(Vallès Oriental)    Excursió matinal curta, feta l’octubre de 2011. Hi he anat amb en Josep Camp. Total 10 qm; desnivell +200 -200; 2 ½ hores. Punt de sortida: Castellcir. 

Imagen1 Imagen2

TAL DIA COM AVUI: L'11 d'octubre de 1652, i després de mesos assetjada, la ciutat de Barcelona capitula davant l'acció militar de l'exèrcit de la monarquia hispànica i l'armada de don Joan d'Àustria que va desembarcar a Castelldefels.

La sortida és a Castellcir, al costat del punt d’Informació, a la part del darrera de l’església, més o menys. Es comença seguint l’avinguda de Santa Coloma en direcció nord. Cal dir del nom del poble que s’ha trobat documentació, del segle XI, en la forma Castellcirvio. Moràn, Batlle i Rabella creuen que la terminació “cirvio” té origen antroponímic.

P1090320 Pont Esplugues i Castellterol al fons 

Al final del carrer s’arriba al parc de La Quintana i aquí s’ha de girar a l’esquerra, per uns metres més endavant endinsar-nos per una pista de terra que surt a la dreta. Pista sense cap mena de gràcia que va tirant endavant i que ja no deixarem, tot i que va captant vistes més interessants una mica més enllà.

P1090324 

 Després d’arribar a la riera de Fontscalents i seguir per pista cap a l’esquerra arribem a l’indret de  Les Esplugues. Es tracta d’unes cases que formen una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002 i actualment es tracta d’un espai museïtzat. L’origen etimològic del terme “espluga” cal cercar-lo precisament en la seva significació de “cova o cavitat”.

P1090329

   En aquest indret es pot copsar una gran pau i tranquil·litat. Si deixem la masia a la nostra esquena, just al davant tenim un magnífic pont romànic d’un sol ull i pas estret, pensat per a animals de bast: el pont de Les Esplugues.

P1090335 Orenetes a punt de marxa

Seguim el camí per la dreta de la riera i ens aturem diversos cops per observar diversos ocells que volen accelerats d’un costat cap a l’altre. A més dels corbs, negres, hi ha tudons i un bon grapat d’orenetes que, tal com explica en Josep, van practicant l’exercici social de relacionar-se per preparar l’emigració final cap a terres més càlides. Finalment trobem un pont a l’esquerra de la marxa que permet l’accés a les construccions de la masia de Cal Murri. Nosaltres, però, l’únic murri que trobem és un petit gosset que, al mig del camí, no para de bordar i que a mida que ens hi apropem se’n va cap a dins i s’amaga, però segueix amb els seus lladrucs aguts. En qualsevol cas, quasi ens foragita més la fortor dels fems i dels purins dels porcs que no pas aquests gos esverat.

P1090338 Cam de tornada a Les Esplugues 

Cal anar en compte per la pista que puja, ja que la ruta en gps que havíem obtingut per a fer l’excursió, s’ha de deixar aviat i derivar cap a un sender que transcorre una mica més avall a l’esquerra pel mig del bosc. Segueix la ruta més o menys paral·lela a la riera, ara en direcció a l’est. Cal anar en compte amb els punts del track, tot i que és un indret una mica embolicat. Suposem que els qui van fer l’excursió del track inicial, van anar una mica a l’aventura. L’objectiu és anar a trobar el pont romànic que hi ha al davant de la masia de les Esplugues. Doncs nosaltres fent la ruta que s’indica al gps resultant, seguim el caminoi intuït i acabem en un camí evident que més endavant està empedrat la qual cosa ja indica que té un origen de pas molt més clar.

 Ja al final, el camí baixa i baixa encarant-se al cingle que tanca la vall per la banda de tramuntana i que sabem que és on hi ha Les Esplugues. I així arribem sense cap problema al magnífic pontet, on aprofitem, tot asseguts  al pedrís que hi ha al costat de la porta de la masia troglodítica, per menjar i beure una mica. 

Al costat de la masia, encara hi ha un cobert que havia estat per al bestiar i que ara, restaurat, acull el museu. Actualment, acull el radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir, l’àmbit temàtic del qual se centra en l’aprofitament que n’ha fet l’home de tots els recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències, etc.

Després seguim el mateix tram de pista pel qual havíem arribat a primera hora del matí fins al punt on cal trencar a l’esquerra i saltar a l’altra banda de la riera, per segui un caminet que va tota l’estona a tocar de la riera, fins arribar a Fontscalents.

    P1090342 La Marededu de LurdesFontscalents és una balma que dóna aixopluc a una petita font natural que sorgeix directament de la roca i a una marededéu de Lurdes, que actualment no hi és perquè, segons explica un cartell, està en procés de restauració.  Els voltants són d’un gran encant, per les formacions rocoses i els petits gorgs d’aigua. Només per una mica de la seva màgia per l’aspecte poc saludable de l’aigua i un olors àcids que se’n desprenen que indiquen una clara contaminació provinents de les granges dels voltants.

P1090343

P1090348

Hem seguit un tram endavant i després una mica amunt, però en arribar a uns camps de conreu, al sol, hem decidit que no hi ha res més a veure i hem tornat enrere per acabar un altre cop, una estona després a Castellcir. I així s’ha acabat aquesta breu caminadeta en un dia que la calor tornar a deixar-se notar, tot i que nosaltres hem tingut la sort d’anar quasi tota l’estona per sota d’ombra.

P1090350 Casa Prat de la Riba a castellterol  

Un cop ens hem canviat les botes. Marxem de Castellcir i ens aturem a Castellterçol. Del nom del poble he trobat a l’Alcover-Moll que prové del llatí Castellu Tertiolu que viondria a ser “castell tercer” i ja apareix en diversos documents dels anys 925 i 940 amb la forma Castro Terciolo.Com que és força aviat, donem una volta pel poble amb la intenció d’anar a visitar la casa museu de Part de la Riba, situada a la plaça del mateix nom, ja que per la informació que teníem, avui tenia que estar oberta. Però no ha estat així: obren a partir del dijous. Per tant, després de fer una fotografia marxem. 

Castellterçol va esdevenir vila per privilegi reial de l’any 1575. Si algú vol cercar més informació de la vila pot consultar la fitxa de la Enciclopèdia Catalana:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0016235&BATE=Castellter%25C3%25A7ol

El trak de gps que ens ha sortit a nosaltres el podeu trobar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2093549