(Mallorca) Ruta novembre de 2014; 13 km; +325 -325; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament Font delNoguer, Estany de Cúber, Pla de Cúber, GR 221, camins Nous, Coll de l’Ofre, Coll den Poma, Puig de l’Ofre (1090m), Es Frare. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa  perfil

FA ANYS: El 21 d’abril de 1990, el que encara era Príncep Felipe (actual rei Felipe VI) va visitar el Parlament de Catalunya i va afirmar: "Catalunya és el que els catalans volen que sigui". Actualment, amb tot el que passa amb la consulta popular que demana la ciutadania, pot semblar que aquella afirmació només era parlar per parlar.

P1000697 Inici al aparcament de Cber  

Després de deixar Sóller, passem pel costat de Fornalutx. La carretera esquiva el Penyal de Migdia pel sud i va a parar fins a l’aparcament de la Font del Noguer, on ens aturem. Fornalutx, poble de la Serra de Tramuntana, té un nom que prové, d’acord amb l’Alcover-Moll, del llatí “furn”, o “furnaluciu”, que significa “lloc de fornal, ferreria”. L’origen de la Mallorca moderna es pot trobar al “Llibre dels Feits” (escrit en català) del propi Jaume I. Explica que a finals de 1228 tingué lloc una reunió a Tarragona de la qual va resultar que el 20 de desembre es van celebrar Corts de Catalunya, a Barcelona. D’aquelles Corts va esdevenir que el 5 de setembre de 1229 sortien de Tarragona, Salou i Cambrils 150 naus que transportaven 700 cavallers i uns 15.000 homes armats, mariners i peons. Aquella flota, decretada per les Corts de Catalunya, va enfilar cap a l’illa de Sa Dragonera. Aquell exèrcit desembarcà i va rebre el suport d’alguns notables mallorquins contraris al domini sarraí. En els enfrontaments amb l’exèrcit d’Abu Yahia, van morir els nobles catalans Guillem i Ramon de Montcada. El resultat va ser la conquesta de Mallorca.

P1000701 Sa Rateta Na Franquesa i Ofre 

 En pocs minuts ens endinsem a la plana ocupada per l’embassament, actualment molt baix, de Cúber. Des de la pista que seguim en direcció sud-est, tenim una clara vista del nostre destí, al final de vall, en forma d’un turó piramidal i verd: el Puig de l’Ofre. Abans, però, veiem un primer puig conegut com a Puig de la Rateta i un segon, una mica més baix, que duu per nom Puig de Na Franquesa, tots per sobre dels mil metres d’altitud. El nom de Cúber prové d’una possessió originària del Repartiment (procés seguit després de la conquesta de Jaume I) i consta en el Llibre del Repartiment com una alqueria que va pertànyer a Berenguer Ferrer. Etimològicament es relaciona amb una sèrie de topònims preromans (consta escrit com a Quber, Quelber, Cuba...). L’embassament va destruir les cases de la possessió i forma part del sistema de subministrament d’aigua de Palma.

P1000702 Ovelles 

 Pel camí veiem unes ovelles. Les ovelles formen part dels ramats particulars dels ramaders, però cal dir que per les muntanyes és habitual veure-hi moltes cabres salvatges de raça protegida. Parlant d’història, he trobat a la web de l’ajuntament de Palma que en Bartolomé Bestard explica que “la conquesta de l’illa per part del rei d’Aragó... etc...”. No crec que el Sr. Bestard no sàpiga història, per tant crec que el que fa és dir una veritat a mitges, enganyar. No seria correcte dir que el rei de Jerusalem ha inaugurat el premi Princesa d’Astúries, ja que quan Felipe VI ho ha fet fa poc, ha estat un acte com a rei d’Espanya, encara que també tingui el títol (que el té, encara que sembli estrany) de rei de Jerusalem. Per la mateixa raó no és correcte dir que Mallorca va ser conquerida pel rei d’Aragó, ja que Jaume I ho va fer com a sobirà d’aquella confederació d’estats que després es coneix com a Corona d’Aragó (“Corona” que va esdevenir una federació de les Mallorques, València, Catalunya i Aragó, tots independents i amb institucions i constitucions pròpies).

