Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Romànic Vall Aran, Arties, Gessa, Unha, Bagergue, Salardú

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma)  (Vall d’Aran) Ruta 1230 el 2/07/2020; 12 km; +360 -260; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Romànic Vall Aran, Arties, Gessa, Unha, Bagergue, Salardú.   Participants: Miquel A i Miquel G.   Tipus de sortida: parcialment circular. Dificultat: fàcil.

 cmapa1230  cperfil1230

FA ANYS: El castell d’Arties esta documentat des de l’any 1283.

DSC06817 Al cmping Verneda

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al matí ens preparem avui per fer una excursió a peu per alguns dels pobles dels terçons d’Arties i Pujòlo amb l’objectiu de centrar la nostra atenció en una part del romànic de la Vall. A la Val d'Aran es pot gaudir d'un important conjunt artístic monumental, integrat sobretot per un gran nombre d'esglésies romàniques. Una rica ornamentació escultòrica, rústica però molt expressiva, realça les línies arquitectòniques.

DSC06818 Inici a Arties   La caminada comença, però, a Arties. Amb el cotxe del Miquel aparquem al centre del poble, canviem calçat i ens posem en marxa.

DSC06819 Vaques Al costat d’on hem aparcat hi ha aquestes dues simpàtiques vaques que no donen llet però sí ofereixen l’oportunitat d’un somriure.

DSC06821 Esgl Sta Ma de Arties   Primer anem fins a l’església de Santa Maria d’Arties, un temple romànic (XII – XIII) de gran estructura amb planta basilical de tres naus, encapçalades per tres absis dels quals només es conserven els dos laterals, semicirculars. L'absis central es va perdre i actualment es pot veure reconstruït. Presenta un campanar de cinc pisos amb coberta piramidal, d'estil situat entre el romànic i el gòtic; es calcula de finals del segle XIII o principis del XIV.

Al davant hi ha la torre trencada del que havia estat el castell d’Arties. Castell termenat, documentat per primera vegada el 1283. Consta que les torres d'Entransaigües i Peralèr d'Arties foren dels primers punts de resistència a la invasió de la Val per part del rei de França (1283). El rei Pere el Cerimoniós concedí als homes d'Arties franqueses per tal de poder reconstruir el castell (1379)

DSC06825 Mensula

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns caps formen part d’una de les diverses mènsules d’aquest temple. La mènsula, també anomenada cartel·la, és un element arquitectònic encastat que sobresurt d'un mur per sustentar d'altres elements com arcs, cornises, bigues o prestatges. Hi ha les mènsules utilitzades en el romànic i el gòtic per a fer de punt de trobada de les arcades cegues, dins de l'ornamentació denominada llombarda. De vegades, eren pedres trapezoïdals llises, de vegades esculpides, sovint amb caps humans o d'animals. Com una derivació d'aquest darrer concepte de vegades apareixen amb finalitat ornamental.

DSC06828 Vista Montarto   Després passem el pont del riu Valarties, des d’on tenim una bonica vista del Montarto. Aquest riu sorgeix de la pressa de la Restanca, als peus del Montarto. L’any passat hi vam fer una excursió. Poso el vincle al final d’aquesta crònica.

 DSC06830 Prohibici ACs Ni compro ni como 

 

 

 

 

 

 

 

   A la sortida d’Arties, trobem aquest rètol d’advertiment. S’hi pot deixar tota la nit una furgoneta de mercaderies però no una furgoneta, camper o autocaravana, per tant és un rètol il·legal segons la Instrucció 08/V-74 de la ‘Dirección General de Tráfico’. Al costat poso un petit rètol que he vist en una autocaravana; això vol dir que aquestes senyals que posen els ajuntaments perjudiquen els petits establiments comercials.

DSC06831 Senyals

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al costat de la carretera trobem els senyals que ens indiquen el camí per muntanya. Farem una volta pels pobles de Gessa, Unha, Bagergue i Salardú. Per cert a dalt hem comentat que el castell d’Arties està documentat del 1283. Doncs per perspectiva històrica diguem que tres anys abans (el 1280) es considera fundat el consolat català de Venècia, tot i que tenia ordenances que dataven de 1244. Recordem que els Consolats del Mar van ser una institució del Principat de Catalunya, que en va tenir fins a més de 70 a tota la mediterrània.

DSC06835 Sant Peir de Gessa   El camí va pujant suaument en direcció nord-est i en 2,5 quilometres arribem al petit poble de Gessa. Passem pel costat de Sant Peir de Gessa, temple d’origen romànic del segle XII però amb afegits del XVII. Va ser una església important ja que segons un cens del Capítol de Sant Bertrand de Comminges, en 1387, es menciona a Geysa, con un dels dos arxiprelats de la Vall d'Aran. Cal afegir al que dèiem dels consolats del mar que aquell 1280 Catalunya era independent, amb Corts i Constitucions pròpies i que el rei era Pere II el Gran, un rei molt estimat pels catalans (també era rei d’Aragó, com a Pere III). A Navarra la sobirana era Juana I i a Castellà i Lleó ho era Alfonso X el Savi. Totes eren nacions independents.

DSC06837 Vista de Salard   No hem pogut entrar-hi perquè quasi totes estan tancades. Com efectes del Covid-19 aquest any encara no han començat les visites guiades al romànic de la Vall i per tant no les obren. Nosaltres seguim el camí en la mateix direcció. Veiem encara una mica lluny les cases de Salardú. Al darrera hi ha la muntanya de Vaqueira i la vall que es veu que marxa és la del Port de la Bonaigua.

