Tram Roncesvalles a Burgos

Un viatge de quasi 800 km comença amb la primera passa. Estic a Zubiri, en el perfecte alberg de la Maria Lizarraga, el Zaldico.El Camí ha començat a Roncesvalles, un camí desitjat des de fa anys. Endavant!

Etapa 1: Roncesvalles a Zubiri

NOTA: L'any 2013 torno a fer 6 etapes. Aquest cop amb gps. Els tracks estan a:

Roncesvalles a Zubiri: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444261 ; Zubiri a Pamplona: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444272; Pamplona a Puente La Reina: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444273; Puente La Reina a Estella: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444275; Estella a Torres del Rio: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444278; Torres del Rio a Logroño: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4444280.

He caminat, calculo, uns 60.000 passos (uns 22 quilòmetres), per tant ja falta menys per fer els més de 2.000.000 que hauré fer. Aquest resum, després d’haver penjat les etapes pel camí, l’he acabat de treballar en arribar a casa a partir del 21 de juny.

P1120387

Tot just he començat i trobo que hi ha força gent. A Roncesvalles hi havia unes 400 persones, al gran i nou alberg que hi ha. Al vespre fan la missa del pelegrí. Hi vaig anar. Estava plena. El capellà, va dir els llocs d’origen dels pelegrins: quasi va parlar de tot el món. Es tracta d’una cerimònia especial, ja que el capellà va explicant el significat dels diversos moments de l’acte religiós, dedicats als assistents no catòlics. Al final, també, demana que tothom s’apropi a l’altar, al davant, per tal d’impartir la benedicció al pelegrí, per la qual cosa utilitza, diu, una fórmula del segle XI. En fi, força interessant.

Feia anys que ja m’havia fet l’idea de fer el camí francès des de Roncesvalles. Al llarg dels anys n’he fet uns quants de camins, però quasi sempre dins de Galícia. El 1999 des de Cebreiro fins a Santiago (uns 150 qm). L’any 2001 el Portuguès, des de Valença do Minho fins a Santiago (uns 120 qm). El 2003, el Mossàrab, des d’A Gudiña fins a Santiago i fins a Fisterra (uns 290 qm). Finalment el 2004, el Camí del Nord de l’Interior, des d’Oviedo fins a Santiago (306 qm). Tot plegat, doncs per dins de Galícia he acumulat uns 866 quilòmetres.

Però sempre que he acabat un d’aquests camins (entre 8 i 13 dies), m’ha quedat el cuc de seguir caminant. Per tant, sempre havia pensat fer-lo sencer, per poder estar un mes seguit caminant. És clar, quan pogués. Ara, ho he pogut començar. Aquest cop, després de molts anys condicionat inevitablement per les responsabilitats professionals o de la feina, he pogut dir: “me’n vaig i ja tornaré!”… Això és el que s’assembla més a la llibertat. Però cal molts anys per arribar a poder dir el que acabo de dir. No és gratis i suposa un esforç d’anys. Per això mateix té gran valor, ja que com tots sabem el que ens ve donat amb facilitat, no ho valorem igual.

P1120400 Esgl Santiago  

M’he trobat gent de molts llocs: Suissa, França, Anglaterra, Brasil, Corea… Ahir la visita a Roncesvalles va ser força interessant. Si aneu a Roncesvalles, potser interessant que feu la visita guiada del museu, la capella de Santiago i el Silo. A la capella hi podreu veure una còpia del Santiago Beltza (“Negro”) i al Silo, la cripta ossera, amb tot de calaveres.

P1120409

L’altra cosa interessant és l’escultura gòtica de Sancho VII El Fuerte, un home de més de dos metres d’altura, que té les dues cames creuades.Sancho VII va ser rei de Navarra el 1194. Època en que el sobirà de Catalunya era Pere II, el de Castella era Alfonso VIII i el de Lleó Alfonso IX. Els regnes hispànics s'anaven formant, amb les seves diferentes característiques.

 Val a dir que hi ha gent que, ara, comença a caminar a Saint Jean Pied de Port, però aquesta opció, com a primera etapa, és molt dura ja que suposa superar un desnivell de +1300. Jo la vaig fer fa uns anys i per això començo a Roncesvalles.

P1120428 Inici al bosc fosc

Aquesta és una etapa que comença amb força bosc. Avui, m’he llevat a les 5:30 i abans de sortir he estat parlant amb un hospitaler holandès. Per cert,ahir vaig estar parlant amb un noi sevillà, acompanyat d’una mexicana, que havien sortit de Paris i porten ja més de 1.000 quilòmetres. Però en la caminada d’avui, encara m’he trobat amb dos suissos que van sortir de Lausana i ja porten 8 setmanes. Això és la ONU!

P1120440En aquesta etapa es va baixant cap a Espinal, passant per Burguete, a través d’un perfil planer i per trams de bosc força bonics. Per cert la imatge d’Espinal, a mida que si arriba és força bonica.

 Després el camí fa pujar a Mezkiritz i una mica més endavant es baixa a Bizkarreta i Lintzoain, des d’on s’ataca el port d’Erro. La baixada que ve després és més dreta i permet arribar al poble de Zubiri, que és el meu final d’etapa i on he reservat una plaça a un alberg privat, ja que no tenia clar com aniria el tema. Aprofito per dir que arribo força aviat i que no hauria calgut fer cap reserva. De fet, en la majoria dels llocs no caldria, ja que arribant entre les 12 i les 13, sempre hi ha lloc, tal com aniré comprovant.

