1538, Raixa, Raixeta

(Serra de Tramuntana) Ruta 1538 el 14/11/2023; 9,5 km; +100 -100; 4 hores (amb visita a Raixa). Excursió organitzada amb el següent itinerari: Raixa, Raixeta i visita de la Possessió. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

FA ANYS: L’obra de Raixa que veiem ara prové del 1806.

P1010423 P a Raixa Per la carretera de Palma al Port de Soller s’arriba a la desviació, indicada, de Raixa i un tram més endins hi ha un gran aparcament per cotxes, avui, fora de temporada turística, molt buit.

P1010400 Raixa Comencem a caminar per anar a buscar el camí que passa al sud de la magnífica construcció de Raixa. Va be explicar que l’origen de Raixa es troba en una alqueria islàmica de la qual tan sols en queda el topònim. Després de la conquesta de Mallorca, el 1229 per part del rei Jaume I de Catalunya, la finca passà a ser propietat del comte d’Empúries.

P1010424 Serra constr aux Per damunt de la casa s’hi veuen diverses construccions auxiliars que marquen el turó. L’objectiu avui és fer el camí fins a la casa auxiliar de Raixeta i tornar per un camí paral·lel. Després visitarem l’edifici de la Possessió.

P1010426 Cami Raixeta Ja estem al camí que anirem seguint, planer com un passeig, pel costat mateix del torrent. Recordem que la tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué durant un banquet, a Tarragona, entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a la darreria de 1228. L’objectiu era acabar amb la pirateria i els impediments a la navegació comercial marítima de Catalunya a la mediterrània.

P1010428 Raixeta Arribem a Raixeta. En estat de descomposició. Havia format part de la Possessió de Raixa, però ara és propietat privada i en estat ruïnós. Cal posar atenció als detalls que encara són clarament visibles, com són al pati principal el pou i l'immens arbre que el presideix.

P1010430 Ruines Una vista de l’accés que sembla que no durarà gaire dempeus. A la dreta trobem la casa del senyor on podem distingir l'escut heràldic que correspon al tercer comte de Montenegro, Ramon Despuig Cotoner Martínez de Marcilla i Sureda.

P1010432 Detalls Una altra vista d’una escala que devia servir per carregar material fins al magatzem que es veu, aquest encara no en massa mal estat. En un portal llindant, trobem una tafona que data del 1770; està en molt mal estat però encara podem apreciar-ne moltes parts. També podem veure la cuina en un bon estat raonable.

P1010433 Cap a Raixa Ara fem la tornada per un camí paral·lel al que hem vingut i potser més maco. Si abans hem fet 3 quilòmetres, ara en farem 3 més. Unes notes, finals, d’història: després de les Corts generals a Monsó, on els aragonesos es van abstenir de participar en la campanya, al novembre d'aquell any se celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa lògicament, on després de tres dies de deliberacions els tres braços van acordar el projecte de l'expedició. Per això es comprometien a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. I per això es tracta d’una conquesta de Jaume I de Catalunya, ja que no actuava en nom del ‘regne’ d’Aragó. D’aquí que és falsejar la història quan per alguns pobles de Mallorca i altres documents veus fer referència a “la conquesta del rei d’Aragó”.

P1010435 Raixa esplendida Tornem a estar davant de la construcció principal. Des d’aquí es veu esplèndida; Raixa és una meravellosa masia amb jardins i fonts, que es remunten al segle XIII. Durant l'Edat Mitjana, la propietat era propietat de les famílies Sureda de Sant Martí i Safortesa Tagamanent. Aquest últim va fer una total reconstrucció a principis del segle XVI, per transformar una propietat rica però rural en un palau; d'aquella època són la volta de la capella i el porxo del pati. Posteriorment el casal va passar per diverses famílies nobles i al segle XVIII es va transformar en aquesta esplendorosa vila d'estil italianitzant.

P1010437 El creador Passem per la recepció. Prenen nota i entrem. No cal pagar res per la visita. Anticipem que la reforma definitiva va recaure en el mestre d’obres Tomàs Abrines i Beltran (Palma, 1775-1854) contractat pel cardenal Despuig des del 1806. L’any següent el cardenal (el mateix que representa la figura de la foto) partí cap a Itàlia per acompanyar el papa Pius VII perseguit per Napoleó. Despuig mai no va poder tornar a Mallorca i va morir a Lucca (Toscana) el 2 de maig de 1813. Actualment aquest edifici és la seu del Centre de Visitants i Museu Raixa - Serra de Tramuntana.