DSC06838 Arribem a Unha

 

 

 

 

 

 

 

   Arribem a Unha, que ens queda una mica coberta per les boires del matí. La tradició diu que d’Unha era fill l’Albert que era molt devot i bon segador. Com a recompensa divina, ell sol segava més blat que els seus companys plegats, això feia que li tinguessin enveja i li fessin males passades. Per això va marxar al Gironès on també va fer de segador i també va ser envejat pels altres llauradors, que el van empaitar a cops de pedra. En fugir, va arribar a un riu sec; la llegenda, transmesa per Joan Amades, diu que el sant va pixar al llit del riu i va fer-se un cabal tan abundant que el nou riu va detenir els seus perseguidors: des de llavors, el rierol rep el nom d'Unyà (ara escrit Onyar), a causa de la procedència del sant. Sant Albert d'Unha era venerat, pel seu ofici, com a sant patró dels segadors.

DSC06841 Sta Eulria de Unha   Anem a saludar el temple de Santa Eulària d’Unha. És un edifici romànic, de planta basilical trapezoïdal. És de tres naus desiguals, separades per arcs formers que descansen sobre columnes, i coberta amb volta de canó la central, i de quart de cercle les laterals. A ponent s'alça el campanar bastit el 1775, de planta quadrada que esdevé octogonal, té un curiós acabament de tipus orientalitzant, molt diferent dels de la resta de la Vall.

DSC06851 Absis triabsidial   Compta un magnífic absis triabsidial, amb decoració exterior d’arcuacions cegues i faixes llombardes.

DSC06843 Espais de Memria

 

 

 

 

 

 

 

   Al costat, uns dels cartells dels Espais de Memòria Històrica. També parla de l’ocupació de l’Aran pels Maquis (del 19 al 29 d’octubre de 1944). S’havia creat una agrupació de guerrillers (UNE) antifranquista. La brigada 9 va penetrar a l’Aran amb la missió d’assaltar Salardú. Després d’ocupar Bagergue van arribar a Unha. Algunes unitats van anar al Port de la Bonaigua per impedir reforços de l’exèrcit espanyol de Franco. L’atac es va produir a primera hora del 19 d’octubre. Els maquis morts durant l’operació es van enterrar al cementiri d’Unha.

DSC06854 Era Mola Unha

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim el camí i sortint del poble, a la dreta, trobem aquesta bonica construcció de la Mola d’Unha. Es tracta d’un molí fariner datat l’any 1278. Actualment és un petit museu, un cop restaurada tota la instal·lació.

DSC06857 Seguim Hem continuat la ruta que ara passa entre l’ombra afable del camí arbrat.

DSC06869 Bagergue 01   Dos quilòmetres després d’Unha arribem a Bagergue, després de superar una forta pujada per pista. El poble, situat a 1419 metres, és el més alt de la Val d’Aran. És interessant descobrir els seus racons: Casa Menginat, Casa Es de Pansart, la formatgeria més alta del Pirineu i el Museo Eth Corrau.

DSC06861 Guerrllers del Maquis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   També trobem al poble informació de la Memòria Històrica, que coincideix a la d’Unha. Els govern espanyols han tendit a minimitzar la informació de la Memòria Històrica referida als efectes posteriors a la Guerra Civil.

DSC06860 St Felixde Bagergue   I anem a saludar l’església de Sant Feliu de Bagergue (Sant Fèlix de Bagergue, en aranès) que, com les altres és tancada. Bonica i romànica, va ser ampliada del 1524.

DSC06870 Arriu Unhola

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tornem a baixar i passem per damunt del riu Unhola. Seguirem per dirigir-nos a Salardú, que tonem a sota nostre, a la part baixa de la vall. Per cloure els comentaris històrics, un d’ara mateix; avui (13/07/2020), mentre acabo aquesta crònica, encara es pot llegir a ‘larepublica.cat’ un article de Àlex Huguet que titula: “La premsa alemanya es fa ressò de la possible participació dels serveis secrets espanyols als atemptats del 17-A” fent referència a l’atemptat a les Rambles de Barcelona el 17 d’agost de 2017 on van morir 15 persones i més de 100 van resultar ferides. Em deixa estorat part de l’article que diu: “La prestigiosa revista alemanya Telepolis, ha dedicat un extens article a explicar i ampliar les sospites que poden fer pensar que els serveis secrets espanyols van “ser partidaris” de l’atemptat jihadista del 17 d’agost de 2018 a La Rambla de Barcelona i a Cambrils”.

DSC06873 St Andreu de Salard 01   Arribem a Sant Andreu de Salardú (Sant Andrieu, en aranès), molt bonica i romànica com les altres. Mostra alguns elements d’estil de la transició del XII al XIII.

DSC06875 El Crist de Salard

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   En aquesta església, que sí que està oberta, hi ha el famós Crist de Salardú. És a l’absis central on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill-la-Vall. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica; la seva datació és del segle XII.

DSC06878 Frescos Salard   A l’interior es conserven pintures murals, unes que representen Les Virtuts, del segle XVI, estan situades a la nau de l'evangeli. Les altres, representant els símbols dels evangelistes, es troben a la capella del costat de l'evangeli i van ser realitzades al segle XIX. Ara només ens toca anar retornant a Arties fent una circular parcial.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/romanic-vall-aran-arties-gessa-unha-bagergue-salardu-52040144

Crònica del juny del 2019 per la Vall de Valarties fins a la Restanca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/vall-d-aran/788-valarties-pont-de-ressec-cabana-de-rius-llac-de-la-restanca-refugi-de-la-restanca