P1120451 Pont de la Rbia

A l’entrada de Zubiri es passa per sobre del pont de la Rabia, medieval i sota el qual s’obligava a passar els gossos, ja que es creia que així quedaven lliurats d’aquesta malaltia.

P1120452 Zubiri

 

En aquest resum del viatge vaig posant algunes poques fotografies, perquè el lector se’n faci una idea, com aquesta de Zubiri. També explicaré algunes coses del Camí, però tampoc no gaire, ja que les guies donen una informació molt precisa i no és el meu objectiu substituir-les en aquest document.

Durant aquesta primera etapa he fet 22 quilòmetres.

Etapa2: Zubiri a Cizur Menor

Zubiri a Cizur Menor (26 qm.) Surto al matí i vaig passant per pobles com Larrasoaña (a 6 qm de Zubiri), Arre ( a 12 qm. de l’anterior) Pamplona (3 qm. més endavant) i així arribaré a Cizur Menor(5 qm. després). Tot plegat uns 26 quilòmetres i unes 6 1/2 hores caminant.

Per començar, he tornat enrere per passar pel pont de la Rabia. He començat al costat de dos pelegrins, un de Badalona, que acabarà la caminada a Logroño i tornarà a començar l’octubre amb tres companys més, i un altre de Nájera, que acabarà a casa seva. L’un marxa aviat perquè necessita anar ràpid i el segon una estona després i no el torno a trobar en tot el camí, encara que el veuré passar quan m’estigui aturat menjant una mica, abans d’entrar a Pamplona.

P1120466 Primera creu a Rosanna di Verona 

Vaig fent foto , com aquesta d’una creu dedicada a una pelegrina (la Rosanna de Verona). Durant el Camí se’n veuen moltes de creus i recordatoris de pelegrins que s’han quedat sense arribar a Santiago per causa de mort. A Larrasoaña, hi entro un moment per fer la fotografia de l’església de Sant Nicolàs, un cop he creuat el riu Arga, pel pont conegut com dels Bandits. Més endavant, hi ha un moment, a lloc de Zabaldika, en que hi ha dues alternatives. Jo opto per la que puja amunt cap a una església. L’altre se’n va avall per seguir la ruta fluvial del riu.

P1120468 St Esteve de Zabaldika 

Dalt de la pujada hi ha l’església de Sant Esteve, oberta. Una senyora, m’explica que és una monja jubilada (no sabia que les monges es jubilaven). Es tracta d’un temple romànic molt ben conservat. La monja m’explica que el camí passa per aquí, però que els governants han canviat la senyalització per tal de promocionar el camí fluvial. Diu que està aquí des de les 8 del matí i que ara jo soc el segon que hi passa, que puc pujar dalt de la torre del campanar i també que puc tocar “dos cops” la campana de l’esquerra, concreta. Diu que així potser vindran més pelegrins. Entro i després de fer unes quantes fotos, pujo dalt i ho faig.

A l’entrada hi ha un crist crucificat, que es presenta als pelegrins, i on hi ha un grapat de papers amb demandes d’uns i altres. L’altre cosa interessant és el retaule. La música sacra que tenen posada, ajuda a sentir-se bé.

Abans d’entrar a Pamplona, hi ha diversos barris (poblets). M’aturo en un d’ells, Burlada,  i en un bar demano un plat de “xistorra” amb un parell d’ous ferrats. Són dos quarts de dotze, tinc gana. Em funciona molt bé i m’estic una bona estona xerrant amb un noi i amb la mestressa del bar, tot parlant dels Alps (als quals ell hi va sovint) i del Nepal, on la senyora hi ha volgut anar.    Després es passa pel pont de la Magdalena.

P1120489 Pamplona

A Pamplona es passa força bé. Els senyals són molt evidents, en unes plaques de ferro al terra, posades cada sis metres. No té pèrdua. Així surto de la ciutat i en una hora i mitja o una mica més arribo a Cizur sense trobar quasi ningú caminant. La veritat és que s’ha fet una mica pesat passar i sortir de la ciutat: això serà una constant en cada una de les grans ciutats.      

El primer sobirà reconegut de Navarra va ser l'any 800, Iñigo Arista, parent del cabdill Musa Ben Musa. Va sorgir en el procès de deslliurar-se el poder franc. En aquell segle IX ja existía el regne d'Astúries (es calcula des del 718, el més antic de la península). Seguidament es va formar ja l'origen de Catalunya, el 874, amb Guifré el Pilós. Lleó va esperar fins el 910, amb Fruela. Castella va esperar encara fins a mitjans del segle X, amb el comte Fernán González.

P1120495 

A Cizur Menor vaig a l’alberg Roncal, en un edifici de considerable estampa, on hi ha la Maribel, a la qual va trucar ahir la Maria per demanar-li que em tingués en compte ja que sembla que no reserven (tot i que això és el que jo havia vist per internet).

Dinar, rentar roba, descansar i a veure demà fins on arribo: probablement a Puente la Reina.

Avui 26 qm. Porto acumulats 48.

Etapa 3: Cizur Menor a Puente la Reina

P1120501 ET 3 Cam de matinada

A les sis, amb una mica de claror d’alba, surto de Cizur Menor. Passaré per Zariquiegui (a 8,5 qm.), Uterga (a 5 més), Muruzábal (3 més endavant), Obanos (a uns altres 2,5) i finalment arribaré a Puente La Reina. Tot plegat, hauré fet una etapa de 22 quilòmetres.

