Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Montaña Blanca

(Lanzarote) Ruta el 3/02/2019; 5 km; +260 -260; 3 hores.   Excursió organitzada a Lanzarote amb el següent itinerari: Carretera LZ-35, Montaña Blanca. Participants: Vinyet, Joan C, Carme, Joan S, Neus, Jordi i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (per dia ventós al cim).

 amapa1001  aperfil1001

 FA ANYS: L’any 1730 van començar les erupcions que van formar el terreny per on avui caminarem.

DSC00228 Inici a  Anem al nord de Puerto del Carmen, després de Tías, en poca estona. Comencem a caminar des del petit poble que duu el mateix nom que el volcà: Montaña Blanca. El punt concret per aparcar és en una esplanada que hi ha en la carretera LZ-35 entre San Bartolomé i Tías al km 3,6 (aprox).

DSC00229 La Montaa Blanca a  El con volcànic de la Montaña Blanca el tenim aquí mateix. Aquesta serà una excursió curta, però ens ofereix temps per fer altres visites de l’illa. Estem, més o menys al centre mateix.

DSC00231 San Bartolom a  Des de la segona meitat del segle XVII tota la zona central havia desenvolupat una intensa activitat agrícola. Lanzarote i Fuerteventura s’havien transformat en els centres de producció de cereals que es transportaven, en vaixell, a les altres illes. A mida que pugem, suaument, tenim la vista del poble de San Bartolomé on hi ha un magnífic museu etnogràfic, el Tanit, que anirem a visitar d’aquí a tres dies en Jordi i jo.

DSC00232 Graves en el tall del cam a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí és una pista que permet pujar en cotxe pel manteniment d’un dipòsit d’aigua que hi ha més amunt. El tall de la pista permet mostrar, a l’esquerra, les graves volcàniques.

L’any 1730 a Espanya el rei era Felipe V; fill de Louis de Bourbon va arribar a Madrid el 1701, amb només 17 anys després de rebre els consells del seu avi sobre com governar els territoris de la península i que no oblidés que era francès.

DSC00233 Poble Montaa Blanca i Guatisea a  Una foto, quan estic al dipòsit, del poble Montaña Blanca i al seu darrera el volcà Montaña Guatisea.

DSC00234 La petita esglsia a 

 

 

 

 

 

 

 

Amb el zoom puc fer aquesta imatge de la petita església. Ara la pujada ja comença a ser més forta, però sense exagerar. Notem com el vent bufa més fort, com ens va passar ahir.

A mida que pugem amunt pel vessant del volcà podem mirar, al darrera nostre, el poble de Güime (a l’est) i també les cases del poble de Montaña Blanca al nord, quasi a sota.

Per cert, una curiositat històrica del rei Felipe V l’explica l’historiador Pedro Voltes (veure a ‘wikipedia’) va destacar el deteriorament mental del rei amb els anys, amb fets que l’historiador qualifica de disbarats: dormia o vestia amb la camisa usada per la reina, caminava despullat davant d’estranys, cantava i cridava i a vegades discutia a crits amb la reina. Però la història, en general, és plena d’actituds estranyes de molts monarques.

DSC00235 Creu a la punta de lest a  Arribem dalt del primer estrep on hi ha una creu. Cal saber que el dia 1 de setembre de 1730 va començar el procés eruptiu que era comú amb les erupcions que van formar la Montaña de Fuego i el Timanfaya. Aquell procés eruptiu va seguir fins a 5 anys després. Es calcula que va cobrir amb lava i piroclasts un territori de quasi 200 km2.Com a conseqüència d’aquell fet terres molt fèrtils van resultar arrasades per la força de la natura.

DSC00236 Vista a ponent a  He llegit que el dia que el terra es va trencar i va començar a fumejar i a expulsar lava, on ara hi ha el poble de Montaña Blanca, només hi havia 14 persones que van haver de fugir corrent cap el nord mentre, quan giraven els caps, veien com la lava i el foc cremaven i sepultaven les seves cases, els magatzems i els camps. A més d’aquesta erupció, se’n va produir una altra l’any 1824 molt a prop de Timanfaya, quan tres nous volcans van entrar en activitat: el Tao, el Nuevo del Fuego i el Tinguatón. La foto és en direcció a sud-oest, precisament en la direcció del Timanfaya.

DSC00238 El vent ens tomba a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vent ens comença a sacsejar molt fort i sembla clar que serà difícil fer la volta per la cresta del cràter. Parlàvem del Timanfaya i cal explicar que el nom genèric, que avui rep el Parc Nacional, antigament només era una sèrie de muntanyes que es van originar en les erupcions del 1730 al 1736 i també el nom d’un poble que va quedar sepultat per aquest procés volcànic. Potser, diuen, que aquest nom provingui del germà i successor de Sonsamas, conegut com Tiguafaya o Timanfaya, el qual finalment va ser empresonat i mort pels primers conqueridors.

DSC00241 Crater ample i obert a  La vista sobre el cràter mostra que aquest està obert pel costat nord i dins hi queda una plana.

DSC00242 Vinyes a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem observar com pels voltants del poble hi ha unes grans extensions de vinyes i altres conreus. Durant els últims 500 anys han patit erupcions volcàniques les illes de Lanzarote, El Hierro, Tenerife i La Palma. Per cert l’illa d’El Hierro va viure la última erupció, de caràcter freomagmàtic, l’any 2011 dins del mar, al davant de la vila de La Restinga.

La successió de Felipe V va suposar una guerra a escala europea. També va suposar la caiguda de Barcelona, sota les bombes i exèrcits borbònics; després Felipe V ignorant els juraments que havia fet, va liquidar les constitucions i institucions catalanes i per tant la independència de Catalunya. I també la independència dels altres regnes; Aragó, València i Mallorca.

DSC00244 A sud oest a  Altres vistes, abans que hagi de començar a baixar pels grans cops del vent.

DSC00247 Horts baixant a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem baixant prop dels camps fins al punt on tenim els cotxes. A ponent veiem els dos volcans de la Montaña Tersa i la Montaña Bermeja, així com una gran quantitat més de cons de volcans més petits que està arrenglerats en una línia de nord-est a sud-oest. També podem gaudir a l’extrem nord-oest, ja a prop de mar, el parc nacional de Timanfaya.

DSC00249 Escultura al vent a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja dalt dels cotxes passem per la rotonda prop de Montaña Blanca on hi ha un dels monuments al vent de César Manrique. Va ser un artista i arquitecte nascut a Lanzarote que va compaginar la seva obra per a la defensa dels valors mediambientals de les Canàries, tot buscant l'harmonia entre l'art i la natura com a espai creatiu.

DSC00251 Monmento al Campesino a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més endavant trobem una altra actuació del artista, aquesta dedicada al Museu del Campesino.

Respecte de la història i parlant de Canàrias he trobat que fa un any i mig (setembre de 2017), el diputat autonòmic i president del Partido Nacionalista Canario (PNC), Juan Manuel García Ramos, va reivindicar el caràcter excepcional de Canàries com a subjecte polític dins de l’Estat, molt lluny (va dir) inclús del que representen Catalunya, Galícia o el País Basc. El PNC va assegurar que Canàries no és una nació sinó, des del punt de vista històric i geogràfic, la última colònia de l’imperi espanyol.

DSC00252 Gent imaginativa a  Finalment arribem a la visita prevista per avui a Teguise, on avui es fa el mercat setmanal.

DSC00253 Dinar a Caleta de Famara a Per acabar el matí anem a dinar a Caleta de Famara.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montana-blanca-32795262