P1000703 Estepa blamera 

Pel Pla de Cúber, hi ha molts matolls i entre ells m’ha cridat l’atenció l’estepa blanera (Phlomis italica) de fulles grosses que destaquen si les comparo amb la més habitual a Catalunya, l’estepa blanca (Cistus albidus).

Seguim parlant d’història amb en Jaume. El rei Jaume I no va voler que les illes passessin a formar part directa de Catalunya, ni d’Aragó, ni de València i per això des del primer moment Mallorca va tenir el caràcter de regne, dins de la federació catalano-aragonesa. Per això va concedir la Carta de Franquesa que, realment, venia a ser una veritable constitució, a semblança, especialment, de la catalana i la valenciana.

Aquella constitució, va ser derogada per Felipe V, després de la guerra de Successió (segle XVIII) contra la Corona d’Aragó. El Decret de Nova Planta, va esborrar de cop tots els drets i la independència de Mallorca, com ho va fer també a Aragó, a València i a Catalunya. Catalunya sempre ha reclamat la devolució dels drets arrabassats pels canons.

P1000705 cami pedregs amunt 

La pista, pedregosa, puja amunt. Anem recordant que aquell important document salvaguardava la convivència social, la llibertat de les persones, la participació del poble a través dels prohoms, la justícia pública, regulació dels mercats, lliure aprofitament de boscos i aigües, lliure comerç, etc. Una regulació que, sense ser perfecta (i que també va generar conflictes entre senyors i el poble), estava molt més avançada que l’existent als altres regnes o nacions de la península, generalment subjectes a sobirans totalitaris.

 

P1000706 Penyal de Migdia Puig Major Puig Ses Vinyes al fons Sa Trona i Es Massanella 

 A una bona altura i si ens girem tenim una magnífica vista del Penyal de Migdia, del Puig Major, la bonica piràmide del Puig Ses Vinyes i al fons Sa Trona i Es Massanella.

Anem pensant que potser part d’aquella cultura antiga, es va anar filtrant en la genètica de les persones i això és potser el que explica les diferents maneres de veure els drets de les persones i el món en general, de cultures diferents dins de l’Espanya actual. Potser per això hi ha personatges com l’Esperanza Aguirre (condesa de Bornos y Grande de España, que ha estat presidenta del PP a la Comunitat de Madrid), que va dir allò que Espanya era una nació des de feia 3000 anys. És difícil dialogar amb qui menysprea la realitat, però el pitjor és hi ha gent que s’ho creu. No és veritat que l’home sigui un ésser racional. La major part de les nostres opinions no surten del raonament seré i fred, sinó de les emocions.

P1000707 Enfilant-nos 

L’última part de la pujada és més dreta i cal tocar una mica les roques amb les mans, però es puja bé. La història, però, presenta conflictes reals entre el poble i els poderosos. A Mallorca van tenir el nom de “germanies” l’any 1521, quan el sobirà a Espanya era Carlos I. Va ser un rei, també conegut com Carlos V d’Alemanya, que va néixer a Prisenhof i al ser coronat va venir a Espanya voltat de gent de les Flandes i repartint càrrecs entre els flamencs. Les germanies van esclatar entre els menestrals i el poble amb l’alta noblesa i altres estaments privilegiats. La revolta va anar paral·lela a les germanies a València i cal afegir que també amb les “comunidades” de Castella. La futura guerra dels Segadors, a Catalunya, encara va trigar quasi un segle a esclatar.

La reialesa, com sovint passava, es va posar al costat dels nobles i els privilegiats i la repressió va ser brutal i sistemàtica i va començar el novembre de 1522 amb diverses sentències a mort (més de 200) i confiscació de béns.

P1000709 Vista global

Dalt del tot la vista és encara millor i quasi podem identificar el camí que farem de baixada, primer girant per l’esquerra el promontori rocós que es veu en primer pla per tal d’anar a buscar el coll amb pineda que es veu a sota. Des d’allà s’haurà d’anar seguint un camí evident que ens haurà de tornar a la pista que seguíem a l’inici.

P1000712 Prop Es Frare

Ja hem tornat a la pista que va pel Pla de Cúber i ens apropem a l’embassament, en l’indret conegut com Es Frare. D’aquí a l’aparcament, que farem pel costat sud-est de l’aigua, estarem una mitja hora.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8188124