(Es Raiguer) Ruta 1535 el 11/11/2023; 5 km; +398 -398; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Caimari, Coll de Matar, Pla de S’Ermita, Puig de Sa Creu. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil /moderada (una curta grimpada arribant al cim).
 |
 |
FA ANYS: Caimari va ser conquerida el 1232 pel rei Jaume I de Catalunya.
Comencem a caminar des del final del carrer Fornassos del poble de Caimari. El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni el més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari,
Un portal ofereix accés a un pla on els nens hi poden anar a jugar. Ben probablement, les terres de Caimari no foren conquerides pels catalans fins a la campanya duta a terme entre 1230 i 1231. Durant els mesos de maig i juny de 1232 el rei va repartir les terres de Caimari entre els homes de Barcelona, cedint el rafal morisc de Caymarix li Aben-Leube a Guillem Boba, i el rafal de Binimala a Berenguer de Montcada.
El camí s’endinsa, evident i fresat, en pujada dins del bosc. Per cert, diguem també que estem a la comarca d’Es Raiguer, una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la Serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia. Tan sols és reconeguda pels geògrafs i rep el nom de raiguer per trobar-se en el raiguer que hi ha entre la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.
Arribem a un pla que rep el nom, m’explica l’amic Jaume, de s’Ermita no se sap ben bé perquè, perquè d’ermita no n’hi ha cap. Una mica més enllà, a l’esquerra del camí trobem una parada emboscada on s’hi amaguen els caçadors que utilitzen la tècnica de la xarxa per atrapar ocells petits.
Pel camí, que puja incessant, hi ha un collet que em sembla que es diu ‘Collet de Matar’ on s’hi pot veure una petita bassa i un forat, producte, tots dos, de l’efecte d’erosió de les pluges en l’entorn geològic de calcària a Mallorca. A mi em fa l’efecte que el terme “matar”, en aquest cas deu provenir de terminologia botànica i potser derivat de mata o matolls; però només és una impressió personal.
Més endavant entre pins hi ha aquest destacat Empelt de bruixa, també conegut com Escopinada de gegant. És un tipus de deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins com a conseqüència d'un paràsit que s’hi fixa. Aleshores l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Sovint, aquesta vegetació és d'un color més clar que la resta de la planta. Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi “Candidatus Phytoplasma pini”, que afecta les coníferes del gènere Pinus. Aquest és un microorganisme que viu sempre a l'interior de les cèl·lules d'altres organismes i els infecta.
Seguim amunt, direcció nord-oest. A la dreta destaca el cim del Puig de l’Escuder (574m) que queda separat de la serreta que pugem pel Torrent dels Horts. Ah, em deixava d’explicar una curiositat: Els empelts de bruixa (també se’n diu ‘escombres de bruixa’) solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables, que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, una espècie de bonsai natural; mira per on.
Ens aturem un moment per mirar a llevant, però la boirina que hi ha no ens deixa veure prou bé el Pla de Mallorca, però sabem que en aquella direcció hi ha la badia de Pollença i els seus dos caps: el de Menorca i el de Ferrutx.
La distància d’avui és curta però el desnivell fort que fa la ruta es fa notar. A més entrem en un tram de vegetació espessa.
Calculo que hem passat ja els 550 metres d’altitud i tot és roca; la roca fragmentada, punxeguda, foradada on convé començar a fer servir les mans i mirar bé on posem els peus. Els punts per aferrar-se, però, són molts i segurs.
Ja som dalt (601m). No sé d’on li ve el nom al Puig, lògicament hauria de ser per l’existència d’una creu antiga; ara, però, una humil creu amb troncs presideix la punta del cim. El puig es troba coronat per una curiosa torre de pedres que indica la partió entre les possessions de Son Maga, Ses Rotes, Els Horts i la Comuna de Caimari, com s’explica a ‘pepnos.blogspot.com’.
Un glop d’aigua, una fruita i una foto per recordar que hi hem estat. Per cert, la conquesta de Mallorca es va portar a terme per part de l’estol organitzat pel rei Jaume I, en qualitat de sobirà català. Aquí aquell conjunt o federació dita Corona d’Aragó no hi va tenir res a veure. Tal com explica l’historiador Antoni J Planells, a les Corts generals convocades a Monsó (amb els membres de les Corts de Catalunya i els de les Corts d’Aragó) “... els aragonesos van argumentar que no tenien cap interès a participar d’una conquesta marítima, motiu per la qual se’n van abstenir”. Això explica que si busqueu els noms de nobles i comandants que hi van participar només un parell (els consellers personals aragonesos del rei) era del regne d’Aragó. Tots els recursos i homes els va aportar Catalunya.
Comencem a baixar i com tots ja sabem convé fer-ho en compte. Sempre acostuma a ser més delicada la desgrimpada. Però en aquest cas concret aprofitem la facilitat per trobar punts de suport per peus i mans per anar baixant.
Ja som a baix, al replà on hi ha tot de nens als que els hi han muntat unes tirolines i s’ho passen d’allò més bé. Parlàvem d’etimologia al principi? Afegim doncs que sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de “conjunt de coves” ja que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec. Finalment, no podem deixar d’esmentar una antiga hipòtesi, documentada ja en el segle XIX, que fa derivar el nom de Caimari de l’antropònim llatí Cayus Marius, nom del famós general romà que possiblement participà a la conquesta de Mallorca. De fet, les troballes romanes a la zona dels Fornassos, molt prop de Caimari, confirmen la presència romana en aquest indret (‘ajselva.net’).
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1535-caimari-puig-de-sa-creu-153897223
Aquí, una altra crònica per Mallorca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-mallorca/452-vall-orient-moli-d-es-freus-i-avenc-son-pou