(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Pla de Mallorca) Ruta 1400 el 10/03/2022; 14 km; +50 -50; 4,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Can Picafort, necròpolis Son Real, Cases Son Real, Refugi Son Real, Illot des Porros.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1400 cperfil1400 

FA ANYS: Can Picafort es va començar a poblar a l’any 1930.

DSC05061 Niu metralladores 40 a 50

   Començo a caminar des de Can Picafort, nucli que pertany al municipi de Santa Margalida. Estem a la badia d’Alcúdia i la història de Can Picafort comença fa poc més d'un segle enrere, quan algunes famílies acomodades de Santa Margalida van decidir construir les seves cases estiuenques en aquesta zona. Jeroni Fuster, conegut com "Picafort" era un d'aquells habitants que va començar a construir en aquesta zona de costa. Poc més endavant, seguint la vorera del mar, trobo aquesta construcció militar, pensada com a niu de metralladores, construïda l’any 1940.

DSC05062 El Ritual Joan Benassar   Al poble hi ha moltes escultures, curioses i totes del mateix estil, de caps i figures humanes. Són obra de l’escultor Joan Bennàssar. Aquest conjunt que es troba mirant el mar es conegut com El Ritual. Joan Bennàssar és un dels artistes més destacats de Mallorca. Va néixer a Pollença aquells anys una mica foscos del 1950, quan hi havia gana i ningú no gaudia de la llum o de l'aigua corrent.

DSC05065 Els argonautes

    Més endavant passo a tocar d’una placeta, amb una font, on hi ha aquest grup escultòric anomenat Els Argonautes. Suggereix un record per la mitologia grega, on els argonautes eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

DSC05066 Escars   El passeig de mar deixa a l’esquerra aquests escars antics, un dels tres que hi havia ha quasi desaparegut. Tots com un testimoni d’uns altres temps, ja que avui estan en desús. Recordem que un escar és un varador en un lloc situat a la vora del mar disposat de manera que per un pla inclinat poden llançar-se a l'aigua, o treure a terra, les barques.

DSC05068 Torre denfilaci 1941

   Seguim sempre ruta deixant el mar a l’esquerra. En aquestes platges hi ha diverses torres d’enfilació. La construcció d’aquests elements es remunta a partir de l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així doncs, el bàndol nacional impulsà la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres, coneguda com la “Línia Tamarit”, per fer front un eventual atac republicà per via marítima. En el cas d’aquests obeliscs, els responsables les van dissenyar perquè els submarins fessin pràctiques de mines i torpedes des de la badia d'Alcúdia.

DSC05070 Malva major

   Però també hi ha lloc per les flors, com aquesta malva major, malva comuna o malva de cementiri (“Malva sylvestris”) té una distribució generalment mediterrània; s'han descrit alguns casos d'espasmes musculars en animals de pastura. Una antiga creença hongaresa conta que per conèixer la fertilitat d'una dona havia de vessar la seva orina sobre una malva. Si al cap de tres dies la planta es pansia, llavors es considerava a la dona infèrtil.

DSC05084 Mirant CapFerrutx   Entrem dins de la sorra, es camina tou però també és més cansat. Al davant lluny la silueta de la serra de Cap Ferrutx. Anem per la platja de Na Patana, a uns dos quilòmetres de Can Picafort.

DSC05088 La Talaia al fons

   Al meu darrera, el turó que es veu és la Talaia Vella, que va fins a la Punta des Pinar. Aquell any 1930, que esmentaven a l’inici, faltava poc per l’aixecament, contra el Govern republicà, liderat pel general Franco el juliol del 1936. “No va trobar gaire resistència a Mallorca. Militars rebels i militants dretans de la Falange van irrompre a la Cort (ajuntament) el 19 de juliol de 1936 i van arrestar l'alcalde d'esquerres, Emili Darder (executat juntament amb altres polítics al febrer de 1937). Després van ocupar ràpidament punts estratègics de Palma pràcticament sense disparar ni un tret. Les poblacions de la Part Forana van oposar més resistència, que va ser sagnantment aixafada. A mitjan agost, Mallorca es va omplir de batallons italians i avions de guerra enviats pel dictador Benito Mussolini, aliat de Franco. L'illa es va convertir en la principal base de les operacions aèries italianes, i en van sortir els avions que van bombardejar Barcelona amb una intensitat creixent a mesura que avançava la guerra (‘lonelyplanet.es’)”.

