(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Camino de Santiago Inglés) Ruta 1422 el 9/05/2022; 18,5 km; +290 -260; 4,5 hores.   Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km i 36,5 hores.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1422 cperfil1422 

FA ANYS: Diuen que la primera pelegrina britànica, coneguda, en fer el camí va ser Margery Kempe el 1417.  

DSC06268 Esmorzar

   Al matí trobo, a l’alberg, una taula amb pastes i petites magdalenes per esmorzar una mica, així com una cafetera i també llet a la nevera. Em va perfecte per abans de començar aquesta última etapa. El qui pugui fer el camí en nomes dos o tres dies no percebrà la sensació especial de començar la última etapa. Quan es fan camins d’una o dues setmanes, comences a sentir que això s’acaba i voldries poder seguir encara més dies.

DSC06269 Primeres passes Primeres passes seguint les fites pels carrers foscos de la Rúa Camiño Real. Després hauré de seguir per la Praza da Foca, l’avinguda de Grabanxa i finalment caminar pel costat de l’avinguda que ja serà N-550.

DSC06270 Un pelegr

       En una cruïlla, una escultura d’un pelegrí amb llums que canvien de color. Fa fresca i se senten passar cotxes i camions per aquest carrer que és carretera principal. Ara es passa per damunt del pont que supera el riu Tambre. El riu Tambre, marca el límit meridional amb les terres del municipi de Santiago de Compostela. A la litologia del riu predominen els materials quarsítics. Les màximes cotes d'altitud, del terme, són la muntanya Costa, de 329 m, a la parròquia de Trasmonte; i O Petón, de 375 m, a la parròquia de Senra.

DSC06272 Margery Kempe

     Un altre monument força artístic, aquest dedicat a Margery Kempe, la primera peregrina britànica que va passar per aquí el 1417, segons diu la placa. Kempe (nascuda el 1373 va ser una mística cristiana anglesa, coneguda per dictar “El llibre de Margery Kempe”, una obra considerada per alguns com la primera autobiografia en llengua anglesa. Aquest llibre és la crònica, fins cert punt, de les seves amplies peregrinacions a diversos santuaris en Europa i Terra Santa. Margery va afirmar que tenia visites i converses amb Jesús, Maria, Déu i altres figures religioses i que va tenir visions de ser una participant activa durant el naixement i la crucifixió de Crist. Aquestes visions i al·lucinacions van afectar físicament els seus sentits corporals, fent que sentís sons i olorés aromes desconeguts i estranys.

DSC06276 Desv esglesia

          Observo que el camí em fa seguir per la carretera. Estic dubtant posar-me els taps a les orelles, com a conseqüència del pas de camions; reviso el track que em vaig baixar i veig que, de moment, no la segueix la carretera. Faig cas al pelegrí que va gravar aquesta ruta, travesso la carretera pel semàfor i pujo fins a l’església (Barciela) que ahir vam venir a veure amb en Santi. Des d’aquí el camí em porta de moment per camins de terra. Segueixo el meu track començo a sentir els ocells.

DSC06281 Cruceiro   El camí te tots els components que he anat trobant fins avui, com el típic cruceiro. He caminat ja una mica més de 6km, el dia es va aclarint. Aquesta creu és ja de terra d’Agualada.

DSC06284 Fita 10 852

       Passo pel costat de la fita 10,882. Estic fent un bon tram rural, amb conreus i bosc. Calculo que estic a prop d’Agualada, terreny per on passa el riu Sionlla. La decisió del Xacobeo de modificar l'originària ruta del Camí Anglès al seu pas per San Andrés de Barciela-Sigüeiro i Marantes va provocar la sorpresa i la indignació dels veïns de la zona, que sostenen que aquestes modificacions desvirtuen el caràcter històric de la Ruta Xacobea. I com a prova d'això aporten una dada eloqüent: “Curiosament, el Camí Anglès no passa per cap església des del Concello de Ordes fins a Santiago”. Els veïns, confirmen que des de temps immemorials el Camí passava per la Capella de l'Agualada, del segle XII, a l'absis romànic al qual es pot contemplar la imatge d'un pelegrí i on es troba l'esmentada “font dels anglesos o font dels pelegrins”, a la que ara acudeixen també els veïns a curar les berrugues i porten aigua d'aquesta font per donar-la als malalts.

DSC06286 Encara bosc   Encara bosc i pista de terra.

