(Vallès Oriental) Ruta el 20/10/2013; 16 km; +486 -486; 5 hores. Excursió organitzada per UES Sabadell amb el següent itinerari: Llinars del Vallès, can Suari, Sant Esteve del Coll, Torrassa del Moro, Ermita Sant Sebastià, can Bordoi, Llinars. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Avui fa 5 dies (el 15 d’octubre de 1940) va ser l’aniversari de l’execució de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. El 13 d’agost de 1940 va ser detingut a França per la Wehrmacht alemanya i lliurat al govern de Franco. El 3 d’octubre va ser traslladat a Montjuïc (Barcelona), on un consell de guerra el va condemnar a morir afusellat , cosa que van fer 10 dies després. És l’únic president de govern del món escollit democràticament que ha mort executat.
L’excursió comença a Llinars del Vallès, al recinte del pavelló municipal d’esports, on cal fer la inscripció. Llinars del Vallès és un poble, a la plana que es forma a llevant de massís del Montseny, documentat a partir de l’any 919, on apareix com a vila rural de “Linares”, que etimològicament vindria a ser un “camp de lli” segons Moran, Batlle i Rabella. Se sap que Llinars formava part, l’any 1381, de la jurisdicció del castell del Far i que comptava amb 78 famílies (una població estimada de quasi 400 persones).
El Drac alat de Llinars és una obra de Quim Camps situada, el 23 d’abril de 2007, en un angle de la plaça dels Països Catalans. L’escultor explica, en un article del llibre d’aquesta 34à Ronda, que va voler significar una imatge que representés aquest conjunt de terres de parla comuna que en diem Països Catalans i per això va utilitzar l’escut reial i una evocació del rei Jaume I.
La sortida de Llinars no és gaire bonica, ja que s’ha de superar, per passos soterrats, la gran concentració de vies de comunicació que coincideixen al davant de la població. La construcció d’aquestes infraestructures, tot i ser necessàries, ha generat una modificació sobtada del paisatge. Especialment el pas elevat de la línia del TAV per sobre de l’autopista, de tal manera que al final el riu Mogent, quasi queda desaparegut entre la densitat d’asfalt, cables i ciment.
Passem pel costat del tancat de protecció de les restes arqueològiques ibèriques de Can Suari, corresponents a un indret poblat de caràcter agrari, que els experts han datat entre el segle II aC fins al s I dC, el que vol dir els inicis de la romanització del territori català. El lloc ocupa un espai de 2.100 m2, on hi ha trobat les restes d’un nucli poblacional i diverses sitges.
El camí ens porta a Sant Esteve del Coll. És un punt clau ja que delimita les parròquies de Cardedeu, Santa Agnès de Malanyanes i Dosrius i està situada a prop de dues urbanitzacions que, en el seu origen , eren els masos que formaven la parròquia de l’església. Surt esmentada en un document del 1023 pel qual el comte Ramon Berenguer I, va vendre els drets feudals a Guadall, però el temple actual és del segle XVI, amb una intensa restauració del 1885.
Abans d’arribar-hi hi ha el cementiri, que es troba al bosc des que s’hi va desplaçar el 1989. Al costat de l’església hi havia la casa rectoral i altres edificis annexos, que van ser tots enderrocats, el 1987, pel seu estat ruïnós.
És molt interessant fer la Ronda, ja que d’aquesta manera és possible gaudir de la vista de l’interior de les esglésies, donat que la UES es preocupa que estiguin obertes. És la manera que tenim els que vivim lluny de poder-les visitar. És un interior molt senzill però que conserva una imatge d’estil gòtic de la marededéu i una creu processional molt interessant que es calcula del segle XVI.
Més enllà, seguint el camí deixem a l’esquerra un arboç classificat com “arbre monumental”. És d’un diàmetre espectacular, però està molt malmès per un llamp.
