(Urgell) Excursió, el 6 de maig de 2012, lineal amb una distància de 23 qm i uns desnivells mínims de + 56 i – 178 metres, organitzada pels Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell. Tot plegat hem estat unes cinc hores de caminar, sense comptar les parades, que han estat moltes (entre l’esmorzar i les magnífiques visites). 

 

 mapa perfil 

TAL DIA COM AVUI: El 6 de maig de 1527 hi ha un fet històric important. L’exèrcit imperial de Carles V, format per soldats castellans i alemanys, conquereix la ciutat de Roma i fan presoner el papa Climent VII. Segons les cròniques van morir uns 4000 habitants.   

El lloc de trobada és a la plaça Santa Anna d’Anglesola, el poble on vam acabar ara fa un mes. Arribo amb força temps, però aviat comencen a arribar més companys i es fan les inscripcions.                                                   P1120296 Anglesola  Vaig mirant els tres grans pins d’aquesta plaça i penso en aquell noble català, Guillem d’Anglesola, que en el primer terç del segle XIV comandava la major part de la cavalleria catalana que formava la rereguarda amb la missió de cobrir les bretxes dels caiguts, i ajudar els punts on fos més viva la batalla, en el setge a la ciutat de Càller, durant la conquesta de Sardenya.

Tot seguit comencem a caminar, deixant a la nostra esquerra els voltes del que queda el convent dels Trinitaris.  

P1120297 Convent dels Trinitaris P1120300 St Pau de Narbona

  Passem pel davant de l’església de Sant Pau de Narbona, ciutat de la qual va ser el bisbe als inicis del cristianisme. Probablement aquesta advocació deu provenir d’algun noble que la portaria des de la ciutat de Narbona en època que hi havia el vassallatge del rei català. Dins d’aquesta església hi ha la capella de la Santa Creu, on s’hi conté un reliquiari d’argent de l’any 1676 amb uns fragments del “lignum crucis”. La tradició vol que aquests trossets de fusta van ser portats per Martí de Montsant el segle XIII.

P1120301 St Pere  

Dins del recinte de l’església, que trobem tancada, podríem admirar un retaule de Santa Anna, considerat una obra de remarcat interès en tractar-se d’un exemple de l’art català del segle XVI en transició del gòtic al renaixement.

 Anem per la pista que segueix l’anomenat Camí Salat. Estem talment envoltats de camps de conreu: és probablement la plana agrícola més ufanoses de Catalunya. Ens apropem al Canal d’Urgell i l’anem seguint fins al Pantà de la Plana, moment en que el canal gira de cop en direcció a sud i nosaltres passant-lo pel Pont de la Plana, seguim recte de cara a ponent.

P1120303 canal Urgell 

El canal d’Urgell és una excepcional obra d’enginyeria construïda entre el 1852 i el 1862. L’Urgell deu bona part de la seva prosperitat a aquesta obra, ja que la xarxa de canals rega més de la quarta part de la plana, el que va permetre transformar un territori estepari en un altre de conreu d’hortalisses, cereals i fruiters.

Entre camps, sovintegen petites construccions: la Torre de Baner i la Torre del Carleto i al costat d’aquesta el Pantà de Seana, que deixem a la nostra Esquerra. La Carme, que es desplaça en bicicleta, s’atura de tant en tant, per controlar i també per fer alguna foto, amb el seu somriure encomanadís.

P1120308  

Ens anem apropant a la carretera de Bellpuig a Barbens, que va de sud a nord. A la dreta la Torre del Paxeta, a l’esquerra la cabana de l’Amadeu Torres: món agrari, construccions agràries. Fins que arribem a les Arenes de Bellpuig i a la carretera de Bellpuig a Ivars d’Urgell, que prenem a l’esquerra, per deixar-la uns metres més enllà. Seguim sempre cap a ponent: Sant Jaume de Galícia és a ponent, com bé sabem

Arribem a Castellnou de Seana. Parada per esmorzar. Anirem al Bar Modern, parada obligada per als peregrins i on fan bons esmorzars de forquilla. El poble de Castellnou de Seana és a 269 m d'altitud i és la primera població de Catalunya en disposar d’un alberg exclusiu per a pelegrins, fruit de la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Castellnou i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell. Es tracta d’un petit local, amb les comoditats necessàries, on hi poden fer nit fins a 8 pelegrins. Tal com ens hi apropem, trobem l’església de Sant Joan de Castellnou.

P1120306 St Joan a Castellnou de Seana 

La primera carta de població de Castellnou de Seana és del 25 de maig de 1179, atorgada per Guillem d’Anglesola i la seva muller Arsendis als 47 pobladors que s’establiren al lloc. Fou arran de la cessió que passà a dir-se com encara es diu, per una de les partides del terme coneguda com Sesana, que derivà en Seana.

Després d’esmorzar i posar un segell al carnet de ruta, seguim el nostre camí. Val a dir que estem caminant per l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell. A la sortida ens fem una foto de tot el grup i amb els propietaris del Bar Modern, que ens han atès com si fóssim de la família.

Bona part del territori està compost per terres d’un gruix prim sobre una base endorreica i algunes depressions fondes i estretes. El sol té poca resistència i està subjecte a erosió, especialment als sectors de base calcària. Hi havia algunes zones amb llacunes. Fet per Guillem d'Anglesola i amb l’aprovació del bisbe de Vic, consta un privilegi (de mitjans del segle XIII) per als qui visitessin l'església de Sant Joan Baptista de Castellnou. Nosaltres ja hem sortit del poble i hem deixat enrere l’església que estava tancada.

