(Mallorca) Ruta el 22/02/2017; 10 km; +630 -630; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Esporles, Fita des Ram, Ermita Maristella, Creu Sagrat Cor.   Participants: Miquel A, Jaume, Miquel G.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 mapa915  mperfil915

 FA ANYS: Des de la conquesta es va manifestar una clara tendència a la concentració de població en viles i poblets: Inca, Llucmajor, Algaida, Sóller, Manacor, Alcúdia, etc.

P1090051 Missatges al mat 

Aquest matí amb el cafè amb llet hi havia un sobre de sucre que oferia, a més, un pensament: “Mai és tard per engegar un nou rumb, viure una nova història o construir un nou somni”. Ha estat un bon començament de dia, amb aquest pensament present. Sovint ens sentim esclaus de les circumstàncies, però en veritat no ha de ser així.

P1090053 Comencem a Esporles  Comencem l’excursió al poble d’Esporles, des del barri de Vilanova. L’etimologia del nom, d’acord amb l’Alcover-Moll, podria provenir del llatí “sportules” amb el significat de senalles, encara que hi manifesta alguns dubtes.

P1090054 Marges i bancals 

Comencem a pujar, de moment suaument, mentre observem als costat antics marges i bancals de pedra en sec. Signes de temps de vida rural molt més dura. Tot aquest territori, un cop conquerit als sarraïns i realitzades les particions va quedar en domini del cavaller i conseller del rei Jaume, en Nunyo Sanç, comte del Rosselló i de la Cerdanya. De fet el seu territori va abastar, a més, Banyalbufar, Bunyola, Valldemosa i la comarca de Manacor.

L’any 1230 Lleó tenia com a sobirà a Alfonso IX, amb les seves pròpies institucions, tradicions i sistema jurídic; el monarca de Castella era Fernando III, dit El Sant; i el de Navarra era Sancho VII, dit El Fort; a més d’Aragó, Catalunya i les naixents com València i Mallorca. A la península hi havia vàries nacions (d’acord amb el terme “nation” del llatí) i per tant és fals el que han dit en varies oportunitats Mariano Rajoy o Esperanza Aguirre que Espanya és una nació des de fa tres mil anys; no crec que sigui per ignorància; és per manipular les creences de la gent?

P1090055 Antic cam de bast 

Una mica més amunt, deixem la casa de Son Ferrà i comencem un antic camí de bast, empedrat. Potser cal afegir que Esporles va compartir la mateixa administració municipal fins el segle XVIII, quan el borbó Felipe V va desmantellar tot el sistema jurídic que subsistia des de la conquesta de Mallorca. Aquell sistema d’administració es basava en la col·lectivitat del poble que formaven una junta de prohoms: el batlle reial, els jurats, els consellers i el clavari. El regne de Mallorca va perdre el seu sistema constitucional i jurídic propi (que li donava l’estatus de nació independent) el 28 de novembre de 1715 pel Decret de Nova Planta dictat pel monarca absolutista (avui en diríem: dictador) que també va destruir una obra jurídica que provenia del 1100 (a Catalunya) i des de la conquesta per Jaume I, en el cas de Mallorca.

P1090059 Una porta daccs lliure 

Anem passant dues o tres portes, però d’accés permès: només és qüestió d’obrir-les, passar i tornar a tancar-les.

P1090060 Ullastre i carritx  Estem voltats d’ullastres. Les antigues explotacions d’olivera, sovint es van perdent. Al costat de la soca hi creix una mata de càrritx, una planta que s’escampa molt i és molt difícil d’eradicar.

 P1090061 Mates invasores

En Jaume, que avui ens fa de magnífic guia, pel mig d’un camí voltat de càrritx. Caminem en direcció a ponent, per camí fressat. En Jaume explica que el càrritx és molt apreciat per les cabres, però el problema és que allà on no hi ha cabres que puguin limitar l’expansió d’aquesta planta, acaba colonitzant tot el territori i per tant ofegant altres plantes de sotabosc. Això ha passat prop d’on visc jo: al massís del Garraf, on ja hi ha molts àrees on la vegetació autònoma ha resultat eliminada, tal com un dia m’explicava un dels vigilants forestals del parc (El Garraf, és un Espai d’Interès Natural).

P1090062 De cara als cingles Fa uns 30 o 40 minuts que caminem i sortim un moment del bosc. En un pla ens decantem cap a la dreta (nord). Al davant tenim els cingles del vessant llevantí del massís de la Fita des Ram.

P1090063 Cam amunt entre pedres i alzines  El camí s’enfila fent llaçades entre roques de calcària i alzines, algun pi i uns quants arboçars, que semblen créixer directament de les roques.