Tot el dia ha estat molt tapat, tant que quasi semblava just claror de matinada. És la tercera etapa. Diuen que molta gent es pregunta, a la tercera etapa ¿què faig aquí? Què busco? Tots els autors de llibres sobre el Camí, es pregunten ¿perquè es fa el Camí? Per a quina raó algú pren una bicicleta a Le Puy i segueix, durant molts més de mil quilòmetres, la ruta que va seguir, l’any 950, Gotescalco, el bisbe d’aquella ciutat de l’Alt Loira? Gotescalco no va viatjar sol, ho va fer voltat d’altres membres del clergat, trobadors, ajudants, assistents i altres servidors. Ara, en canvi és possible veure molta gent que fa sol el camí. Per què?

Luis Carandell (Ultreia, Edic El País) Pragmàtic l’autor diu “Estava jo a Somport, no era pelegrí, sinó viatger. No pensava guanyar cap jubileu o indulgencia per molt necessaris que em fossin… ni els podia guanyar ja que estan exclusivament reservats als pelegrins…”.

Mariano Fernández (Un viaje mágico por el Camino de Santiago, EDAF) sembla fer-lo per copsar la visió màgica i simbòlica que presenta una ruta que fou seguida molt abans que existís el cristianisme, segons explica.

Cees Nooteboom (El desvío a Santiago, Siruela) Diu just al principi del llibre: “No es pot demostrar, però ho crec: en alguns llocs del món la teva arribada o sortida s’eixamplen d’una manera misteriosa per les emocions de tots aquells que han sortit o arribat abans que tu”.

Julio Pelayo (De Roncesvalles a Santiago, Biblioteca Nueva) diu en el pròleg que el va començar per curiositat i sol, i que el va acabar a Compostela dominat pel que havia viscut, acompanyat d’amics entranyables, uns presents i uns altres en el record.

Miguel G. Aracil (Guia Mágica del Camino de Santiago, Ediciones Índigo) diu que després de l’intent frustrat de 1978, deu anys després “i amb una mentalitat completament diferent i davant d’un canvi radical d’idees religioses, decideixo peregrinar en busca de la meva pau interior…” I l’autor afegeix: “No és tal cosa. Es tracta d’un viatge civilitzador i que no té perquè resumir-se en penitència”.

Gregorio Morán (Nunca llegaré a Santiago, Anaya) L’autor, entre crític i críptic, i a cops una mica escatològic, diu al pròleg el següent: “proposar-se fer el Camí de Santiago no sent agnòstic, sinó ateu, és una experiència que a més d’un li pot semblar malèfica”.

Juan-Claude Bourlès (El gran camí de Compostel·la, Edic Proa) Diu que entre Burguete i Zubiri, els filma un equip de televisió francesa: “Per què aneu a Santiago de Compostel·la”, Vés a saber!”

Per què el faig jo? Segur al final ho sabré.

De moment el que puc explicar d’aquesta etapa, que ja acumula 70 quilòmetres, és que he deixat, a Cizur, l’església de Sant Miquel, coneguda com Los Sanjuanistas i que actualment és un alberg del Temple. No veig ningú davant meu, em sembla que soc el primer. Fins d’aquí a una estona no em començarà a passar algú, dels que més corren. Començo a passar per extensos camps de blat i d’ordi i observo com les merles, al voltant del camí, fugen quan en veuen arribar. N’hi ha moltes.

A les 08:10 arribo a Zariquiegui, on es presenta la quadrada església de Sant Andreu, de marcat caràcter romànic. Més endavant, seguint sempre els senyals perfectament clars, arribo a la font de Gambellacos, també coneguda com de La Reniega. La llegenda explica que un pelegrí assedegat, va ser temptat pel dimoni: “Si vols aigua, has de renegar de Déu”. El pelegrí no ho va fer i quan el dimoni, cansat, se’n va anar, va sorgir miraculosament la font que encara raja en aquest indret.

P1120510 Alto del Perdn

He anat pujant una bona estona, a poc a poc, potser uns 400 metres. Ja es veu el Puerto del Perdón, on hi arribo quan són les 9 en punt. Uns italians, pare i fill, em fan una foto i jo els hi faig una altra. L’escultura de xapa de l’artista Vicente Galbete, que fa referència a una caravana de pelegrins que representen diverses èpoques històriques del Camí, és un lloc per la fotografia, encara que avui la llum és molt apagada. A partir d’aquest punt ja comença la baixada, sempre per una pista de pedres soltes i incòmodes, d’aquesta serra de format geològic de còdols, evidentment d’origen sedimentari.

P1120519 Obanos Esgl S Juan Bautista  

 

A Uterga arribo a les 10 del matí. A Muruzabal, a les 10:45, on faig una fotografia a l’església de Sant Esteve, d’un estil que va en transició del gòtic al barroc. El camí continua avall, entre els eterns camps de cereal, cap a Obanos, on, entre una munió de nens, comprovo que l’església de Sant Joan Baptista està tancada, com ho va estar els altres dos cops, anys enrere, quan hi vaig venir. A la sortida del poble, hi ha una obra en ferro, que representa la unió dels dos camins: el francès i l’aragonès.

P1120529 Cristo renano

Finalment, he de dir que són quasi les dotze quan arribo a Puente la Reina. Just al principi, hi ha el convent dels Padres Reparadores, que tenen un alberg i una desena de pelegrins esperant. Trobo el senyor de Nàjera, que vaig conèixer el primer dia i xerrant se’m fan els vint minuts fins que obren la porta.

