(Terra Alta) Ruta el 5/03/2019; 2,7 km; +70 -70; 1,5 hores.   Ruta urbana amb el següent itinerari: Caminada pel Poble Vell de Corbera d’Ebre.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 1095mapa 1095mperfil 

FA ANYS: El 21 de setembre de 1938 a Corbera d’Ebre es vivien els últims dies.

DSC00466 Inici Passeig Dr Ferran  Avui toca una visita al Poble Vell de Corbera d’Ebre. Començo pels jardins del doctor Ferran, des d’on veig la punta del campanar de l’església del Poble Vell. Cal recordar que després de la brutal destrucció del poble durant la Guerra Civil, la gent que va sobreviure es va instal·lar en cases noves a la part baixa, per això tot el turó, on hi havia el poble antic, ha seguit totalment enrunat, tal com va quedar després de la Batalla de l’Ebre.

DSC00467 Ajuntament i monument Dr Ferran Giro pel davant de l’ajuntament, on hi ha un monument al doctor Robert. El doctor Jaume Ferran i Clua, fill de Corbera (1851-1929) va descobrir la vacuna contra el còlera, un altre contra la ràbia i també un altre contra la tuberculosi.

DSC00469 Nova esgl de St Pere 

Passo pel davant de l’església nova de Sant Pere. Una placa encara recorda que el temple va ser “Construido por la Dirección General de Regiones Devastadas el Año 1948”. La Guerra Civil va començar el 17 de juliol de 1936 i va acabar el dia 1 d’abril de 1939. L’alçament militar va ser un fet històric decisiu de l’Espanya del segle XX, ja que el cop d’estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s’havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors, s’escriu a ‘agora.xtec’.

DSC00473 Homenatge a Brigadistes internacionals 

Enfilo el carrer Major i començo a veure les runes dels edificis. Entre les runes hi ha diversos monuments que recorden aquella catàstrofe com aquestes cinc columnes de ferro en homenatge als brigadistes internacionals. L’autor va ser José Luis Terraza, l’any 2000 i recorden els cinc continents d’on procedien els homes i les dones que van formar part de les Brigades que van venir en solidaritat amb el poble espanyol en defensa de les seves institucions democràtiques, tal com explica la placa de ferro que hi ha al costat.

DSC00479 Entrm Poble Vell A  El carrer puja i arriba on un rètol parla de l’Abecedari de la Llibertat. Aquí tenim la lletra A, obra en ferro de Jesús Pedrola, amb un text de Josep M. Ainaud de Lasarte. L'Abecedari de la Llibertat és el resultat d'un treball col·lectiu que es va portar a terme al Poble Vell de Corbera d'Ebre l'any 1995, i està format per vint-i-vuit obres que representen el conjunt de l'abecedari.

DSC00523 El Carrer major abans  A prop com estem del carrer Major, puc inserir aquesta fotografia d’abans de la destrucció i que he copiat de les que després veuré dins de l’església. La gent, encara lliure i feliç, podia caminar, dormir i viure en les seves cases. No es podien esperar que el foc i el ferro els hi cauria del cel anys més endavant.

DSC00481 Lletra E 

La lletra E (l’obra i el text) és d’Encarna Pons i Aldavert, el seu text diu: “Escriure allò que el temps vol fer esborrar. Escriure perquè la veu ja no sent. Escriure perquè el crit ja no té força. Escriure per si algú ho vol escoltar... Escriure per estimar”.

Per cert, l’any 2016 a ‘elperiodico.com’ un article deia: “La memòria històrica torna a estar a la cuneta. Quan el PP va arribar al poder el 2011 va tancar l’aixeta dels recursos de la Llei de Memòria Històrica. La Llei estableix mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura”.

DSC00484 Devastaci i tristor  Pujo per un tram del carrer de l’Hospital. Les restes de les parets, amb les bigues de fusta trencades i els sostres ensorrats causen un fort impacte.

DSC00485 Aqui hi vivia gent estimava plorava  Aquests trams de paret, fines buides i portes aterrades fan l’efecte d’esquelets a la intempèrie.

DSC00486 Un finestra s un forat al paisatge signe dulls cecs 

El marc d’una porta, quasi sense paret permet mirar l’interior d’una casa, totalment esbotzada a través de la qual es veuen els turons del davant des d’on els fusells i els canons bordaven rabiosos contra el poble.

