(Mallorca) Ruta novembre de 2014; 7,5 km; +355 -355; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament final carrer de Sa Trapa (Sant Elm), camí Tomeví, Sa Trapa, Cala en Basset, Sant Elm. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1229, el rei Jaume I va començar la conquesta de Mallorca des del davant de Sant Elm. Hi va desembarcar amb un estol de vaixells després de l’acord de les Corts de Catalunya, que van finançar l’expedició. Un segle després les rutes de navegació catalanes arribaven des Safi i Casablanca (a l’Atlàntic) fins a Malta, Trípoli, Damasc, Tir i fins i tot a Crimea.
Arribem a Sant Elm, a l’extrem més occidental de l’illa de Mallorca i fem unes quantes voltes per trobar el carrer de La Trapa, que seguim fins que l’asfalt s’acaba, així com les cases i comença la pista de terra que va pel mig de pineda. El poble de Sant Elm compta amb una platja de sorra perfecte, en un indret on encara (per sort) no hi ha arribat el turisme de masses. La platja del mateix nom, també es coneguda com Es Geparut. El poble rep el nom de l’oratori que va fer construir el rei Jaume II, l’any 1279, dedicat al patró dels navegants. Davant de la platja hi ha un illot conegut com Es Pantaleu (que passa desapercebut amb el seu veí: Sa Dragonera) on diuen que va començar la conquesta de Mallorca, el 1229, pel rei Jaume I.
La pista es va orientant, en termes generals, cap a nord pel Camí de Tomeví. La serra planera i arbrada que tenim a la dreta es coneguda com Serra Perxota. El nom del sant prové de Erasmo de Formia, que era conegut com Sanct Elmo. Nascut a Formia, va morir el 303. Encara que posteriorment es va atribuir, dins de la Península Ibérica, el nom de Telmo a Pedro González Telmo, mort a Santiago de Compostel·la l’any 1246 i normalment a Espanya, quan es parla de Sant Elm, s’acostuma a fer referència al sant nascut a Tierra de Campos del segle XIII, que va ser confirmat com a sant pel papa l’any 1741. Ara bé, penso que, per tant, l’oratori que diu la tradició que va ser construït el 1279 per ordre de Jaume II devia ser en referència al primer sant, el de Formia.
No és un territori de grans desnivells i es fa bo de caminar i seguir, encara que cal anar en compte per les nombroses pistes i camins que van en diverses direccions. Més amunt, el camí es torna una mica pedregós i va alternant espais arbrats amb altres més oberts. Les vistes, a l’esquerra, més a ponent, de Sa Dragonera és magnífica. De fet estem en territori de domini municipal d’Andratx. D’acord amb l’Alcover-Moll, el nom d’Andratx és d’origen incert, tot i que M. Asín creu que podria provenir de l’àrab “indiraj”, que vol dir “trencadura, esqueix”, que podria fer referència al paratge trencat i abrupte on es va formar el nucli inicial del poble.
A sota nostre tenim la Cala Basset, a la qual baixarem un cop tornem de la visita a Sa Trapa. Cal saber que de Sanct Telmo pren nom el conegut com “foc de sant Telm”. Els mariners des de l’antiguitat havien observat el fenomen d’uns focs que sorgien dels pals dels vaixells durant les tempestes elèctriques al mar. Aquest fenomen és conseqüència de l’ionització de l’aire dins del camp elèctric de les tempestes. En alguns casos, també s’alterava la lectura de la brúixola la qual cosa provocava angoixa entre els mariners i consideraven el fet com un mal presagi. Altres, en canvi, creien que era un ajut que rebien del sant patró dels mariners i que la tempesta estava per arribar al seu final.
En alguns casos pot tenir efectes perillosos, com va ser el cas del dirigible Hindenburg que, el 1937, es va veure afectat per aquest diferencial de potencial elèctric i l’hidrogen que carregava es va inflamar i explotar.
El dia brillant ens ofereix vistes del mar blau i de l’illa ancorada al davant: Sa Dragonera. L’any 1987 el Consell de Mallorca va comprar l’illa i el 1995 el Govern Balear la va convertir en Parc Natural, junt amb l’illot d’Es Pantaleu i Sa Mitjana. És la sisena més gran de l’arxipèlag de les Balears, amb una superfície de 280 hectàrees i quasi 4 km de llargada. L’any 1977 hi havia un projecte per urbanitzar-la, però el 7 de juliol d’aquell any el grup Terra i Llibertat la va ocupar pacíficament per evitar el projecte previst. En una cançó popular es diu: “Al·lotes de Capdepera/ si voleu anar a Ciutat/ passau per Sa Dragonera/ i hi sereu més aviat”.
