Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Calaceite, Poble iber San Antonio, ermita sant Cristòbal

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Matarranya) Ruta 1414 el 5/04/2022; 6 km; +170 -170; 2 hores.    Excursió amb el següent itinerari: Calaceit, ermita Sant Cristòbal, Poble iber San Antonio, ermita Sant Antoni.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1414 cperfil1414 

FA ANYS: L’any 1618 es creu que ja hi havia una ermita al turó de Sant Cristòbal.

DSC05777 Calaceit area AC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   He aparcat en una àrea AC al costat del poble de Calaceit (Calaceite). L’objectiu és visitar el jaciment iber de San Antonio; l’anomenen així pel fet que hi van construir una ermita dedicada a aquest sant a la part alta de les ruïnes.

DSC05779 Carrers costeruts

 

 

 

 

 

   Calaceit és un poble de catalanoparlants de la província de Terol. Desenvolupat damunt d’un turó, les seves cases formen un nucli compacte amb carrers estrets i amb pujades. El 1132 Alfons I d'Aragó i Pamplona conquerí Calaceit als andalusins, los quals tornaren a recuperar-la fins que la tornà a conquerir Ramon Berenguer IV el 1149 amb l'ajut de Bernat de Cambrils, que ben aviat actuà com a primer senyor del lloc. Sembla, però, que la conquesta definitiva la realitzà Alfons el Cast (1168-1169), que consta com el primer monarca de la unió d’estats de Catalunya i Aragó, en lo que ara diríem una federació, donat que cada estat mantenia la seva independència, amb la característica de compartir sobirà.

DSC05782 Portalada esglsia   Passo pel davant de l’església parroquial, difícil de fotografiar excepte la seva potent portalada barroca amb enormes columnes salomòniques. L'església de l'Assumpció de Calaceit és una església de planta de saló partint de models renaixentistes. Forma un volum potent, tot i que costa d'apreciar des dels estrets carrers del centre del poble. L'edifici es va construir sobre les ruïnes de l'anterior església de Santa Maria del Pla, dels segles XIII i XIV.

DSC05784 Arcades

 

 

 

 

 

   Calaceit és un poble molt bonic amb racons i arcs per damunt dels carrers. A finals del segle XVII el comerç de l'oli esdevingué important i els traginers portaren els productes fins a indrets allunyats. Les fires de Santa Llúcia adquiriren gran importància; hi acudia gent de tota la comarca i també de les veïnes. Fou també una època d'importants construccions, com l'actual església i les capelles de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Antoni. Aquesta època de prosperitat s'estroncà als principis del segle XVIII amb la guerra de Successió. Calaceit se posà de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila i moriren molts dels seus defensors. Suposo que això deu fer que els habitants siguin poc monàrquics amb la dinastia dels borbons (només ho imagino; potser no).

DSC05788 Monument franquista

 

 

 

 

 

 

     Deixo el poble per un sender paral·lel a la carretera i passo pel costat d’un record del franquisme (que em sorprèn, ja que la normativa sobre la Memòria Històrica pretenia eliminar els rastres de la dictadura). És un monument als caiguts de la banda de l’exèrcit que es va rebel·lar. Hi falta el reconeixement als caiguts que lluitaven per la República i el sistema legal; però en definitiva els soldats que hi van morir (que es deien ‘nacionals’) no van ser altra cosa que pobres soldats de la mili que es van veure obligats a la guerra (i a matar altres espanyols) seguint ordres dels seus generals i oficials.

DSC05789 Sender amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Trobo el sender que s’enfila, i molt fresat, a la dreta. El segueixo. El calvari es desenvolupa al vessant nord del turó on es troba l'ermita de Sant Cristobal i consta de 14 capelles que defineixen les estacions del Via Crucis.

DSC05792 Pedro    Aviat trobo el primer pedró; la primera estació del viacrucis que porta fins a l’ermita de Sant Cristóbal.

DSC05793 Vista Calaceit   Giro un moment la vista i veig Calaceit que queda enrere.

DSC05794 Cam empedrat Una mica més amunt el camí, que segueix pujant suaument, es torna empedrat. Penso que potser devia ser un tram que s’enfangava i aquesta va ser la solució.

DSC05796 Capelleta   Una capelleta pel camí, que sembla a recer del gran bloc de roca.

