Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Santa Eugenia, Puig Sta Eugenia, Puig Son Segui, Cova de Lourdes

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)    (Pla de Mallorca) Ruta 1406 el 14/03/2022; 8,5 km; +280 -280; 3,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Eugenia, Can Sineu, Puig Santa Eugenia, Puig Son Segui, Cova d’en Pelleringo, Les Olleries, Cova de Lourdes.   Participants: Jaume i Miquel.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1406  cperfil1460

FA ANYS: L’any 1583 el poble de Santa Eugènia van decidir construir la primera església de la població.

DSC05251 Sta Eugenia   Comencem al poble de Santa Eugènia. Hi habitava la tribu dels zeneta, que no oferí gaire resistència a la conquesta catalana de Jaume I, el qual dominà sense grans dificultats tot el territori (1229). En el Llibre del repartiment de Mallorca (1232), es documenta la concessió de part de les terres de Santa Eugènia a Bernat de Santa Eugènia, que va ser (1230-1231) governador de Mallorca. Ja des d'aquest segle i fins al segle XIX, Santa Eugènia formà part administrativament a Santa Maria del Camí.

DSC05253 Esgl Sta Eugenia   Des de l’aparcament pugem fins a l’església de Santa Eugènia. El dia 22 de febrer de 1583 els veïns de Santa Eugènia es reuniren en consell per tractar sobre l’edificació d’un temple que evitaria haver d’anar a l’església parroquial de Santa Maria i, per unanimitat, decidiren edificar l’església.

DSC05254 Portal esglsia

 

 

 

 

 

 

 

 

   El portal, orientat a ponent, no és gens ostentós. El primitiu oratori gòtic quedà petit davant l’augment de població i a finals del segle XVII es va fer necessari aixecar una nova església. El temple actual fou construït entre els anys 1699 i 1716. Sobre el portal s’obrí un petit fornícula d’arc rodó, que conté una imatge moderna de santa Eugènia i rematat pel relleu d’una creu.

DSC05256 Plaa de la Font   Després, seguim carrer amunt per passar per la bonica plaça de la Font.

DSC05257 Cam amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

      Aviat la ruta deixa les cases enrere i segueix pujant en direcció sud-oest. Aquell segle XVI va ser molt mogut. Primer (1521) l’aixecament de les germanies; i després (el 1535 i el 1558) Barbaroja va portar els turcs a l’assalt de Menorca (primer Maó i després Ciutadella).

DSC05261 Ceboll Asphodelus fistulosus

 

 

 

 

 

     A l’esquerra veig les airoses flors d’una planta de cebollí (“Asphodelus fistulosus”), també coneguda com porrassina, ceba de moro, caramuixes, asfòdel i altres. El farmacèutic i químic Pius Font Quer diu que els tubèrculs es feien servir per tractar èczemes, però que tenia mala fama entre els pastors que la consideraven verinosa, donat que els animals no la menjaven. Sembla que estudis més recents han corroborat la seva toxicitat i no s’aconsella preparar remeis casolans amb aquest planta. A la Grècia antiga l'asfòdel es relaciona amb els morts. Homer afirma que a l'Hades o món subterrani hi havia els Prats Asfòdels, on anaven els morts que no mereixien premi ni càstig. Sovint es relaciona l'asfòdel amb Persèfone, que apareix coronada amb una garlanda d'aquesta planta.

DSC05262 Estepa blanca

 

 

 

 

 

      Les mates d’estepa blanca comencen a florir amb les seves rosades flors que semblen de paper de seda. L'estepa blanca o bordiol blanc (“Cistus albidus”) és un arbust de la família de les cistàcies. Les fulles tenen una resina molt olorosa, el làdan, que s’apega amb facilitat a mans i roba. Avui en dia no s’utilitza, però antigament el làdan es prenia en xarop per a la tos; també com liniment, dissolt al 5-10% en alcohol. S’ha emprat tradicionalment com fregall per rentar plats ja que se’n va fins i tot el greix encara que escurem només amb aigua clara. Diu Joan Pellicer: “Fregall del caminant i de l’excursionista, raspall del boletaire i paper higiènic del pastor”.

DSC05263 Artefacte 1   Seguim amunt i potser a 1,5 quilòmetres trobem les restes d’un estrany artefacte de fibra de vidre.

DSC05264 Proa 2

 

 

 

 

 

 

     Al costat mateix hi ha la cabina, la proa. Al blog de ‘mestelrich2’ s’explica que “es tracta d'un veí del poble que volia edificar allà dalt i com que no li varen donar permís, en venjança, va pujar amb un tractor aquest trasto. No comprenem com continua allí, i més sabent qui és qui va cometre aquest atemptat contra la natura. Vertaderament incomprensible”. Alguns caminadors ja l’anomenen “es submarí”.

DSC05267 Pedrera

 

 

 

 

 

 

   Més amunt, ens anem alçant sobre la serreta. Trobem una petita pedrera a ma dreta que potser devia servir per la construcció de la creu del cim. Des de la conquesta per Jaume I, el segle XIII, la llengua de les illes va ser el català, ja que la majoria dels desplaçats des de la península provenien del Principat de Catalunya o de les comarques del Rosselló.