P1090066 Una parada per capturar ocells 

La pujada ha estat sostinguda fins arribar a un petit collet (que quasi no s’identifica) conegut com Coll de Tords, on dos ferros servien per penjar-hi una xarxa o enfilada que servia per capturar tords, ocells que volen prop dels arbres i per tant busquen els passos per collades.

P1090067 Un aljub  Després el camí es torna a pujar més dret un altre cop, encara que sense cap dificultat especial. Passem pel costat d’un antic aljub. Ja hem fet uns 4 quilòmetres i portem 1h30’.

P1090068 Troncs roca i esquerda 

El paisatge segueix sent del mateix estil i ens mostra i sorprèn amb els arbres que creixen en petites esquerdes.

Com dèiem al principi, des de la conquesta es va manifestar una clara tendència a la concentració de població en viles i poblets: Inca, Llucmajor, Algaida, Sóller, Manacor, Alcúdia, etc. Aquesta concentració va ajudar a mantenir una xarxa rural que es nodria de la força derivada dels pobles propers (mercats, seguretat, legalitat,...); xarxa rural que va expandir el conreu de la vinya i de l’olivar i els conreus de cereals, tot i que aquests sempre amb grans dificultats, de manera que Mallorca sempre en va ser deficitària.

La ramaderia també es va implantar i ampliar de manera important, especialment la bobina i l’ovina, la qual cosa va suposar, pel seu compte, una ample xarxa de camins transhumants que lligaven la serra de Tramuntana amb les valls i planes de l’illa. Aquest procés va vertebrar els camins ramaders, quintanes, pous i aljubs d’acumulació d’aigua. Amb els anys, però, això ja és un procés més dilatat, els boscos i alzinars van començar a ser explotats metòdicament per l’obtenció de carbó i calç.

P1090069 Casa de neu  Molt més amunt, passem pel costat d’un pou de neu. A Mallorca en diuen “casa de neu” i és per tant un pou on s’hi acumulava la neu o el gel, fins que molt més compactat es traginava cap a Palma (Ciutat) i altres viles dalt de mula o de carro.

P1090070 Escletxa amunt 

Finalment arribem quasi a dalt del tot. Cal només fer el petit esforç de pujar per aquesta escletxa que es veu a la fotografia. Hem fet quasi 5 quilòmetres i estem al punt més alt (815 metres). Estem a la Fita des Ram. Aquest cim era conegut com Na Ferrana, nom que seguia l’antic costum de feminitzar els noms de les muntanyes, agulles o fonts a partir dels noms de les dones de la nissaga que tenia el domini.

Del nom actual podem dir que “Fita” fa referència amb tota seguretat al fet de tractar-se d’un punt de divisió de les quatre finques que hi confluïen: es Verger, sa Casa Nova de Son Ferrà, Son Vic (Esporles) i son Noguera. Del terme “Ram” probablement caldrà recórrer a l’article de Francesc Canto i Bauzà i a Joan Baptista Binimelis (aquest en la seva Historia General del Regne de Mallorca, del 1595). Sembla doncs que es formaven uns feixos de branques que es penjaven de torres o llocs visibles, dalt de cims o turons, i que servien de guarda i avís per senyalar si s’acostaven els pirates.

P1090071 Cim Fita des Ram Aquí dalt toca la inevitable foto del cim. Com que avui ens fa un dia emboirat les vistes són limitades però l’excursió val la pena.

P1090072 Escletxa avall

Després de menjar una mica, tornem a baixar per l’escletxa i cap a avall. A partir d’aquest moment tot serà baixada.

La conquesta de Mallorca (i les altres illes) va reforçar la seguretat del comerç català a la mediterrània del qual se’n van aprofitar també els mercaders genovesos i pisans. Els intercanvis amb terres musulmanes es van incrementar i el port de Palma (Ciutat de Mallorca) va participar activament en els viatges a Alger, Bugia, Tunis, Constantina i Alcoll, així com també va esdevenir el port d’escala en viatges des de Barcelona, Roses o Tortosa fins a Sardenya, Sicília, Nàpols i fins i tot en els viatges cap al llevant (Creta, Alexandria o Xipre), ports on Catalunya disposava dels famosos Consolats del Mar.

P1090074 Vista de lermita Maritella  El nostre següent objectiu és l’ermita de Maristella, que veiem des de dalt de la Fita. Els cims que es veuen més enllà són els de la serra de Tramuntana que estan per sobre de Valldemosa.

P1090076 Carbonera  Ens tornem a endinsar a l’alzinar i passem pel costat d’una carbonera. N’hi ha moltes de carboneres i sempre acompanyades perles restes del que era la cabana del carboner.