DSC05798 Tur de Sant Cristobal   Dalt d’aquest turó s’arriba a l’ermita de Sant Cristobal. Es tracta d'un temple la construcció del qual data del segle XVIII. Ara bé, es creu que l'ermita va ser erigida sobre un edifici anterior, ja que hi ha constància que el 1618 existia una casa per a l'ermità en aquest enclavament.

DSC05801 Entrada vila

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Des de dalt del turó de l’ermita es pot ja observar un altre turó a sud-oest o es veuen les restes del jaciment iber que hem d’anar a visitar. Cal baixar a una suau collada i tornar a pujar fins a l’entrada del jaciment.

DSC05804 Altres jaciments

 

 

 

 

 

 

 

   Al rètol de l’entrada hi ha informació dels diversos jaciments localitzats a les cinc comarques que formen la província. N’hi ha molts, fins a onze. Es calcula que l’ocupació en la part més alta de turó es devia produir entre es segles V al IV aC i es van construir les cases al voltant d’un carrer central (que després veurem). Va ser l’any 1903 que van començar les excavacions per l’arqueòleg Joan Cabré, de Calaceit. Els anys 1915 a 1920 van seguir els treballs d’excavació sota les ordres del professor Pere Bosch Gimpera.

DSC05805 Muralles i fosat bassa   Començo pel camí que queda a l’esquerra del que havia estat l’ample fossat i que feia funcions de bassa d’aigua. A tocar d’aquest fossat hi havia una llarga muralla.

DSC05807 Idea de la entrada   Un rètol ens ajuda a fer-nos una idea, potser massa elaborada (em sembla a mi).

DSC05808 Murs i blocs escairats

 

 

 

 

 

 

   Una mica més endavant trobem els blocs escairats d’un mur de bona factura que devia formar el que al dibuix en diuen ‘torre’. Devia ser el segle III aC que es va ampliar el nucli primitiu urbà amb la construcció de noves alineacions d’habitacles situats en terrasses i també es devia reforçar la murada amb la gran torre de planta semicircular. Totes les cases tenien una dimensió semblant de forma rectangular. Algun habitacle més gran devien ser tallers i altres edificis artesanals.

DSC05809 Mur cases i Sant Cristobal   Entro seguint el caminet que es veu i pujo. Tinc una bonica vista d’algunes de les cases, del mur i, al fons a l’altre turó, l’ermita que abans he visitat.

DSC05815 Idea poble i dos barris   Un altre rètol que ens vol donar una idea de com seria la vista des d’aquí dalt del poble. Amb dos barris compactes, a l’esquerra i a la dreta, separats per un carrer més o menys orientat de ponent a llevant.

DSC05812 Cases

 

 

 

 

 

 

   La feina dels arqueòlegs ha estat molt bona i es fàcil fer-se les idea de les cases i altres habitacles d’aquest barri de l’esquerra. Devia ser cap als voltants de l’any 200 dC que el poble es devia abandonar un cop ja consolidada la conquesta romana. Convé recordar que l'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident va finalitzar oficialment l'edat antiga i va donar pas a l'edat mitjana.

DSC05816 Elsprats i la vista   Si poso la mirada cap a ponent, és evident que el poble estava en un bon lloc que controlava tots els rodals. Per aquesta banda de ponent, així com també per l’est no els hi calia una muralla ja que el penya-segat protegia la vila; i si hi havia un mur devia ser de poca alçada. En aquest sentit tinc la sensació que el dibuix és massa ‘ideal’.

DSC05819 El barri de dalt no necesita murada   Després la vista del barri de la dreta, el de l’est.

DSC05817 Esgl St Antoni

 

 

 

 

 

 

       I al damunt l’ermita dedicada a Sant Antoni, on amb tota seguretat van aprofitar les pedres de la vila per construir-la. Els murs de les cases, dels ibers, tenien un sòcol de pedra de maçoneria sobre el qual s'erigien les parets de tova o tàpia. Els habitatges es recolzaven els uns en els altres, aprofitant els desnivells naturals del terreny, especialment la zona més baixa del poblat, on van poder assolir una alçada de dues plantes. Al seu interior es van habilitar mitjançant la construcció d'envans de tova, diferents espais d'habitació, cuina, magatzem i altres dependències

DSC05824 Final a Calaceit

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment torno a ser dins del poble per dirigir-me, ara, a l’aparcament. Sembla que el nom de Calaceit prové de l’àrab ‘kalaa a Zayd’ (amb el significat del castell de Zayd), en referència al que va es va construir al damunt del poble que es va situar als seus voltants.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/calaceite-poble-iber-san-antonio-ermita-sant-cristobal-99742223