DSC05269 Aljub i font

 

 

 

 

   També a ma dreta hi ha un antic i abandonat aljub. Del que dèiem ara fa un moment, cal destacar que per la mateixa raó, la posterior arribada de molts peninsulars i els efectes, contra la llengua catalana (i per tant la mallorquina) des de Felipe V amb a la imposició del castellà, ha fet retrocedir molt la llengua del país, específicament el mallorquí. D’alta banda els poders del govern centralista des de Madrid, no fan cap cas de l’article 3 de la Constitució que “reconeix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció especial”. Si més no, la realitat demostra que no es fa res per aquesta “protecció”.

DSC05271 Creu Puig Sta Eugenia   Ens apropem al Puig de Santa Eugènia, de només 243 metres però amb unes vistes que no ens pensàvem trobar. A la part alta hi ha el Monument del Sagrat Cor, projecte de la família propietària de Son Mascaró.

DSC05274 Baixada Desfem 50 metres el camí i a la dreta es veu clarament el pas, d’esglaons rocosos, que baixa avall.

DSC05275 Vall entre puigs   Així arribem al fons de la vall per on passa el camí que va des Ses Olleries al petit agrupament de cases de Ses Coves. Aquesta zona és l’originària de la finca Son Mascaró, una possessió originària del segle XIII.

DSC05279 Can Sineu

 

 

 

 

 

     Hi ha diverses cases: Can Sineu i Es Rafal; més enllà segueixen Cas Corb, Can Llovet i altres. Per cert, del que dèiem de les llengües, en un article del 2020, Miquel Payeras (‘eltemps.cat’) escriu que “la Plataforma per la Llengua alerta de la situació del català a les Illes i al mateix temps el Consell de Formentera fa una encesa defensa de la llengua pròpia, alhora que el Consell de Mallorca inicia una campanya de promoció de l'ús social, però en el Govern i a l'Ajuntament de Palma, entre d'altres institucions, s'incompleix massivament el Decret sobre l'ús de les llengües oficials aprovat pel propi Executiu balear”.

DSC05280 Cova Pelleringo   Seguim en direcció sud-oest i veiem unes coves que s’endevinen grans, a l’altra costat del torrent. Crec que deu ser el que es coneix (i veig al topogràfic) com Cova d’en Pelleringo. He trobat en un document antic que diu que hi havia un lladre famós per les seves malifetes anomenat En Pelleringo (‘publicacions.iec.cat’), així que no resulta difícil imaginar aquell homes prim i ja vell al que les pells arrugades li penjaven mentre s’amagava i intentava viure com podia.

DSC05282 Cabana dues estances

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La ruta s’aplana molt i en un costat es veu una cabana de pedra en sec en molt bon estat a la que ens hi apropem i ens ofereix la sorpresa que és de dues habitacions: no sempre se’n veuen com aquesta.

DSC05284 Puigde Son Segu   Seguidament, el camí puja molt suaument i arribem al Puig de Son Seguí, molt aplanat, de 324 metres i que es travessat per una pista que seguirà en direcció ponent. El puig està cobert de pinars i inclou les possessions de Son Collet, Son Borràs, Son Crespí i Son Seguí, a Santa Maria, que integren la comarca coneguda com a Passatemps

DSC05285 Ses Olleries

 

 

 

 

 

 

           Tornem un quilòmetre enrere i en la cruïlla (que abans ja hem vist) aquest cop prenem el ramal de la dreta. La pista va baixant fins al barri de Ses Olleries. El llogaret de ses Olleries és un nucli urbà que consta d’unes 25 cases. Deu el seu nom als forns de terrissaires, especialitzats en la fabricació d’olles, tasses i altres recipients i atuells de cuina. És molt possible que aquesta activitat localitzada a ses Olleries es remunti a època islàmica. En tot cas, hi ha forns antiquíssims, com els de Son Garrit, Son Pericàs, can Planiol, Son Rigo i can Freixura.

DSC05286 Pujada a la cova

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Seguim recte el carrer del mateix nom del barri en direcció, ara, nord-est fins que arribem a un carrer format per escales, a l’esquerra, que ens ha de dur a la Cova de Lourdes.

DSC05289 Sa Cova de Lourdes   Es tracta d’una cova de bona dimensió, antigament coneguda com Cova dels Coloms. L’any 1920 es va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. Al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxol de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta conté un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.

DSC05290 Ex-vots

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    És una cova formada, com hem dit, per diverses cavitats, una de les quals conté diversos rosaris, espelmes i tot de papers entre les roques que contenen demandes i precs.

DSC05288 Camps de conreu verds   Una foto de la vall de conreus amb parts de noms diferents: Es Plans, Camp d’en Gall, Camp Gran o Camp de s’Aljub, entre d’altres. La plana conreada s’estén fins molt lluny: Montuiri, Felanitx, Algaida i molt més enllà. Ja només ens queda seguir fins al poble, que ja tenim a prop i així s’acaba aquesta excursió d’avui.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santa-eugenia-puig-sta-eugenia-puig-son-segui-cova-de-lourdes-97552360