Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Errota Berri, Sakonetako bidea, Punta Iñurritzako, Flysch Sakoneta

(In my web click on the flag above to have the translation in your Language)   (Lea Artibai) Ruta 1379 el 11/9/2021; 4,5 km; +121 -121; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament Errota Berri, Sakonetako bidea, Punta Iñurritzako, Flisch Sakoneta.   Participants: Joan B, Rosa Maria i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 cmapa1379 cperfil1379perfil 

FA ANYS: El territori va ser totalment annexionat a Castella el segle XVI.

DSC03980 Sakoneta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Des de la carretera N-634, en direcció a Itziar, hi ha un revolt des d’on surt una carretera estreta que va a la casa rural Errota Berri, hi ha un parell de llocs on aparcar abans de la casa rural, o be al costat mateix. Al costat de la casa, en una pista de terra hi ha un rètol que fa referència a Sakoneta.

DSC03982 Sender   Al costat de la pista un sender va, entre prats i bosc, en direcció nord. Un camí agradable per on s’hi veu gent que probablement van o tornen de la visita a la platja dels flysch.

DSC03987 F 3

 

 

 

 

 

 

 

     Es tracta d’un sender agradable en suau descens fins a tocar dels penya-segats del mar. Es triga només vint minuts. Hi ha un mirador en una plataforma de fusta. La mirada se’n va, a llevant, per la llarga línia de mar en un arc suau fins a Zumaia. Des de Zumaia també hi ha una ruta que permet arribar fins aquí, seguint el costat del mar; però només es pot fer en marea baixa. A la dreta tenim la Punta Iñurritzako.

DSC03986 Flysch 2   Tot aquest litoral està representat per aquesta particularitat geològica que és el flysch. Les capes verticals d'aquest espectacular fenomen geològic van servir per comprendre l'extinció dels dinosaures i avui, encara, són molts els geòlegs de tot el món que busquen en aquest gran llibre natural respostes al comportament del nostre planeta.

DSC03991 Baixant a la platja   Des del mirador, un camí baixa a la platja de Sakoneta. La vista marxa enllà seguint els solcs d’un imaginari pagès que hi ha fet passar un rasclet gegant. És una vista extraordinària. La platja de Sakoneta constitueix un dels llocs més atractius de tot el biòtop. Aquesta platja de grans dimensions està protegida per dos caps que li confereixen la forma de mitja lluna característica de les platges encaixades. L'onatge colpeja directament la base del penya-segat, soscavant-lo i produint despreniments de grans blocs de roca. Aquests blocs es converteixen a poc a poc en còdols, que s'acumulen i tornen a colpejar la seva base, augmentant el poder d'erosió de la mar. El retrocés dels penya-segats és aquí més evident que en qualsevol altre lloc, ja que als seus peus s'estén la rasa mareal més espectacular de tot el biòtop.

DSC03993 Com un camp petrificat   Els companys ja han baixat i segueixen les línies d’aquests estrats verticals, trencats per les ones del mar. El terme “flysch” va ser adoptat per Studer, el 1827, per indicar en geologia el procés d’estrats d’un geosinclinal. La paraula prové del dialecte suís de la vall de Simmenthal, on s’utilitza per referir-se als vessants que llisquen.

DSC03994 Els amics

 

 

 

 

 

 

 

   Una aturada al mig d’aquest camp llaurat petrificat. Quina imatge més curiosa. Ara estem en hora de marea baixa, però sabem que no trigarà gaire en produir-se el canvi al curiós efecte de la marea alta. El flysch és una formació d’estrats sedimentaris que és dipositen en capes primes compostes que alternen capes de roques dures (calcàries o pissarres, entre d'altres) amb altres més toves (gresos, argiles o guixos). Amb aquesta disposició de capes s’afavoreix l'erosió diferencial; les capes toves es desgasten més que les dures. L'edat d'aquestes formacions va del Cretaci inferior a l'Oligocè (fa de 145 a 39 milions d’anys).

