(Vall d’Aran) Excursió organitzada el 22 juliol de 2015; total de 13 km; +450 -450; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Banhs de Tredós, Aigües Tortes de Tredós, Estany Major de Colomers, Refugi de Colomers. Participants: Marc i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA POC: Aquest mes de maig de 2015, el Tribunal Suprem ha anul·lat l’ús preferent del català a les diputacions de Lleida i Girona.
Al poble de Salardú surt una petita carretera que va fins a Banhs de Tredós que, de fet, ve a ser una pista asfaltada forestal. Al sud del nucli de Salardú i del poblet de Tredós, a Banhs de Tredós, hi ha la surgència d’aigües sulfuroses i sòdiques que actualment estan tancades però que anys enrere encara era possible fer-hi una excursió i banyar-s’hi. Probablement aquesta surgència explica que s’han trobat vestigis romans al territori. Al davant de l’hotel hi ha una petita bassa d’aigua que fumeja amb l’aigua que sorgeix a uns 30ºC.
L’aparcament és ample, al davant de l’hotel de Banhs de Tredós, i sortim en direcció sud fins al costat del riu d’Aiguamog. L’antic camí va quedar trencat i desaparegut durant el temporal d’aigua del 17 de juny de 2013, amb un cabdal d’aigua que quan va arribar a Arties va partir el poble en dos i es van haver d’evacuar persones. El nostre camí, avui, segueix per aquesta banda de riu (la seva dreta), és clar i fresat pels qui l’han fet nou en aquests dos anys.
Més amunt, més endins, l’Aiguamog ara baixa tranquil. Unes aigües que parlen suaument, remorejant. A la vall d’Aran la parla és diferent del català. La seva llengua és l’aranès, una varietat del gascó que es caracteritza per ser una variant geopolítica que es va separar de l’occità. En la seva evolució es va anar separant del gascó, molt influït pel francès, i es va acostar al català. Cal saber que així com el gascó segueix patint intensament la pressió del francès, l’aranès ha rebut, des de fa uns trenta anys, un cert esforç de protecció a Catalunya.
Més amunt trepitgem un moment la pista que va des de Banhs de Tredós fins a la presa de Colomers, avui per avui per a ús exclusiu dels vehicles autoritzats. Al costat, el riu baixa per unes roques fent una cascada. Arbres trencats són indicadors de la força de l’aigua de fa dos anys. També es pot veure, a la nostra esquerra, una gran esllavissada que es devia despenjar des del Tuc de Sendrosa, potser aquest hivern passat.
Vistes magnífiques i relaxants. Al fons, penso, veiem el Tuc de Cap de Port i potser l’esquerra el Pic de Travessani. Sé que sota el Travessani hi ha el refugi Ventosa Calvell, on fa uns 15 anys hi vaig dormir una nit. He de dir que els aranesos es troben molt sensibilitzats per la seva llengua, en un sentiment molt semblant al dels catalans. Des de l’any 1984 s’ensenya regularment a les escoles i es disposa d’un pressupost estable de planificació lingüística per a la seva protecció difusió i expansió, sostingut pel Consell General d’Aran i per la Generalitat de Catalunya. Cal esmentar que el 1994, el Consell General va aprovar el reglament que regulava l’ús oficial de l’aranès.
Aigua i ponts, una constant en tota la Vall d’Aran i especialment en aquest territori sud que està a tocar el Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes.
Arribem a un collet, entre bosc, que ens permet una vista magnífica de Aigües Tortes (no confondre amb la part del Parc nacional de nom semblant), però també ple de rierols, bassals i petits llacs. Estem en el que havia estat una vall glacial, amb la seva característica forma de U, que està voltada a l’esquerra(E) per la Serra de Sendrosa (2492m) i a la dreta (O) pel Tuc de Salana (2482m). Nosaltres caminem sobre els 1700 o 1800 metres.
Les aigües amb els seus reflexos formen un paisatge màgic. Aquests reflexos màgics es veuen enterbolits per les obsessions del regne d’Espanya contra la llengua que es parla a Catalunya o a l’Aran. El 19 de maig de 2015 (fa dos mesos) el Tribunal Suprem va ratificar l’anul·lació de l’ús preferent de la llengua catalana a les Diputacions de Lleida i Girona, tal com estableixen els reglaments de les dues institucions. Tot plegat un nou greuge contra el català i per tant contra un element cabdal de la cultura d’un poble. Què dirien si es prohibís l’ús preferent del castellà a alguna altra regió d’Espanya? No ho veurien com una ofensa? Això explica perquè hi ha molta gent que diu que la independència de Catalunya és la única manera de legislar correctament sense agressions centralistes.
Tot el camí va pujant suaument excepte en dos punt on puja més dret. Pugem fort per poder arribar als peus del mur de l’embassament artificial de l’estany Major de Colomers. A l’extrem oest del mur es pot veure l’edifici del vell refugi de Colomers, actualment en desús mentre el nou, guardat, està en funcionament.
Des de dalt del mur de contenció es veu el nou refugi de Colomers, com un miratge, a l’altre banda. La seva esquena, vist des d’aquí, la protegeix la serra que va des del Pic de Travessani (2775m), passant pel Tuc de Lluçà (2776m) i el Pic de la Tallada Llarga (2756m), avui tot una mica emboirat.
Uns mallorquins que passen ens fam una fotografia el Marc i a mi arribant al nou refugi. Darrera del llac hi ha, mig confosos, el Tuc de Ratera (28567m), el Tuc de Bergús (2843m) i el Gran Tuc de Colomers (2933m).
Dins del refugi fem un refresc i ens preparem per tornar a marxar. L’any 2010, el mes de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’aranès. En aquesta llei es regulaven aspectes relacionats amb el manteniment, protecció i recuperació d’aquesta llengua. També es va declarar l’aranès oficial a tot Catalunya, de tal manera que era la tercera llengua oficial, tot i que preferent només a les institucions (govern, ajuntaments, mitjans de comunicació, toponímia,...) de la Vall d’Aran.
Ara bé, aquesta llei va rebre l’oposició i recurs en contra... ¿endevineu de part de qui?...
Ara, a la baixada i des del mur de l’embassament, veiem la vall glacial per la qual hem de tornar a passar per arribar al punt on hem començat a caminar. Toca contestar la pregunta d’abans: el Govern Espanyol va recórrer la llei de protecció de l’aranès davant del Tribunal Constitucional. Així que l’any 2011 va quedar suspesa la Llei com a conseqüència d’aquell recurs. Perquè ho van recórrer? En què perjudica a Espanya que Catalunya protegeixi l’aranès? L’única explicació és un element “quasi genètic” per part de les autoritats espanyoles: anar en contra de tot el que és la protecció de qualsevol llengua que no sigui el castellà. Alguns periodistes van qualificar el govern (en aquell moment el PSOE de Zapatero) d’utilitzar el Tribunal Constitucional com una trinxera. És inconcebible que l’Estat espanyol, sistemàticament, actuï contra el català o l’aranès en canvi de protegir aquestes llengües com pertoca a un estat plurilingüe.
Si vols la ruta per gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10354196