P1010438 Relax Es tracta d’una edificació amb gust i on queda clar que s’hi van aplicar molts recursos. Per perspectiva històrica cal dir que aquell segle XIX va ser rei Alfonso XII (que va suposar el retorn dels Borbó a Espanya, després de la Primera República) i que amb la seva política i la del seu hereu Alfonso XIII van perdre Cuba, Filipines i Puerto Rico. Ja sabem que a Catalunya hi ha molta gent a qui no els hi agradava Juan Carlos I ni ara Felipe VI, però potser no resulta estrany que a alguns catalans (i governs catalans) no els hi agradin un monarques pel fet que són els hereus d’aquell Felipe V que va fer tan mal a Catalunya amb el Decreto de Nueva Planta, pel qual va liquidar Constitucions, Corts i Institucions que pervivien des de l’edat mitjana.

Ningú no som responsables del que van fer els nostres avantpassats, però sí de les actituds del que fem nosaltres en l’actualitat.

P1010442 Cuina Les instal·lacions anteriors no contenen l’equipament que pugui ser semblant al que hi devia haver en èpoques que era habitada la casa, però si que es poden veure algunes àrees més representatives com la cuina.

P1010444 Jardins Sortim a l’exterior, a la part del darrera, per caminar pels jardins ja que Raixa és especialment coneguda pels jardins que envolten la casa. A la part inferior hi ha els horts, el jardí de la Loggia, amb una font al mig, el Jardí de les Taronges i el jardí d'entrada amb un petit estany. Els jardins superiors s'estructuraven al voltant de l'escala monumental dedicada al déu Apol·lo. Més endavant, un camí enjardinat porta a un pavelló historicista, un gran estany, una gruta artificial, una petita ermita i un mirador neoclàssic situat al punt més alt. És una delícia.

P1010445 Obres auxs Alguna de les obres auxiliars, les que veiem quan hem arribat, a la serreta del damunt ara les tenim més a prop. Un episodi a remarcar és quan la casa va ser assaltada i cremada el 1522 pels seguidors de les lluites socials de les Germanies, perquè el propietari d’aleshores, Pere-Joan Safortesa i Descatlar, era partidari de la causa reial. Durant la darrera rehabilitació s’han trobat indicis d’aquell incendi en una finestra gòtica descoberta a la sala principal.

P1010446 La bassa Arribem finalment a la bassa, el gran dipòsit d’aigua. Afegim que especial interès històric per Mallorca mereix la cambra, on segons la tradició va romandre santa Catalina Tomàs (Valldemossa, 1531-Palma, 1574) quan de molt jove va formar part del servei dels Safortesa-Tagamanent. La seva beatificació es produí a Roma l’any 1792 gràcies a l’impuls del cardenal Despuig.

P1010451 Tornant Un passeig permet anar a tocar de l’aigua. Em ve a la memòria el que va escriure Adam Smith, el pare del capitalisme modern (Obra: “La riquesa de les nacions”): “... Per cada persona molt rica hi ha d’haver, com a mínim, cinc-cents pobres i la opulència d’uns pocs suposa la indigència de molts. La opulència dels rics excita la indignació dels pobres que... volen envair les possessions dels rics. El Govern Civil està instituït per la seguretat de la propietat, lo qual significa que defensa al ric contra el pobre...”. Això ho deia el 1776... hi ha qui pensa que no ha canviat gaire, o potser sí?

P1010452 Sa tafona Finalment entrem a la part baixa del gran casal on hi ha l’antiga tafona. En el segle XVII es documenta la tafona, el celler, dos alambins i un molí de vent. Tenia olivars, garroverars, vinyes i s'hi conraven cereals i llegums. En el XVIII s'hi esmenta un molí de sang, fariner, i la botiga de l'oli. Hi havia grans alzinars, pinars i carritxars. També hi havia morers per alimentar cucs de seda. Després de la visita tornem al cotxe per anar a Esporles on fem el dinar a l’ombra relaxant de la rambla.