(Vall d’Aran) Excursió feta el juny de 2011 amb en Toni i l’Ana. Distància: 11 km; Desnivells + 800 - 900; unes 6 ½ hores. Ens hem estat a l’hotel Es Pletieus a Escunhau.
 |
 |
ARA FA ANYS: L’any 1707, en el context de la guerra de Successió espanyola, les tropes franceses i castellanes de Felip V van entrar a la vall i va començar una etapa d’horror a Vielha. Es veu que al pla d’Es Horques es van portar a terme diverses sentencies i es va convertí en el lloc de mort de molts aranesos.
El poble d’Escunhau és a prop de Vielha, la capital història de la Vall i a tocar de la carretera que va fins a la Bonaigua, que és una de les entrades naturals a la comarca. El poble, on hem dormit, esta situat a l’esquerra del Garona, el riu que passa pel centre de tota la vall. A 1049 metres d’altitud, estava creuat, de banda a banda, per l’antic Camin Reiau, que recorria tota la vall. Al carrer Major, per on hi passa un barranc, hi havia els safareigs públics i un abeurador pels animals i una font de pedra del 1746. El safareig està actualment cobert i la font es troba adossada a la paret d’una casa. El nom del poble surt esmentat en documents medievals de diferents formes, com Espinyau, Scunha i Sccunhalibus.
Ens hem llevat en un dia amb una boira densa i que omple tota la vall. L’opinió del propietari de l’hotel és que seguirà així tot el dia. Per tant, decidim provar sort, anat a caminar pel sud del túnel i podrem comprovar que hem fer bé.
Cal deixar el cotxe a la boca sud del túnel de Vielha. El camí comença entre els edificis del Refugi Ospitau de Vielha i es tracta del GR11. La pujada és agradable per les Escaletes de Conangla i tot fent ziga-zagues es va enfilant després més dret.
En un moment donat, a mitja pujada, trobareu un sender a l'esquerra que va a l'estany Redon: és per on tornarem. Dalt del tot el camí s'aplana una mica i així arribem a l'extraordinari estany de Rius. (Si seguíssim el GR podríem anar a l'estany Tort de Rius i al Llac de Mar).
Un cop estem a la part més rodona i ample de l'estany de Rius on hem arribat, si mirem en direcció oest veurem una pedregosa vall que s'enfila cap un coll que s'endevina, és el coll d'Estanh Redon. Aquí ja no hi ha camí, cal anar pujant intuïtivament cap el coll, sense massa dificultat.
Dalt del tot tindrem unes magnífiques vistes de l'Aneto, la Maladeta i el Tempestats i a sota nostre l'estany Redon, amb una cabana al costat. La baixada es veu molt dreta, però cal anar baixant a poc a poc i buscant sempre el millor pas i així s'arriba a una cabana que ja es veia des del coll.
L'estany Redon està a baix. Un cop hem baixat trobem la cabana. És una cabana de la companyia elèctrica que està tancada, per tant no hi podeu comptar en cas d'emergència. Sembla que la companyia elèctrica no destaca pel seu respecte per la seguretat i vida dels excursionistes.
Sota de la cabana, es veu un camí que se'n va cap a la dreta i primer puja una mica, va a fer una volta per baixar decididament, passar un torrentet i una hora després enllaçar en el GR, just al punt que hem vist pujant.
Si voleu la informació del track en gps, l’enllaç és: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1813233