P1120544  

Dutxa, anar a dinar i després de donar una volta per fer unes quantes fotografies, començo a escriure aquest curt resum del dia, que més endavant hauré de millorar, afegint-hi fotografies i potser polint una mica el text.

 Etapa 4: Puente la Reina a Lizarra (Estella)

P1120549 Puri i Victor de Baiona a Montes hacia Maeru  

La etapa d’avui ha començat a les 06:00. A l’alberg, per cert molt bé, ja m’he adonat que plovia. Quan he sortit, ja havia parat, però estava tot mullat. He anat a esmorzar una mica a una cafeteria que obren a les 06:30. Perfecte! per començar.

Avui passem per Mañeru (a 5 qm.), Cirauqui ( 3 qm. després) i finalment arribarem a Lizarra (Estella) un cop haurem caminat 22 quilòmetres en total. Això vol dir que he acumulat 92 quilòmetres.

De moment, el pas pel sobre del pont és molt agradable, és com el pas d’un estat de la vida a un altre de felicitat, al menys aquest és l’aspecte emocional que volen interpretar els que hi troben moments màgics al Camí.

En un costat del pont hi ha una fornícula, on hi havia la imatge de la Virgen del Puente, de la qual hi ha una llegenda. Es diu que hi havia un ocell, que anomenaven Txori, que apareixia no se sap ben bé d’on i es posava a netejar amb el pic i les ales la imatge de la verge. Diuen que l’aparició d’aquest ocell causava admiració i també por, ja que la seva aparició acostumava a ser premonitòria de desgràcies.

Per cert, a l’església de Santiago, al carrer Major, que del primitiu temple romànic només conserva els murs i dos portals, hi ha una imatge de Santiago que es coneguda com “Santiyako Beltza”. “Beltza”, vol dir Negre i rep aquest nom com a conseqüència del color fosc de la seva cara. Però ara, ja li han rentat la cara i ja és blanc.

P1120554 Cirauqui

Passo per Mañeru i com que ja enfilo cap a Cirauqui, això em fa recordar que de Cirauqui he llegit que va conservar l’euskera fins el segle XIX i que va ser un dels llocs de manteniment de la llengua al sud, juntament amb Artajona, Ujué, Oteiza i Puente La Reina. D’aquí que el nom també ho és (originalment Zirauki) i de fet els camins que van Zirauki des de Villatuerta, Oteiza o Guesálaz, es diuen “ziraukibidea” (camí de Zirauki). Ara bé, no queda clar l’origen etimològicament del nom. Es veu que alguns han volgut trobar relació amb la paraula basca “ziraun”, que sembla que fa referència a una serp inofensiva i cega (de nom científic anguis fragilis) però no està clar.

P1120562 Pont rom a Cirauqui

Passat Cirauqui cal passar pel pont romà quan comença a ploure una mica i tenim a sobre un cel negre que espanta. Entre Mañeru i Cirauqui sempre hi havia problemes amb els límits de demarcació. Un dia van decidir resoldre per sempre el problema i les protagonistes de la solució foren dues velles, una de cada poble. Es tractava d’omplir dues grans gerres de vi. La que acabés primer, decidiria els límits. Ara bé, com que cada poble omplia la gerra per la vella de l’altre, la llegenda diu que els de Mañeru, van posar una rata morta, dins la gerra de fang que havia de beure la vella de Cirauqui. Però va resultar la va ser aquesta la que va anar més ràpid. Al final li van preguntar si havia notat alguna cosa i ella va dir: per la meitat de la gerra vaig notar una mosca pel coll, però tot seguit se’n va anar avall.

P1120566 Tempesta abans de Villatuerta  

Pel camí encara em trobo amb la Pia, una noia danesa i més endavant una altra de Corea. Més endavant m’aturo amb uns companys (el Carles de Badalona i el Cèsar d’Alacant) per fer una xistorra a l’alberg de Lorca. Quan ens posem en marxa, aviat comença a tronar de cop i es posa a ploure molt fort, el que ens fa començar a córrer cap a un Celler de vi, on hi veiem una gran marquesina que ens haurà de protegir durant la tempesta.

P1120574 Estella Lizarra amb pluja

A la una arribem a Lizarra (Estella) i entrem a l’alberg municipal. Molt ben arreglat i amb lavabos i dutxes ben nous i suficients per a la gent que som a cada habitació. Molt bé (5€). M’afegeixo amb un grup a dinar a un restaurant, on dinem força bé el menú del pelegrí. Després de descansar una estona, surto i me’n vaig a donar una volta pel poble, ja que no plou gaire i demà ja veuré si vaig fins a Los Arcos o què.

Etapa 5: Estella (Lizarra) a Torres del Rio

L’etapa d’avui ha estat llarga. De 29 quilòmetres i unes 7 hores de caminar. Ens ha plogut tota l’estona, però paciència. El Camí també és aprendre paciència.

Veig que hi ha gent que fa el camí corrent, molt ràpid. En bicicleta, perquè així poden fer 100 quilòmetres (o més) al dia i en una setmana l’han fet tot: han arribat a Santiago de Compostel·la. Altres, segueixen ritme de marxa. La velocitat del dia a dia no se l’han pogut treure de sobre. Tenen clar que cal sortir d’un lloc i arribar a un altre, determinat inicialment. He de dir, però, que els que em passen en bicicleta, ho fan en compte. Són respectuosos. Això no sempre passa per les pistes i camins de muntanya de la nostra terra, on hi ha cops que corres el perill que t’atropellin.