Fa una mica més de mitja hora que caminem (hem fet uns 2,5km) i ja estem al punt més alt per tal de gaudir de la Vall de Sant Josep, una vall en semicercle on està situada Sa Trapa. Estem a uns 280 metres d’altitud. L’orde de la Trapa (els monjos són coneguts com trapencs) es va fundar a la comarca d’Orne, a la Baixa Normandia, sota la direcció de l’abad Armand Le Bouthillier que, el 1664, va iniciar una reforma de l’orde del Císter, que ell creia que s’estava relaxant. Uns 130 anys després va esclatar la Revolució francesa i els monjos van haver d’abandonar els monestirs. En el seu penós periple, uns quants van arribar a Espanya. Dos van anar a visitar el rei Carles IV, que els hi va cedir una granja a Múrcia, però en arribar-hi va resultar que ja hi havia els jesuïtes i que deien que aquella granja era massa rica i no els van deixar quedar. Finalment vam acabar al monestir d’Escarpe. Altres van venir a Mallorca.
Des dels edificis de Sa Trapa tenim unes vistes de sa Dragonera que, probablement, devien fer que els monjos decidissin quedar-s’hi. A la vall de Sant Josep hi van arribar els trapencs el 1810 i van ocupar aquesta vall durant uns 14 anys. Cap a l’any 1824 van abandonar definitivament la vall, encara que aquesta s’ha quedat amb el nom de Sa Trapa fins avui en dia. L’abandonament va ser conseqüència de l’expropiació conduïda per la Desamortització de Godoy. El procés de desamortitzacions va seguir amb Mendizábal i altres. De fet no va acabar fins el desembre de 1924. L’objectiu va ser aconseguir recursos per fer front als pagament del deute espanyol. Deutes que, cal dir-ho, van ser l’acumulació de les despeses de les guerres que Carlos III i Carlos IV havien mantingut.
Des de la gran era, perfectament conservada, es pot gaudir dels edificis del monestir i al seu darrera de les agulles irregulars del Puig de Ses Basses, de 440 metres. Actualment Sa Trapa, finca de 81 hectàrees és del GOB (Grup Ornitològic de Balears), que la va comprar el 1980 amb la finalitat de protegir l’espai de les ànsies urbanitzadores. La compra es va fer amb suport popular i institucional; el meu amic Jaume, que em guia en aquesta excursió, hi va participar. Actualment, es van fent petites feines de restauració a mida que hi ha recursos i amb l’ajut de grups de voluntaris.
Un primer pla ens permet veure millor els detalls. Anteriorment, entre el monestir i el GOB, la finca havia passat a mans privades. Normalment les desamortitzacions pretenien aportar recursos a la monarquia i a l’estat, a través de la venda de parcel·les a petits propietaris dels pobles, però la realitat va ser que molts dels monestirs i convents van ser venuts amb peces de terra molt grans que, generalment, només podien comprar les classes privilegiades. I de fet, Espanya i la seva monarquia van seguir amb la tradició de la incautació i espoli històric: segle XV a Amèrica; també segle XV expulsió dels jueus; el XVI i inicis del XVII expulsió dels moriscos; segle XVIII gran batuda contra els gitanos. Totes les expulsions van acompanyades de confiscacions de béns o bé forcen les vendes a baix preu i generalment els més beneficiats són el rei, la noblesa i els sectors privilegiats.
Hem entrat a l’edifici, restaurat, del que havia estat el Molí de sang. Era el molí que es feia servir per moldre el cereal. A la part baixa hi ha l’espai on hi havia el cavall que després havien de portar a dalt perquè donant voltes i voltes anés fent la feina. Un “molí de sang” vol dir que es feia servir l’energia animal per fer-lo funcionar. Amb aquest nom es distingia dels molins hidràulics o dels de vent.
Hem tornat pel mateix camí de pujada fins a la cruïlla amb la pista que ens ha de portar a la Cala en Basset.
L’aigua blava i transparent de la cala ens ofereix una serenitat afegida a una excursió ja prou tranquil·la i serena.
L’excursió acaba quan tornem a ser al punt on hem deixat el cotxe a Sant Elm. Aleshores amb el cotxe anem, per revolts i revolts, fins a Estellencs per dinar. A l’entrada del poblet, una imatge d’un personatge de ferro que porta dues maletes i no sé si representa el turista que arriba o el mallorquí que ha tingut que emigrar, ens dóna la benvinguda. Em sembla que es tracta d’una escultura de Mario Navares, però encara no ho he pogut confirmar. Per cert, el que sí sembla aquesta escultura, ara que a Espanya han esclatat tants escàndols de corrupció política amb varis centenars d’imputats, especialment de membres del PP i del PSOE, aquesta escultura podria ser la d’un espanyol ben espoliat per la crisi, les pujades d’impostos, les retallades, el malbaratament de recursos públics, l’invent maleït de les preferents, els desnonaments i la corrupció.
Estellencs és un poble de la Serra de Tramuntana que manté la imatge dels pobles d’interior de l’illa i que encara conserva el respecte per la seva vida tradicional, preservat dels pobles que han rebut el turisme massiu.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8188130