(Vallès Occidental) Ruta el març de 2017; 12 km; +340 -340; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Gallifa, castell de Gallifa, Mare de Déu del Grau, Grog Negre, Riera de Gallifa.   Participants: Dolors, Anna G, Anna P, Carles H, Josep S, Carles M i Miquel.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 

 mapa924  mperfil924

FA ANYS: Mentre es documentava la primera menció de Gallifa l’any 939, a Lleó feia poc que havia mort el sobirà Alfonso IV, conegut com el Monjo.

P1090404 Gallifa 

Comencem l’excursió a Gallifa, però aquest cop no pujarem damunt dels cingles que tenim a nord, sinó que farem una circular pel territori meridional de la població. Just a prop de l’entrada hi ha l’escultura que commemora el mil·lenari de Gallifa. Aquest monument va ser realitzat per Joan Gardy Artigas, fill del ceramista tan vinculat a Gallifa, en Josep Llorens Artigas i gràcies al suport del poble. Va ser inaugurat el 1999.

La primera menció de Gallifa és de l’any 939 i es relaciona amb la capella de Sant Sadurní. Es veu que aquesta antiga església (ja desapareguda) estava al costat d’una torre. D’aquella torre o vell castellet, se’n deixa de parlar el 978. Al poble, s’accepta com origen del poblament el 999.

P1090405 El grup  Seguim el carrer de Cal Ferrer i aviat prenem un camí ben endreçat, estret i fet només per caminants, que es dirigeix a l’església.

P1090407 Sant Pere de Gallifa  Tenim una bonica vista de Sant Pere de Gallifa, a l’altra costat del torrent que baixa, el de Sant Sadurní. És romànica de finals del XII, encara que ja consta documentada el 1060. L’any 1184 en Bernat de Rocafort, l’hi va deixar en el seu testament diverses propietats.

P1090408 Absis de Sant Pere  L’absis de Sant Pere de Gallifa. En algun document parla de capçalera triabsidial, però a mi em sembla més aviat que es tracta d’un cos d’absis principal dues lleugeres absidioles al costat que, en les fotos, fan de mal observar. Just quan deixem l’església, a la dreta ens queda la Fundació Tallers J Llorens Artigas.

P1090411 La Rectoria  Una mica més avall, ara anem ja de cara a sud, passem pel costat de la Rectoria, amb un potent campanar quadrat per sobre de la porta d’accés.

P1090413 Torrent de les Maioles  En un acusat revolt, on el camí tomba, passem per un pontet que supera el profund torrent de Les Maioles. Potser ens anirà bé recordar que una maiola és una vinya novella, és a dir ceps plantats fa poc temps.

P1090416 Castell de Gallifa 

Hem anat girant i per camí de bosc pugem fins al collet del castell. Hem fet 2,6 quilòmetres. El castell de Gallifa el tenim al darrera d’aquest porta. També hi ha l’església de Santa Maria del Castell, actualment coneguda com l’ermita de l’Ecologia. No podrem contemplar la curiosa ermita perquè està tancat. Després he descobert que es pot visitar diumenges de 10 a dues i que també es pot contactar amb Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Un personatge important va ser mossèn Dalmau que, sent rector de Gallifa, va impulsar la reforma del castell i l’església, amb donatius d’amics, de la Generalitat i promovent camps de treball d’estiu, grups escoltes i el suport de la gent del poble. Mossèn Dalmau va visitar, el 1979, una de les set meravelles del món antic: les runes del temple de la deessa Artemis a Efes (Turquia) i per tant un indret dedicat al mite de la virginitat i de la fecunditat de la Terra. D’aquella visita li va venir la pensada de posar el nom de “Mare de Déu de l’Ecologia” a la capella en restauració al costat del castell.

P1090417 Gallifa i els cingles  Seguim la nostra ruta i anem a buscar una mica de sol per esmorzar, ja que no ho podem fer dalt del castell. La vista que tenim al davant amb Gallifa als peus i els cingles al davant, és magnífica.