Jo també ho havia fet això, però ara, personalment, he de dir que em sembla un error. Per quants llocs he passat! i després ni sabia què hi havia a dreta i esquerra del sender!  Penso, ara, que si es tracta de caminar i no saber què hi ha (i per què) a dreta i esquerra, és el mateix que anar a donar voltes pels carrers del costat de casa. Aleshores, doncs, ja no cal anar tant lluny. Cadascú que s’ho miri com vulgui. Que tothom es faci l’idea que cregui més adequada, però per a mi (la meva idea personal), el que compta no és el destí o l’objectiu. El que compta és “el Camí” i per gaudir d’aquest camí cal temps per observar, per mirar, per aturar-se a parlar amb un pagès o un vell que s’està assegut a la porta de casa seva, en un petit poblet.

Recordo que un dia, un conegut em deia que amb dos companys havien pujat i baixat en un dia el Canigó. Això volia dir fer 1.800 metres d’ascens i altres tants de descens en una jornada. Bé, cal acceptar que hi ha interessos per a tot, però jo li vaig preguntar algunes coses del que havia vist o del que sabia de la muntanya. En aquell cas, poca cosa recordava o sabia. Doncs bé, per a mi no té interès anar corrent i no saber què significa el Canigó, el seu simbolisme, que està situat entre el Vallespir i el Conflent. No en sabia res de la importància històrica del Rosselló, ni del monestir de Sant Martí del Canigó, ni del comte Guifré II de Cerdanya. Certament, són formes de diferents de fer activitat. Jo ara, estic gaudint de caminar, però especialment del Camí.

 

P1120577 ET 5 Vista monestir IratxeP1120579

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Poca estona després de sortir ja topem amb les vistes del gran monestir d’Iratxe i també, una mica abans, amb el celler del mateix nom, productors de vi i que tenen, a la porta, dues aixetes: una que dóna aigua i l’altre que dóna vi. Nosaltres, els que passem tan aviat no el podem tastar el vi, ja que l’aixeta no raja fins a les 9, que jo suposo que és l’hora que ja hi ha els de les oficines i que poden controlar que no s’hi presenti ningú amb un camió!

 

P1120583 Jo davant la fuente de los moros

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel camí passem pel davant de la coneguda com a Fuente de los Moros, mentre plovisqueja. Seguim.

 

He arribat a Los Arcos a les 12:00, amb dos companys de caminada: el Carlos i el Cèsar, amb qui he compartit bona part del trajecte, però ens hem separat aquí. Jo he pensat que m’aniria millor seguir endavant, i així ho faig. Al final arribo a Torres del Rio, prou cansat, a les 14:00. Vaig a l’Alberg Mariela (7€), en dutxo i després vaig a dinar al restaurant que hi ha una mica abans. Dino molt bé, amb el matrimoni de Vigo i un noi de Madrid. Després me’n vaig a descansar.

 

P1120589 Esgl Santo Sepulcro  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A les cinc surto a donar una volta. Fa un aire humit i gelat. Visito una de les mostres més extraordinàries del romànic del Camí, junt amb Eunate: l’església del Sant Sepulcre de Torres del Rio (gaudireu, quan us pugui penjar les fotos). Pertanyia al Sant Sepulcre hierosolimità de Jerusalem. És de planta octogonal, però rematada per una cúpula i una llanterna. El mestre que la va dissenyar i els escultors que la van ornamentar eren mudèjars al servei de clientes cristians. El seu disseny procedia de Còrdova i, diuen, hi ha alguna cosa de l’art cistercenc. Es va atribuir la seva construcció als templaris, però no hi ha cap dada ni indici per provar-ho ni per conjecturar-ho, com no sigui la seva planta tan característica. Sí que consta, en canvi, que un monestir aquí existent, junt amb l’església, foren cedits a l’ordre benedictina del monestir d’Iratxe.

 

P1120590

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ha obert l’església, la Maricarmen, una senyora que he anat a buscar al bar de l’alberg Pata de Oca, per cert molt ben muntat i amb espai, així com també una petita piscina en un patí força agradable. La visita, costa 1€: perfecte, cap problema , ja va bé, si d’aquesta manera es manté.

 

Tot plegat ja porto, doncs uns  121 quilòmetres.

 

Etapa 6: Torres del Rio a Logroño

Torres del Rio està a 475 metres d’altitud i Logroño a 380, però no ens hem d’enganyar, ja que aquesta etapa és un constant pujar i baixar torrents. Es tracta d’una etapa amb pocs pobles. Primer s’ha de pujar fins a l’ermita de Ntra. Sra. Del Poyo, a uns 3 qm. i després s’ha de seguir, 8 quilòmetres més, fins a la població de Viana. De Viana a Logroño, ja queden els 9 qm. finals.

 

Com sempre a les 6 amunt. No s’acaba d’entendre la gent que necessita llum al matí. A un alberg s’hi ha de saber anar: no és com a casa teva; hi ha altres persones que dormen i per tant s’ha de ser molt respectuós. Al llarg de Camí es descobreix els poc respectuosos i els que encara no saben com funciona això, perquè fan soroll o encenen llums. El que cal fer és deixar, per la tarda, tot a punt, amb quatre idees senzilles i bàsiques: 1) no deixar cap bossa de plàstic per arreglar ja que fan massa soroll, han d’estar ben desades a la motxilla; 2) posar la capseta dels taps i la petita llanterna, per si de cas, al costat; 3) deixar a fora el mínim imprescindible: tovallola, necesser i les dues peces de roba de l’endemà; 4) tenir clar on es deixen les coses. D’aquesta manera l’endemà al matí és possible vestir-se sense soroll i sense cap mena de llum.