P1090077 Barraca de carboner Restes d’una cabana de carboner.

P1090079 Aljub de dues funcions  Hem baixat uns 150 metres de desnivell i arribem a una formidable construcció: un aljub de doble ús. De fet es tracta d’un aljub doble: una part era utilitzat per les persones i l’altra pels animals. La part pels animals estava format per un gran arc que permetia l’accés a l’aigua acumulada. La part per les persones era accessible per una portella que tancava el dipòsit. L’hem obert i hem pogut comprovar que estava ple del tot.

P1090081 Forn de cal  Més avall encara trobem un forn de calç. L’aprofitament de la muntanya era intensiu: carbó d’alzina, gel i calç.

P1090082 Avenc  Seguim la baixada i podem gaudir d’aquest petit avenc, que ens fa més distreta l’excursió. Diuen que baixant del cim de la Fita des Ram hi ha la cova dels Ermessets. Aquesta creença prové de la llegenda, recollida per mossèn Alcover, que es refereix a uns éssers de color verd, amb ulls grossos i de mitjana estatura i unes orelles tres vegades més grans que les normals d’un home i cames primes però molt àgils. L’ermasset és l’encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de les coves i que encara ningú no ha trobat. Jo tampoc no hi trobo res.

P1090084 Ermita primitiva 

Abans d’arribar a l’ermita de Maristella, deixem a la nostra dreta la construcció restaurada i modificada del que havia estat la ermita original, on s’hi van instal·lar els primers eremites. L’ermita que veurem d’aquí a uns moments es coneguda com a zona d’esbarjo però no tant pels fets tràgics i misteriosos que hi van ocórrer (ben explicats a la web de “històries.serradetramuntana.net”) i que després comentaré breument.

P1090085 Ermita Maristella  Pocs minuts després arribem al davant de l’ermita de Maristella. Hem caminat 6,5 quilòmetres i portem unes tres hores, comptant amb les aturades (que mai s’ha de perdre de vista que formen part inseparable de qualsevol excursió). L’ermita està situada a 580 metres al bosc de Son Ferrà, un lloc envoltat d’alzines molt agradable on s’hi fa un aplec un cop a l’any i on els esporlerins hi pugen per fer una passejada en família. El santuari està dedicat a la Mare de Déu del Carme i va ser fundat el 1890 per una cessió de les terres per part de Margalida Rosselló i Ferrà a uns monjos carmelites.

P1090086 Cisterna 

Provem si funciona la roda de la cisterna i sí, funciona!

La comunitat religiosa va ser molt reduïda i va comptar només amb quatre ermitans com a màxim. Es compta que només va durar 36 anys. Diu la història que el 1926 un dels eremites va morir en caure per l’escala de mà que permetia accés a les cel·les. Després només hi van quedar, per la mor d’un altre que ja era molt vell, dos ermitans: el germà Josep i el germà Vicens. El germà Vicens, que ja era molt gran es va retirar al convent de Santa Catalina, a Ciutat i ja només va quedar el germà Josep.

P1090088 Tres a la ermita  Llegim la informació que portem de l’ermita i ens fem una fotografia. Poc temps després el van trobar mort (el germà Josep) amb un fort cop al cap però, a més, dins del pou de la cisterna, fet que donà lloc a moltes especulacions: accident, suïcidi? L’accident semblava poc raonable i va cobrar credibilitat la hipòtesi de l’assassinat. Es veu que el germà Josep havia venut bestiar uns dies abans i mai no es van trobar els diners de la venda. Com que va quedar abandonada, l’ermita va passar a la parròquia de Sant Pere d’Esporles i ja l’any 1928 el rector Tugores,un personatge molt actiu, va instituir el culte a la marededéu del Carme i va ser qui la va batejar com a Maris Stella, Estrella de la Mar.

P1090089 Labranca que falta 

Al costat, hi ha tres o quatre alzines. A una d’elles sembla que li falta una branca.

Continuant amb la història de l’ermita, cal dir que van passar els anys i el 1949, per encàrrec de la parròquia, un veí d’Esporles, que tenia una certa deficiència mental, va ser encarregat de tenir cura de l’ermita. Un dia que hi va pujar la seva germana va succeir un altre fet luctuós. No se sap ben bé perquè, però el cas és que va matar la germana d’un cop de roc i després ell es va penjar d’una alzina. La gent del poble van tallar la branca de la que es va penjar. Encara actualment es pot veure l’alzina, en un conjunt rocós al davant de l’ermita, a la que li falta una branca.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16527903