Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Valldemosa, Sa Coma, Coma des Cairats, Coma de Ses Sitges, Penyal de Sa Rata, Pastoritx

(Mallorca) Ruta el 11/02/2018; 12,5 km; +600 -600; 5,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Valldemosa, Sa Coma, Coma des Cairats, Coma de Ses Sitges, Penyal de Sa Rata, Pastoritx.   Participants: Jaume, Eliseu i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (un parell de punts amb petita grimpada).

 mapa1004 mperfil1004mperfil1004 

 FA ANYS: Ara fa 400 anys que va morir Joan Binimelis (1538-1616), sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí; un gran personatge.

P1130941 Comencem a Sa Coma  Avui ha sortit el sol. Ens apropem a Valldemosa, aparquem a la urbanització Arxiduc Lluís Salvador i comencem a caminar per Sa Coma.

P1130942 Un magnfic forn de cal restaurat  De primer seguim el camí de La Coma dels Cairats, tot gaudint dels camps d’oliveres, on un forn de calç ha estat restaurat. El fred és viu, avui, perquè a les muntanyes s’hi ha acumulat un bon tou de neu.

P1130943 Cam de Sa Coma des Cairats 

 

 

 

 

 

 

 

En aquest camí tenim de front el Puig des Boixos, un discret turó de 900 metres. Del personatge de l’encapçalament, Binimelis, diguem que va ser un personatge cabdal; un estudiós i un savi. Va escriure obres sobre matemàtiques, medicina, astronomia i història, en català i llatí. Algunes les va traduir, també, al castellà. També va crear un mapa descriptiu de Mallorca i un plànol de Ciutat de Palma; alguns dels documents s’han perdut. He trobat que també va projectar un sistema de torres de guaita, que amb un codi de senyals de fum o de foc, seria l’únic sistema a l’illa fins el segle XIX. Binimelis es recordat a Mallorca amb diversos carrers al seu nom: Manacor (on va néixer), Bunyola, Marratxí i Pollença; ciutats, aquestes, sensibles a la història.

P1130945 Fa gelor i aqui un tel de gel 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algun bassal, de la pluja d’ahir, està gelat. Aquest de la fotografia ha deixat el tel de gel, com una membrana prima, de la capa superficial de l’aigua en glaçar-se, però l’aigua de sota s’ha filtrat a la terra i ara només queda el clot i el tel a sobre, com un timbal.

Tal com explica Binimelis a la seva ‘Història General del Regne de Mallorca’ (magna obra escrita en català l’any 1595) el rei Martí l’Humà, molt afeccionat a la caça, va portar cérvols a l’illa’. La gent, que mai n’havien vist, els hi van posar el nom de ‘martins’. Ara ja no se’n veuen per les serres.

De l’etimologia de Binimelis, he trobat que a València hi ha un topònim dit “Binimeli”, nom d’origen àrab “bani Malik” (fills de Malik). Després de la conquesta de València per Jaume I consta una donació del 19 de maig de 1242 “in alcheria que dictur Vinamelin”. Se sap que l’exèrcit de Jaume I va comptar també amb l’ajut de senyors de l’illa (sarraïns enfrontats als que tenien el poder) encara que pocs. Amb seguretat, aquests van mantenir les seves finques i els cognoms.

P1130946 Una escala de marge 

 

 

 

 

 

 

 

Els marges que ens envolten són el signe del treball de la terra. Les escales de marge són una característica d’aquestes construccions. Aquesta possessió està situada en una vall, estreta i fonda, orientada de sud a nord i va fins al terme de Bunyola. Les cases estan ben protegides en un petit replà i tota l'àrea és drenada pel torrent d'en Colomer o de l'Infern.

Pel que fa a l'etimologia, es tracta d'un topònim mossàrab, documentat el 1246. El 1506, fou fideïcomís del senyor Francesc Morell, ciutadà militar, i posteriorment en va esdevenir propietari.

P1130947 Queden algunes congestes de neu 500m  En alguna raconada queden algunes congestes de neu, encara que estem a uns 500 metres d’altitud.

 Dos quilòmetres després d’haver començat, el camí gira sobtadament a sud-oest i de seguida s’endinsa a l’alzinar de la serra de Son Moragues. La pista ha quedat enrere.

P1130951 Enfilem amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més endavant el camí és fa més dubtós i s’enfila per un llom de roca.

Per cert, parlant de possessions, diguem (per als foranis que no ho sabem) que provenen del repartiment que el rei Jaume I va fer de les terres i les va cedir als nobles i ciutats que l’havien ajudat. La majoria dels receptors van ser ciutadans, nobles i cavallers catalans. També alguns aragonesos, que eren els consellers personals del rei. Però les Corts d’Aragó van decidir abstenir-se de participar en la conquesta de Mallorca, els interessava més la conquesta de les terres valencianes, per això els nobles aragonesos hi van participar a títol personal. El repartiment es va fer entre el 1228 i el 1231, encara que posteriorment ha tingut molts canvis, com els que es van produir després que Mallorca perdés la seva independència i llibertat pel Decret de Nova Planta de Felipe V (igual que va passar amb les institucions, constitucions i llibertats de Catalunya i Aragó).

P1130954  Na fatima i el Puig de Ses Fites  El camí va fort pel Comellar de s’Heura. Torrent que cal seguir entre alzines i pedregar. En algun punt encara tenim una ample vista del Puig de Ses Fites i Na Fàtima. Però seguim en direcció nord, per camí poc clar que cal intuir sobre la marxa.

