1539, Valldemosa, S’Estaca, Caló de S’Estaca

(Serra de Tramuntana) Ruta 1539 el 16/11/2023; 6,7 km; +160 -160; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Valldemossa, Es Caló de S’Estaca. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: Any 1719 l’últim decret de Nova Planta que liquidava les llibertats i independència dels Països Catalans i d’Aragó.

P1010458 Inici Amb en Jaume ens hem trobat a Valldemossa i amb el cotxe hem anat per la carretera de Sa Marina fins a un punt on s’hi poden deixar només dos vehicles. Estem per damunt de S’Era. Aquí, ara, baixarem un tram de només 300 metres de carretera.

P1010461 Forns cal A esquerra i dreta hi ha un dens pinar que quasi no ens deixa veure el mar, però sí que podem veure aquests dos forns de calç en força bon estat.

P1010462 Olivera A més dels pins, d’origen molt modern, hi ha encara la presència majestuosa d’oliveres centenàries, com aquesta mateix. Potser encara recorda quan Mallorca va perdre la independència amb el maleït Decret de Nova Planta. Els Decrets de Nova Planta van ser el conjunt de lleis promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista (recordem que les bases de l’absolutisme són com a les dictadures) a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Felip V (IV de Catalunya) va incomplir el seu compromís jurat (i la seva obligació) de respectar les constitucions i les Corts de les nacions de la “Corona”: Catalunya, Aragó, Mallorca i València.

P1010465 Punta Es Cavall Prenem el camí de S’Estaca, barrat als cotxes. Potser hem caminat una estona quan, potser per damunt de Ses Pasteres, podem guaitar la Punta des Cavall ja a tocar de Banyalbufar.

P1010467 Bancals Sabem, però no ho veiem, que per damunt hi ha l’antic mas de Cal Tio i per sota nostre el de Sa Garrovera; probablement un i altre ja dedicats a cases de cap de setmana o de turisme. Les parets d’uns bancals ens parlen dels anys que tota la serra era treballada, potser amb vinya o olivera. El turisme a Mallorca ha fet créixer els recursos (per l’Estat espanyol, ja que de fet Balears és la comunitat més maltractada en el repartiment de les balances fiscals pel govern espanyol). De pas, el turisme i la gran afluència d’espanyols que hi van venir a fer negocis, a treballar i a viure-hi, han acabat per desnaturalitzar, en bona part, la identitat dels illencs; com escriu Gabriel Mestre (‘setmanarifelanitx.cat’): “Des del meu punt de vista, els habitants de Mallorca, com els de les Pitiüses i, tal volta en menor mesura, els de Menorca, patim una doble pèrdua d’identitat”.

P1010469 Vinyes malvasia Més endavant podem gaudir dels colors de tardor d’una vinya que encara subsisteix. M’explica en Jaume que ens apropem a la finca de S’Estaca, que va ser comprada, restaurada i ampliada per Michael Douglas, qui va voler recuperar el vi de malvasia i que aquesta vinya potser en forma part. Michael Douglas, nom amb què es coneix Michael Danielovitch és un actor i productor estatunidenc guanyador d'un premi Oscar. És fill del famós actor Kirk Douglas.

P1010470 Casa S Estaca Més endavant, hem caminat tranquil·lament uns 2,5 quilòmetres, veiem a l’esquerra més avall la casa de S’Estaca, camuflada pels arbres; abans esmentàvem que era de Michael Douglas. Diguem que després del seu primer matrimoni, va conèixer a Catherine Zeta-Jones, amb la que està casat des del 2000 i tenen dos fills: Dylan i Carys. Amb freqüència solen visitar Mallorca i passen una temporada en aquesta finca. Sembla que ara una antiga propietat de l'arxiduc Lluís Salvador, cosí de l'emperador austrohongarès Francesc Josep I d'Àustria.

P1010490 Es Portal Poc després arribem a una cruïlla. De cara es segueix fins al Berenador des Penyals, també en diuen “Merendero” (que ve de ‘merendar’), però jo m’estimo més el nom que he posat (que prové de ‘berenar’). A l’esquerra es passa Es Portal, que ara baixarà fort fins a Es Caló.