Seguim la pista fins al punt de confluencia del Riu Corb amb la Sèquia del Duran. Uns metres més endavant, deixem a l’esquerra el Pantà del Serradal. Després travessem la Sèquia Nova. Per tota la plana predomina l’ordi, el blat, l’alfals i el blat de moro, així com, dins dels fruiters, les pomeres i els perers. Encara queda alguna construcció molt antiga: generalment eren de tàpia i comptaven només amb una planta baixa, amb una gran portalada de fusta com accés. Més endavant, es van afegir els habitatges, a la part de dalt.

Cap a les 12 del matí, potser una mica abans, arribem a Vila-Sana. Del poble hem de dir que el nom original fou Utxafava i que es va independitzà de Castellnou de Seana el 1933. El nom d’Utxafava figura documentat ja des de l’any 1079 en una relació de capellans destinats a les poblacions del domini d’Anglesola i se sap, també, que entre el 1283 i el 1422 va existir la baronia d’Utxafava. Es diu que etimològicament, el nom té origen àrab.

P1120310 St Miquel a Vila-Sana  

Passem pel davant de la blanca façana de l’església de Sant Miquel i anem al carrer Sant Blai, on ens espera el senyor Joaquim Lordan, que ens mostrarà la capella de la Casa Vella i un petit, però molt bonic museu que tenen. Es tracta sens dubte de l’edifici més important del poble i es troba en perfecte estat de conservació gràcies a l’encomiable dedicació dels propietaris. 

P1120311 Casa Vella  

Ens explica que va ser construïda el segle XVII per un hereu dels ducs de Cardona i una filla de Gonzalo de Córdoba, també conegut com el Gran Capitán.

P1120315 Capella MdeD Cabeza La capella és molt bonica i està dedicada a la Mare de Déu de la Cabeza. Ens expliquen que va ser portada des d’Andújar (Jaen) i per això es tracta d’una curiositat l’existència d’aquesta marededéu en el nostre context.  

P1120319  

Hi ha uns frescos molt ben pensats i el que més em crida l’atenció és el que cobreix tota la volta de la nau, dedicat a la recreació del Paradís Terrenal. Explica el Sr. Joaquim que és una obra de Victor Pérez Pallarès.

És també d’agrair l’esforç dels organitzadors de la caminada, per poder fer les tres visites que avui farem: la Casa Vella, a Vila-Sana, la Novella Alta i finalment el petit museu d’eines a Palau d’Anglesola.

P1120329 Pltan monumental   

Anem sortint i podem fer algunes fotos d’un monumental plataner a la sortida del poble. Per cert, potser cal afegir que l’antic terme de Vila-Sana (Urtxafava) ja existia cap el 1130 i era la parròquia més extrema, vers ponent, del bisbat de Vic, però la creixença del lloc prosperà durant el segle XIII, quan un fill de Pere Gomar, de Castellnou, administrador de la baronia, comprà uns corrals als Anglesola.

Aviat veiem a l’esquerra la gran finca anomenada Novella Alta i que, en temps reculats, era coneguda com a Colònia Serra Balet. Val a dir que a la riba dreta del riu Corb, hi ha l’altra finca coneguda com Novella Baixa, la qual, als segles XII i XIII, ja constava com a parròquia del poderós bisbat de Vic.

P1120331 Vista Novella Vella  

Seguidament donem la volta a la gran finca per tal d’atansar-nos a l’entrada principal on ens espera el Sr. Josep Forn, de la família que en té la propietat des de fa trenta anys, per tal de donar-nos unes detallades explicacions.

P1120337També entrem a visitar el que havia estat la granja de les vaques. La seva tonalitat de color blau, era pensada perquè els bestiar estigués més relaxat, la qual cosa permetia una major producció de llet

P1120343 Capella Novella Vella 

Seguidament visitem la capella de la Novella Vella, amb un magnífic Sant Jaume pelegrí, en talla de fusta.

P1120347 Un refrigeri 

Encara visitem una part reduïda de les edificacions i, abans de marxar, ens ofereixen molt amablement una mica de refrigeri amb begudes fresques, que cal agrair, doncs ja estem en temps que, caminant, comença a fer una mica de calor.

Seguim endavant, tot travessant el riu Corb i després caminem pel costat de la Sèquia Nova, per girar de cop cap a ponent ja anant directes al poble de Palau d’Anglesola, que serà el nostre destí d’avui. Primer anem a visitar el recull d’estris que ha fet, amb paciència, el senyor Mingu Camps.

 Per cert, a l’arribada ens trobem amb la sorpresa que ens ofereixen diverses coques de recapte, d’aquelles que saben fer tant bones per les terres de Lleida. Hi ha una gran quantitat d’eines en aquest magatzem, que fa practicament funcions de museu del camp, i ens hi entretenim una bona estona.

P1120352 Recull deines de Mingu Camps 

M’ha cridat especialment l’atenció una cadena per mesurar els camps, de les que es feien servir als camps de l’Urgell i que em mostra el senyor Mingu. Finalment anem a dinar al Casal Blaugrana, donat que acabem sent un grup de més de seixanta persones.

P1120357 El dinarAbans de deixar el Palau, val a dir que deu el seu nom a un antic palau propietat de l’orde del Temple. La parroquial és un temple d’estil neoclàssic dedicat a Sant Joan Bautista, del segle XVIII.

Si algú vol accedir al track per gps pot clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2811428 i si algú vol més informació dels organitzadors pot clicar http://www.camisantjaume.com/