P1130955 Al peus Pastoritx  Amb el teleobjectiu de la càmera de fotos puc fer aquesta fotografia de Pastoritx, amb el seu aqüeducte de disset arcs que mena l’aigua de la font fins el conjunt de cases que forma la possessió.

P1130956 Una bassa pel bestiar  Seguim enfilant el torrent conegut com Coma de Ses Sitges. Trobarem les restes d’unes quantes sitges però també les construccions annexes, com en aquest cas aquesta bassa per acumular l’aigua.

P1130960 Un forn encara no ensorrat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més endavant, entre diverses sitges i els murs que queden de les cabanes dels carboners, hi ha alguns forns. El de la fotografia sembla en bon estat, doncs no s’ha ensorrat. Els treballadors aprofitaven aquests forns per a coure-hi el pa i de tant en tant potser algun animaló que aconseguien capturar, encara que de carn potser no en podien menjar gaire.

P1130961 Baixant del Penyal de Sa Rata  Un punt del barranc, molt trencat i amb un arbre caigut, a uns 800 metres d’altitud, ens obliga a fer una marrada cap a la dreta i comencem a pujar pel vessant oriental de la Coma. Per sobre nostre, damunt la roca molt vertical hi ha d’haver el Puig de Sa Font (966m). Ara seguim en direcció sud el vessant, però les parets a la nostra esquerra són verticals, formades per la serreta que uneix el Puig Sa Font amb el Puig de Sa Rata (898m) una mica més al sud. Anem a parar a una pista, probablement el Racó des Colomer.

P1130964 Al davant la Moleta de Pastoritx  La pista baixa fent uns revolts orientant-se a ponent. Al davant tenim la Moleta de Pastoritx (753m).

P1130965 Extraordinries oliveres 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí hi ha diversos camins de la possessió. Nosaltres busquem la forma de seguir els de més amunt per tal de no passar per dins del pla que forma el recinte particular de les cases de Pastoritx. Les oliveres que ens envolten són espectaculars. L’olivera, la vinya i el blat, es poden considerar els tres cultius de la Mediterrània i l’oli, el vi i el pa, formen la cultura d’alimentació de moltes regions. Des del segle XVI l’oli va esdevenir un element clau de l’economia illenca; s’exportava als mercats europeus. No seria estrany que aquestes oliveres hagueren vist aquells homes i les dones dels anys dels segles XVII o XVIII. L’any 2002 es va aprovar la DO ‘Oli de Mallorca’; les varietats utilitzades són: empeltre o mallorquina, arbequina i picual.

P1130968 Cingles de Sa Milana  Mirant a llevant tenim les roques calcàries del Cingle de Sa Milana, al final del Penyal de sa Rata i de la Coa de Sa Rata; i que segueix, a sud, en una serra amb el Puig des Cocó i el Penyal del Llamp.

P1130971 Suaument cap a Ses Cometes 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pastoritx ens va quedant a baix a l’esquerra, la pista puja suaument cap a Ses Cometes, en direcció a Son Verí. La possessió que havia estat dels Morell, fa molts anys que és de la nissaga España. De fet, moltes de les antigues possessions, amb els pas dels anys i les imposicions de monarques després del 1714, van anar derivant cap a nobles d’altres punts de la península o, segons l’article de Climent Picornell (a ‘jmcllonja’), a hotelers, Joan March (un article del 2011 a ‘elpais.com’ el qualifica de contrabandista), financers i alemanys i espanyols rics... En qualsevol cas, és ben conegut que els personatges que són propers al poder sempre disposen de possibilitats i oportunitats que mai poden ser de l’altre gent del país.

P1130972 Valldemosa all al davant  Portem més de 10 quilòmetres i ja veiem Valldemosa. Per cert, la nissaga actual (de cognom España), va viure fa un parell d’anys un conflicte matrimonial segons he llegit al diari digital ‘www.elmundo.es’. Segons l’article, la dona (Sonia Valenzuela) de Mariano España s’entenia amb el bisbe de Mallorca (Javier Salinas). Un “affair” que va córrer, es veu, per tota l’illa i va arribar al Vaticà fins i tot amb informes d’un investigador privat. Si no vaig errat la Casa de España a Mallorca disposa de títol noble: Marqués y Conde de España.

P1130973 El corral de Cal sHereu 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí ens fa passar pel costat de Ca s’Hereu. La ruta ja està quasi acabada.

Això dels títols nobles prové de l’edat mitjana. Ens podem pensar que són els que són i prou, doncs no. El rei Juan Carlos I durant el seu temps com a cap d’estat es veu que ha donat 47 títols (ducats, comtats i marquesats), com per exemple el Ducado de Franco i el de Señoria de Meirás a la dona i a la filla de Franco (que és prou lògic ja que li devia el seu càrrec); altres càrrecs del règim totalitari franquista també en van rebre: Arias Navarro, Fernández Miranda, Samaranch. A la dona de Botin (un altre poderós de l’Ibex), al constructor Villar Mir i fins i tot a Vicente del Bosque (seleccionador de futbol); i altres com José Manuel Lara (Planeta) o Guillermo Luca de Tena (Abc). Tot segons ‘eldiario.es’. En fi, si tenim un rei potser s’ha d’esperar que faci com a l’edat mitjana (aquests títols no es donen en estats democràtics republicans, em sembla). O no. Paral·lelament, cal explicar que l’ajuntament de Girona va declarar l’octubre de 2017 “persona non grata” el rei Felipe VI. La societat evoluciona de formes sorprenents.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/valldemosa-sa-coma-coma-des-cairats-coma-de-ses-sitges-penyal-de-sa-rata-pastoritx-22635114