L’Espanya republicana va anunciar, el 21 de setembre de 1938, que tots els voluntaris de les brigades internacionals s’haurien de retirar de l’exèrcit. El Batalló Britànic de la XV Brigada va lluitar per darrera vegada a prop de la carretera a l’est del poble de Corbera, abans de retirar-se finalment el 24 de setembre.

DSC00488 carrers de la part alta  Arribo a la part alta, la part aplanada del turó. El carrer presenta una mostra de cases esbotzades i de vides estroncades. Hi ha algunes persones que visiten el poble. Caminem lentament. Se sent el silenci, només queda el just “bon dia” quan ens creuem. I seguim, mirant, immersos en l’angoixa i els nostres sentiments.

DSC00525 Xiquets i xiquetes el 1928  A l’església trobaré aquesta fotografia del 1928 amb xiquets i xiquetes vestits de pastorets. Em pregunto quants, quinze anys després, encara estaven vius. A quants les urpes de la negra mort els hi va arrabassar una existència pacífica? Potser uns quants encara estan enterrats en les cunetes.

DSC00490 lletres   amb la solidaritat 

Passo pel davant de les lletres Ñ i Ç, obra de Cañada Serrate. El text, en el plafó corresponent, és de Lluís Mangado. Diu que “cada dia, desafortunadament, la humanitat es torna més indiferent per l’habitualitat d’escenes d’aquest caire i la insistència d’aquests fets fa que el sentiment d’amor als demés es vagi esfumant de mica en mica fins arribar, en moltes ocasions, a desaparèixer completament”. Sembla clar que la cultura de la solidaritat es perd.

DSC00492 La g el gat de alegria a la casa de la pena 

Aquesta casa, amb el marc del portal encara sencer i les bigues caigudes a dins que potser sostenen encara una mica del sostre, fa més angúnia. Imagino que potser algú es va morir sota aquest munt de pedres i fustes. La casa que havia de ser la seva protecció devia ser la serva perdició. Aquí hi ha el gat de la lletra G, obra de Vidal Marcó. El text, de Xavier Garcia, parla de la Gaia, la Mare Terra dels grecs, però també de “l’alegria” , la que ens fa créixer i ser feliços. Potser la que va faltar a tanta gent des que un 18 de juliol un general va decidir començar una guerra contra l’Estat on ell vivia.

DSC00524 Entrada al poble abans  Una altra imatge del poble quan encara vivia allunyat de la guerra i els seus infants podien córrer i jugar pels carrers.

DSC00493 Destrucci sang mort dolor Trobo la X, damunt d’uns murs patètics, que han sofert sang i molt dolor. Penso ¿com pot pensar algú que pel fet de disposar d’armes li és legítim (defensant unes idees o unes altres) engegar una estratègia de violència, mort i destrucció d’aquesta dimensió?

DSC00496 El Calvari  Des d’aquest pla superior puc veure al turó de Les Cometes l’ermita del Calvari. Sembla que prové del segle XVIII i va ser restaurada el 1973.

DSC00503 Lletra N O 

Passo pel costat de dues lletres properes, la N i la O. La N és obra de Rosa Lorente i en el poema ens diu “Només si la Nit fos plena/ d’un altre Negror/ de carrets muts de paraules/ i pàl·lida enyorança./ Només si la Nit fos buida/ de finestres i llums/ d’un Nadó al pit de sa mare/ d’uns llavis enganxats al fum/ dels teus somnis/... només parlaríem d’una Nit que no seria/ la nostra Nit”.

DSC00505 Viure sota les bombes patir  El silenci s’encomana. No sento ni els ocells. La vista se’n va als sostres ensorrats. Devia ser horrorós viure sota les bombes, patir, plorar, sagnar i morir.

DSC00507 La B i la C ms enll  Aquí la B i més enllà la C. M’entretinc amb la C, obra de Sento Masià i amb text de Francesc Candel; va escriure una obra famosa el 1964: ‘Els altres catalans’. Candel relaciona la lletra amb calma, consol, civilització, cordialitat... També amb càstig, convulsió, còlera, crispació... Tinc la creença que no te res de civilitzada la violència, la guerra.

A ‘ara.cat’ hi ha un article del 2015: “L’Arxiu Nacional de Catalunya va publicar les dades de 41 anys de repressió: entre el 1939 i el 1980 es van obrir 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones -algunes tenien més d’un procés obert-, de les quals 3.358 van ser executades. 70.470 eren homes i 7.718 dones.