P1010475 Raco Cal Estaca Vista de les primeres cases d’Es Caló de S’Estaca. Arribant al mar contemplem una meravellosa postal de casetes penjant de la muntanya. Amb prou feines vint privilegiades construccions de pedra i teula, que antigament eren habitades per pescadors i avui són encantadores cases d’estiueig per gent del país.

P1010478 Rajoles Són cases petites, amb boniques rajoles costumistes al costat de cada porta. Aquesta rajola dedicada a Santa Catalina Thomas (sic). Em sorprèn el “Thomas”, amb grafia anglesa; però no, Catalina era filla de Jaume Tomàs i Marquesina Gallard, així que d’anglesos no ho eren. La santa va ser beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.

P1010480 Pasos i cases El passos, com si en diguéssim ‘carrers’ són molt estrets i amb graons. El pendent és pronunciat i les cases estan construïdes de forma esglaonada.

P1010481 Caleta A sota, a la mar, hi ha la caleta (el Caló). Subsisteix gracies al gran bloc de roca (illeta) que hi ha al davant, a la dreta des del nostre punt de vista, que protegeix la raconada de les forces del mar.

P1010483 Esars Baixem a tocar de l’aigua i seiem per esmorzar una mica (berenar, en mallorquí). Aquí hi ha els escars, o petits locals per protegir les barques de pesca. Penso què poc que costa trobar les paraules habituals d’una terra i fer-les servir; en el cas de la pronúncia de la llengua catalana de Mallorca en tenim unes quantes: nins, gracis, berenar, noltros, ca, al·lot ... Sonen i fan una música diferent, agradable i amable. No comprenc com és possible venir a viure a Mallorca i no tenir interès en parlar amb la llengua de la terra.

P1010484 Marxem Tornem a pujar les escales. El silenci, només trencat per la remor suau de les onades tranquil·les, ens acompanya tota l’estona. És l’indret ideal per venir-hi una temporada si vols escriure un llibre: res no t’interromp.

P1010486 Foradada Molt més enllà, cap nord-est sobresurt la Punta de Sa Foradada. Abans parlava d’idiomes i he de dir que m’he trobat en algun establiment que els cambrers o venedors si jo deia ‘bon dia’ a l’entrada, em contestaven en castellà i fins o tot algú després que demanava el que jo volia menjar (els hi parlava en català) no m'entenien. Molt sorprenent. Em va fer pensar que hi ha una actitud activa per evitar el català o mallorquí. Tant els hi costa dir ‘bon dia’. Quan jo viatjo pel món acostumo a donar el bon dia (o les gràcies, o el sisplau...) en la seva llengua, em sembla el més educat i a més m’hi sento còmode. Què els hi passa als castellanoparlants?

P1010491 S Estaca Tornem a tenir una petita ullada de la casa de S’Estaca, on també s’hi endevina un entorn molt cuidat i s’escolta el soroll d’alguns treballadors que potser estan podant alguns arbres. Per cloure el tema de la llengua potser he d’afegir que ara m’he assabentat que el passat setembre VOX va proposar un llei que imposi el castellà a les Balears. Potser tot això s’explica per l’article de Maria del Mar Vanrell (‘revistasao.cat’), que diu, parlant de Mallorca: “en contextos d’interacció fora de la llar i la família, com ara el comerç, l’administració i els serveis, el català no és mai la llengua més usada”. No ho tenim gaire bé, sembla.

Ells saben que la llengua és un element bàsic de cohesió i d’integració, per això la dreta extrema intenten una vegada i una altre impedir l’ensenyament i l’ús del mallorquí. Però si segueix així es perdrà la identitat. Tan que parlen de Constitució, ¿aquesta permet que uns polítics destrueixin una llengua i una identitat?

P1010493 Port Valldemosa Finalment hem tornat al cotxe i aprofitem on estem per seguir carretereta avall fins al petit port de Valldemossa. Poc moviment, però alguna casa o apartament mostra finestres obertes. Hi ha visitants que aquí descansen; potser algun està escrivint un llibre.