Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

La Garriga a Sta Eugenia del Congost

(Vallès Oriental) Excursió des de La Garriga fins a Santa Eugènia del Congost. Un total de 13,5 quilòmetres i uns desnivells insignificants de + i – 103 metres, en una sortida organitzada pels Amics dels Cingles de Bertí (de Bigues i Riells). 

Mapa Perfil

 

TAL DIA COM AVUI: el 9 de setembre de 1932 i després d’un any llarg de discusions i retallades, les Corts espanyoles aproven un Estatut d’Autonomia per a Catalunya, que havia estat aprovat (abans de les modificacions) per referèndum popular el 2 d’agost de 1931.

P1140035 Inici a La Garriga 

 

 

 

Comencem a caminar a l’indret dels Pinetons, a La Garriga. Val a dir que el pas humà per la Garriga ve de molt antic. Tant , que el primer document escrit és ja del 966, on els marmessors del comte Miró atorgaven a la seu de Barcelona l’església de Sant Esteve de la Garriga, amb territori, delmes i primícies. El terme municipal fou de domini comtal fins el 1397 i passà a jurisdicció reial directa a partir d’aquest any. A la vila, les aigües termals són uns dels elements claus i dinamitzadors de l’economia actual. Tal com acostuma a passar en territoris no volcànics, l’aflorament de les aigües termals coincideix amb punts de notable alteració geològica que, en aquest cas, es poden identificar en els terrenys granítics del nord de la població.

Al poble, fins i tot les cases del centre, d’on és originària la deu, les aprofiten per a obtenir aigua calenta i fins i tot calefacció a l’hivern, ja que a prop de la deu original, l’aigua sorgeix a 60ºC. El mes de maig de 1400, el rei Martí l’Humà hi ha esmerçar una mesada. L’acompanyava la seva dona, Maria, i part de la cort, per tal d’obtenir els beneficis de les aigües termals.

P1140036 Itinerari del Congost  

 

 

 

Tot just hem començat a caminar, un cop hem deixat els cotxes a l’aparcament, ja trobem el primer rètol indicatiu de l’itinerari de la Ruta del Congost. Aquest itinerari seguirà, en direcció nord, el congost estret del riu per passar pel Figaró i arribar, finalment, a Santa Eugènia del Congost. El Congost ja sabem que es tracta d’un riu de poc cabal, però que s’infla de valent en els moments de pluges. És per tant, un torrent de règim pluvial. El seu cabal més gran és a la primavera i a la tardor. Antigament les seves aigües eren utilitzades per fer treballar els molins fariners, algun dels quals 8com el de Blancafort) es troba documentat des del segle XIII.

 P1140037 

 

 

Pocs minuts més endavant, la pista de terra s’acaba al davant de l’entrada d’un centre d’entrenament de cavalls. La porta de l‘entrada presenta unes enormes tisores i jo no sé si es que ja fa temps que es veien a venir les tisorades del govern actual.

 

 

 P1140038

Just des d’aquest moment, la ruta es transforma en sender de terra que va tota l’estona pel costat del riu i per tant anem a l’ombra dels arbres de ribera, primer amb uns grans plataners i a l’altra banda podem veure uns bons canyissars. Els boscos de ribera són normalment boscos caducifolis que es fan espessos a banda i banda dels cursos dels rius, ja les arrels dels arbres i dels arbustos poden aprofitar l’aigua superficial del riu o bé les aigües freàtiques a una certa profunditat.

 

 

P1140040 Tren s XIX 

 

 

 

Passem per sota de la via del tren de Vic. Fou projectada el 1844 amb l’objectiu de transportar el carbó que s’obtenia de les mines d’Ogassa i de Sant Martí de Surroca. Al llarg dels anys, tingué diverses empreses concessionàries per tal de portar a terme la construcció dels complexos viaductes i túnels, però per unes coses o les altres es va anar endarrerint, fins que, per fi, fou el 1970 quan va començar la construcció. Encara llavors el procés fou molt lent a causa de la guerra carlina i no va ser fins el juliol de 1875 que no es va poder inaugurar el primer tram entre Granollers i Vic. El 1877 es va crear la companyia del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, que s’encarregaria d’explotar la línia. Fou, finalment, el 1880 quan arribà, primer, a Ripoll, i després a Sant Joan de les Abadesses.

 

P1140041 Un gran pollancre 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’arbrat és extraordinari i ens trobem davant d’un gran pollancre o xop. També hi ha una bona mostra de salzes i freixes. Per cert, potser cal afegir que el gran Hipòcrates acostumava a receptar remeis en base a les fulles de salze blanc per tal d’alleujar el dolor. De fet l’àcid acetilsalicílic (aspirina) s’extreia inicialment d’aquest arbre, de la ulmària, la gaultèria, dels pollancres i d’alguna classe de bedolls.

 

 P1140043 Gual de la Peola 

 

 

 

 

 

Passem pel gual de la Peçola i seguim el sender que, no ho hem d’oblidar, és que ja era el camí ral per anar fins a Vic. Originalment hi havia una primera via romana, bastida pel procònsul Mani Sergi al final del segle IIaC, que connectava Ausa amb el mar i evitava el pas pel Congost. Aquesta via anava des de Vic cap a Tona, s’enfilava a Collsuspina i després s’apropava a Caldes de Montbui per seguir cap a Mataró, a la costa. Posteriorment es va fer aquest, de manera que fos més directe fins a Barcelona. Aquest fou, també, el que en època medieval es va bastir com a camí ral. Més endavant, la carretera pels cotxes i la via del tren, han atapeït l’estreta vall de riu Congost.

