem la baixada. Tant a la pujada com a la baixada, fora d’alguna fita, no hi ha camí. Per tant convé orientar-se en funció del que tingui més sentit. D’un pal solitari hi voleia una estelada catalana.

DSC06100 Dos teixos 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim baixant per anar a parar al Pla de Sa Neu i poder veure el que queda de l’antiga casa de neu (a Catalunya en diuen ‘pou de neu’). Pel camí puc fer aquesta fotografia d’aquests dos teixos solitaris. El teix (“Taxus baccata”) és una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m i excepcionalment a 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4.000 anys. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes. És una planta molt verinosa a causa de l'alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. Tot l'arbre és tòxic.

DSC06116 Botador al final   Hem refet tota la baixada i les pedres irregulars; per això arribo al final que les cames trontollen. Però hem acabat una extraordinària excursió. Saltem el botador i ara només ens queda arribar a l’aparcament.

DSC06117 Dibuix final 2  A l’hotel encara m’entretinc fent un dibuix del Puig Major que segurament que mai no podré pujar.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/coll-sa-batalla-pla-comafreda-coll-sa-linia-coll-sargento-puig-massanella-47892470