(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) En aquest article hi ha informació sobre la cultura talaiòtica a Mallorca. També els vincles a articles de diverses rutes per visitar jaciments de la cultura talaiòtica.
FA ANYS: Del 1300 aC es calcula la cultura talaiòtica.
La cultura talaiòtica és la denominació que rep la civilització indígena de Mallorca i Menorca existent entre les darreries de l’edat del ferro i del bronze. El nom amb que la designem, prové del talaiot que és una de les construccions més significatives. En general la cronologia de cada jaciment és difícil de determinar amb exactitud, però es pot dir que la majoria devien ser construïts dins del primer mil·leni aC. Els elements més destacats, que ens han quedat pel nostre record, a més dels talaiots, són les navetes i les taules. Aquests darrers anys, s’ha pogut utilitzar cronologies datades pel mètode del carboni 14, a través de les quals sembla que la primera fase comença entorn del 1300 aC i que pels volts del 1000 aC estava ja al màxim nivell de desenvolupament, de manera que resulta possible que una part dels monuments espectaculars sigui d’aquesta època. Per cert, a l’illa de Sardenya, hi ha jaciments, coneguts com a “nuraghi” que mantenen unes estructures equivalents als talaiots.
El talaiot consisteix en una torre o ‘talaia’ aixecada amb el sistema de pedra seca generalment de grans blocs, alguns tallats i altres col·locats en el seu format tosc i natural, com el trobaven pels voltants del poblat. Per raons constructives és normal trobar que els murs estan inclinats cap a l’interior, la qual cosa els hi dóna estabilitat. Poden ser de forma circular, quadrada o ovalada. Encara que sovint els veiem com aïllats, les investigacions demostren que eren construïts com a mitjà de defensiu per als poblats, les cases dels quals han desaparegut en molts casos. Encara que fa anys es tendia a dividir l'era talaiòtica en quatre períodes: Talaiòtic I (1300-1000 AC), Talaiòtic II(1.000-800 AC), Talaiòtic III (800-500 AC) i Talaiòtic IV(500-123 AC), sembla que en realitat només podem parlar de dues etapes. En definitiva, més o menys 600 anys de florida a Mallorca i Menorca. No hi ha vestigis a Eivissa.
És normal l’existència d’una sala interna, algunes vegades amb una columna central. Els accessos tant es poden trobar a nivell del terreny, per un passadís subterrani o bé per rampes exteriors que permetien l’accés des de la part superior. Tal com escriu Tomeu Maura, encara que hi ha moltes teories que ho discuteixen, el més probable és que l'origen de la cultura talaiòtica es trobi en els forts corrents migratoris que van sacsejar la Mediterrània al voltant del 1200 AC i que per descomptat també van afectar les Balears, sobretot Mallorca i Menorca, que van haver de ser fàcilment conquerides pels anomenats pobles del mar, atès que no s'han trobat entre els habitants prehistòrics insulars utensilis que poguessin ser utilitzats com a armes defensives eficaces, segurament per la poca demografia i l'absència d'animals grans.
El primer llibre centrat en la prehistòria a través de l’arqueologia i focalitzada en els Països Catalans va ser el que Ramis i Ramis va dedicar als monuments talaiòtics de Menorca l’any 1818. Les investigacions ja no es van interrompre, però no es va començar a excavar sistemàticament fins el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans a Mallorca, dutes a terme pel geòleg i arqueòleg Josep Colominas i Roca; va ser un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia i pràcticament va realitzar excavacions per tot el territori: Os de Balaguer, Tartareu, Terrassa, Olèrdola, Tarragona, Maestrat, entre d’altres indrets i a la majoria de Mallorca. Els resultats d'aquestes investigacions li permeteren elaborar una primera sistematització de la prehistòria de Mallorca. El 1959 s'inaugurà un monòlit en honor seu al poblat talaiòtic de Capocorb Vell.
A partir del contacte amb altres cultures mediterrànies molt més avançades, es fa present una evolució material molt més rica i variada, com més va més oberta a les innovacions derivades dels contactes comercials amb el món feniciocartaginès i amb els grecs. L’evolució és manifesta. Enfront de la poca varietat dels instruments metàl·lics de l’època del bronze (puntes de sageta, espases), amb el ferro coexisteix una varietat de peces de bronze molt més gran; s’usa el plom. Només la ceràmica es mantingué primària, i els talaiòtics no adoptaren el torn com la majoria de pobles contemporanis de la Mediterrània. La fi d’aquella Antigua civilització va ser com conseqüència de la conquesta romana (123 aC) i del procés de romanització, però molts poblats talaiòtics continuaren vivint fins al Baix Imperi, utilitzant instruments i ceràmica de tipus romà.
Trobo a ‘enciclipèdia.cat’ que la base econòmica de la societat talaiòtica va ser bàsicament agropecuària. El bestiar de llana i el boví figuren en primer lloc entre els ossos trobats als poblats; segueix el porc. Els cereals eren la base de l’agricultura. L’oli d’oliva no era conegut (usaven oli de llentiscle), i la vinya es va introduir després. Un dels problemes capitals, i més difícils, per a comprendre la cultura talaiòtica és la possibilitat d’arribar a establir-ne les etapes i l’evolució. No tots els monuments són contemporanis, ni es mantingué immòbil una societat que durà un miler d’anys.
JACIMENTS TALAIOTICS VISITATS:
Jaciment Capocorb vell
Jaciment Ses Paisses
Jaciment Santuari Son Corró
Jaciment Turassot
Necròpolis Son Real