Ara girem cap a llevant i en poca estona, al final d’una pujada, arribem a la magnífica Torrassa del Moro, una torre cilíndrica lleugerament cònica i d’un diàmetre considerable. Presenta una base d’època romana de nou filades de carreus regulars i un nivell superior, que cal datar a l’època medieval, més irregulars i petits. Estem a 412 metres d’altitud i la torre en fa 8,30 més. La circumferència de la base és de 29,60 metres. L’any 1906 Francesc Martí, que era el propietari, la va fer servir de pavelló de cacera. Des de mitjans del segle XX va quedar abandonada i va ser objecte d’agressions i espoli, fins que els anys 90 es van tapiar totes les obertures i finestres.
El 22 de desembre de 2009 es va cedir a l’ajuntament de Llinars per part de Jordi i Carles Garcia, que són els propietaris de la finca forestal on està ubicada. La restauració va començar el 2010 i actualment està totalment consolidada. A l’interior hi ha una petita exposició de dibuixos infantils, del qual he fet una fotografia del de Jana Codina, amb una visió molt plàstica i dinàmica de l’interior.
La restauració es va fer amb el cofinançament europeu del FEDER. Ara és possible visitar-la. Es va inaugurar el 28 de març de 2011.
És a inicis del segle XX quan Josep Comas i Masferrer va decidir construir la gran casa palauet noucentista i amb molts detalls modernistes, on hi va passar a residir amb la seva família, deixant així al costat la masia antiga de Can Bordoi, que endinsa els seus orígens al segle XIII. La casa alberga el Museu Monogràfic de Castellvell, amb les restes que es van trobar en les excavacions fetes, de les qual cal destacar la magnífica col·lecció de ceràmica. És un museu privat i cal trucar per poder organitzar les visites.
Al costat de Can Bordoi hi ha l’antiga església de San Cristòfol, de la qual s’ha trobat documentació el 1025 i que va ser reconstruïda a principis del segle XX. Aquesta església encara celebra la festa el 10 de juliol de cada any i depenia de l’església parroquial de Llinars, de la mateix amanera que la capell de Santa Maria del Far i la que es va construir al Castellvell.
Explica la història que el dia 1 de juliol de 1548 Riambau de Corbera va reunir les famílies del poble a l’església de Santa Maria i els hi va demanar mil lliures per tal de construir un nou habitatge ja que les cases que ocupava estaven en molt mal estat. Les famílies ho van acceptar a canvi de determinades prestacions i el van pagar en deu anys. D’aquí va sorgir el Castellnou de Llinars, dins de la vila i de planta quadrada. Aquest fet va derivar que l’antic castell passés a dir-se Castellvell, també conegut com castell del Far, Castellvell del Far o Castellvell de Llinars. Està a 401 metres d’altitud i només en resten les ruïnes, encara que ben consolidades.
Els primers documents que en fan referència són del 1023 i per això sabem que el posseïa Gombau de Besora en feu dels comtes de Barcelona. L’estat actual és el resultat d’un terratrèmol que es va produir el 1448 i de l’abandó a partir d’aquella data. Els Corbera, que eren els senyors, es van traslladar a unes cases de la vila. Un dels aspectes més interessants de la visita són els fossats que, com que havien quedat colgats de terra i pedres, durant les excavacions van poder presentar-se tal com eren e principis del segle XV. Actualment estan en molt bon estat les cases, al peu del castell, que s’han fet servir com a casa de colònies.
L’Unió Excursionista de Sabadell, com cada any, edita un llibre sobre la Ronda de l’any amb molta informació històrica. Es tracta d’un document que tots els que caminem anem a buscar i que conservem. Es tracta d’un esforç important (el d’aquest any, és de 181 pàgines) i que cal agrair a l’UES i a tots els col·laboradors per la magnífica tasca de conservació del coneixement de pobles i territori. D’altra banda, a mi, amb la meva modesta aportació de les rutes de muntanya, m’ha anat molt bé. Gràcies UES!
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5471213