DSC05090 Crespinell blanc

   Vaig veient moltes plantes d’ambient salí, com aquest crespinell blanc o cresp (“Sedum album”) és una espècie de planta suculenta de distribució holàrtica des del sud de Noruega i Suècia al nord d'Àfrica. He trobat a internet que el seu suc ajuda a cicatritzar les llagues, tallar les hemorràgies, refrescar les inflamacions i calmar la coïssor de les urticàries.

DSC05091 Herba de bona Achillea maritima

   I més enllà faig aquesta foto d’aquesta mata d’herba bona (“Achillea marítima”) és una planta perenne, que aconsegueix una mida de 40 cm d'alçada, aromàtica, recoberta d'un toment blanc amb vigoroses tiges ascendents, amb la base llenyosa. És usada en la medicina tradicional com a astringent i depuratiu (Però confirmeu sempre aquestes informacions amb experts).

DSC05096 Necropolis Son Real   I així arribo a la Punta dels Fenicis, on hi ha la sorprenent necròpolis de Son Real. La necròpolis de Son Real és un jaciment arqueològic d'extraordinària importància. És situada vora la mar a la possessió de Son Real, avui finca pública (i centre d'interpretació) del govern de les Illes Balears.

DSC05132 Vista aeria necrpolis   La vista aèria del jaciment es pot veure al museu que hi ha a les Cases de Son Real, on arribaré d’aquí a una estona. Aquesta necròpolis va ser construïda durant el període talaiòtic (primera edat del ferro, al voltant del s. VII aC), i es va fer servir fins al s. II aC. Va restar abandonada molts anys fins que es va promoure la seva conservació i la represa del seu estudi a partir dels anys noranta del segle XX. Actualment és un jaciment consolidat i amb bon estat de conservació.

DSC05099 Vista 1   Tinc al davant una vista general. Hi ha camins indicats i rètols informatius. La necròpolis de Son Real, coneguda popularment com la Punta dels Fenicis, és visitable; està excavada en aproximadament un 98% i restaurada en el 90%.

DSC05100 Coberta i dues sepultures

          Es pot veure aquesta sepultura que encara conserva una mica de la seva coberta; dins hi ha dos sepulcres excavats a la roca. La primera notícia que se'n té és de principis dels anys cinquanta del segle XX, quan Lluís Amorós la va donar a conèixer. En aquells anys, Bartomeu Enseñat hi va excavar una tomba mentre se'n succeïen els espolis. El catedràtic de la Universitat de Barcelona i Premi d'Honor de les Lletres catalanes, Miquel Tarradell, va ser l'encarregat d'iniciar-hi els treballs l'any següent. Les campanyes estivals, que se succeïren de manera saltejada, mentre s'excavava també la veïna necròpolis de l'illot des Porros, van durar fins a l'any 1969.

DSC05131 Imatge ideal necropolis cobertes

     Una imatge ideal de la necròpolis (també al museu que he esmentat) mostra com es podria veure en els segles originals. Respecte del món funerari de l'edat del ferro, la construcció de tombes monumentals i cambres funeràries és un fenomen que es manifesta a les Illes Balears únicament a les necròpolis de la badia d'Alcúdia de Son Real i l'illot des Porros.

DSC05103 Microtalaiots   Entre les tombes s’endevina la torreta del que es coneix com microtalaiot. Les primeres edificacions intentaven reproduir, a petita escala, els edificis més emblemàtics de les poblacions: els talaiots.

DSC05104 Tombes de guerres quadrades

     Les tombes quadrades són anomenades ‘sepultures de guerrers’. A la més destacada i treballada, pertanyent a un home adult, s’hi van descobrir les restes d’un punyal i una espasa. Damunt de l’enllosat que cobria l’enterrament, s’hi van trobar les despulles d’un gos. Es suposa que devia ser la tomba d’un cabdill.

DSC05111 Micronavetes

   Altres tombes en format arrodonit són conegudes com micronavetes. Aquest és el tipus més freqüent del cementiri i eren tombes que podien acollir d’una inhumació a cinc i s’hi solien acompanyar objectes. Provenen del segle VI aC, moment en que s’inicia l’època balear i es comencen a construir aquests tipus de tombes que recorden les navetes.

DSC05113 Botador a la Finca Publica Son Real

     S’ha de passar el botador per entrar en el terreny de la finca pública de Son Real. La finca és una possessió que s’estén al llarg de 395 hectàrees i va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l’any 2002. En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria.

