(Gran Canaria) Ruta el mes de febrer de 2016; 12 km; +330 -830; 5 hores. Quarta excursió organitzada amb el següent itinerari: Degollada de la Goleta, Roque Nublo, Degollada de la Hoya Vieja, El Aserrador, Cruz de Timagada, Tejeda. Participants: 14 membres i Paco, el guia. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan el 1402 comença la conquesta de Canàries, a la península hi havia els següents estats: Navarra, Castella, Lleó, Catalunya, Aragó i València.
Al matí, a Tejeda, tenim una bona vista del nostre objectiu d’avui: el Roque Nublo. Per situar-nos cal explicar que la conquesta de Canàries es va portar a terme en dues fases: la conquesta senyorial i la “realenga”. La primera va ser realitzada per la noblesa sense la participació directa de la corona i es va produir entre els anys 1402 i 1405. Va afectar a les illes de Lanzarote, El Hierro i Fuerteventura i tenia per objectiu enriquir els nobles castellans, amb la única condició de declarar-se vassalls del rei, tant ells com els territoris conquerits.
Amb el bus hem anat fins a la Degollada de la Goleta, on comencem a pujar. La segona fase va ser la “realenga” el que vol dir que estava propiciada i dirigida directament per la corona de Castella, que van ser qui van armar la tropa i finançar l’operació. Va afectar a Tenerife i Gran Canaria i es va realitzar entre el 1478 i el 1496.
Pel camí de pujada es veuen perfectament les tres grans roques: el Fraile, la Rana i el Roque Nublo. La nostra situació, avui, és al centre geogràfic de l’illa, al Parc Rural del Nublo, pertanyent al municipi de Tejeda.
Pel camí, entre algunes capes de neu, tenim un roque: La Cabeza.
No hi ha massa pujada i després d’unes llaçades més, arribarem a la plataforma rocosa de dalt del tot. Ens trobem en un terreny més sec perquè no hi arriba la influència dels alisis. Per tant ens envolta un territori mineral, petri, de colors contrastats. El cant de les mallerengues i dels canaris, ens acompanyen una bona estona.
Una mirada enrere i, al costat esquerra d’aquesta gran roca foradada hi ha el Fraile, que sembla portar un sac a l’esquena.
Tenim ja la vista magnífica del Roque Nublo i la Rana al seu costat. La Rana és una gran roca que es va trencar, el seu moment, del bloc que formava amb el Nublo, tal com podrem comprovar més endavant quan estarem baixant. El Roque Nublo és un indret fonamental de l’illa, el lloc considerat sagrat pels canaris originaris, un bloc monolític de basalt que resisteix, sense contemplacions, qualsevol tipus d’erosió, amb els seus 80 metres sobre la base i situat a 1813 metres sobre el nivell del mar, una altura només superada pel Pico de las Nieves, de 1949 metres.
Des d’aquí dalt també tenim una bonica vista del Teide, que no podem evitar fotografiar.
Hem començat a baixar en direcció a ponent i des de las Hoyetas del Nublo (hem fet uns 3 quilòmetres des que hem començat) podem veure com la Rana s’uneix perfectament amb el Nublo.
Anem seguint avall. No gaire lluny, hi ha el Pico de las Nieves, el cim més alt de Gran Canaria, amb 1949 metres, corona l’altiplà meridional i la cara sud està retallada en abruptes i verticals parets, en el que es coneix com la Depressió Tirajana. Tots els materials que formen la muntanya tenen una antiguitat d’uns tres milions d’anys, en el que va ser la Segona Sèrie Volcànica i que va suposar el col·lapse d’un antic estratovolcà.
Una bona estona després arribem a la Cruz del Carpio. Com a informació afegida diguem que un estratovolcà és un tipus de volcà cònic de gran altura i que presenta periòdiques erupcions de caràcter explosiu. Normalment superen els 2500 metres d’altitud i estan formats per diverses capes de lava endurida, provinent de les diverses fases eruptives. Els vulcanòlegs expliquen que la font de magma es pot classificar com àcida amb presència de riolita, dacita i andesita, el propi pes dels materials acumulats pot provocar el seu col·lapse posterior. Imagino que aquest devia ser el cas del volcà col·lapsat a l’illa d’El Hierro i que va formar la badia de El Golfo.
Tenim la possibilitat de veure el Roque Bentayga, al qual donarem la volta per llevant.
A la Cruz de Timagada trobem aquest curiós exemple del que es coneix com a “descansadero”. Portem ja uns 8 quilòmetres caminant. La taula del davant explica l’idea del descans especialment en els casos del transport dels taüts dels morts. Quan es transportaven els morts des de qualsevol dels habitatges escampats per la muntanya cap al cementiri del poble, calia aturar-se a descansar i aquest element dant la creu de terme podia fer les funcions de repòs. Això em recorda que a la població de Frontera, a El Hierro, vam anar a veure la Casa de la Caja, una cova al costat d’una petita ermita, on hi havia un taüt de fusta vell i ple de pols. Aquell taüt era el que es feia servir, antigament, per portar el difunt de casa seva a l’església i després al cementiri. Però, un cop fet el trasllat, l’enterrament es feia amb un llençol i es recuperava el taüt per al proper enterrament. Això era conseqüència de la falta d’arbres per fer fusta i per tant es tractava d’un taüt recuperable o reutilitzable.
Finalment arribem a l’entrada del poble de Tejeda. Els estats o regnes a la península, aquell 1402 a l’inici de la conquesta de les Canàries, estaven regits per diferents sobirans. Navarra per Carlos III el Noble; Catalunya i Aragó per Joan I el Caçador; Castella i Lleó per Enrique III. En el cas de Catalunya i Aragó (i també València i Mallorca), eren entitats jurídiques independents, amb les seves Corts generals i Constitucions. El sobirà ho era per titularitat dels diversos títols, però no pel fet de ser una sola unitat política.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12406177