 

P1120597  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Esmorzo avui a l’alberg, molt senzill, però perfecte per començar (3€). A l’exterior està tapat i fa un aire fred que m’obliga a abrigar-me. Començo a caminar, però de moment no plou. La foscor i el gall que canta acompanya les primeres passes. Penso que pel Camí hi ha molta gent que ho fan sols, tot i que hi ha algun petit grup (2 ó 3 persones), però normalment no hi trobo matrimonis ¿per què?

Són les 07:30 quan arribo al punt més alt d’avui, a 565 metres, on hi ha l’ermita de Ntra. Sra. Del Poyo. Després toca baixar al barranc de la Cornava, per pista pedregosa amb un desnivell, de baixada, de 125 metres. Els voltants són de pinedes i al fons del barranc de fruiters, oliveres i vinya. Tot això va barrejat amb terra de garric, estepa blanca i vegetació arbustiva de baix format. Al cel el núvols segueixen sent ben negres.

 

Arribo a Viana a les 09:15 i surto, després d’esmorzar i descansar una mica a les 09:35, just quan comença aploure lentament, com si tingués mandra de fer-ho.

 

P1120603 Logroo 

El final d’etapa és a Logroño, on hi arribo a les 11:30, certament força aviat avui, després d’haver fet uns 20 quilòmetres i sota un fort vent final, que fa l’última mitja hora molt pesada.

 

P1120606 Alberg de Pelegrins

 

Etapa 7: de Logroño fins a Nájera

P1120616 ET 7  

Com sempre, a la mateixa hora. Hem sortit de l’alberg plovent i això ha durant quasi tot el dia. Però cap problema, forma part de la paciència que cal esperar que ens aporta el Camí. És com la vida: pau i tranquil·litat. A la sortida de Logroño hi ha un estany amb unes oques, perfecte pels que veuen en el Camí una al·legoria del joc de la Oca. Més endavant he trobat un parc pel qual un esquirol m’ha anat seguint, tot saltironant i de tant en tant se m’apropava a un parell de metres. M’han dit que es tracta d’un esquirol conegut com a Caty i que s’ha habituat als pelegrins, ja que alguns li donen una avellana!.

A les 09:15 ja era a Navarrete, on m’he aturat a esmorzar una mica, amb dos companys de Vigo. De fet et vas trobant amb uns i altres, ara aquí i després allà. He de dir, però, que el camí des de Logroño fins a Navarrete ha estat poc agradable ja que es va per pista asfaltada i a prop se sent l’autovia, amb els seus camions tota l’estona. Hauria estat millor mirar de trobar la manera d’estalviar-lo. A més la pluja constant i el vent.

P1120633 Torna a ploure desprs de Navarrete

Continua plovent i fa vent. Estic ja voltat de camps de vinyes. Suposo que aquesta aigua fa créixer els raïms i que, potser, algun dia em beure el vi que en sortirà: ves per on l’aigua es transforma en vi.

P1120640 Njera Sta Maria la Real 

A dos quarts de dues arribo a Nàjera, on m’instal·lo a l’alberg Puerta de Nájera, arreglat com un hotelet, però amb les habitacions amb lliteres. M’ha atès molt amable l’Arantxa.

P1120647   Visito Santa Maria la Real, que té un claustre realment interessant i una cova on diuen que es va trobar la imatge de la marededéu. Com sempre em dedico a fer unes quantes fotografies i fins i tot una d’un tauler de joc de la Oca, el que dóna, segur, força per parlar als que tenen interès en estudiar els aspectes més m’agics i esotérics del Camí.

P1120659

 

El rei de Navarra, Sancho Garcés III, va ser un gran impulsor de Nájera, on va celebrar Corts. A la seva mort va dividir el territori del seu regne entre els seus fills i així van consolidar-se els tres regnes: Navarra, Castella i Aragó. Aquell any 1035 doncs va veure el primer rei d'Aragó, Ramiro I.

Mentres a Catalunya regnava Ramon Berenguer I (1035 al 1076). Catalunya ja portava més de 160 anys com a nació independent.

L'any 924 va morir Ordoño II, rei d'Astúries, fill d'Alfonso el Magno. Fins a la mort del seu germà García, gobernava Galícia i el nord de Portugal. Després va ser elegit rei de Lleó i aquí comença el regne de Lleó.

P1120662

   

Avui ha estat una etapa llarga, amb 29 quilòmetres i ja en porto 169 d’acumulats.

 Etapa 8: Nájera a Sto Domingo de la Calzada

Aquesta ha estat una etapa de 21 quilòmetres, per compensar la durada de la d’ahir. Planera i amb suaus pujades i baixades. He sortit a les 07:00 amb un bon dia, amb sol i vent fresquet que feia agraïda la caminada.    

P1120669 ET 8 Sierra de la Demanda i Pico San Lorenzo 

Tota l’estona he anat veient la Sierra de la Demanda a l’esquerra i el cim culminant, amb algunes congestes de neu, el San Lorenzo, tal com m’ha confirmat el senyor del restaurant d’Azofra, on he parat a fer un entrepà, es tracta d’un bar que es veu que obren cada dia a les 6 del matí.

