(Urgell) Ruta el 8/10/2019; 13 km; +330 -330; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rocallaura, Santuari del Tallat, Montblanquet, Balneari de Rocallaura. Participants: Maria, Dolors del C, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 cmapa1158  cperfil1158

  FA ANYS:   El castell de Montblanquet consta citat en un document de l’any 1156.

DSC03630 Rocallaura 

   Comencem a Rocallaura, venint de Solivella on ens hem trobat i hem fet un cafè. Rocallaura és un poble agregat a Vallbona de les Monges. El territori de Rocallaura i d’El Tallat, va ser repoblat per Ramon Berenguer IV; per tant estem parlant de mitjans del segle XII (1113 al 1162). Se sap que Rocallaura, ja dins del segle XIV, pertanyia a la senyoria de l’abadessa de Vallbona. Del castell que hi havia, precisament en aquest turó on ara hi ha el poble, no en queda cap resta.

DSC03632 Esglsia    Abans de sortir a fer l’excursió anem a visitar l’església. Està dedicada a Sant Llorenç i es tracta d’una construcció que segueix la transició del romànic al gòtic. L'any 1892 es va construir la façana actual, neogòtica, i es va modificar el campanar, uns anys després es va substituir l'absis per un cambril per instal·lar-hi la Imatge de la Mare de Déu del Tallat.

DSC03635 Cap el sud    Després d’uns quants revolts per baixar del poble pel seu vessant meridional, enfoquem una pista en direcció sud directa.

DSC03637 Crulla i senyals 

   Estem seguint el GR-175 amb pocs senyals i poc visibles; també hi coincideix, sembla, un PR, amb el mateix resultat. Alguna cruïlla té uns indicadors que ens orienten. D’acord amb el Diccionari Alcover-Moll, etimològicament el nom prové del llatí “rocca labra” amb el significat de ‘morros de roca’.

Per perspectiva històrica, recordem que ham passat 112 anys des del dia (15 de maig de 1907) de la dura carta de Miguel de Unamuno a Azorín on deia “Mereixem perdre Catalunya. Aquesta premsa madrilenya està fent la mateixa tasca que amb Cuba. No se entera. És la bàrbara mentalitat castellana, el seu cervell collonut (tenen testicles en canvi de cervell)”.

DSC03638 Blocs naturals    Els marges permeten comprendre la facilitat de construcció en aquests pobles ja que els estrats geològics ofereixen blocs de pedra molt uniformes. Estem als extrems de l’extensa plana de la depressió central catalana. La plana d´Urgell es presenta bàsicament com una plataforma lleugerament inclinada cap a ponent, vers el Segre. Ens anem enfilant al capdamunt de la serra que tanca abruptament l’Urgell davant la Conca de Barberà; a la serra hi persisteixen les runes de l’antic priorat de Santa Maria del Tallat.

DSC03640 Santuari Tallat    El santuari del Tallat, a 780 metres, és el punt més alt de la caminada. Hem fet fins ara uns 6 quilòmetres. La primera notícia d’edificació que tenim del Tallat remunta al segle XI, quan aquesta era encara terra de conquesta entre la Catalunya Vella cristiana i la Catalunya Nova andalusí. En aquells temps hauria existit ja una torre de defensa des d’on guaitar l’arribada de l’enemic, fer senyals i allotjar-hi els homes d’armes. De mitjans de segle XIV tenim la primera notícia de l'establiment d'una església al cim de la muntanya. Aquesta va ser fruit d'una iniciativa popular, promoguda pels veïns de Rocallaura que, de la seva butxaca i sense el mecenatge de cap casa noble, van costejar la construcció d'una petita ermita.

DSC03642 Rocallaura vista    Baixant del santuari tenim aquesta vista (que apropo amb el zoom) de Rocallaura. Afegim-hi, tal com s’explica a ‘viuvallbona.cat’, que amb les desamortitzacions de Mendizábal (l’espoli realitzat per la monarquia de l’època) a la primera meitat del segle XIX, els monjos residents van haver d'abandonar el priorat que, juntament amb les terres que treballaven, va passar a subhasta. Arcades, capitells i rics motius ornamentals es van dispersar progressivament, venuts o saquejats. Una part important de material d’aquest santuari es troba avui visible al castell neogòtic de Santa Florentina de Canet de Mar i al Palau de Mar i Cel de Sitges, atès que l’arquitecte i conservador Domènech i Muntaner va adquirir-los per restaurar i decorar aquests altres monuments.

DSC03645 Montblanquet    En direcció nord-oest i en 3 quilòmetres més arribem al poblet de Montblanquet. Un indret tranquil i ple de pau, on també hi havia un castell; que s’esmenta l’any 1156 i se sap que el 1195 va ser donat a Poblet.

DSC03648 Al davant esglsia 

   Al davant de l’església, que queda encaixonada entre les cases i es difícil de fotografiar, ens fem aquesta fotografia nosaltres. Des de l’any 1137 al 1164, Petronila d’Aragó, filla de Ramir II El Monjo, era la reina d’Aragó. Estava casada amb Ramon Berenguer IV que era el sobirà català en virtut dels títols comte de Barcelona i de Girona. Amb Petronila, va governar també Aragó però no com a rei sinó com a “príncep”.

DSC03651 Pista tornada 

   La pista de tornada, va planejant per recordar-nos que estem a l’Urgell. La simplicitat del relleu es materialitza, estructuralment, en un seguit de dipòsits tous de sorres, margues i argiles de l´Oligocè. És a partir del fill de Ramon Berenguer i Petronila, Alfons, que es crea una federació de dos estats que compartien el mateix sobirà. Alfons I de Catalunya serà Alifonso II (en aragonès) d’Aragó.

DSC03652 Balneari    Arribem a la carretera on hi ha el Balneari de Rocallaura. Aquest nou balneari es va inaugurar el 2009. Ocupa les instal·lacions restaurades i noves del balneari antic que havia començat a funcionar l’any 1908 per impuls de Ramon Tarruel.

DSC03653 Ja hi som 

   Finalment, un altre cop, ja estem al punt on hem començat a caminar fa unes 4 hores. Aquell any 1156, hi ha altres estats a la península: els regnes de Lleó i de Castella que també comparteixen sobirà en la persona d’Alfonso VII; Navarra tenia com a rei en Garcia Ramírez, dit el Restaurador que, com passava alguns cops en aquells temps, van ser els navarresos els qui el van triar i no van acatar les disposicions testamentaries del Batallador.

Això ara no passa. A les monarquies europees que queden, Regne Unit, Bèlgica o Dinamarca, entre altres) no es demana a la població que decideixi sobre el monarca. Segons això potser eren més coherents (o demòcrates) a l’edat mitjana que no pas ara.  

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/rocallaura-santuari-del-tallat-montblanquet-balneari-de-rocallaura-42208040