DSC06289 Poligon Ind 5

      Vaig fent, la ment amb els meus pensaments. Em sento molt lliure. No trobo ningú pel camí fora d’uns pagesos en un tractor que s’han aturat i hem parlat una estona. Diuen que la Xunta va canviant la ruta dels pelegrins; “per algun interès serà”, diuen, mentre freguen el dit índex amb el polze en el signe internacional de ‘diners’. Somriuen i jo també. Són aquells contactes que agraeixes en el camí i que si vas ràpid o corrent no és possible realitzar. He caminat uns 13km i trobo els primers polígons industrials de Santiago; el final el tinc a 5km. Dels 13 km només he conservat unes sis o set fotografies; avui és un dia més mental que visual.

DSC06291 Fonte Parco San Caetano

            Entro pel nord a la conurbació urbana de Santiago de Compostel·la i trobo el parc de San Caetano, amb la última font que veuré de les que em va explicar el senyor de l’oficina d’informació de Ferrol, ara fa uns quants dies.

DSC06295 San Caetano   S’arriba, una mica més endavant, a l’església de San Caetano, església dedicada a San Caietà de Thiene, fundador de l’orde dels Clergues Regulars Teatins, l’any 1524. Era època de la reforma de Martí Luter i san Gaietà va optar, lluny de l’enfrontament, per impulsar una nova forma de vida i costums dins de l’Església, però sense dividir-la. Del moviment protestant en van seguir les Guerres de Religió a França; van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli. Les primeres persecucions es van acarnissar contra aquells que s'adherien a les noves idees a partir de la dècada del 1520, però tradicionalment es fa referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. No perdem de vista que van ser guerres de cristians contra cristians, per la no acceptació dels canvis, dels reformadors, per part del poder dominant de l’Església Catòlica.

DSC06294 Creu Teatins

   Està oberta i a dins, en una tauleta, hi ha un senyor que té cura del temple, posa el segell a la credencial i t’ofereix una estampeta del sant. Aquest temple va ser fundat el 1701 pel Capità Bartolomé de Verea i Vázquez i la seva esposa Ángela de Cora i Ponte i Andrade. A la façana la creu dels Teatins. Es pot afegir del temple que enfront del barroquisme predominant a Santiago a l'època de la seva construcció, aquest temple destaca per la seva gran senzillesa i per la marcada influència de l'arquitectura popular. La seva planta és de creu llatina amb capçalera recta i el transsepte destacat en alçat, en elevar-se el creuer i els braços laterals sobre el nivell de la teulada, a dues aigües, que cobreix la nau principal.

El senyor del segell m’ha recomanat que no segueixi les fites i que vagi recte fins a la catedral, diu que les fites les van canviar i ara fan fer una volta amb l’objectiu, concreta, “de treure els diners als pelegrins”, referint-se a l’interès que els caminants passin per davant de botigues; una altra opinió com la dels pagesos. I segur que és veritat, penso jo afectat pels casos de corrupció des de fa anys; penso que si són veritat tot els que s’esmenten a la premsa, ser espanyol se’ns transforma en una gran desgràcia.

DSC06297 Esgl St Francesc

        El carrer em porta a l’església de Sant Francesc. Imponent. La fundació del Convent de Sant Francesc de Valdediós està envoltat de llegendes, entre elles que va ser fundat personalment per Sant Francesc d'Assís en la seva visita a Santiago de Compostel·la el 1214, al lloc de Val de Déu. Se sap, del cert, que havia viatjat a Egipte, però després hi ha molts altres viatges de la llegenda no documentats. El terreny per construir el monestir va ser comprat als monjos de San Martín Pinario per la simbòlica renda anual d'una cistella de truites i se suposa que la construcció la va realitzar un carboner, anomenat Cotolay, que va trobar miraculosament un tresor amb què va poder costejar aquesta obra. De l'edifici original només es conserven cinc arcs gòtics al claustre i al sepulcre de Cotolay. L'actual temple barroc es va construir entre el 1742 i el 1749. Una posterior reforma neoclàssica va retocar la façana.

DSC06299

       Sant Francesc, de ser fill d'un ric comerciant de la ciutat en la seva joventut, va passar a viure sota la més estricta pobresa i observança dels Evangelis. A Egipte, va intentar infructuosament la conversió dels musulmans al cristianisme. La seva vida religiosa va ser austera i simple, pel que animava als seus seguidors a fer-ho de la mateixa manera. Per cert, ja que és història: el 2015 l’arquebisbe de la Conferencia Episcopal Española, de Madrid, va canviar d’habitatge (quan va deixar el càrrec) i la reforma de l’àtic de luxe de Rouco Varela (de 350 m2) va costat a l’Església més de mig milió d’euros (‘eldiario.es’). Segons això, sembla que algú de la cúpula de l’Església Catòlica gaudeixen de les despeses pel luxe personal i mai no han llegit a Sant Francesc d’Assis... ni, potser, a Crist.

