Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vallgorguina, Dolmen Pedra Gentil, Santa Eulalia de Tapioles, Santuari del Corredor

(Vallès Oriental) Ruta el 21/06/2015; 17 km; +500 -500; 6 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vallgorguina, Sant Andreu de Vallgorguina, Dolmen Pedra Gentil, Santa Eulalia de Tapioles, Can Pradell de la Serra, Santuari del Corredor.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.    NOTA: Per fer-la a l’estiu cal portar aigua i comptar que tot i que hi ha molt bosc, com que es va per pista el sol i la calor estan garantits.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: El 24 de juny de 1295 a la ciutat d'Agnani, prop de Roma, es va procedir a la signatura d'un conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors del sobirà Catalunya (i rei d’Aragó) i els reis de França i de Nàpols. Per aquest pacte es van definir i concretar les influències en la zona central de la Mediterrània.

P1020697 Inici 

 

 

 

 

Comencem a caminar dins de Vallgorguina, després d’aparcar davant del poliesportiu al darrera de l’Ajuntament i fem un petit tram del carrer per passar a l’altra banda i prendre un camí molt agradable i arbrat en direcció a ponent. La “Vall Gorgoria” esta documentada des del segle X i d’acord amb Joan Coromines el topònim hauria evolucionat a partir de “Vallem Gregoriam”, passant a Vallgorgúria i finalment a Vallgorguina, el nom actual. Per tant estem davant d’un topònim que prové del nom d’una persona, probablement un dels primers senyors amb domini durant els primers anys de cultura llatina.

P1020699 Riera de Vallgorguina

El sender segueix la riera de Vallgorguina que, en aquest tram, va pel que es coneix com a Pla del Forn i que actualment deixa a l’esquerra la planta de tractament d’aigües. El dia apunta a ser molt calorós com ja han anunciat, però ara per ara es camina molt bé a l’ombra agradable dels arbres.

P1020700 St Andreu 

 

 

 

 

 

 

Vint minuts després d’haver començat a caminar, passem pel costat d’una explotació forestal que amaga les ruïnes de Sant Andreu de Vallgorguina. Ens movem per una altitud d’uns 200 metres. Aquesta església havia estat l’original parròquia i consta documentada des de l’any 1120. Es veu en molt mal estat, dins d’una propietat privada que va adquirir el lloc conegut com Rectoria Vella.

P1020705 Dolmen Pedra Gentil

El camí, ara una pista polsosa, puja i fa ziga-zagues. Cal anar en compte perquè hi ha moltes pistes i parlant d’altres coses és fàcil seguir per la que es camina i oblidar alguna desviació. Quinze o vint minuts després de Sant Andreu arribem al turó dalt del qual hi ha el Dolmen de Pedra Gentil. Es tracta d’una construcció funerària de les conegudes com de cambra senzilla i es calcula que deu tenir una antiguitat d’uns 4000 anys. Se sap que en Josep Pradell, propietari d’aquestes terres, ho va fer restaurar l’any 1885, però bàsicament les pedres verticals van ser ubicades per tal de donar-li la forma actual de taula. És evident que tenia que presentar una forma de canal d’accés on l’entrada probablement devia estar a llevant.

Fa anys la llegenda popular deia que havia estat un lloc de trobada de bruixes i per això encara algunes nits per Sant Joan s’hi celebren reunions populars.

P1020706 Sta Eulalia de Tapioles 

 

 

 

 

 

 

Hem arribat dalt de Santa Eulàlia de Tapioles una hora després d’haver començat la caminada. Està en estat ruïnós, també. Havia estat un petit veïnat a la capçalera de la riera que duu el mateix nom. L’església, que es troba documentada el 878 amb el nom de cel·la de Santa Eulàlia i Sant Genís, depenia el 986 també de Sant Cugat. Se sap que ja estava en ruïnes l’any 1373. D’una restauració posterior encara es pot veure l’absis semicircular d’origen romànic, però el campanar és ben evident que és d’estil barroc.

P1020710 Can Pradell 

Un cop hem fet les fotos al que queda de Santa Eulàlia, hem seguit la ruta fins a Can Pradell, una antiga casa de pagès en un entorn planer, d’on li ve el nom. En la façana de la gran edificació hi ha una inscripció que diu “Josep Pradell de la Serra, 1847”. El gran mas està format per diverses construccions que es van anar ampliant, amb un gran pati al davant que queda voltat d’un mur de tancament. No he trobat informació de l’origen del mas, però segurament ha de ser molt antic, ja que consta que un cens del 1342 ja surt esmentat el lloc de Pradell. En un dels relats excursionistes que va fer Artur Osona, sent soci de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (posteriorment Centre Excursionista de Catalunya, o CEC), ja parla d’aquesta masia i explica que el propietari era Pau Pradell. Corria l’any 1883.

