Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ye, Monte Corona

(Lanzarote) Ruta el 02/02/2019; 5 km; +200 -200; 2,5 hores.Excursió organitzada a Lanzarote amb el següent itinerari: Ye, Hoya de la Pila, la Lomita, Monte Corona, Cueva de los Verdes, Jameos del Agua. Participants: Vinyet, Joan C, Carme, Joan S, Neus, Jordi i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil / moderada.

 amapa1000  aperfil1000

 FA ANYS:La conquesta definitiva de Lanzarote va ser el 1402 per una expedició dirigida per Jean de Bethencourt que servia a la Corona de Castella.

DSC00171 Inici a Ye a Aquesta excursió surt de més al nord d’Haría; comencem al poble de Ye, que és un nucli poblat que pertany al municipi esmentat. Comencem a caminar des del mateix poble.

DSC00174 Direccio Monte Corona a  El camí és una pista que es dirigeix en direcció sud, de cara a la fita gran i cònica que es veu uns 2 quilòmetres més enllà.

DSC00176 Vinyes a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim un camí de terra natural, ample i còmode. Anem deixant els conreus de vinyes i alguna figuera. Recordem que la conquesta de Lanzarote va començar per la costa sud i mentre Bethencourt va anar a conquerir Fuerteventura, Galdifer de la Salle es va quedar per reprimir els habitants originaris que pretenien expulsar als invasors.

DSC00178 Volc Corona a  L’encant molt particular és la imatge del con volcànic amb el seu cim de perímetre escardat i multitud de colors.

DSC00180 Torre guaita a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’esquerra del nostre camí es veu una torre de guaita que deu ser la Torrecilla de Domingo.

DSC00183 Grup a  El camí s’ha fet més dret a partir de La Lomita.

DSC00185 Arribant al crter a  Ja estem arribant al perfil del cràter.El desnivell que s’ha de fer fins al llavi superior són uns 150 metres. Ens desviem per passar pel que es coneix com el Cerro Secundario , un estrep situat a llevant del cercle superior,però el vent és molt intens. Hi ha una prealerta per fort vent a tot Canàries.

DSC00188 Crater del Corona a  El forat del cràter és profund. Les roques trencades del perfil superior de tota la volta no permeten un pas fàcil ni segur amb els cops de vent. Per prudència i seguretat, desistim de seguir pujant i fer la volta pel perfil superior ja que a mida que pugem l’exposició a la intensitat del vent és més gran.

DSC00194 Els colors de la natura volcnica a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens envolten les roques i pedres que semblen indestriables fins que hi posem atenció; aleshores es pot gaudir dels cromatismes de la natura volcànica. Aquest volcà compta amb 21.000 anys d’antiguitat. Quan va entrar en erupció va cobrir tot l’espai nord oriental de l’illa formant la plana que es veu i s’apropa al mar.

DSC00195 Ens quedem a inici de la cresta a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens arrecerem en un replà petit a la part interior del crater, però encara podem tenir vistes extenses, des d’aquí dalt, de la costa que puja des de Punta Mujeres fins a la Punta del Palo.

DSC00196 Pujant del crter a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns companys han baixat fins al fons del crater i després tornen a pujar. Venia de gust donar tota la volta circular pel perfil de la cresta totalment rodona, però no ha estat possible. Els voltants, tot i l’agresta imatge de les graves i roques volcàniques, presenten punts de verdor. Les espècies vegetals predominants són la tabaibadolça i el verode. La tabaiba dolça (“Euphorbia balsamífera”) és un arbust perenne, sovint enganxat a terra per la força del vent. És el símbol natural vegetal de l’illa de Lanzarote.

DSC00200 Un fruiter florit a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A mida que tornem, quedem envoltats dels curiosos murs de pedra en sec que protegeixen els pocs ceps de les vinyes i algun fruiter que ja comença a florir. A Lanzarote com a la resta de les illes de l’arxipèlag, si es disposa d’aigua, es pot plantar en qualsevol època de l’any, especialment a l’hivern (hivern de la península, ja que aquí quasi sempre és primavera).

Ens tornem a dirigir cap a Ye, amb les seves poques però boniques cases. En l’àrea de protecció d’aquest territori es troben Els Jameos del Agua, La Cueva de los Verdes i la Cova de los Siete Lagos.

DSC00199 Esglsia de Ye a  Anem buscant algun camí que, de tornada, ens apropi a l’església que es veu prop de la carretera de Ye. Calanar molt en compte de no trencar o fer malbé cap pedra dels murets ni cap branca dels ceps que aquí són tractats amb tanta estimació.