P1140046 Riu Congost 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El riu Congost comença a la comarca d’Osona i tot rebent les aigües de la riera de Martinet entra al Vallès Oriental, remullant Aiguafreda. Deixa a la seva esquerra Centelles i s’endinse a la vall del Congost, amb el massís del Montseny a l’esquerra i les cingleres de Bertí a la dreta. Finalment per el seu nom quan s’uneix al Besòs i juntament amb les altres aigües passa pel barcelonès i acaba a la mar Mediterrània.

Nosaltres seguim caminant, sense cap mena de pèrdua possible. De tant en tant, en aqlguna cruïlla, un pal amb indicadors explica les alternatives. Trobem la que indica la desviació cap a Puigraciós i cap a l’estació de tren del Figaró. Nosaltres seguim cap a Santa Eugènia. 

 

P1140056 can Pereres del PlaHem deixat un gran lledoner a mà esquerra, just quan comença el sender que va cap a la ruta dels arbres de Vallcàrquera, després de trepitjar una mica de la carretera vella. Girem a l’esquerra, passem a l’altra banda del riu i seguim. A l’altra banda de la carretera, des del camí de terra que seguim, es veu perfectament la magnífica casa de Can Pereres del Pla. Es tracta d’una torre d’estiueig amb elements modernistes i noucentistes, que va ser incautada pel comitè revolucionari de Tagamanent l’any 1936. Durant la guerra, mentre en la planta baixa hi vivien els masovers, en el primer pis s’hi van fer les reunions de l’ajuntament i es va adequar una galeria per fer l’escola. Al pis de dalt s’hi estaven, circumstancialment, refugiats. A partir de 1939 encara va funcionar un temps com ajuntament, ja que hi vivien l’alcalde (que es va fer amb la gestió de la masoveria) i el cap local de la Falange.

Un rètol ens ho explica. N’hi ha diversos que provenen del El projecte supramunicipal "Els llocs de la memòria democràtica a les Valls del Congost", que pretén posar en valor els testimonis materials i immaterials del període de la II República, la Guerra Civil i la primera resistència democràtica (1931-1947) dels municipis de Tagamanent, Figaró-Montmany i Sant Martí de Centelles, amb objectius culturals, educatius i de cohesió social.

P1140059 Can Sant 

 

 

 

 

Un rètol senyalitzat explica que és una casa menestral dels segles XVIII i XIX, situada arran de l’antic camí ral que fou molt utilitzat a principis de l’any 1939 per les tropes republicanes en retirada cap a França i per nombrosos refugiats, tant de Catalunya com de diferents regions espanyoles, que fugien de l’avenç de les tropes revoltades. A Can Sant s’hi van estar alguns destacaments de soldats republicans en retirada que vivien, sobretot, de les requises que feien aquí mateix i a les cases del poble.

 

 

P1140060 Sta Eugnia del Congost Antiga església romànica, d’un romànic primitiu del segle XI, molt modificada i que des de la seva fundació va fer funcions parroquials de les cases de Tagamanent. Com a la pràctica totalitat de les esglésies de Tagamanent, Figaró i Sant Martí de Centelles, els revolucionaris les van saquejar i cremar el 1936.

P1140063 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’església, que ja existia, com hem dit, el 1038, fou de fet la capella del casal del Congost que, més endavant, va prendre el nom de Santaeugènia. Hi ha un grup de poques cases de notable construcció, que aporten un bri de pau al lloc... tot i que s’acostuma a trencar pel soroll dels cotxes per la carretera i el ressò dels trens quan passen.

 

P1140064 Les cases

P1140066 Lesmorzar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Toca anar a caminar una mica més amunt, mentre esperem que vingui el mossèn a obrir l’església ja que, segons el rètol que hi ha, avui diumenge diuen missa a les 11 del matí. Mentre esperem, també convé esmorzar una mica.

P1140067 Interior esglsia

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan venen unes persones que duen la clau i obren, mentre esperen l’arribada del mossèn, que avui ha anat primer a dir missa al Tagamanent, podem entrar. L’interior és espectacular. La distribució dels bancs i de l’altar és diferent del que normalment es troba en qualsevol altra església. Crida també l’atenció, la falta d’imatges, que després podré veure que estan exposades a dins de la sagristia. Al presbiteri, que és l’espai per l’altar, ara està separat de la nau per uns paravents, amb uns quadres penjats i a sobre del tot hi penja un marc de vidre amb la paraula “abba” (“pare” en arameu).

Al davant de l’altar destaca un petit televisor i unes gerres i altres estris més. Tot plegat, una sorprenent presentació. Una senyora, que ve a missa, m’explica que el capellà és diferent de molts altres i que ells se l’estimen molt.

P1140071 Pila bautismal per inmersi i magatzem imatges 

 

 

 

 

Entro a la sagristia on hi ha, com ja he dit, les imatges que suposo que abans devien estar repartides per la na. A més hi ha una curiosa pica baptismal, de color blanc, al nivell de terra. Em confirma el senyor que ha obert la porta el que ja em semblava evident: que es tracta d’una pila baptismal per immersió. Surto pensant que el mossèn deu ser una persona ben especial i interessant. He estat buscant informació i no n’he trobat cap que m’ho confirmi del tot, però m’ha semblat que el mossèn es diu Pedro Ynaraja. Si és així, a més puc afegir que aquest capellà ha col·leccionat al llarg de la seva vida més de sis-centes bíblies, entre les quals destaca una, en microfitxa, de quatre centímetres quadrats de superfície, que és idèntica a la que es va deixar sobre la superfície de la Lluna.

 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3322843