(Mallorca) El 20 de gener de 2016; total de 4 km; +330 -330; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Camí a Son Veguer, Castell d’Alaró i tornada. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan es va començar a edificar l’ermita dalt del castell d’Alaró, el 1621, moria el monarca Felipe III. El seu pare, Felipe II, havia dit d’ell “Déu que m’ha donat tants regnes, m’ha negat un fill capaç de regir-los”
Des del poble d’Alaró hi ha una bona vista de la muntanya que acull, dalt del tot, el seu castell. Va ser un dels més importants de l’illa, donat que només tenia un accés i després hi quedava una ample superfície, com un altiplà, que permetia una gran concentració de gent.
Però hem pujat amb el cotxe fins a prop del restaurant Son Veguer, per tal de començar a pujar. Les parets de la muntanya són totalment verticals i caldrà anar a buscar el camí que hi porta girant cap a un coll que, des d’aquí, encara no veiem.
Uns metres més enrere, trobem el camí, senyalitzat amb un pal, que puja al castell i coincideix amb el GR-221. El rètol diu que hi ha 35’, però són més. Però el camí és molt agradable amb bones vistes i que va fent llaçades per un sender empedrat sense cap dificultat.
Una bona estona després, es veu ja la porta d’accés del castell i es comprèn la dificultat per conquerir-lo, ja que només hi ha aquest pas, on els assaltants hi tenien que arribar quasi bé de dos en dos, mentre de dalt i del davant ens hi queien sagetes i pedres. El primer gran setge del castell va ser durant la conquesta musulmana de Mallorca. Es va produir l’any 902 i va enfrontar les tropes d’Issam al-Khawlaní amb els pobladors resistents de l’illa. Segons les cròniques sembla que el setge va durar 8 anys i cinc mesos. Cal comprendre que un castell com aquest es guanyava sense batalla. Senzillament les tropes feien un setge al castell i esperaven que els assetjats es quedessin sense aigua o sense aliments. Però tot i amb això, no queda gaire clar que poguessin disposar d’aliments durant tants anys. Sembla evident que podrien disposar d’horta i també d’animals com ovelles, cabres o gallines. Podrien tenir, per tant, ous, llet i carn, el que no queda tant clar és que en el promontori rocós es pogués disposar de suficient pastura pels animals durant tant de temps.
I un cop passat el primer portal, encara haurien de passar-ne un segon, encaixats entre murs. Després de la conquesta Mallorca va quedar integrada a l’Emirat de Còrdova. En aquells anys, l’Emirat de Còrdova ocupava quasi tota la península Ibèrica, excepte la part nord concretada en Galícia, Lleó, Astúries, Cantàbria i el que era la Catalunya Vella.
Des de dalt, hi ha un ampli espai amb vistes a nord, amb el Puig Major, ara amb núvols al damunt, i el Penyal de Migdia a la dreta.
Seguint la Serra de Tramuntana, més a la dreta, es pot veure el Tomir (rocós i clar), al davant el Puig d’Alí i al darrere mateix, com una ombra i més baix, el que segur que deu ser la Cuculla de Fartàrix, on hi vam pujar fa un parell de dies. El segon setge al castell va ser protagonitzat per l’exèrcit de Jaume I durant la conquesta catalana. Vull aclarir que en dic conquesta catalana ja que tot i que el rei Jaume era el sobirà de la confederació catalano aragonesa (que es coneix com Corona d’Aragó), abans de l’expedició el rei va convocar corts com era preceptiu. A Barcelona, els tres braços es van demostrar a favor i van aportar els recursos per construir les galeres i pagar els soldats. A Monsó, les Corts aragoneses, no hi van estar d’acord ja que, per la noblesa aragonesa, una campanya cap a la mediterrània no els interessava, ells esperaven més aviat la conquesta de València,que veien com a territori més proper. Per tant, tota la campanya de la Corona d’Aragó a la mediterrània: primer Mallorca, després Sicília i més endavant fins a Grècia, va ser obra exclusiva del Principat de Catalunya,la qual cosa no és contrària a que alguns nobles aragonesos, consellers del rei, també hi van participar a títol personal.
La paret vertical a nord, mostra una part de muralla, pensada més perquè la gent no caigués daltabaix més que no pas que ningú hi pogués pujar. Després de la conquesta de Jaume I, hi ha una llegenda que es diu que uns personatges anomenats Guillem Cabrit (originalment, Guillem Capello) i Guillem Bassa, ja entrat l’any 1285, van defensar el castell en el moment del conflicte entre el rei de Mallorca, Jaume II, i el sobirà Alfons II de Catalunya. Diuen que el rei va dir que torraria aquests dos cabdills quan es fes amb el castell. Un any després el castell es va rendir i es diu que el rei complí la seva amenaça fent cremar vius Cabrit i Bassa.
A l’altra costat tenim les vistes cap a Son Veguer, a baix del tot, en vertical. L’enfrontament del sobirà català i de la Corona d’Aragó venia de lluny, ja que el seu pare (Pere el Gran) va haver d’enfrontar-se al rei francès durant de la croada dictada pel papa Martí IV contra Catalunya, època en que Jaume II, rei de Mallorca, va decidir posar-se al costat del rei francès.
El recinte urbanitzat, ara està a disposició d’un alberg i restaurant, on dinarem molt bé. Durant segles Cabrit i Bassa van ser venerats com a sants a Mallorca. Després de diversos conflictes, al final,el segle XVIII va quedar prohibit el culte públic i privat als dos sants, ja que l’Església no els reconeixia com a tals. En fi, uns personatges que han estat a cavall entre la història i la llegenda, dels quals no se sap ben bé la seva realitat, però que tampoc no es podria descartar. D’altra banda, no era normal un escarment de les característiques que s’expliquen (torrar-los vius)i tampoc queda clar perquè sembla no hi ha cròniques que ho ratifiquin, però tampoc no es pot descartar, ja que eren èpoques en que el valor de les persones era molt relatiu i de les tortures i mort, la mateixa Església, a més dels reis i nobles, en formava part.
Hi tenim l’ermita que va ser edificada l’any 1622 en agraïment per les pluges que van arribar després d’una gran sequera i va ser ocupada per ermitans. Està dedicada a la Mare de Déu del Refugi i compta amb una arquitectura i format molt austers. El tema més interessant és que als dos costats del retaule s’hi representen els dos famosos personatges: Guillem Cabrit i Guillem Bassa. Com a comentari afegit a l’àpoca de Felipe III, val a dir que en aquell segle XVII el rei com a sobirà de diversos regnes, havia de jurar les constitucions pròpies de cada un. En el cas dels estats de la Corona d’Aragó també i per això, per exemple, convocava Corts. A Catalunya les Corts es celebraven a Barcelona.
Si vols accedir al track per a gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12021076