(Vallès Oriental) Ruta el febrer de 2014; 9,3 km; +250 -250; 3 hores.   Excursió organitzada per Jordi Canosa amb el següent itinerari: Santuari de Puiggraciós, Puig Ciró, Cingles de Bertí, Sant Pere de Bertí, El Clascar.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 663 mapa Hcx 663 perfil Hcx 

FA ANYS: El 1701, quan es va ampliar el santuari de Puiggròs, també va arribar (el mes d’abril) a Madrid Felip V. El primer Borbó arribava amb els consells del seu avi (Louis XIV) que li deia que “fos un bon espanyol... sense deixar de ser francès”. Encara es mantenia el respecte per les diverses institucions dels regnes de la corona i per tant, Catalunya (amb Aragó i València) mantenien les seves constitucions i sistema sobirà de decisions.

P1190332 Monestir Puiggracis Comencem l’excursió, curta i còmoda, d’avui al davant del santuari de Puiggraciós (689m). Forma part del poble de Figuerò i Montmany i estem a sota del cim del Puiggraciós de 807 mts d’altitud. Dins del monestir, encara en actiu i sota la cura de monges benedictines (filial de Sant Pere de les Puelles), hi ha la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós. Es veu que es tracta d’una talla gòtica del segle XV, que havia estat conservada a la parròquia de Montmany. Actualment, la gran albergueria que es va construir per ampliació del santuari (1701), també fa d’hostatgeria per a qui vulgui passar-hi uns dies de repòs, reflexió o estudi.

P1190334 Interior 

Com que l’església de Sant Pau de Montmany estava en molt mal estat, se sap que a finals del segle XVIII era aquest santuari que es feia servir com a parròquia del poble. L’any 1936, a l’inici de la guerra civil espanyola, el santuari va ser cremat i destruït. No va ser fins el 1957 que es van acabar les obres de restauració que havien començat el 1939.

P1190336 Imatge alletan 

La imatge de la Mare de Déu es presenta alletant el Nen Jesús, que el sosté en braços és l’original del segle XV ja que en començar les revoltes antireligioses dels inicis de la guerra, uns veïns del poble la van amagar. La imatge esta exposada dalt d’un pedestal que presenta els escuts de Montserrat, la Mercè, Núria i el Roser.

P1190338 capella 

A prop del santuari hi ha una magnífica torre de l’antic telègraf òptic, que va ser construïda el 1854. Segons la llegenda, al costat de la torre és on s’hauria trobat la imatge de la verge per part d’un pastor i un bou. Actualment hi ha una petita capelleta.

P1190337 Torre ptica 

L’origen de les línies de telègraf òptic s’han de situar a finals del segle XVIII, en el context de la guerra que França mantenia amb les potències que l’envoltaven, després de la Revolució. Posteriorment, el 1798, Carles IV va signar l’ordre de 17 de febrer de 1799 per posar en marxa el projecte del telègraf òptic dins d’Espanya. Les torres que es van construir a la península, seguien el concepte militar i per tant eren petites fortificacions, amb una entrada a dos metres del terra i amb accés per una escala de fusta que es podia enretirar. La que veiem aquí correspon a la número 45 de la línia Barcelona a Vic i probablement estaria dotada del sistema desenvolupat per Lord Murray, que constava de diverses bigues de fusta entre les quals es podien veure sis finestres. Aquestes finestres, segons estiguessin obertes o tancades, significaven una lletra determinada.

Torre telegraf optic

Per mostrar com funcionava, he pogut trobar un dibuix (font: Olivé, 1990) que permet fer-se una idea del mecanisme. La Torre de Puiggraciós connectava amb la número 46, a Granollers, al paratge de Can Masana i de planta circular, que encara es pot veure i també amb la número 44 situada a Centelles que, en aquest cas, aprofitava el campanar de l’església parroquial. Altres torres eren la número 43, al nord, situada a Tona i cap el sud les de Busquerons (47), Montcada (48) i Sabadell (49). La de Barcelona estava situada a les Drassanes i no tenia número.

P1190339 Cingles de Bert    Comencem a caminar, en aquest dia tapat, fred, humit i ventós, per una pista que va en direcció a ponent i que ens portarà fins al Collet d’en Tripeta. A la nostra esquerra, el turó puja suaument fins al cim del Puiggraciós (809m), on se sap que hi havia hagut un antic poblat ibèric i al darrera d’aquest serrat sabem que hi ha les diverses urbanitzacions de l’Ametlla que s’han enfilat muntanya amunt, encara que ja no les veiem. A la nostra dreta, tenim la Baga de la Rovira, per on baixen els torrents que van fins al Montmany.

P1190342 Puig Cir 

Al km 2,1 passem pel Grau Mercader (760m) des d’on girem cap a l’est seguint per dalt els Cingles de Bertí. Estem al vertex que gira la cinglera en angle recte cap a nord, venint de ponent. Uns 10 minuts després arribem a un estrep amb un pal i una bandera. Estem a la punta del Puig Ciró és un petit punt, a la cinglera, de 857 metres que figura en alguns mapes amb el nom de Puiggiró (o Puigciró). Més cap al sud hi ha la masia del Cal Mestret. Sabem que hi havia hagut una altra masia, ja fa temps desapareguda, la de Puigciró.

P1190348 Grau de Montmany 

Seguim caminant ara sempre en direcció nord, per sobre de la cinglera, amb bones vistes, encara que avui tapades per la boirada. La pujada al Grau de Montmany, comença després que hem fet uns 3,6 km i és molt distreta però sense cap especial dificultat, fora de fer servir una mica les mans.

