(Vallès Oriental) Ruta 1527 el 18/10/2023; 15 km; +315 -315; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cardedeu, Can Bordoi, St Cristòfol de Bordoi, St Sebastià de Puigpedrós, la Torrassa, St Esteve del Coll. Participants: Vinyet C i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La parròquia de Cardedeu consta documentada el 1012.
Hem començat a caminar des del barri de Can Lleget de Cardedeu i pocs minuts després, deixem l’asfalt dels carrers i passem sota el pont de la carretera. Per trobar la primera notícia històrica del nom de Cardedeu ens hem de remuntar fins el segle X, al 941, en què apareix la forma llatina de "Carotitulo". La parròquia està documentada el 1012 i pertanyia al terme del castell de Vilamajor dels comtes de Barcelona.
El camí va entre la carretera i el riu Mogent en direcció nord-est, planer i recte. L’entorn no és gaire agraït, però aviat s’acabarà. Els rètols ens indiquen camins i senyals de PR.
Girem a sud-est, per sota la carretera un altre cop, i després anem seguint amunt suaument, per entre bosc. La major part d’aquesta excursió va envoltada de bosc.
Transcorreguts uns cinc quilòmetres arribem al davant de Can Bordoi, que ja és del municipi de Llinars de Vallès. Can Bordoi és un antic mas documentat el segle XIII. En el fogatge de 1553 s'esmenta a "en Bordoy". A principis de segle XX, Josep Comas i Masferrer va aixecar la nova casa i altres edificis annexos amb gust noucentista. Es creu que l'edifici va ser construït per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat, perquè existeix el plànol d'un element arquitectònic del jardí no construït, però signat per ell. Tot el conjunt és d'una homogeneïtat estilística que fa pensar en un sol autor.
En un extrem d’aquesta masia hi ha l’ermita de Sant Cristòfol. Documentada des de l´any 1025 i molt vinculada al castell del Far. El 1336 el rector de Llinars autoritzava dues deodades a residir a Sant Cristòfol, on es va reunir una reduïda comunitat. La capella va ser reconstruïda modernament i és un edifici aïllat de planta rectangular. Capella de nau única precedida per un porxo d'una alçada inferior.
Retornem una mica del camí, sempre dins l’entorn de les cases, en recinte privat, i aquí trobem un espai com de jardí modernista amb una bassa d’aigua. Hi ha bancs i aprofitem per menjar la fruita que portem.
És un entorn molt agradable i per tant bon moment per fer-nos una fotografia.
Seguim la ruta que indica el track que portem, ara per pista. Podem afegir que durant la Guerra Civil, en uns camps de conreu situats per sobre de la carretera de Sant Celoni, a la zona oest del torrent del Fou, en terrenys de Cardedeu, Vilamajor i Llinars s’hi va construir un aeròdrom militar. El camp de vol consistia en dues pistes d’uns 900 metres que des del nord s’obrien en un angle de 30 graus al sud. Com a caserna, les forces aèries republicanes van requisar els masos de can Jofre i de can Morató.
Arribem a l’ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós. Originalment consta documentada el 1640.
L’ermita havia quedat, fa anys, quasi totalment enderrocada i en molt mal estat fins que, com passa a vegades, veïns de la parròquia del Coll de Llinars es trobaven cada dissabte per restaurar l’església de Sant Sebastià de Puigpedrós, enrunada durant més d’un segle. Poques vegades (en els casos de temples poc destacats) hi trobem l’esforç del bisbat ni dels recursos de l’estat.
Si no fos per aquest dia una mica enterbolit, tindríem millor vista de les valls i turons del parc del Montnegre.
Anem tombant a nord-oest i ja s’endevina la punta de la Torrassa. Amb seguretat, quan es va construir, el turó devia estat ben pelat i no hi havia arbres. En les últimes desenes d’anys s’ha anat replantant i la construcció va quedar una mica amagada darrera del mantell verd.
Ja estem al davant de la Torrassa, de la qual destaquen especialment les seves fileres inferiors de grossos blocs de roques escairades d’origen romà, però no sembla que hi hagi gaire informació més concreta. Havia quedat en molt mal estat fins que va ser cedida a l’Ajuntament de Llinars que la va fer restaurar. La imatge actual prové de la inauguració de l’any 2011.
Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Però segur que devien patir molt més les càrregues impositives amb que el Borbó Felipe V va voler empobrir i humiliar Catalunya.
El nostre camí continua endinsant-se per bosc. Val a dir que els bolets són un producte típic de Llinars des de temps immemorials. La tradició dels bolets a Llinars ha passat de pares a fills i encara avui és una activitat que se sol fer majoritàriament en família, ja que és en aquest reduït cercle on es manté el secret del lloc més adequat per trobar els bolets. Les espècies més habituals als boscos de Llinars són les trompetes de la mort, els rossinyols de pi, els carlets, els rossinyols i els rovellons.
Finalment arribem a l’ermita de Sant Esteve del Coll. És un edifici de planta de creu llatina amb nau única, absis poligonal i dues capelles laterals rebaixades respecte a la nau central. En un document de l'any 1023 apareix "la parròquia de Sant Esteve del mateix Coll". Aquesta va dependre de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu durant els segles XIV-XV. L'edifici és del segle XVI i les dues capelles són del segle XVII.
Ara ja ens queda molt poc per arribar al mateix punt on hem començat a caminar aquest matí. El nom de Cardedeu ha fet córrer rius de tinta, ja que diversos autors han defensat diferents orígens. Les propostes més acceptades són les de Francesc de B. Moll, que defensa que vindria de Car (quer, pedra) i deu (font o lloc d’on brolla l’aigua), i la de Balari i Jovany segons el qual derivaria de “quercitulum” (alzinar petit), malgrat que aquesta última no és admissible fonèticament.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1530-cardedeu-ruta-tres-ermites-can-bordoi-st-cristofol-de-bordoi-st-sebastia-de-puigpedros-la-torr-151735567
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/564-cardedeu-turons-batalla-de-cardedeu-o-llinars-santa-coloma-de-marata-mare-de-deu-de-pla