DSC00202 Esglsia a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La parròquia de Sant Francesc Xavier, del poble de Ye, es va crear el 1936 i es van començar les obres per construir l’ermita, però van quedar aturades. El 1950 s’hi van tornar a posar, amb l’ajut de la gent del poble, però no va resistir els temporals i es va ensorrar. Finalment l’ajuntament d’Haría la va acabar el 1984, tal com ara la veiem.L’església és molt bonica amb la seva façana blanca i estil propi de les illes. Les palmeres del davant ofereixen una imatge força agradable.

DSC00206 Mirador del Rio a  L’excursió ha acabat a l’aparcament on havíem deixat el cotxe. Ara optem per fer dues coses: primer pujar al Mirador del Rio, que està aquí a prop de Ye; i després visitar el resultat de l’erupció del volcà Corona: la Cueva de los Verdes i los Jameos del Agua.

DSC00207 Vista Rio i La Graciosa a  Amb el cotxe hem arribat al Mirador del Rio, una de les creacions característiques de César Manrique. Des del gran finestral interior hi ha una extraordinària vista del “Rio”, és a dir el braç de mar que hi ha entre Lanzarote i l’illa de La Graciosa.

DSC00209 Malpas de la Corona a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una bona estona després, amb el cotxe estem uns 15 minuts per arribar a l’entrada de la Cueva de los Verdes, però per arribar-hi cal travessar el terrenys rocós i ple de diverses varietats de ‘tabaibas’ i de ‘verodes’. El verode (“Kleinianeriifolia”) és un arbust endèmic de les Illes Canàries. Pel seu aspecte recorda una mica, al marge de la seva petita dimensió, l’històric i magnífic drago. El nom de ‘verode’ es creu que prové del berber prehispànic de Canàries. Les branques carnoses i gruixudes permeten acumular aigua i suportar els mesos de sequera. Aquest és el territori conegut com Malpaís de la Corona. Un ‘malpaís’ és el territori que per la seva composició no resulta aprofitable per conreu.

DSC00210 Cueva de los Verdes a  A la cova s’hi accedeix en visita guiada i pensada per grups de 50 persones. El volcà Corona va crearuns túnels de lava subterranis que formen part de les coves esmentades. Aquesta canal o tub subterrani té més de 6 quilòmetres i va fins al mar, endinsant-s’hi un altre quilòmetre i mig; aquest és conegut com Túnel de l’Atlàntida.

DSC00214 Canal de lava a  És espectacular passar per dins d’aquests enormes tubs interiors que van estar formats per la lava rogent que hi passava fins a mar, mentre la lava superficial es refredava abans i quedava com una closca, la closca de l’ou.

DSC00221 Grans canals a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algun racó deixa els visitants impressionats per la seva bellesa brutal. Recordem que aquell any 1402 la ‘Corona’ de Castella no era una entitat única, estava formada pel regne de Lleó (que integrava Galícia) i el regne de Castella. Tampoc era una unió de pobles, bàsicament el vincle era el fet de compartir un mateix monarca, en aquell moment Enrique III ‘El Doliente’.

Aquells temps a Navarra el monarca era Carlos III, el qual havia aconseguit que l’anterior rei de Castella, Juan I, li retornés els territoris que havia ocupat anteriorment. Dins de la ‘Corona catalano aragonesa’, que estava formada pels estats o regnes o nacions d’Aragó, Catalunya i València, el sobirà compartit era Joan I ‘El Caçador’, successor de Pere III ‘El Cerimoniós’ i Leonor de Sicília. Eren magnífics temps en que cada terra (nació o estat o regne) es gestionava amb les seves pròpies constitucions i institucions, amb independència de les altres.

DSC00222 Los Jameos del Agua a 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De de la Cova, ens desplacem 5 minuts amb el cotxe fins a l’aparcament deJameos del Agua. Els ’Jameos’ és el primer Centre d’Art i Cultura creat per Cèsar Manrique i per molta gent representa el paradigma del seu ideari estètic que aplega l’harmonia entre la natura i la creació artística.

Per concloure els comentaris de base històrica, diguem que Catalunya va disposar d’institucions i constitucions independents fins, com ja se sap, el segle XVIII.

DSC00223 Interior a  L’interior és molt tranquil, tot i que s’hi ha muntat un restaurant en un extrem i un bar a l’altra. Potser la sensació d’estar en una mena de catedral del déu Vulcano i la música suau i relaxant mantenen els visitants en una espècie de respecte reverencial.

DS detall cranc 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Costa molt veure els crancs albins cecs (‘MunidpsisPolimorpha’), una espècie endèmica de l’illa. De moment només són uns petits punts brillants sota l’aigua, fins que en alguna fotografia (sense flaix) es possible captar-ne un. Aquí acabem l’excursió (més la visita cultural) d’avui. Val a dir que la tercera gran cova del Corona és la Cova de los Siete Lagos, que només es visita pels espeleòlegs.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ye-monte-corona-32795153