DSC06300 PL Obradoiro   Passo pel costat de la Facultat de Medicina i una mica després ja estic a la plaça de l’Obradoiro i davant de la catedral de Santiago. Aquí ja puc aturar el gps i comprovar que la caminada d’avui ha estat de 18,5km i falten només dos minuts per la una. Em trobo amb el Santi i anem a buscar la compostel·la, o document que acredita haver fet més de 100 km a peu.

 DSC06346 Credencial 1
 DSC06347 Credencial 2

   Aquest és el meu carnet de ruta (o credencial) amb els segells des del Ferrol. Però he fet servir (com ja he comentat en altres etapes) una credencial que vaig obtenir fa 5 anys al Japó, quan hi vam anar, amb uns amics, a fer el Kumano Kodo que és la ruta de pelegrinatge dels japonesos i que està agermanada amb el ‘Camino de Santiago’. Aquest carnet té dues cares: una la japonesa i l’altra la gallega.

DT2 Catedral amb Santi

   Ens fem una fotografia davant de la catedral. Aquest és un moment magnífic, el compliment d’un objectiu que, per descomptat és arribar a Santiago, però molt important ha estat el “Camí” en sí mateix, amb els moments passats amb desconeguts, les converses amb gent del país, els instants de solitud, la música dels ocells i l’aroma dels boscos d’eucaliptus. Potser també, una poc habitual sensació de llibertat i d’eliminació de lligams i cadenes emocionals.

DSC06307 Interior   Anem a visitar l’interior de la catedral de Santiago. No inclouré notes sobre la història i altres explicacions de la catedral, prou coneguda i amb molta i detallada informació en molts mitjans. Són moments de relax i també d’aquella idea que es remou pel cap: ja no seguiré caminant?

DSC06309 Tomba del sant  També anem a la que s’assegura que és la tomba de l’apòstol. Potser no ho sigui, però tant se val. Així està acceptat amplament; el que compte, en definitiva, és el concepte i el que representa.

DT3 Sopar dia1

     Aquest dia anem a sopar a un restaurant on mengem molt bé i brindem per la caminada que hem fet. Amb en Santi potser ens tornarem a veure per Barcelona, a més ens uneix que vam conèixer en Francesc Beato, una persona molt estimada.

DT4 Ombra

         Al vespre cal visitar l’ombra del pelegrí, un misteri que només es pot resoldre comparant aquesta imatge de nit i de dia. Jo tinc un hostal (Libredon Rooms) per dues nits, així l’endemà em quedarà lliure per voltar i comprar el bitllet de tren a Pontevedra, on aniré a visitar uns bons amics.

DSC06315

   L’endemà és per anar al meu aire, encara que al migdia he quedat amb en Santi i els amics italians. Aprofito per anar a visitar el museu de Les Peregrinacions, on hi ha molta informació interessant. Entre les peces que he vist, hi ha una imatge de plata on es pot veure un Santiago armat contra un soldat castellà, un dels conqueridors d’Amèrica. I és que (explica el cartell) la figura de Santiago es va utilitzar per la monarquia com a símbol d’unitat política i religiosa de les terres i nacions que el Regne de Castella anava capturant. Més endavant alguns residents a l’Amèrica llatina, van començar a ser crítics amb el paper dominador de la conquesta.

FdinarDIA2

       L’endemà anem tot el grup reunit, a dinar al Meson Casa Manolo. Ve a ser la cloenda d’un viatge que m’ha resultat molt satisfactori. D’una banda he disposat de molt temps solitari per gaudir de l’entorn i la història que m’envoltava en cada etapa del camí; i de l’altra he conegut unes quantes persones, de les quals alguns han estat més interessants pel fet que hi he pogut conversar més estona o en diversos moments, com el Santi, la Cris de Califòrnia, els amics de Verona i el de Trento, la hospitalera de l’alberg Casa Pescaderia, la propietària del bar camí de Betanzos que em va obsequiar una pedra d’alegria, les hospitaleres, la Paula i la Jessica, de l’alberg San Lorenzo de Bruma...

IMG 7572 2  El dibuix esquemàtic avui està dedicat a un element únic, el Botafumeiro. Així s’acaba el Camí Anglès i ara marxaré a veure els amics de Pontevedra per passar uns dies amb ells. Pels tingueu pensat fer el Camí: “Ultreia”.

Distància Acumulada: 133km

Desnivell positiu acumulat: 2253m

Desnivell negatiu acumulat: 2011m

Hores acumulades: 36,5

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1422sigueirocompostela-102943275

Etapa 1: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1144-cami-angles-et1-ferrol-a-neda