Al costat, a la part exterior del recinte tancat de l’antiga masia, hi ha una edificació que suposo devia ser una masoveria on ara hi ha un restaurant. Pensàvem entrar per prendre alguna cosa perquè ja feia 5 km que havíem sortit. Abans d’entrar faig una foto de la masia i aleshores un home, una mica gras, que servia unes begudes a uns ciclistes, ens fa un crit exigint que demanen permís per fer una foto... (?) Ens quedem amb l’idea que es tracta de l’home del restaurant que, potser, no té gaires ganes de treballar i ha pensat que si ens escridassava no hi entraríem. Ho ha encertat, no hi anem ara i tampoc hi anirem mai. Marxem rient i deixem l’individu allà amb les seves cerveses i altres begudes i potser la seva poc amable manera de relacionar-se amb la gent.

P1020712 Santuari del Corredor

El camí se’ns ha fet molt llarg. Ha anat pujant, no gaire dret, fins als 635 metres d’altitud, però molta estona amb el sol que queia vertical sobre la pista. Una calor intensa que ens ha fet suar de valent i anàvem buscant una ombra per aturar-nos una mica i descansar. Calculo que hem fet uns 10 km des de l’inici, però l’últim tram ha estat lent per la calor. Arribem al santuari del Corredor quan ja fa una mica més de tres hores que hem sortit. A l’ombra seiem i bevem varis refrescos seguits, per hidratar-nos, mentre fem petar la xerrada amb els cambrers del bar que hi ha, un lloc que em sembla que ha de ser agradable venir-hi a dinar (s‘hi pot arribar en cotxe). Res a veure amb el pocasolta del Pradell.

P1020714 Interior 

 

 

 

 

Entrem al santuari, sempre fresc. És un santuari d’estil gòtic tardà que es va començar a construir el 1530 amb aportacions del pagès Salvi Arenes, amb una capella dedicada a Nostra Senyora dels Socors. L’any 1540 es va reformar i ampliar, però el pas definitiu el va donar mossèn Lleonard Claus, l’any 1565, en que el santuari va arribar a l’aspecte actual.

P1020720 La Columna 

 

 

 

A l’exterior hi ha una columna curiosa que crida l’atenció. Un rètol, dins de l’església, explica que és un enigma i fins avui no s’ha sabut donar una explicació al seu origen. També hi ha un centre d’informació del Parc Natural. Tot plegat ens hi hem estat una mica més de mitja hora i ja hidratats, descansats i reconfortats, decidim seguir el camí ja que ara ja tot serà baixada fins a Vallgorguina.

 

 

 

P1020721 Baixant al sol 

 

 

 

Els trams de pista amb un sol de justícia que hi cau, ens fan caminar una mica més ràpid, però després ens aturem a descansar en alguna de les ombres que trobem. Ara, però, també passa una mica d’aire que s’agraeix. L’any 1295, que comentàvem al principi, era sobirà de Catalunya Jaume II el Just. Va ser un rei molt estimat que va morir d’una llarga malaltia el 1327 a Barcelona i va ser enterrat al monestir de Santes Creus. En aquell any de 1295, altres sobirans a la Península Ibèrica eren Juana I de Navarra, Sancho IV de Castella i Lleó ja que la tercera unió entre els dos regnes (Castella i Lleó) es va portar a terme el 1230 amb Fernando III, però no puc explicar si les dues antigues nacions mantenien constitucions i sistemes jurídics independents com sí que passava en el cas de Catalunya, València i Aragó. D’altra banda, a Granada el sobirà era Mohamed II.

P1020722 can Nonell 

 

 

 

 

 

 

Cinc quilòmetres més avall, el que vol dir 1,5 hores després. Passem pel costat de Can Nonell, faig una foto ràpida, quasi sense aturar-me i seguim avall. Esperem poder gaudir un altre cop de l’arbrat més ombrívol i fresc que trobarem quan estiguem més a prop de la riera.

P1020725 Vallgorguina

Finalment, arribem a Vallgorguina, on acabem dinant, per cert molt bé, en un bar restaurant, amb una petita terrassa al davant i agradable menjador on puc beure dos litres i mig d’aigua (també amb una mica de cervesa!). Aquí s’acaba l’excursió d’avui. Vallgorguina era el segle X un alou de l’important monestir de Sant Cugat del Vallès i va quedar documentada en un document de possessió emès pel rei franc Lotari. L’actual església parroquial és d’estil barroc popular del 1848, quan el nucli actual del municipi es va anar poblant.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10073226