DSC05119 Dunes   Deixo a la dreta una evident zona dunar. La possessió compta amb edificis de gran valor patrimonial, a més d'una extensa àrea agrícola. A part de la seva riquesa arqueològica, Son Real està molt vinculat a la Mallorca rural i és possible trobar una finca rústica o “possessió” composta per edificacions de diferents èpoques que són testimoni d’un passat no tan llunyà en el qual l’activitat econòmica girava entorn a la producció agrícola i ramadera.

DSC05122 Son Real cases

   Arribo a les cases de Son Real. Les cases que es troben a la finca van ser construïdes a l'edat mitjana, formant un conjunt tradicional d'edificacions (Can Morey, Can Peloni, Ca s'Amitger, sa Casa Nova, ...). Aquest conjunt arquitectònic comprèn cases senyorials, clastra, torres de defensa, capella, magatzems, coberts, etc. La finca es va documentar per primera vegada durant el segle XIV.

DSC05125 Capella Son Real

   Com moltes finques rurals, Son Real tenia i encara té la seva petita capella. Aquest lloc de culte històric probablement es remunta al segle XIX.

DSC05130 Museu Son Real M’entretinc una estona entrant al petit museu que hi ha i del qual obtindré un parell de fotografies de la necròpoli (les que ja he esmentat abans).

DSC05134  Refugi tornant Ruta 3

   Després ja torno enrere però per una altra ruta. Deixo a la meva dreta, quan ja soc prop de mar, el refugi de Son Real. Consta d´una sola planta, amb diverses dependències. La superfície útil del refugi és de 48 m2 i té una capacitat per a 8 persones.

DSC05140 Hipogeu ext   Ja dins la ruta paral·lela al mar, de tornada, veig aquesta cova coneguda com Hipogeu Son Real I. Aquest hipogeu (que realment és una cova artificial) té una única cambra de morfologia circular, a la qual s'hi accedeix per una entrada rectangular orientada al nord-est. L´entrada disposa d´un llindar i un petit corredor enllosat amb pedres planes, del qual es conserven les parets limítrofes, fins a un màxim de dues files. Aquesta estructura funerària no és única a la zona, ja que molt a prop hi ha restes de dues coves.

DSC05139 Hipogeu Son Real I

   Cal saltar un botador per fer la foto de l’interior. Ja que parlem de tombes i enterraments, això porta a la memòria l’article (‘ultimahora.es’), del setembre de l’any passat, que parla del tercer pla d’excavació de foses comunes; “Les polítiques de memòria democràtica són elementals, ha destacat el vicepresident, que ha reiterat el compromís del Govern per continuar amb la investigació i trobar el màxim nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista... Des d'Aranzadi (societat de les excavacions) han avançat que amb aquest nou Pla es dóna continuïtat a la feina que l'empresa realitza a les Illes des de l'any 2016 i al compromís amb les víctimes de la repressió franquista i amb la causa de la memòria històrica”.

DSC05141 Illa Porros   Vaig caminant per damunt de roques i sorra. Al mar un petit illot: l’Illa de Porros. El temporal de l'any 2001, que afectà també a la necròpolis de Son Real, destruí les cambres funeràries de l'illot des Porros.

DSC05145 Pedrera de mars

   Encara una mica més enllà, diversos indrets fets servir com a pedreres. Aquets és dels més recents. Per cert, algú pot pensar que Espanya és una democràcia curiosa ja que després de 45 anys de les primeres eleccions democràtiques, després de la mort de Franco, encara hi ha, segons diuen, moltes fosses per desenterrar de les víctimes d’aquella guerra i això és degut a que els governs no han assignat recursos per realitzar la necessària recuperació d’aquells morts oblidats.

DSC05147 Tornant   Ja falta poc per arribar al final, a Can Picafort. Durant l'època musulmana de Mallorca, Santa Margalida formava part del districte d'Algebelí, el qual amb la reconquesta catalana va ser dividit entre les parròquies de Sant Joan de Muro i de Santa Margarida de Muro.

DSC05152 El Tresor Quasi a les primeres cases hi ha aquest grup escultòric designat com “El Tresor” i amb aquesta imatge de l’artista Bennàssar acabo aquesta bonica excursió.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/can-picafort-necropolis-son-real-cases-son-real-refugi-son-real-illot-des-porros-97793099