DSC03995 Trams embassats   Alguns trams estan plens d’aigua d’un rierol que veiem que ve de l’esquerra, però probablement quan la marea va baixant, molts d’aquest estrets i llargs canals deuen quedar amb aigua fins que aquella es vagi filtrant.

mapa-pais-vasco-3

 

 

 

 

 

 

        Fa un parell de dies estàvem a Navarra (Nafarroa), però ara estem a Euskadi concretament a la província de Biscaia, en la comarca de Lea-Artibai. Sabem molt poc dels llocs per on caminem, per tant cal investigar una mica. Durant l'alta edat mitjana el territori entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Bascònia i va ser unificat sota els ducs de Bascònia durant un període. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa amb Carlemany, el territori es fragmentà. El Regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Va ser sota Sanç III el Gran que el Regne de Pamplona va assolir la màxima extensió territorial; però després de la seva mort, el 1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit i, després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el segle XII formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella (‘wikipedia’). (Aquest mapa és de ‘mapa-nom.es’)

DSC03998 Un pontet mes amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tornem a pujar, però ara seguim un sender que es veu que s’enfila cap un turonet. Un pontet de fusta ens permet passar un tall, probablement produït pel flux d’aigua que abans hem vist a la platja de flysch.

DSC03988 Damunt prats   La costa és retallada i bastant vertical, però per damunt es formen valls d’un verd intens.

DSC03989 Horts i vigilants

 

 

 

 

 

   En aquest entorn rural hi ha conreus, com aquest de panís on un estàtic espantaocells no posa atenció en la gent que passem pel camí. Per afegir una mica més d’història, diguem que el 1200, el Regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que van ser annexionats pel monarca castellà. Així, doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Posteriorment Navarra va ser annexionada al Regne de Castella, gairebé en la seva totalitat, durant els anys 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França.

DSC04000 Es veu be el plegament

 

 

 

 

   A mida que pugem, resulta més present la Punta de Sakoneta que es veu, ara, a la dreta. És evident el tipus de formació que abans hem comentat. Per perspectiva històrica diguem que avui, que és 11 de setembre, es recorda a Catalunya el desastre de l’any 1714. En el context d’una guerra entre aspirants al tron, els catalans van veure com aquell monarca absolutista, Felipe V, decretava la liquidació de les Constitucions i Institucions de govern a Catalunya. Incomplia així la seva obligació (com a Felipe IV de Catalunya) de defensar-les i respectar-les. Fins ara Catalunya reclama la seva llibertat per decidir el seu futur. Alguns reclamen el retorn dels drets i llibertats esborrades ara fa tres segles. En canvi, des d’aquell moment el català, com a idioma dels catalans, ha estat objecte de prohibicions, com altres llengües com el basc, el gallec, l’aragonès o el bable.

DSC04005 Des de dalt   Des de dalt del tot, ara la mirada se’n va a ponent. El cap i promontori que es veu al fons del tot, lluny, deu ser Lekeitio, on hi anirem demà.

DSC04009 La marea puja i cobreix   Es veu com puja la marea, els estrats van quedant sota l’aigua. Cal calcular-ho molt bé, ja que aquesta platja és molt llarga i si marxes molt lluny pots tenir dificultats per tornar ja que la marea va molt més ràpid del que sembla. En sis hores la marea puja uns 4 metres i cal tenir-ho en compte.

DSC04010 Tornant al cotxe

 

 

 

 

 

 

 

   Després tornem al cotxe i per això passem per l’agradable ombra del bosc. Per tancar el tema esmentat abans, diguem que la pressió fiscal sobre els catalans és la més alta d’Espanya i  cada any 16.000 milions que es tributen per tots els conceptes a Catalunya van a l’Estat i no tornen mai. Potser per això, últimament alguns mitjans de comunicació han parlat de l’infern fiscal de Catalunya.

DSC04012 Ondarroa

 

 

 

 

 

 

   Avui, seguim la ruta en direcció a Ondarroa, on destaca la curiosa construcció de la seva església de Santa Maria o de la Nativitat. Molts catalans se senten identificats amb l’article de Matthew Tree (“El mot just”) on es diu que hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “majoritarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder)”. Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/errota-berri-sakonetako-bidea-punta-inurritzako-flysch-sakoneta-83885060