P1090420 Un espai verd entorn abrupte  Seguim una pista que fa unes giragonses fins que arriba a un entorn més pla, amb camps de conreu d’un verd viu. És la Quintana del Puig. Sorprèn en un terreny tant abrupte i solcat de torrents, trobar una amplada com aquesta. De “quintana” també en podem saber els seus significats: Pleta propera a un poble per deixar-hi anar el bestiar; o peça de terra equivalent de cinc mujades. I una mujada era una unitat de mesura d’origen romà (“modiata”): un quadrat de 100 per 100 passes.

P1090421 Can Ciur 

Hem seguit per la pista amb orientació sud, tota la estona, fins que arribem al que queda de les runes de la casa de Can Ciuró que, com ja sabem , significa “cigró”.

P1090424MdD del Grau  Arribem a l’ermita de la Mare de Déu del Grau. Hem caminat uns 7,5 quilòmetres, en dues hores.

P1090426 Interior 

El portal està tapiat, però per una finestra de l’absis es pot observar llum a l’interior, el que significa que hi ha un forat al sostre. També podem veure unes pintures a mur interior de l’absis i uns plàstics que pengen al davant, probablement per protegir la pintura de la pluja. El nom “del Grau” ens crida l’atenció, ja que no en veiem cap; tot és bosc. Però sabem que si seguíssim al sud trobaríem els Espadats de les Elies. Probablement a aquell indret es refereix el nom de l’ermita.

P1090427 Ermita vella potser 

Cinquanta metres més avall de la pista, trobem les ruïnes d’una altra construcció. És evident que es tracta del basament i una part de l’absis d’una ermita. Pensem que potser es devia esfondrar i finalment la van reconstruir més amunt. Per molt que ho he intentat no he trobat cap referència a aquest segon temple tan proper.

P1090430 Riera primer  Hem tornat enrere fins a la mateixa pista que abans seguíem i hem començat a girar cap el nord. D’aquesta manera ens hem apropat a la riera de Gallifa. Es tracta d’un curs d’aigua que prové de diversos torrents dels cingles de Sant Sadurní. Pels voltants d’on caminem s’uneix a la riera de La Roca, amb la qual totes dues canvien el nom pel de riera de Caldes. Tocarà passar varis cops per la riera. Aquest primer cop és precisament a l’inici i quan ja pren el nom de Caldes.

P1090431 Riera 1  Més enllà, la riera de Gallifa no vol ser menys i ens toca passar-hi com podem. Algú s’hi encara sense problemes: sabates i mitjons fora i peus a l’aigua.

P1090432 Salt Riera segon 

Cadascú ho passa com pot.

Al principi parlava de la nació de Lleó. Ja sabem que la primera nació en néixer va ser Astúries (el 718). Cal doncs saber que precisament el 924, després de la mort d’Ordoño II, el seu successor, Fruela II, va ser acceptat per la noblesa lleonesa i va a passar a passar el centre del poder a Lleó, sobre un territori que anava des de la part nord del que ara és Portugal, tot Galícia i els territoris actuals d’Astúries i Lleó.

P1090436 Riera 2  Altres es fan un fart de riure.

Seguint amb el que dèiem de la història i per situar-nos en el context, afegim que aquells temps Castella encara no existia, ni Aragó, València, Extremadura o Andalusia, que formaven part del califat d’Abd-ar-Rahman II. A Catalunya (que s’havia format el 874) el sobirà era Sunyer a qui, abans de succeïr al seu germà Guifré II, el seu pare ja li havia deixat el comtat de Besalú.         

P1090437 Gorg Negre  Una estona després arribem a prop d’on ha d’estar el Gorg Negre, un conjunt de pous naturals format per les cascades d’aigua en aquest tram esglaonat.

P1090439 Les destrosses de les motos 

Ja ens falta poc per arribar a Gallifa.

En algun tram la freqüència de motos han destrossat els camins i amb la humitat s’hi fa fang i és de mal caminar. Des de la normativa del 2011 només es permet la circulació motoritzada per muntanya i entorns rurals, per pistes i itineraris delimitats pel Departament de Medi Ambient. Hi ha motoristes que potser creuen tenir el dret de fer el que vulguin i mostren un menyspreu absolut per la natura perquè un cop han erosionat els senders ¿qui els anirà a restaurar? ¿ells, els motoristes?

P1090445 Riera ultim  Encara, poc abans de pujar al poble, passem l’últim creuament amb la riera, de la qual ja ens acomiadem.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16992420