He dormit molt malament a l’alberg Puerta de Nájera. L’alberg està molt bé, està decorat com un hotelet i tot és molt agradable, com les dues persones que el porten, però té una pega: han posat una mena de fundes de plàstic o de goma als matalassos, de tal manera que si el company que dorm a sobre, passa una nit neguitosa i no para de moure’s el xerric-xerrac agut que fa la funda amb els travessers de fusta del llit, fa impossible dormir. Recomano, si algú hi va, que abans confirmi per telèfon si ja han canviat aquest invent estrany de les fundes de goma (al marge que resulten molt desagradables al contacte: no m’ho havia trobat cap altre cop en cap altre lloc, fins ara).

A les 10:20 passo per Cirueña, on hi ha un camp de golf i una urbanització, aquesta força deserta i plena de rètols de “se vende”. Pels camps que m’envolten no paren de sentir-se els ocells i les caderneres. Els camps de conreu de vinya s’alternen amb els de cereal, però continua sent un territori verd, sense cap casa ni masia. Es veu que la gent sempre s’ha concentrat als poblets. Pel camí he perdut un pal, primer s’ha encallat i després, he perdut un dels trams, fins que l’he llançat. Com a la vida: de vegades perdem coses i d’altres en trobem d’altres.

P1120679 Sto Domingo de la Canzada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Són les 12:00 quan arribo a Santo Domingo de la Calzada, com a final d’aquest dia de sol i d’aire fresc que s’agraeix. He fet l’últim tram xerrant amb una noia coreana, de nom Yun-ha. Anem a parar a l’alberg del Santo, que han renovat totalment i compte a 250 places.

P1120686 Catedral 

Hi ha molt espai, molts banys i una bona cuina i taules per poder dinar o sopar. Jo tinc el costum d’anar a dinar al migdia i pel vespre procuro comprar alguna amanida o fruita per evitar anar a dormir sense haver paït. Cal tenir en compte que tots els albergs tanquen els llums entre les 21:30 i les 22:30, ja que bona part de la gent s’aixeca a partir de les 6 del matí, o abans.

 Evidentment, de Santo Domingo hi ha molta cosa a dir, però per això hi ha les guies especialitzades editades en paper o bé directament a internet. El que nos us de perdre és la vista de la gàbia amb els pollastres dins de la catedral i la imatge de sant Vítores perquè aquest sant va ser únic. Tant dedicat estava en predicar que el van detenir i ell continuava predicant a la presó, després li van tallar la llengua i seguia fent-ho. Van decidir, aleshores, tallar-li el cap, però el sant anava pels carrers amb el cap sota el braç i

P1120699 San Vitores

continuava predicant. Finalment el van enterrar i ja no se’l va tornar a sentir.

P1120701 Miquel Nicolo X X Alejandro X Jordi Enrique Azael i Cesar  

Ja he acumulat 190 quilòmetres.

Etapa 9: Sto Domingo de la Calzada a Belorado

P1120706 ET 9 Ermita de Sto Domingo

Avui he dormit molt bé i surto a les 06:16, amb la lleu claror de l’alba. Fa fresca. Tinc la sensació que la motxilla no pesa, el pes l’aniré sentint durant el dia a mida que el sol piqui i l’aire s’aturi. Amb la foscor de l’hora passo pel davant de l’ermita de Santo Domingo, una mica més enllà de la sortida de la ciutat.

P1120712 Esgl S Joan Bautista a GraonP1120722 Desprs de Viloria de Rioja  Passo Grañon (a 7 quilòmetres), però no em puc aturar a esmorzar, com pretenia: tot tancat. Després passo Redecilla del Camino (a 2 qm) ja després de passar el rètol que ens explica que acabem d’entrar a la província de Burgos, a Castella. A partir d’aquest moment començarem a caminar per l’extens altiplà castellà.

P1120716   

Les flors també fan més agradable el paisatge. Més endavant passem per Viloria de Rioja (a 3 més). M’aturo al costat d’una font a menjar un plàtan que porto i així descanso i em recupero. La ruta és molt planera, però es va fent pesada per la calor.

P1120724 Belorado

 Vilamayor del Rio és el poble que segueix i finalment acabo arribant a Belorado. Tot plegat he fet 22 quilòmetres i ja porto un acumulat de 212, de de l’inici. Des de Viloria del Rio fins a Belogrado, s’ha fet una mica pesat ja que es camina, per pista, al costat de la N.120. Al poble del nostre destí vaig a parar a l’alberg Cuatro Cantones al centre del poble, prou adequat, al menys de moment i amb un jardí al darrera i una petita piscina.

P1120728

Avui he fet 22 km i porto 212 acumulats.

Etapa 10: Belorado a Agés

Surto a les 06:15 de l’alberg de Belorado i el camí va planejant entre els ja ben coneguts camps de conreu de cereal. Passo el poble de Villambistia, després de 7 quilòmetres i 2 més endavant arribo a Espinosa del Camino.

P1120748 Fuente de los poderes a Villambista

Val a dir que a Villambistia hi ha una font amb quatre brocs, on la tradició diu que per recuperar forces no hi has res millor que mullar el cap a sota de l’aigua que hi raja. Així ho faig.    

P1120749 Espinosa del Camino 

Més endavant arribo a Espinosa del Camino, on trobo un bar obert, on m’aturo a menjar un entrepà, al sol que agradablement comença a escalfar (més endavant, escalfarà potser massa).