DSC00514 Carrers de la Montera  Aquesta plana superior del turó rep en nom de Montera. Tots els edificis que hi havia aquí dalt van resultat arrasats del tot. No hi va quedar res més que pedres i trossos d’ossos, de dolor i de vides malmeses.

DSC00515 Sant Pere    Seguidament s’arriba a l’església de sant Pere, neoclàssica de planta basilical rectangular. Compta amb un campanar molt alt de base quadrada en xamfrà de tres cossos de totxo. Hi ha documents que parlen de la seva construcció des del 1815 al 1825. Amb anterioritat hi havia una església romànica en el mateix indret. Les bombes la van afectar ensorrant la teulada. Posteriorment va quedar abandonada en construir-se la nova església a la Nova Corbera.

DSC00520 Interior  L’interior ofereix una imatge que sobta. El sostre, actualment cobert per peces plàstiques transparents, la protegeix de la intempèrie i aporta una llum que mai no es pot veure en les esglésies, sempre més fosques. El 22 de març de 2011, l’alcalde de Corbera d’Ebre, Sebastià Frisac, va inaugurar les obres de consolidació i restauració, deixant-hi les empremtes de la guerra.

DSC00521 Exposici  L’interior s’ha museïtzat i s’hi exposen tres conjunts. El primer, a la dreta, consisteix en elements en referència a la terrible guerra i els indrets on es van produir els atacs més sagnants de la Batalla de l’Ebre. També hi ha un conjunt de fotografies del poble abans de la devastació (tres d’elles les he utilitzat en aquesta reportatge).

DSC00527 El dolor dels refugiats 

Un apartat que fa referència a la solidaritat i als refugiats, on destaca el missatge de la vergonya que suposa per Europa l’actitud de rebuig als qui fugen de les guerres i de la mort. L’egoisme dels europeus és clamorós i especialment dels partits que promouen actituds no solidàries.

Gràcies a Hitler y Mussolini (‘lasexta.com’), el Franco havia guanyat la guerra y havia d’estar agraït però es que, a més, compartia la seva ideologia antisemita. El gener de 1943 Hitler va permetre als seus aliats repatriar y salvar a tots els seus jueus. El règim espanyol no va moure ni un dit.

DSC00533 Des del campanar  He pujat dalt del campanar, amb molts més esglaons dels que sembla a primera vista. Des d’una de les finestres superiors, la fotografia sembla mostrar unes cases enrunades que es fonen i desapareixen, com es van fondre i desaparèixer les vides de la gent de Corbera i tants altres que van morir en la batalla.

DSC00534 El forat de lescala 

Des de dalt, el forat d’escala sembla que se’n va a l’infern. Però evidentment era un edifici molt ben construït ja que va quedar molt menys perjudicat que les cases del poble per les bombes. El Poble Vell de Corbera d’Ebre, situat al capdamunt del turó de la Montera, esdevé un símbol clar i evident de la tragèdia de la guerra. La població el 1938 era de 2500 habitants, actualment són uns 1000.

DSC00519 Record als morts extermini nazi 

He tornat a baixar i surto de l’església. Al davant, a l’esquerra, un senzill monument recorda els morts als Camps d’Extermini Nazis. Hi ha sis noms que segur deuen ser fills del poble i tots van morir a Mauthausen el 1941. La placa collada a la paret és del 14 d’abril de 1996. El cop mestre de Franco van ser els exiliats; no volia presoners de guerra y Hitler li va fer el treball brut: 9.300 espanyols, van acabar a Mauthausen, on més de 5000 van ser torturats, gasejats i morts.

DSC00535 La bota 

A la plaça de l’església hi ha una escultura que representa una bota i en rep el mateix nom. Va ser col·locada del 1988 en motiu del 50 aniversari de la Batalla i és obra de Joan Brossa: ".... Hem de recordar uns fets perquè ningú no torni a calçar aquesta bota. Ja s'hi ha caminat massa ! Les ruïnes quotidianes de Corbera d'Ebre, que l'acompanyen, no haurien de lligar amb l'horitzó de cap mapa democràtic...."

DSC00538 Poble Nou i Serra de Cavalls  Me’n adono que camino molt lentament; lentitud i silenci propis d’un recolliment interior. La memòria em recorda l’ofici que la meva mare guardava (i que es va perdre) on la comandància deia: “Li informem que el seu marit ha desaparegut al front de La Jana envoltat dels tancs enemics”.