P1190353 Vista dels Cingles 

Estem dins dels Cingles de Bertí, unes cingleres destacades que formen part de la Serralada Prelitoral i que de manera evident i acusada separen l’altiplà de la sub-comarca del Moianès de la depressió del Vallès. En una alineació clara d’est a oest, quan arriben al Puiggraciós, giren per orientar-se cap a nord. Les cornises pintoresques dels cingles són de tipus calcari i provenen de fons marins de l’eocè.

Deixem una taula de pedra a la dreta i en pocs minuts al punt més al d’avui (860m). A sota tenim el que es conegut com Escletxot de Can Volant. La pista sempre ha estat clara i evident, encara que cal seguir el mapa i el track de gps, ja que hi ha algunes cruïlles. Aquí girem sobtadament a l’esquerra, prenent direcció sud-oest fins a les ruïnes de Ca l’Esmolet. Després de la masia enderrocada, la pista arriba a una cruïlla (seguim planers) i girem a la dreta per anar ja cap a Sant Pere de Bertí uns minuts més enllà.

 P1190358 St Pere de Bert     Arribem a Sant Pere de Bertí, una església parroquial en estat d’abandó i que era el centre del veïnat que també ha anat quedant abandonat i que depenia administrativament de Sant Quirze de Safaja. Cal dir que es fa referència documental a l’indret des del 978, on hi hauria hagut un castell o lloc de defensa. Com a lloc de culte religiós se sap que està documentat cap el 1030 dins dels dominis de Sant Miquel del Fai. L’edificació actual es considera que és el resultat de les modificacions fetes sobre una construcció datada entre els segles XIII i XV. Sempre havia estat el centre de diverses masies esparses pel Bertí i era per tant el lloc de trobada, els diumenges, de la gent de les rodalies. El campanar, força modificat des de l’inicial de cadireta, va perdre les seves quatre campanes a la guerra civil, el 1936. La campana que es veu duu per nom Clara i s’hi va instal·lar el 1998.

P1190361 Rellotge de sol 

Es pot observar un rellotge de sol, de factura moderna. La inscripció diu: “Pels camins del cel/ el sol va fent via/ mira quina hora és/ i aprofita el dia”. Però si us hi fixeu bé, veureu una figura, dalt del tot, amb la creu, que no té res a veure amb el cristianisme. Es tracta de la figura d’una dona que amb el cos arquejat i amb estrelles. Es tracta de la deessa egípcia Nut. És la deessa del cel, creadora de l’univers físic i de tots els astres, estels i planetes. Es representava als temples funeraris ja que estava associada a l’acolliment dels difunts, cosa que feia amb les seves ales esteses. Jo recordo prou bé, la seva figura cobrint tota una volta del sostre al temple esglaonat de la Hatsepsut, a la Vall de les Reines.

P1190363 Comunidor  

Forma part de les construccions un petit edifici cobert, a l’angle del cementiri. Té quatre finestres, orientades als quatre vents i la coberta és a quatre aigües. Es tracta d’un comunidor. Tot i que hi ha diverses interpretacions, crec que podem explicar que es tracta del lloc, a cobert de la pluja i del vent, on el capellà s’hi protegia quan en situació de forta tempestat resava les seves oracions i beneïa als quatre vents amb la finalitat d’exorcitzar la tempesta i evitar d’aquesta manera que els conreus en resultessin massa malparats. Amb el temps, el petit lloc arrecerat va guanyar un banc de pedra en forma de U on els diumenges, els caps de cada masia, s’hi reunien i així podien parlar de les seves coses i dels interessos de la comunitat.

P1190365 

P1190370 El Clascar Continuem en direcció sud, per camí sense altres alternatives. Uns 800 metres més enllà se’ns presenta la gran casa castell, molt modificada i en mal estat, del que originalment havia estat la “domus” o casa fortificada que ja s’esmenta en un document del 987. L’origen etimològic no es gaire clar. D’una banda per l’Alcover-Moll és d’origen incert i per part de Carreras seria d’arrel ibèrica i vindria a ser una mena de roure. D’altra banda Coromines creu que prové de Castellar, de la mateixa manera que Castlà, que sembla la opció més clara.

P1190367 

Sabem que el segle XIV i sota el domini senyorial de la família Centelles pertanyia a Guillem de Clascar i ja era una masia fortificada. Els anys hi posen la seva capa de pols informativa i no sabem res més fins el XVI en que apareixen com a propietaris els senyors de Bell-lloc. El que podem veure actualment és el resultat d’una restauració de principis del segle XX portada a terme per la família Almirall.

P1190369 

En la reforma i reconstrucció s’hi van incorporar molts elements d’estil medieval, gòtics, romànics i arabitzants, uns d’originals i altres resultat d’imitacions. La obra va quedar inacabada, així com la capella dedicada a Sant Crist. Amb els anys i la presència dels brètols que gràcies a les pistes i a la circulació per les nostres muntanyes, ha anat patint les destrosses dels salvatges, tot i que es tracta d’un edifici que, l’any 1949, va ser catalogat de Bé Cultural d’Interès Nacional.

P1190372 

Al darrera hi ha una curiosa construcció de planta rodona, a la qual li han estat arrencades totes les pedres del recobriment posterior, així com les rajoles del sostre. Dins es pot veure absolutament pintat i fet malbé. Una pena. És evident que algú que va amb motxilla no es pot endur les pedres, això només es pot fer amb un cotxe.

P1190373 

Així, doncs, què s’hauria de fer, barrar totes les pistes per evitar la circulació excepte per la gent que viu a les masies?   A partir d’aquí ja seguim baixant cap el sud fins a tornar a coincidir amb la pista que havíem pujat al principi, per anar fins al santuari.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6180078

Es pot obtenir informació de les torres de telègraf òptic també a la següent excursió:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/355-montornes-del-valles-telegraf-castell-sant-miquel