P1120756

Abans d’arribar a Villafranca de Montes de Oca, vaig una bona estona parlant amb l’Enrique, un sacerdot veneçolà, que està fent també el camí i que té una associació d’ajuda als nens i als vells, allà a Veneçuela. La pujada als Montes de Oca, és prou dreta, però res de l’altre món. El que al final es fa més pesat és la pista que va planejant per dalt, amb una soleiada considerable.

P1120765

Són les 12:00 quan arribo a San Juan de Ortega, després dels 9 quilòmetres de pista que he dit, on hi ha un bar, amb poques ganes de treballar i no em poden fer ni una truita a la francesa, així que tiro endavant per tal d’arribar al final d’etapa. He de dir que alguns que es van quedar a l’alberg que hi ha al costat del bar (no hi ha més edificacions), l’endemà es queixaven de l’estat d’higiene del lloc. Baixo una estona amb un danès que lidera un grup de gent de Sud Àfrica.

P1120770 Sta Eullia de Ags   

Molt recomanable anar fins a Agés, un poble molt bonic, després d’un total de 27 quilòmetres (d’avui). Cansat però content. Dutxa i dinar amb els companys de Vigo i després una migdiada de recuperació, que espero em vagi bé ja que he començat a notar els principis d’un refredat. Al poble, amb construccions tradicionals, hi ha una església curiosament dedicada, segons m’ha dit una senyora, a Santa Eulàlia.

P1120769

Quan m’aixeco, a les cinc de la tarda, hi ha una bona festa organitzada al carrer per una gran colla de gent que s’ha anat ajuntant, amb un parell que toquen la guitarra. Mentre espero l’hora de poder sopar una mica, m’entretinc xerrant amb alguns dels que ja conec i amb un altre, que m’explica que és argentí però que viu a Nova York.

P1120774

 Etapa 11: Agés a Burgos

Mentre m’estic vestint, sento com toquen les sis campanades a l’església. Tot i la gresca d’ahir, jo he dormit força bé. No faig servir les màquines de cafè i de pastes de l’alberg i surto al carrer. Encara és fosc, però tal com em va dir ahir el propietari del bar/tenda El Alquimista, ja ho té obert. Soc el primer en entrar-hi i em prenc el cafè amb llet i una pasta.

P1120778 ET 11

Els pobles d’aquesta etapa són: Atapuerca (a 3 qm.), Villalval (a uns 2 qm. més), Cerdeñuela Riopico (a 1,5), després ve la bifurcació amb dues possibilitats (Villafria o Castañares) de les quals jo aniré per la de Castañares, tot fent la marrada que volta el nou aeroport de Burgos. Es tracta d’una jornada que jo tenia anotada amb uns 22 quilòmetres (i això és el que comptaré als efectes de portar els control), però que em sembla que, amb les marrades de l’aeroport, se’n deu anar cap els 25.

P1120782 Cruz de Madera 1070m

A Cerdeñuela de Riopico, hi arribo amb els amics de Baiona, la Puri i el Victor. Hi ha un bar. Hi entrem i a la pregunta retòrica i amb humor de “ens podeu fer un cafè calentet?”, la noia ens dóna la resposta seca de “no, estem aquí amb la porta oberta perquè sí!” Ens quedem els tres de pedra. Hi ha gent que està amargada i ho transmet pels porus de la pell, persones que estan negats per a relacionar-se amb els altres. Per tant i com que tampoc no tenen cap mena de pasta, ens limitem a fer un tallat i a marxar. A veure si en algun altre lloc hi ha un bar amb gent agradable on poder seure i descansar.

Més endavant el camí, que ha pujat suaument, torna a baixar, també de forma molt suau i s’acosta a tocar el nou aeroport (uns dels molts aeroports, quasi sense fer servir, que s’han dedicat a construir aquests governants il·luminats que tenim la desgràcia de tenir). Aquesta marrada, també ens permetrà gaudir d’un bonic camp de golf i d’una urbanització, al seu costat, plena de blocs de vivendes amb els rètols de “en venda”.

P1120785 Puri i Victor  

L’arribada a Burgos es pot fer seguint la N.120, plena de polígons industrials i del soroll de la carretera, o bé arribant a Castañares, deixant enrere els senyals que ens volen fer anar pel costat de la N.120, passar dos pont dins del poble, on ja trobem les sagetes grogues del camí per l’altra riba del riu Arlanzón. Es tracta d’un sender, clar i sovint senyalitzat, que permet arribar fins a la mateixa catedral de Burgos, per entre arbres tot seguint la banda de ponent del riu.

P1120786 Entrant a Burgos

Jo arribo a Burgos amb un refredat que es va agreujant amb el vent gèlid d’aquesta ciutat. La Puri i el Victor, ho deixen aquí i se’n van cap a Baiona. Ja seguiran d’aquí a uns mesos. També es queda aquí el Tomàs, un burgalès que seguirà l’any vinent. El Camí és, sovint, un procés de trobades, retrobades i acomiadaments. Jo me’n vaig a l’alberg municipal, just a tocar de la catedral, perfecte per dins, nou i net.

P1120794

La tarda la passo buscant una farmàcia per comprar alguna cosa pel coll i preparant-me un sopar de fruites. També aprofito per fer-me una llimonada natural ben calenta i me’n vaig al llit.

A Burgos he acumulat uns 261 quilòmetres i per tant he fet aproximadament un terç del camí.