DSC00541 lletra S 

Començo a baixar l’antic carrer de l’Església. A l’esquerra la lletra S de Solidaritat. És obra de Lluis Sans. El text de Sara F.F diu: “Sobre ti llovieron bombas/ tiñendo el amanecer.../ Dolor no regreses nunca/ Quiero olvidarte.”

DSC00545 la lletra del Terror 

A la dreta baixant hi ha la T, la terrible lletra del terror, obra d’Andrés Vilella. El text és de Joan Bel: “Trenca el temps/ el terror/... que teixeix de tristor/ la tendresa i la terra.”

La matinada del 25 de juliol de 1938 els republicans creuen l'Ebre per diferents punts i conquereixen Corbera entre d'altres viles, però no Gandesa, el nus de comunicacions. Franco instal·la el seu lloc de comandament general al Coll del Moro, des del qual els morters tenien Corbera al seu abast. Els combats són cruents. Alguna cota de Corbera va canviar de mans quatre vegades en un sol dia. El 3 de setembre de 1938 el front es trenca per Corbera. L'exèrcit franquista avança cap a l'Ebre, deixant enrere un poble de cases desfetes (‘aguaita.cat’).

DSC00547 Lletra J  L’última lletra que llegeixo és la J, obra de Joaquin Hernández Pellisa i text de Joana Raspall: “...símbol de l’alta Justícia, garantia d’equilibri i pau. Que la marca del Jou quedi buida; que mai a la terra hi hagi lloc per a l’odi i la guerra, que cap home no se senti esclau.” Els textos sencers i totes les obres les podeu trobar a: http://www.poblevell.cat/ca/abecedari/abecedari.html

DSC00548 Una por terrible i les bombes  De dalt a baix, encara queden cases enrunades que fan més evident el dolor si contrasten amb les cases del poble nou. Al fons la serra de Cavalls, des d’on també es tirava contra el poble.

DSC00559 Fa 100 anys Celler Cooperatiu  La ruta per Corbera s’ha acabat, per cloure la visita vaig fins a Gandesa per visitar el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE). Aparco al costat del Celler Cooperatiu que just ara (1919) fa 100 anys que Cèsar Martinell va proposar modificar per adaptar-lo a les necessitats del moment.

DSC00552 Imatges al Memorial

 

El CEBE està quasi al davant i rep el nom d’aquella batalla que va durar 115 dies. S’hi explica el desenvolupament de la batalla i s’hi mostren alguns objectes d’aquell moment.

Segons ‘elpais.com’, quan el general Franco es va aixecar contra el Govern de la República espanyola era comandant militar de les Illes Canàries. Des d’allà va demanar el suport als generals de l’exèrcit. Què va passar? L’article explica que només un general dels vuit que manaven les vuit regions militars es va revoltar. Del total de 59 generals de brigada, només 17 es van revoltar. Franco, va fer afusellar 16 generals que no van tenir temps d’abandonar el territori que ell controlava. Entre altres van ser afusellats Domingo Batet Mestre, Nicolás Molero Lobo, José Fernández Villa Abràille, Enrique Salcedo Molinuevo i Miguel Campins. Mai (acaba l’article) s’havia vessat tanta sang de caps militars d’altra graduació.

DSC00553 Medecines

També hi ha un apartat dedicat a les medecines. Durant la batalla, l’assistència als ferits es va convertir en una necessitat importantíssima; per aquest motiu, els dos exèrcits van estructurar els serveis sanitaris segons les seves possibilitats.

DSC00555 Setembre 1953 

La guerra va acabar, però la por i el terror, així com el control policial i polític posteriors, van crear una situació de sotmetiment. Els actes públics anaven recordant al poble qui havia guanyat. La Vanguardia publicava aquesta portada, el 3 de setembre de 1953, que commemorava la Batalla de l’Ebre. En un article de ‘sapiens.cat’ del 2017 es pot llegir “Vivim envoltats d'institucions i empreses que arrelen en la base de les estructures tramades per Franco. Tanmateix, el més difícil d'erradicar és la profunda empremta que ha deixat en l'imaginari col·lectiu d'un estat que encara no ha fet cau i net”.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/corbera-debre-ruta-urbana-poble-vell-33803286